Obre el menú principal

Canvis

m
cap resum d'edició
El [[9 de febrer]] Cabrera posà [[setge de Gandesa (1838)|setge a Gandesa]] però el 24 de febrer ordenà al coronel [[Juan Cabañero y Esponera|Juan Cabañero]] que abandonés el setge i sorprendre [[Saragossa]], que suposaria la ràpida presa de tot l'Aragó, la connexió dels fronts català i navarrès, i la de tot Espanya al nord de Madrid.<ref name=PA>{{ref-web |cognom=Negro |nom=Luis |url=http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/aragon/cincomarzada-ano-mas_925079.html |títol=Cincomarzada, un año más |consulta=31/8/2015 |obra= |editor=El Periódico de Aragón |data=5/3/2014 |llengua=castellà }}</ref> El [[3 març]] van sortir de Gandesa uns tres-cents genets de la Cavalleria de Tortosa, manada pel coronel [[José Lespinace]], i entre 2.200 i 3.000 infants a les ordres del brigadier Cabañero que van [[Cincomarzada|assaltar Saragossa]] però els saragossans van llançar-se en massa al carrer i lluitar contra els invasors, que van fugir,<ref name=PA/>
 
ACap finalsa la fi del mes de març de [[1838]], reunides les forces de Cabrera amb les de Quilez, 4000 homes i 200 genets, es van dirigir a [[Llíria]], sortint al seu encontre la columna del coronel Churruca, de 2.000 homes amb els quals va tenir petits enfrontaments a [[Híjar]] i [[Albalate]], però van arribar finalment a [[Llíria]], que van ocupar. [[Juan Paralea]], que es trobava a [[Onda]] amb 1200 homes i 90 genets va arribar a Llíria quan aquesta ja havia estat saquejada i s'havien dirigit cap a [[Xiva (Foia de Bunyol)|Xiva]], i va demanar reforços a [[Mariano Breson]] que va aportar 800 homes i 100 genets,{{sfn|Calbo y Rochina de Castro|1843|161}} trobant-se a [[Manises]], i l'endemà van fer nit a [[Xest]], sortint de matí cap a Xiva, on estaven els carlins.{{sfn|Calbo y Rochina de Castro|1843|162}}
 
== La batalla ==
 
== Conseqüències ==
Després del [[Setge d'Alcanyís|fallit assalt]] a [[Alcanyís]], la vila va quedar bloquejada i aïllada fins al final de la guerra, i [[Ramon Cabrera i Grinyó|Ramon Cabrera]] va seguir expandint el seu territori, va signar amb [[Antonio van Halen y Sarti]] el [[conveni de Segura]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=de Córdoba |nom=Buenaventura |títol=Vida militar y política de Cabrera |volum=vol. 3 |url= |llengua=castellà |editorial=Impr. y fundicion de Don E. Aguado |data=1845 |pàgines=3 |isbn=}}</ref> i derrotant als liberals a l'[[Acció de Maella]] i ocupant tot el territori fins a la conca del [[Jalón]] i [[Calataiud]], però amb la signatura del [[Conveni de Bergara]] l'agost de [[1839]], Cabrera es va veure aïllat i encerclat per les forces liberals,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bollaert |nom=William |títol=The wars of succession of Portugal and Spain, from 1826 to 1840 |volum=vol.2 |url= |llengua=anglès |editorial=Ranken and Co |data=1870 |pàgines=370 |isbn=}}</ref> que aal finalsfinal de 1839 havien muntat una línia de fortificacions des d'Alcanyís a Castel de Cabra, per incomunicar i assetjar una a una les posicions carlines: Espartero pren Segura el 27 de febrer i poc després Castellote mentre des del sud O'Donnell ocupà Aliaga, Alcalá de la Selva, i finalment [[Cantavella]] l'11 de maig. [[Setge de Morella (1840)|Perduda Morella]], Cabrera va creuar l'Ebre arribant a Berga, havent de fugir a [[França]] el mes de juliol.<ref>{{ref-web |url=http://www.enciclopedia-aragonesa.com/monograficos/historia/siglo_XIX_en_aragon/multimedia/mapas/mapa_i_guerra_carlista.htm |títol=La Expedición Real |consulta=21/8/2015 |obra=Episodios de la I Guerra Carlista en Aragon |editor=Gran Enciclopedia Aragonesa |data= |llengua=castellà }}</ref>
 
== Referències ==
{{referències|2}}
 
== Bibliografia ==
87.149

modificacions