|
Els '''drets de la infància''' (o '''drets del nen''') són [[dret]]s que posseeixen els [[nen|nens, nenes]] i [[adolescent]]s per la simple raó de néixer. Són inalienables, irrenunciables, innats i imprescindibles per a una bona [[infància]], per tant són obligatoris. Aquests drets es troben recollits a:''' La Convenció sobre els drets de l'Infant. '''Aquests drets estan traduïts a tots els idiomes per tal que tothom els pugui comprendre.
Per poder disposar d'aquests drets, la gent els ha de donar i els infants, a canvi, tenen l'obligació de comportar-se d'una manera determinada: d'això se'n diu tenir [[Deure|deures]] específics com comportar-se i mantenir un respecte amb la persona que ha adoptat. Això vol dir, si volem que els drets de les persones del nostre voltant es respectin, tenim el deure de no vulnerar aquests drets i mantenir un respecte. Si volem que el lloc on vivim sigui agradable, l'hem de respectar, tant si només és nostre com si és de tots.<ref name=":0">{{Ref-web|url = http://www.sindic.cat/ca/page.asp?id=125|títol = Síndic de Greuges - El defensor de les persones|consulta = 04/12/2014|llengua = Català|editor = |data = }}</ref>
==Antecedents==
La idea de promoure els drets del nen va circular en alguns mitjans intel·lectuals durant el [[segle XIX]]. Un exemple d'això va ser la referència que va fer l'escrit francès de Jules Vallès en la seva obra ''L'enfant'' (1879), i més clarament la reflexió sobre els drets del nen que va realitzar Kate D. Wiggin en ''Children's Rights'' (1892).
En aquest ambient receptiu, en les dues primeres dècades del [[segle XX]] van circular diverses declaracions dels drets del nen, de vegades en forma literària o bé com resolucions d'organitzacions científiques i pedagògiques.
La primera declaració de drets del nen, de caràcter sistemàtica, fou la [[Declaració dels drets de la infància|Declaració de Ginebra]] de [[1924]], redactada per [[Eglantyne Jebb]] fundadora de l'organització internacional ''[[Save the Children]]'', que va ser aprovada per la [[Societat de Nacions]] el [[26 de desembre]] de [[1924]].
== La Convenció sobre els Drets de l'Infant<ref>{{Ref-web|url = http://www.unicef.es/cat/infancia/drets-del-nen/convencio-drets-nen|títol = UNICEF - La Convenció sobre els Drets de l'Infant|consulta = 04/12/2014|llengua = Català|editor = |data = }}</ref> ==
L'any 1959, les [[Nacions Unides]] van aprovar una '''Declaració dels drets de l'infant '''que incloïa 10 principis contemplats en la [[Declaració Universal de Drets Humans]], però no era suficient per a poder protegir els de la infància perquè legalment no tenia caràcter obligatori. Sis anys abans s'havia decidit que el [[Fons de Nacions Unides per a la infància|Fons Internacional d'Emergència de les Nacions Unides per als nens (UNICEF)]] continués les seves labors com organisme especialitzat i permanent per a la protecció de la infància (denominant-ho oficialment [[Fons de Nacions Unides per a la infància]]). Llavors, el 1978, el [[Polònia|Govern de Polònia]] va presentar a les Nacions Unides la''' versió provisional d'una Convenció''' sobre els Drets dels Infants. Però, van passar deu anys amb negociacions amb els governs de tot el món, líders religiosos, ONG i altres institucions fins que es va aconseguir aprovar el text final de la'' "Convenció sobre els Drets de l’Infant"'', el '''20 de novembre de 1989''', el compliment del qual seria obligatori per a tots els països que la ratifiquessin. La Convenció '''es va convertir en llei l’any 1990''', després de ser signada i acceptada per 20 països, entre ells Espanya.
La Convenció sobre els drets de l'infant va ser adoptada per [[Assemblea General de les Nacions Unides|l’Assemblea General de les Nacions Unides]]. A finals de 1997 havia estat ractificada per tots els països, excepte Somalia i Estats Units.<ref>{{Ref-web|url = http://www.amnistiacatalunya.org/edu/docs/nu-conv-infants-resum.htm|títol = Amnistia Internacional|consulta = 27/11/2014|llengua = Català|editor = |data = }}</ref> També, hi hagut problemes amb els artícles 37 i 40 perquè parlen sobre la justícia dels menors i alguns països no hi estan d'acord. La Convenció té un total de 54 articles.
Segons la Convenció'' "s’entén per infant tot ésser humà menor de 18 anys, tret que en virtut de la llei que li sigui aplicable hagi assolit la majoria d’edat abans" ''(article 1).
== Drets de l'Infant<ref>{{Ref-web|url = http://w110.bcn.cat/fitxers/dretscivils/annexe16.convencidelsdretsdelsinfants.546.pdf|títol = Convenció sobre els drets de l'infant|consulta = 27/11/2014|llengua = Català|editor = |data = }}</ref> ==
La Convenció estableix el dret dels infants a '''ser infants''', a no ser adults abans d'hora, a no haver de preocupar-se per l'alimentació, la salut o l'habitatge. Estableix que l'infant ha de ser estimat i protegit, que ha de poder dir el que pensa i el que sent, i que se l'ha d'escoltar i prendre seriosament.<ref name=":0" />
En els articles de la Convenció es recullen els següents punts:
=== Dret a no ser discriminat ===
Els Estats han de garantir els drets d’aquesta Convenció a tot infant, sense excepció; i hauran de prendre les mesures que calguin per protegir els infants de tota classe de discriminació. Per tant, no s'ha de tenir en compte el lloc d'origen de l'infant ni tampoc el seu aspecte físic, ja que uns poden ser rossos, altres morens, d'entre altres. A més, no hi ha d'haver cap nen o nena sense necessitats cobertes, així doncs, els adults assoleixen la responsabilitat perquè aquestes necessitats siguin rebudes pels infants.<ref name="parlament">{{Ref-web|url = http://www.parlament.cat/portal/pls/portal/documentnom?p_nom=QP6.pdf|títol = Els Drets dels Infants|consulta = 26/11/2015|llengua = Català|editor = Parlament de Catalunya|data = }}</ref>
=== Interès superior de l’infant ===
Totes les mesures respecte a un infant han d’estar basades principalment en la seva consideració i el seu interès. Correspon a l’Estat d’assegurar una protecció i cura adequades, quan els pares o altres persones no tinguin capacitat per a fer-ho.
=== Aplicació dels drets ===
És obligatori per a l’Estat adoptar les mesures necessàries per donar efectivitat a tots els drets reconeguts en la present Convenció.
=== Direcció i orientació paternes ===
És obligatori per a l’Estat respectar els drets i els deures dels pares o de familiars que siguin legalment responsables en ordre a donar-li, d’acord amb el desenvolupament de les capacitats de l’infant, la guia adequada per a exercir els seus drets.
=== Dret a ser ciutadà. Supervivència i desenvolupament ===
Tot infant té el dret intrínsec a la vida, a ser ciutadà i és obligació de l’Estat de garantir la seva supervivència i el seu desenvolupament. Cada infant ha de tenir totes les eines necessàries per a créixer correctament, com ara tenir una bona alimentació, bona salut i han de tenir l'ajuda suficient per a conèixer el món en què vivim.<ref name="parlament"/>
=== Dret a tenir nom i nacionalitat ===
Tot infant té dret a un nom des del seu naixement i a obtenir una nacionalitat. Per tant, cada infant té el deure, doncs, d'estimar el lloc d'on prové.<ref>{{Ref-web|url = http://www.parlament.cat/portal/pls/portal/documentnom?p_nom=QP6.pdf|títol = Els Drets dels Infants|consulta = 26/11/2015|llengua = |editor = Parlament de Catalunya|data = }}</ref>
=== Preservació de la identitat ===
L’Estat té l’obligació de protegir i, si cal, restablir la identitat de l’infant, en cas que es veiés privat de part o de tots els elements de la seva identitat, com ara nom, nacionalitat i vincles familiars.
=== Separació dels progenitors ===
És un dret de l’infant viure amb els seus progenitors, excepte en els casos en què la separació sigui necessària de cara a l’interès superior del mateix infant. És dret de l’infant mantenir contacte directe amb ambdós progenitors, si està separat d’un o de tots dos. Correspon a l’Estat responsabilitzar-se d’aquest aspecte en cas que la separació hagi estat produïda per la seva acció.
=== Reunificació familiar ===
És dret dels infants i dels seus progenitors sortir de qualsevol país i entrar en el propi, amb vista a la reunificació familiar o al manteniment de la relació entre pares i fills.
=== Retencions i trasllats il·lícits ===
És obligació de l’Estat adoptar les mesures que calguin per a lluitar contra les retencions i trasllats il·lícits d’infants a l’estranger, tant si és per un dels seus pares com per una tercera persona
=== L’opinió de l’infant ===
L’infant té dret a expressar la seva opinió i que aquesta sigui tinguda en compte en tots els assumptes que l’afectin.
=== Llibertat d’expressió ===
Tot infant té dret a cercar, rebre i difondre informacions i idees de tota classe, sempre que això no perjudiqui els drets dels altres.
=== Llibertat de pensament, consciència i religió ===
L’infant té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió sota el guiatge dels seus pares, d’acord amb el desenrotllament de les seves facultats, i de conformitat amb les limitacions establertes per la llei.
=== Llibertat d’associació ===
Tot infant té dret a la llibertat d’associació i de celebrar reunions, sempre que això no vagi contra els drets dels altres.
=== Protecció de la vida privada ===
Tot infant té dret a no ser objecte d’ingerències en la seva vida privada, família, domicili i correspondència, i a no ser atacat en el seu honor.
=== Accés a la informació adequada ===
Els mitjans de comunicació social acompleixen un paper important pel que fa a la difusió d’informació destinada als infants, que tingui com a finalitat promoure el seu
És obligació de l’estat protegir l’infant contra l’acompliment de qualsevol treball nociu per a la seva salut, educació o desenvolupament; fixar edats edats mínimes d’admissió al treball i reglamentar-ne les condicions.
=== Ús i tràfic d’estupefaents ===
És un dret dels infants ser protegits contra l’ús d’estupefaents i substàncies psicotròpiques; i els estats prendran mesures per impedir que estiguin involucrats en la producció o distribució d’aquesta mena de substàncies.
=== Explotació sex ===
| 