Elisabet de Baviera (emperadriu d'Àustria): diferència entre les revisions

'''Elisabet de Baviera '''(Elisabeth Amalie Eugenie Herzogin in Bayern, o Isabel de Wittelsbach)''', emperadriu d'Àustria i reina d'Hongria''' ([[Possenhofen]] [[1837]] - [[Ginebra]] [[1898]]), més coneguda com a '''''Sissi''''', va ser, pel seu naixement, duquessa a [[Baviera]] amb el grau d'Altesa reial i es convertí, pel seu matrimoni amb [[Francesc Josep I d'Àustria]], en emperadriu d'[[Àustria-Hongria]] des de [[1854]] fins a [[1898]] i [[Regne d'Hongria|reina d'Hongria]], entre altres.

Nascuda el [[24 de desembre]] de [[1837]] al [[Castell de Possenhofen]] a voresprop del [[llac Starnberg]], a l'estat [[Alemanya|alemany]] de [[Regne de Baviera|Baviera]], llavors país independent. Filla del duc [[Maximilià de Baviera]] i de la princesa [[Lluïsa de Baviera|Ludovica de Baviera]], que conformaven una branca secundària de la casa reial bavaresa. Malgrat tot, Elisabet era néta del rei [[Maximilià I Josep de Baviera]] a través de la seva mare i, alhora, era neboda dels reis [[Frederic Guillem IV de Prússia]] i [[Joan I de Saxònia]] i de l'emperador [[Francesc I d'Àustria]].

Elisabeth, juntjuntament amb els seus germans, va viure una vida senzilla, a la natura, atesa i educada directament per la seva mare. La seva infantesa va ser molt despreocupada i allunyada de la vida protocol·lària, fet que més endavant li portaria molts problemes. Tots els estius, la família Wittelsbach es traslladava al [[Castell de Possenhofen]], a la vora del llac Starnberg. Aquesta residència era la preferida d’Elisabeth, ella solia anomenar-la ''Possi''. Allà és on va aprendre a practicar muntanyisme, pescar, muntar a cavall, nadar i apreciar la bellesa de la natura. Igual que els seus pares i els seus germans, no donava importància a les cerimònies ni al protocol, cosa que tampoc preocupava la cort reial de Munic, ja que la rama ducal dels [[Wittelsbach]] no havia d'exercir cap funció oficial i per això es podien permetre una còmoda vida privada.

L'arxiduquessa [[Sofia de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)|Sofia]] ja feia temps que buscava l’esposa perfecta pel seu fill Francesc Josep i l’elecció va recaure sobre Helena, neboda de la mateixa Sofia i cosina de [[Francesc Josep I d'Àustria|Francesc Josep]]. Ludovica, efectivament, va acceptar la decisió de la seva germana i va traslladar-se durant les vacances a Ischl perquè la futura parella pogués conèixer-se i, si tot fosanava bé, arribar al matrimoni. Ludovica també va portar de viatge a Elisabeth, que llavors tenia 15 anys i era causa de moltes preocupacions. Es va enamorar d’un jove que no li convenia. Amb aquest viatge la duquessa Ludovica va voler animar-la. A més, Ludovica havia fet ja els seus càlculs: feia ja temps que Sissi i el germà de Francesc Josep, [[Carles Lluís d'Àustria|Carles Lluís]], s’enviaven cartes i regals. Es comentava que Carles Lluís estava enamorat de la seva cosina Elisabeth i Ludovica va voler intentar que aquests dos joves també arribessin al matrimoni.

El 16 d’agost de 1853, van arribar a Ischl. No portaven equipatge ni cambreres. Les tres dames vestien de dol perquè acabava de morir una tieta. El carruatge que portava tot l’equipatge es va retardar i no es van poder canviar de roba per poder rebre a l’emperador. Mentrestant tota l’atenció la rebia el pentinat d’Helena, ja que no tenia més remei que presentar-se a l’emperador amb un vestit negre i ple de pols del viatge. La jove Elisabeth va haver de preparar-se sola: va portar dues llargues trenes i, sense que ella s’adonés, era observada contínuament per la seva tieta Sofia, la qual va admetre que feia molt bona impressió encara que portés un vestit negre. Sissi resultava encantadora i molt maca amb aquell vestit negre que li ressaltava la seva pell blanca. Helena, semblava al costat d’Elisabeth molt seria i poc atractiva. Sense dubte, Francesc Josep al veure a Sissi es va enamorar. Sissi, no s’adonava de res. Ella encara seguia amb la seva melancolia i temor produït per la quantitat de gent que hi havia allà. La seva germana, en canvi, sabia desenvolupar-se bé en aquell ambient.

L'endemà, el jove emperador va anar a veure molt d’hora a la seva mare. Li va confessar que trobava molt atractiva a Elisabeth i que era a ella a qui volia com esposa, i no a Helena. Això, va trencar els plans que tenia previstos l’arxiduquessa i sense gaires esperances va demanar-li que raonés bé la situació i que tornés a pensar en Helena, una dona intel·ligent i ben educada, cosa que estalviaria molts problemes a Sofia. Ningú va canviar la decisió de l’emperador, enamorat d’aquella donzella tan jove i senzilla. 

Sissi, en un primer moment es va negar per temor a perdre l’amistat de la seva germana gran però, finalment, va confessar els sentiments que per ell sentia:'' << Com no podria estimar a un home com ell? Com ha pogut fixar-se en mi? Sóc tan poca cosa...!>>''. Però, malgrat els seus sentiments, Elisabet no volia casar-s’hi i la seva mare, en certa manera, va obligar-la a acceptar dient-li: ''<< A l’emperador d’Àustria no se li donen carabasses >>''. 

* SAI l'arxiduquessa [[Maria Valèria d'Àustria]], nascuda el [[1860]] a [[Budapest]] i morta el [[1924]] al castell de Wallsee a [[Àustria]]. Es casà amb l'arxiduc [[Francesc Salvador d'Àustria-Toscana]]. Maria Valèria és també coneguda com "l'única filla" o com Sissi l'acostumava a anomenar "la meva estimada filla hongaresa" donada la gran estima que li tenia al país d'Hongria, lloc on habitualment es refugiava com hems'ha dit abans, i amb la cultura i costums del qual es va voler educar. Maria Valèria va ser l'única que va poder estar prop de la seva mare i a la que sempre va estimar i va poder educar a la seva manera.  Els grans enemics que Isabel va fer al llarg de la seva vida li deien despectivament «la nena hongaresa» i no precisament per l'amor que la seva mare sentia per tal país, sinó perquè creien que la nena era fruit en realitat d'alguna divagació sexual que Isabel hauria mantingut amb el comte hongarès [[Gyula Andrássy]]. No obstant això, la gran semblança que Valèria guardava amb el seu pare, l'Emperador, es va encarregar de desmentir aquests rumors.

[[Fitxer:Elisabeth von Ungarn.jpg|300px|thumb|L'Emperadriu amb el seu gos Shadow, el 1869.]]

 També, entre altres excentricitats, al final de la seva vida es va fer tatuar una àncora a l'espatlla (pel gran amor que sentia pel mar i les travessies per sentir-se sense pàtria pròpia, com els eterns mariners que vaguen pel món), i es feia lligar al pal del seu vaixell durant les tempestes. Passejava diàriament durant vuit llargues hores, arribant a extenuar a diverses de les seves dames del seu seguici, entre elles [[Ida Ferenczy]] o [[Maria Festetics]]. A més, adorava viatjar, mai romanent en el mateix lloc més de dues setmanes. Va gaudir de la literatura, especialment de les obres de [[William Shakespeare]], de [[Friedrich Hegel]] i del seu poeta predilecte, [[Heinrich Heine]], amb retrats del qual va decorar la seva habitació i va donar peu a una gran polèmica. Finalment, detestava el ridícul protocol de la cort imperial de Viena, de la qual va procurar romandre allunyada durant el major temps possible i cap a la qual va desenvolupar una autèntica fòbia que li va provocar molts trastorns com nàusees, depressió nerviosa... Sissi es va mantenir, sempre que va poder, allunyada de la vida pública. Va ser una emperadriu absent del seu imperi, encara que no per això menys pendent dels assumptes d'Estat. De fet, va ser la mateixa emperadriu una de les principals impulsores de la coronació de Francesc Josep com a rei d'Hongria i, en conseqüència, la creació de l'[[Imperi Austrohongarès]] el 1867.