|
[[Fitxer:BacalaoSalazon.jpg|thumb|right|250px|[[Bacallà]] en sa[[Ausiàs March|l]]<nowiki/>aósalaó]]
La '''salaó''' [[é]]<nowiki/>sés un mètode de preservac[[Internet|i]]<nowiki/>ópreservació dels [[aliment]]s per tal que aquests siguin aptes per al consum durant un període m[[é]]<nowiki/>smés llarg[[Entrecot|.]] [[Arriba España (diari)|E]]<nowiki/>lEl principal efecte de la salaó [[é]]<nowiki/>sés la [[deshidratació]] parcial dels aliments, el reforç del gust [[Mitjó|i]] la inhibició d'alguns [[bacteri]]s. S'anomena ''saladura'' l'acció de salar o l’efecte. La carn de [[porc]] salada rep el nom de [[salums]].
Com el seu [[nom ]] indica, la salaó es duu a terme bàsicament amb [[sal ]], acompanyada de [[nitrit de sodi]] i [[nitrat de sodi]] o [[salnitre]]. Durant les darreres fases del [[Procés independentista català|proc]][[é]][[Procés independentista català|s]]procés s'empren sovint tamb[[é]]també elements per aromat[[Groenlàndia|i]]<nowiki/>tzararomatitzar, com ara [[canyella (espècia)|canyella]], [[mostassa]] o [[anet]]. Pot anar acompanyat de [[Procés de Barcelona: Unió per la Mediterrània|processos ]] de [[fermentació ]]. ▼
Aquest mètode es pot fer tant en sec ( [[é]]<nowiki/>sés a dir, aplicant directament a la [[Àrea|superfície ]] producte [[Sal (química)|sal ]] o [[salmorra]]) o per [[Injecció letal|injecció ]] [[é]]<nowiki/>sés a dir, [[Heroïna|injectant ]] salmorra als teixits a conservar) [https://www. google.es/search?q=VIVA+LA+PANCETA&oq=VIVA+LA+PANCETA&aqs=chrome..69i57.4470j0j7&sourceid=chrome&ie=UTF-8 .]▼
▲Com el seu [[nom]] indica, la salaó es duu a terme bàsicament amb [[sal]], acompanyada de [[nitrit de sodi]] i [[nitrat de sodi]] o [[salnitre]]. Durant les darreres fases del [[Procés independentista català|proc]][[é]][[Procés independentista català|s]] s'empren sovint tamb[[é]] elements per aromat[[Groenlàndia|i]]<nowiki/>tzar, com ara [[canyella (espècia)|canyella]], [[mostassa]] o [[anet]]. Pot anar acompanyat de [[Procés de Barcelona: Unió per la Mediterrània|processos]] de [[fermentació]].
▲Aquest mètode es pot fer tant en sec ([[é]]<nowiki/>s a dir, aplicant directament a la [[Àrea|superfície]] producte [[Sal (química)|sal]] o [[salmorra]]) o per [[Injecció letal|injecció]] [[é]]<nowiki/>s a dir, [[Heroïna|injectant]] salmorra als teixits a conservar)[https://www.google.es/search?q=VIVA+LA+PANCETA&oq=VIVA+LA+PANCETA&aqs=chrome..69i57.4470j0j7&sourceid=chrome&ie=UTF-8 .]
== Història ==
Se sap que els antics egipcis ja començaren a fer processos de salaó per [[a]] poder preservar i emmagatzemar comestibles durant m[[é]]<nowiki/>smés de temps, si b[[é]]bé sovint es considera que l'inventor de la salaó fou el pescador de [[Flandes]] [[W]]<nowiki/>illhelmWillhelm Bröken[[Pornografia dura|,]] a qui deu el nom el [[Porro (cigarret)|p]][[Rock and roll|r]][[Rocket League|o]][[Rock català|c]][[é]][[Rockstar Games|s]]procés en diverses [[Idioma|llengües]].<ref>[http://es.foodlexicon.org/p0000440.php] Entrada de ''Salazón'' a foodlexicon.com {{es}}</ref>
A [[l'Escala]], els saladors compraven [[Anxova|l’anxova]] i la [[Sardina|sardin]][[Austràlia|a]] que necessitaven [[i]] els pescadors la transportaven cap als salins[[Coma (puntuació)|,]] on l’activitat continuava tota la nit perquè pogu[[é]]<nowiki/>s sortir als millors mercats l’endemà[[Pornhub|.]] En el registre de matrícules industrials de 1847 [[L'Escala|l’Escala]] comptava amb deu indústries dedicades a aquesta activitat que figurava amb el nom de Fomentadores de Pesca y Salazón. Saladors de [[L'Escala|l’Escala]] van fundar indústries al [[País Basc]] ([[Bermeo]]). Tamb[[é]] es van establir a [[Llançà]], [[Roses]], [[Palamós]], [[Tossa de Mar|Tossa]] i [[Sant Feliu de Guíxols]]. Antigament s’exportava molt a [[Itàlia]], sobretot a [[Gènova]], on hi havia el mercat principal de l’anxova.<ref>{{Ref-web|url=http://visitmuseum.gencat.cat/ca/museu-de-l-anxova-i-de-la-sal/ambit/la-salao-d-anxova-i-sardina/|títol=La salaó d’anxova i sardina · Visitmuseum · Catalonia museums|consulta=2016-12-05|nom=Agència Catalana del Patrimoni, Generalitat de|cognom=Catalunya|editor=visitmuseum.gencat.cat}}</ref> ▼
La salaó d’anxova continua encara avui dia amb set indústries, situades fora del nucli urbà, a l’entrada sud i a la Closa del Llo[[:es:Panceta|p]], que donen feina a més de dues-[[Cansalada|c]]<nowiki/>entes persones, majoritàriament dones[[Pornografia|,]] al llarg de l[[Finlàndia|’]]<nowiki/>any[[Porno dur|.]] El siste[[Morcilla|m]]<nowiki/>a de salaó [[é]]<nowiki/>s el mateix que a l’antiguitat[[Porno tou|,]] sense [[Additiu alimentari|additius]], ni [[Conservant|conservants]], però adaptat a les noves normes de sanitat[[Puntuació|.]] ▼
▲A [[l'Escala ]], els saladors compraven [[Anxova|l’anxova ]] i la [[Sardina|sardin]][[Austràlia|a]]sardina que necessitaven [[i ]] els pescadors la transportaven cap als salins [[Coma (puntuació)|, ]] on l’activitat continuava tota la nit perquè pogu[[é]]<nowiki/>spogués sortir als millors mercats l’endemà [[Pornhub|. ]] En el registre de matrícules industrials de 1847 [[L'Escala|l’Escala ]] comptava amb deu indústries dedicades a aquesta activitat que figurava amb el nom de Fomentadores de Pesca y Salazón. Saladors de [[L'Escala|l’Escala ]] van fundar indústries al [[País Basc ]] ( [[Bermeo ]]). Tamb[[é]]També es van establir a [[Llançà ]], [[Roses ]], [[Palamós ]], [[Tossa de Mar|Tossa ]] i [[Sant Feliu de Guíxols ]]. Antigament s’exportava molt a [[Itàlia ]], sobretot a [[Gènova ]], on hi havia el mercat principal de l’anxova.<ref>{{Ref-web|url=http://visitmuseum.gencat.cat/ca/museu-de-l-anxova-i-de-la-sal/ambit/la-salao-d-anxova-i-sardina/|títol=La salaó d’anxova i sardina · Visitmuseum · Catalonia museums|consulta=2016-12-05|nom=Agència Catalana del Patrimoni, Generalitat de|cognom=Catalunya|editor=visitmuseum.gencat.cat}}</ref>
▲La salaó d’anxova continua encara avui dia amb set indústries, situades fora del nucli urbà, a l’entrada sud i a la Closa del Llo[[:es:Panceta|p]]Llop, que donen feina a més de dues- [[Cansalada|c]]<nowiki/>entescentes persones, majoritàriament dones [[Pornografia|, ]] al llarg de l[[Finlàndia|’]]<nowiki/>any[[Porno dur|l’any. ]] El siste[[Morcilla|m]]<nowiki/>asistema de salaó [[é]]<nowiki/>sés el mateix que a l’antiguitat [[Porno tou|, ]] sense [[Additiu alimentari|additius ]], ni [[Conservant|conservants ]], però adaptat a les noves normes de sanitat [[Puntuació|. ]]
==Química==
[[Espanya|E]]<nowiki/>lEl principal proc[[é]]<nowiki/>sprocés químic [[Mortadel·lo i Filemó|i]]<nowiki/>mplicatimplicat en la salaó [[é]]<nowiki/>sés l'[[osmosi]], ja que la diferent concentració de sals de la salmorra i la del producte fa que el segon es deshidrati[[Punt (signe)|.]]
==Productes==
[[Fitxer:20131207 Istanbul 008.jpg|thumb|[[Turşu]], [[Verdura|verdures]] en salaó.]]
Encara que es pot sa[[l]]<nowiki/>arsalar gaireb[[é]]gairebé qualsevol cosa (fins [[Mortadel·la|i]] tot [[Fruita|fruites]]) el m[[é]]<nowiki/>smés habitual [[é]]<nowiki/>sés aplicar la salaó a [[Carn|carns]] i [[Peix (aliment)|peixos]]. Alguns dels productes m[[é]]<nowiki/>smés rellevants obtinguts per aquest [[Procés d'elaboració del whisky|proc]][[é]][[Procés d'elaboració del whisky|s]]procés són[[Dos punts|:]]
*[[Oliva]]
*[[Peixopalo|peix assecat]]
*[[Anxova]]
*[[Arengada]]
*[[Garum]] [[Parèntesi|(]][[Edat antiga|antiga]] [[Salsa (ball)|salsa]] [[Antiga Roma|romana]][[Parèntesi|)]]
==Vegeu també==
*''Salazón y secado de pescados'', Lectura de tesis de Montero Fraga, Manuel. Universidad d[[Espanya|e]]de Las Palmas de Gran Canaria
*''Real Decreto 1376/2003, de 7 de noviembre'' por el que se establecen las condiciones sanitarias de producción, almacenamiento y comercialización de las carnes frescas y sus derivados en los establecimientos de comercio al por menor.
| 