Mare de Déu dels Miracles: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot:Desambiguació assistida: Cristina de Borbó - Canviant enllaç(os) per Cristina de Borbó i de Grècia |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:MilagrosFondoNegro.jpg|thumb|Mare de Déu dels Miracles - Santa Maria de la Rábida.]]
'''La Mare de Déu dels Miracles''' (en castellà ''Ntra. Sra. de los Milagros'' o ''Santa María de la Rábida'') és una imatge religiosa [[catòlica]] que es venera al [[Monestir de La Rábida]] de la ciutat de [[Palos de la Frontera]] ([[Província de Huelva|Huelva]]).
Es tracta d'una imatge d'estil gòtic, del [[segle XIII]] aproximadament, realitzada en alabastre. Va ser testimoni d'excepció dels històrics esdeveniments del descobriment i evangelització d'Amèrica. Davant d'ella van pregar Colom, els Pinsà i els homes que van participar tant en la primera expedició colombina com en aquelles posteriors que van partir cap a Amèrica des d'aquesta zona. Així mateix, en les seves visites al monestir franciscà, es van postrar davant d'ella, entre d'altres, [[Hernán Cortés]], [[Gonzalo de Sandoval]] (que va morir al monestir i va ser-hi enterrat) o [[Francisco Pizarro]].
Encara que està datada cap a finals de la tretzena centúria o començaments de la catorzena, la tradició popular i les llegendes, incloses les majories d'elles en un antic
L'esmentada imatge és patrona tant del monestir com de la ciutat de Palos de la Frontera, en la qual se celebren en el seu honor durant el mes d'agost diversos actes religiosos i civils, que culminen amb la típica romeria andalusa celebrada en l'entorn del paratge de la Rábida l'últim cap de setmana de l'esmentat mes.
Linha 18 ⟶ 17:
=== Descripció ===
Es tracta d'una escultura representativa de la [[Verge Maria]] realitzada en alabastre, de cinquanta-quatre centímetres d'altura. Escultura de cos sencer d'una sola peça, encara que amb algun petit afegit posterior a causa d'alguns desperfectes soferts al llarg de la seva història, es troba sobre un pedestal de cinc centímetres i és de línies entre afluixes. El seu rostre és allargat i porta el cabell pentinat a l'aigua, amb les mans una mica exagerades respecte al cos. El vestit tallat es tracta d'una túnica amb un escot modest i que va descendint en plecs [[paral·lel]]s, regulars i ben traçats, fins al pedestal, on es deixa entreveure el peu
Com a ornament extern la imatge porta una ràfega amb una estructura oval, poc freqüent entre les imatges de la Verge. La decoració de la mateixa està composta per una cardina en la qual hi ha esmaltats els escuts dels països americans, i a dalt en el centre l'escut d'[[Espanya]], rematat el conjunt per llamps bisellats, llisos i ondulats alternats. Va ser realitzada per Manuel Seco de Velasco i dissenyada per Evaristo Domínguez, pintor de [[Palos de la Frontera]].
== Datació i estil ==
[[Fitxer:MilagrosVestidaAntigua.jpg|miniatura|La imatge tal com estava vestida abans de [[1936]].]]▼
Procedent de l'art bizantí de finals del [[segle XIII]] o començaments del [[segle XIV|XIV]], el model iconogràfic de la imatge correspon al tipus d'escultura [[odegetria]] (Verge conductora del Nen, que mostra o assenyala a [[Jesús]] com el camí de salvació), model desenvolupat en el gòtic.
Si bé l'estil de la imatge és sens dubte el gòtic, concretament [[art gòtic|gòtic]]-[[França|francès]], els diferents autors apunten també
▲La imatge tal com estava vestida abans de [[1936]].
Durant segles aquesta escultura va estar policromada, vestida amb fines teles i adornada amb pedres precioses sobre seu llaura, tal com es recull tant als informes de diverses restauracions que se li van fer, com en testaments, documentació i gravats que es guarden al monestir i en els arxius de l'orde franciscà a la Província Bètica. El costum de vestir en les imatges va ser molt arrelada en l'[[edat mitjana]] i entre les més famoses trobem la Verge de Guadalupe, a [[Càceres]] ([[Espanya]]), que rebia exquisits vestits de mans dels seus fidels, tradició que encara segueix arrelada i que, en moltes altres imatges de la zona es conserva. Finalment, després de la restauració realitzada el 1937, es va decidir eliminar la policromia de la imatge i el [[1938]] va ser resposta al culte, una vegada que va ser tornada al seu monestir en la forma original en la qual va ser tallada.
Linha 50 ⟶ 47:
Donem per fet que actualment existent i venerada és la mateixa, idèntica, la primària i única que sempre ha existit, doncs totes les proves estan al seu favor i no hi ha cap motiu per sospitar suplantacions.
Als documents més antics és denominada amb el nom de "Santa María de la Rábida".[24]
Es desconeix la data exacta en la qual va ser tallada, l'autor i el moment en què va arribar la imatge al monestir, tot i que els estudis estilístics realitzats a l'efígie la situen a finals del {{segle|XIII}} o començaments del XIV. La
== Tradicions i llegendes ==
Linha 58 ⟶ 55:
Entre les llegendes que envolten a aquesta imatge, les més destacades són:
* El presumpte origen apostòlic de la imatge. Tracta de la portada de la imatge, des de Terra Santa a Palos, i que l'esmentada talla seria obra de l'evangelista
* La verge durant el període de dominació àrab. Compte com, per evitar una profanació i que fos ultratjada la imatge per part dels sarraïns, l'haurien dipositat al mar per rescatar-la en un moment més oportú.
* La [[feliç]] troballa de la verge al mar. On es relata l'aparició de la verge entre les xarxes d'uns pescadors de Huelva i la seva entronització al monestir franciscà.
Linha 65 ⟶ 62:
== Origen apostòlic ==
[[Fitxer:GrabadoVirgenMilagros XVIII.jpg|miniatura|Gravat del [[segle XVIII]]. Es pot apreciar la primitiva assutzena a la mà dreta i la forma de vestir-la en aquella època.]]
Segons la llegenda, la imatge hauria estat esculpida als començaments del cristianisme per
▲Segons la llegenda, la imatge hauria estat esculpida als començaments del cristianisme per San Lucas i hauria estat portada fins al port de Palos l'any [[333]] per un mariner libi, Constantino Daniel. L'escultura hauria estat un regal del bisbe de Jerusalem San Macario com a obsequi pietós per haver dedicat la parròquia de Palos al màrtir San Jorge, sant patró molt estès en Orient.
''Es va començar a fundar la parroquial de Palos, pels anys de 270 i es va acabar pels anys de 331... es va consagrar al gloriós màrtir
▲Així ho relata el còdec:
▲''Es va començar a fundar la parroquial de Palos, pels anys de 270 i es va acabar pels anys de 331... es va consagrar al gloriós màrtir San Jordi per instàncies de Constantí i fent-los promesa, que s'empenyoraria amb el Bisbe, que li donés una imatge de Nostra Senyora... es va donar a l'espelma Constantí per a la santa ciutat de Jerusalem... i va visitar el sant Bisbe i li va fer la súplica... i li va adonar del sant patró i de l'Església. El sant es va alegrar i dió les gràcies pel seu bon zel, i li va dir que concedia la seva petició. I que s'ho demanaria a Déu, haver-hi si convenia donar la imatge que tènia a la Muntanya Sión, com era factura del senyor San Lucas. ... Al tercer dia va cridar Constantí i li va dir el sant que aquella era la que havia de portar... Va tenir Daniel la imatge guardada des de l'any 331 amb molta decència i a l'esmentada campana fins que va fer una altra vegada viatge a l'esmentada ciutat de Palos. ... es va moure tot el poble i van venir a l'embarcador, a veure la novetat de tanta alegria... I Constantí va donar per escrit el lliurament que San Macadio li havia fet de la Santíssima Imatge i de la campana... Es va col·locar a l'altar major, que abans havia estat de Proserpina.[29] i la van votar Patrona juntament amb el gloriós màrtir San Jordi.'' SANTIAGO, Fr. Felipe de, "Còdex", 1714.
== Període musulmà ==
Linha 79 ⟶ 75:
Una vegada establerts els àrabs, van prendre el cenobi i, a l'altar on hi hauria hagut la Verge, van col·locar el "zancarrón de [[Mahoma]]". Però, i concedint-se-li un nou prodigi a la Senyora de la Rábida, l'os del profeta era llançat reiteradament a terra, no permetent mai que romangués molt temps al lloc que havia estat la Verge, fet aquest que haurien atribuït els seguidors del profeta a un presumpte encantament cristià. Van decidir els àrabs tenir amb ells un cristià, ja que cada vegada que en retenien un cessava el prodigi. Finalment, no podent suportar els esmentats esdeveniments, es va negociar que fos tornat el cenobi a la cristiandat.
... Va ser la gran Reina a la seva Casa, amb gran culte i fent el Senyor grans miracles... fins que Anselmo Gómez i Leandro Alberto (els esmentats sacerdots) els va tocar estar per l'any de 714, que veient la total pèrdua que anava succeint en Espanya, clamaven a Déu, de què, farien amb la imatge de la seva Senyora perquè no fos ultratjada dels sarraïns, i van tenir aquests dos sacerdots la revelació que la llancessin al mar... amb gran dolor i llàgrimes de tots la van llançar al mar
SANTIAGO, Fr. Felipe de, "Còdex", [[1714]].
== [[Reconquesta]]: Aparició al mar ==
[[Fitxer:MapatoograficoHuelvasiglo18.jpg|miniatura|Mapa topogràfic del [[segle XVIII]] dels ''[[Lugares colombinos]]''.]]▼
Una de les últimes i la més famosa de les llegendes és la que ens transmet l'aparició de la Verge al mar, a la platja de "Morla", en terme municipal de Palos, a prop del monestir. Segons aquesta tradició, estant uns pescadors de Huelva llançant les seves xarxes, van tenir per pesca la troballa de la imatge, la qual hauria aparegut en dos trossos, primer la Verge amb la meitat del cos del Nen i, posteriorment, la resta del Nen. Si bé, en haver-la trobat uns pescadors de [[Huelva]], van voler emportar-se-la a la seva vila, cosa que no va acceptar la localitat [[Palerma]], i van començar uns litigis que a punt van estar d'acabar en batalla armada entre les dues viles. Va haver d'intervenir el pare guardià del convent en el litigi, ja que la seva opinió era respectada per ambdues viles, i aquest va prendre la decisió que, per resoldre l'assumpte, es diposités la Verge en una embarcació a prop del lloc on va aparèixer, deixant-la sola a l'embarcació, sense cap tripulant, on les espelmes la portessin. Per fi l'embarcació va arribar a parar a vores del paratge on està situat el monestir, i van decidir dedicar-li un altar a la imatge a l'esmentat cenobi franciscà.
▲Mapa topogràfic del [[segle XVIII]] dels ''[[Lugares colombinos]]''.
{{Citació|Conviene, a saber, que por el año de [[1472]],<ref>El códice dice claramente 1572. Si esto no fuera una leyenda, haría dudar que esta imagen hubiera sido ante la que oraron Colón, los Pinzón, los conquistadores, etc., porque no habría existido en dicha época. Pero se sabe que ya existía con anterioridad por la historia documentada, entre ellas, la citada bula [http://books.google.es/books?id=5g_LkfRMNXwC&pg=PA225&dq=Bula+%22Etsi+cunctorum%22&lr=&ei=AKMySKr4OI28zASL1-jEBw&sig=GNJk5Yo6pLsh6XPrcNq9JYY0BrU ''"Etsi cunctorum"''] de [[Benedicto XIII (antipapa)|Benedicto XIII]] decretando la constitución del monasterio, donde ya se habla de Nª Sª de la Rábida. Es el P. José Coll quien propone que en realidad se trata del año de 1472.</ref> estando este convento en posesión de los Padres Menores de San Francisco, por el mes de diciembre, de dicho año ... fue Fr. Juan Bautista Pedroso, ... a celebrar la misa para el día de la Purísima Concepción, a la gente que se ocupaba de las [[jábega]]s. Y aquella noche hubo diferentes pareceres sobre si el día de la Purísima se había de pescar, a lo cual dijo el Padre que si quiera echasen un lance para que comiesen, y él llevaría limosna. Y tuvieron la dichosa pesquería a la Reina y Rey de los cielos y tierra, Jesús y María.<br /> Y fue en esta forma: que calando el primer lance sacaron la imagen de la Soberana Reina con la mitad del cuerpo del Niño ... Ya segundaron otro y sacaron lo que faltaba del Niño. Y tomándolo el religioso, lo aplicó sobre el otro medio y sin diligencia alguna quedó unido. (...)<br /> Cada uno de por sí alegaban sobre si el hallazgo era suyo, hasta que tomando la mano el dicho Guardián diciendo, que no era materia que por devoción se perdieran los pueblos; que menos inconveniente era que se pusieran en litigio y los que tuvieran derecho a ello se le diera posesión ... Y los dos lugares, Huelva y Palos, que eran los dos litigantes, los de Huelva por haberla sacado y los de Palos por su término ... Se fue alterando tanto esta materia que llegaron a punto de querer las dos villas a tomar las armas, después de diferentes desafíos, hasta que tomó la mano el dicho padre Guardián ... Y todos se convinieron al parecer de dicho Guardián ... Y todos fueron a "Morla" y el parecer de dicho Padre Guardián todos lo tuvieron por bien. Y fue, que en un barco de 33 codos, se puso esta Señora y le dieron la vela sin quedar dentro marinero alguno, y se vino a donde es hoy venerada y alabada, y está colocada esta Purísima Señora con admiración y pasmo de todos los que vieron este prodigio.|SANTIAGO, Fr. Felipe de, "Códice", 1714.}}
Linha 97 ⟶ 92:
== Època històrica ==
La història documentada fa referència d'aquesta imatge des dels documents més antics i de la seva permanència continuada al monestir franciscà de La Rábida fins a [[1891]], any en el qual va ser restaurat el convent amb motiu de la celebració del IV Centenari del Descobriment d'Amèrica i, per aquest motiu, es va traslladar la imatge a la parròquia de
== Dels orígens al {{segle|XIX|s}} ==
Els Comtes de Miranda, senyors de Palos de la Frontera, que van realitzar una destacada tasca en l'organització de la vila, amb la construcció del castell i de l'Església de
== Descobriment i evangelització d'Amèrica ==
Entre els esdeveniments històrics més destacats que va presenciar aquesta escultura, es pot fer ressaltar sens dubte el descobriment, conquesta i evangelització d'Amèrica. [[
"Partida del port de Palos" [[1492]], pintura d'Evaristo Domínguez, en l'ajuntament de Palos de la Frontera.
La imatge va ser testimoni d'excepció dels esmentats esdeveniments, i fins i tot es creu que va ser decisiva en l'elecció del dia de la partida de les naus descobridores, ja que abans de 1936, la festivitat i romeria de l'esmentada imatge se celebrava el dia de la festivitat de la Porciúncula, el [[2 d'agost]]. Sobre el dia de la sortida de l'expedició colombina s'han fet multitud de conjectures, però és més que probable que la verdadera raó fos més localista del que pogués pensar-se, ja que és més que raonable que cap dels mariners palermos i dels pobles propers, Moguer, Huelva, etc. -que eren devots d'aquesta imatge- no volgués sortir a una aventura d'incerts resultats sense haver celebrat abans la festivitat de la seva patrona i demanar la seva intercessió.
Encara que no existeix un document que relacioni directament la Verge amb les noves terres descobertes,
== Visita de conquistadors espanyols ==
Linha 120 ⟶ 115:
La Verge dels Miracles va ostentar el títol de patrona de Palos de la Frontera des dels orígens, tot i que la primera referència que existeix sobre el patrocini de la imatge en favor de Palos és el còdex de Fray Felipe de Santiago, on es troba un document amb data [[23 de maig]] de 1717, on el poble de Palos renova l'antic patronat que va rebre dels seus avantpassats.
El
...
SANTIAGO, Fr. Felipe de, "Còdex", [[1714]].
Linha 130 ⟶ 125:
El {{segle|XVII|s}} va rebre una major rellevància la festivitat, gràcies a l'especial jubileu que [[Gregorio XV]] va concedir a la festivitat de la Porciúncula, estenent a totes les esglésies franciscanes del món la indulgència plenària que [[Honorio III]] va concedir a la petita església italiana. La festa, augmentada amb l'especial indulgència del "perdó d'Asís", concedida a tots els fidels que visitessin la Rábida, va atreure multitud de fidels, ja no només de Palos de la Frontera, sinó de tota la comarca: [[Huelva]], [[Moguer]], etc.
Hi havia diverses germandats, a part de la de Palos de la Frontera, com les de Huelva i Moguer, que junt amb la de Palos constituïen les denominades "
El festeig començava la vigília de l'esmentat dia i, abans de fer-se de dia, ja estaven els fidels al convent, on el primer acte del cerimonial era la processó de la imatge pel paratge proper, sortint del monestir portada pels frares, passant després de mans d'una a una altra germandat, fins que era novament dipositada a les mans dels frares que la tornaven al seu altar. Seguien els actes amb oficis cada una de les germandats, fins a:
...
SANTIAGO, Fr. Felipe de, "Còdex", [[1714]].
Linha 139 ⟶ 134:
== Trasllat a Palos el [[1891]] ==
[[Fitxer:MilagrosSinTraje.jpg|miniatura|La verge policromada i sense la roba externa. Abans de la Guerra Civil.]]▼
Malgrat l'exclaustració de [[1835]], la imatge de la Verge va romandre al seu Santuari de la Rábida -casa legítima de la mateixa des de temps immemorial- fins que, el [[1891]], va ser traslladada a l'església parroquial de
També consta que, encara que el convent continuava sent la seva casa malgrat l'exclaustració, a finals del XIX entre [[1888]] i [[1891]], els trasllats a Palos van ser més freqüents i la seva estada era més prolongada en el temps, tot això amb el consentiment de la Diputació provincial que era la que tutelava les destinacions de La Rábida en aquella època.
▲La verge policromada i sense la roba externa. Abans de la Guerra Civil.
En un d'aquests trasllats, havent-la tornat el poble al seu santuari de La Rábida a petició dels religiosos franciscans, aquests van decidir retirar-li la roba que
Però el febrer de [[1891]], en una visita que van realitzar a Palos i La Rábida els ministres de Foment i d'Ultramar, van voler enviar la imatge a Madrid perquè fos restaurada de diversos desperfectes que presentava la talla, cosa a què el poble de Palos es va negar per por de perdre-la per sempre, i, en les disputes per no deixar que s'emportessin la seva patrona, va resultar que va acabar caient a terra i sofrint nous desperfectes.
Veritat és que posteriorment l'han retocat fent-li algunes soldadures, però així i tot ha quedat tan deteriorada que fa llàstima el contemplar-la.
P. COLL. "Colom i La Rábida".
Linha 159 ⟶ 153:
Però per diversos motius la imatge no va ser tornada al monestir en aquesta època.
El Plus Ultra al port de Palos de la Frontera, abans d'iniciar el vol.▼
== Els aviadors del Plus Ultra i [[Alfons XIII]] ==
▲[[Fitxer:PlusUtraPalos.jpg|miniatura|El Plus Ultra al port de Palos de la Frontera, abans d'iniciar el vol.]]
També va rebre aquesta imatge la visita dels aviadors del "Raid aeri" Plus Utra: el comandant [[Ramón Franco]], el capità Julio Ruiz d'Alda, el tinent de navili Juan Manuel Durán i el mecànic Pablo Rada. El [[22 de gener]] de [[1926]] a trenc d'alba, abans d'iniciar el vol, els aviadors junt amb autoritats civils i militars tant de la zona com de la nació, i molta gent del poble de Palos i voltants, van celebrar una missa en la parròquia de Palos on es trobava la Verge dels Miracles, davant de la qual van pregar demanant la seva protecció per al vol que anaven a realitzar. Una vegada finalitzat l'acte religiós, es van dirigir al Moll de la Calzadilla on es va iniciar el raid Palos-Buenos Aires.
A la tornada dels tripulants, el rei [[Alfons XIII]] va celebrar una missa d'acció de gràcies també davant de la patrona de Palos, a l'Església de
== [[Guerra Civil]] i tornada de la imatge a [[La Rábida]] ==
Durant els esdeveniments de la [[Guerra Civil Espanyola]], el [[21 de juliol]] de [[1936]] la parròquia de
El [[22 de juliol]] de [[1936]] va esdevenir una data clau per a la supervivència d'aquesta talla, ja que per fortuna per a la imatge un religiós franciscà, el pàg. Jenaro de Jesús Prieto i Leiva, al mig del perill dels esmentats esdeveniments, va recollir els trossos de la talla que va poder en aquells moments, i més tard, calmada la situació, va tornar
El pare fra Jenaro de Jesús va resultar clau per a la devolució de l'efígie al seu santuari de La Rábida. Encara que van existir dificultats entre el convent i el poble de Palos, gràcies al pare franciscà -que sempre va defensar els drets del monestir i de l'orde franciscà sobre la imatge- es va aconseguir mantenir la calma entre les dues parts.
El Comte de Torres de Sánchez-Dalp, Miguel Sánchez-Dalp Calonge, es va oferir que la imatge fos restaurada al seu palau de Sevilla, així va complir un vot que havia realitzat. Seria l'imaginer José Rivera García que realitzés la restauració completa de la imatge, que va concloure el novembre de [[1936]]. Mentre la talla era restaurada en [[Sevilla]], fra Jenaro de Jesús va fer els tràmits necessaris perquè la Verge fos tornada
Finalment, i encara que hi va haver algun intent per part de la Junta de Cultura Històrica i Tresor Artístic de Sevilla de disposar de la imatge restaurada, la verge va ser novament entronitzada al seu convent de la Rábida l'[[11 de maig]] de [[1938]], sent novament beneïda el [[12 de juny]] d'aquest mateix
== Confirmació del patronatge sobre Palos de la Frontera ==
L'antic patronatge de la Verge sobre el poble de Palos, que es va renovar el 1717, va ser finalment confirmat tant per l'Ajuntament, a petició del poble, com per [[Pau VI]], per mitjà de la Sagrada Congregació de Ritus el [[12 de maig]] de [[1967]]. El poble va celebrar un acte solemne a la posició de l'Església de
== Coronació Pontifícia i Real ==
El [[14 de juny]] de [[1993]] va esdevenir nova data històrica per a la imatge de Ntra. Sra. dels [[Miracle]]s, ja que va ser coronada canònicament pel Summe Pontífex Juan Pablo II, sent els padrins d'honor els reis d'[[Espanya]] [[Joan Carles I]] i [[Reina Sofia]]. A més va rebre, per part del ple de l'ajuntament, el títol d'Alcaldessa Perpètua de Palos de la Frontera. La Verge dels Miracles és la primera i única imatge coronada personalment pel papa polonès en
Amb motiu de la Celebració del V Centenari del Descobriment d'Amèrica, el papa [[Joan Pau II]] va realitzar una breu visita apostòlica als ''[[Lugares colombinos]]'' i a l'Ermita d'El Rocío. El seu periple pels ''[[Lugares colombinos]]'' començaria a Moguer, on va visitar la parròquia de Nostra Senyora de la Granada, on va pregar davant la titular de la parròquia i la Verge de Montemayor, que va ser traslladat especialment a la localitat [[moguer]]enya per a aquesta ocasió.
Després del seu pas per Moguer, la comitiva papal es va dirigir cap a Palos de la Frontera, a la parròquia de
Després d'uns moments d'oració davant la imatge de la Verge dels Miracles, a les 5
Déu et salvi, Mare i Senyora Nostra dels Miracles, Santa
Pelegrí per terres andaluses, on se sent a tot arreu la teva presència
i se sent el teu nom, he vingut als ''[[Lugares colombinos]]'' (...)
Linha 208 ⟶ 201:
«Moltes gràcies per aquesta trobada. És una gran emoció trobar-se al lloc totalment històric on va començar un nou capítol de la història del món, del nostre món, del nou món, de tot el món, del globus terrestre. On va començar també la història de la Salvació i de l'Evangelització del Continent americà. Sempre tornen a aquest lloc beneït encomanant-se a la Senyora dels Miracles, a la Mare dels homes, a la Reina de les Amèriques, tots els nostres germans d'aquí, a Espanya i a l'altra part del món. Sigui lloat Jesucrist.»
Una vegada que el papa va abandonar el recinte, el poble va prendre el pas de la Verge i es van dirigir en processó fins a Palos, on va ser rebuda per la imatge de
== Real i Il·lustre Germandat de Nª Sª dels Miracles i Sant Jordi Màrtir ==
Linha 214 ⟶ 207:
La primera constància documental d'una Germandat de devots d'aquesta imatge data de [[1723]]. Fra Felipe de Santiago, autor de l'esmentat còdex del [[segle XVIII]], apareix com a promotor de la "Germandat General de l'Esclavitud de Nostra Senyora dels Miracles de la Rábida".
El [[16 de gener]] de [[1723]], fra Felipe va dirigir a l'autoritat eclesiàstica de l'Arquebisbat de Sevilla una petició per a la seva aprovació, on s'exposava la fundació de l'esmentada Germandat amb seu al convent de la Rábida i les regles
Finalitzada la Guerra Civil i tornada la imatge al monestir, en els anys posteriors es va reinstaurar la Germandat de la Verge dels Miracles el [[1954]], que es van redactar uns nous estatuts que van ser aprovats per decret del primer bisbe de la recentment creada diòcesi de Huelva, Pedro Cantero Cuadrado, el [[13 de juliol]] de [[1954]]. Aquests estatuts van ser renovats el [[1984]], adaptant-los a les noves normes diocesanes conformes al Concili Ciutat del Vaticà II i incloent al si de la germandat, també com a titular, el patró de Palos de la Frontera,
La germandat de Nostra Senyora dels Miracles és l'encarregada de realitzar tots els actes religiosos commemoratius a la imatge de la Verge, tant durant el mes d'agost en què es concentren les festes patronals i romeria en honor de la Verge, com durant la resta de l'[[any]], realitzant diferents actes tant religiosos com festius i civils.
== Celebracions, cultes i romeria en honor de la Verge ==
[[Fitxer:Virgen de los Milagros.jpg|miniatura|Nª S ª dels Miracles. Processó entorn del paratge de La Rábida durant la seva romeria l'agost.]]▼
Al llarg de l'any, en Palos de la Frontera, se celebren diversos actes religiosos i culturals en honor a la seva patrona, sent aquests més nombrosos i concentrats en el mes
▲Nª S ª dels Miracles. Processó entorn del paratge de La Rábida durant la seva romeria l'agost.
▲Al llarg de l'any, en Palos de la Frontera, se celebren diversos actes religiosos i culturals en honor a la seva patrona, sent aquests més nombrosos i concentrats en el mes de agosto.
* Romerito. El tràfic d'una peregrinació anual que organitza la seva germandat el mes de febrer, en la qual els fidels de la Verge, després d'un ofici religiós en la parròquia de Palos, es dirigeixen a peu cap al monestir de la Rábida, on, una vegada finalitzada la peregrinació, reten culte a la patrona i es viu un dia de convivència entre els devots.
* Aniversari de la Coronació Pontifícia. El [[14 de juny]] de cada any se celebra l'aniversari la Coronació Pontifícia de la imatge, realitzada pel Summe Pontífex [[Joan Pau II]]. Se celebra, normalment, al Monestir de La Rábida davant de l'escultura de la Verge dels Miracles.
* Trasllat de la Verge. Des de mitjan {{segle|XX|s}}, en preparació per a les festes patronals, la patrona és traslladada en processó des del monestir a Palos de la Frontera cada 4 d'agost, just després de la festa de la Porciúncula (el [[2 d'agost]], dia de festa i romeria primitiu de la Verge) i de la celebració de la partida de les naus descobridores el [[3 d'agost]].
* Festa de la Verge. Després de la novena celebrada des de l'endemà al trasllat, tenen lloc les festes patronals, sent el 15 d'agost, festivitat de l'[[Assumpció de Maria]], el dia gran de la Verge. Al matí de l'esmentat dia se celebra una solemne funció religiosa i, a la tarda, la processó anual amb la imatge de la Verge, que recorre els principals carrers de la localitat palerma. La processó es realitza en el denominat "Pas de les Caravel·les", que va ser construït en fusta, daurada i policromada, per Francisco Buiza Fernández i que reprodueix les proes de les Tres
* Ofrena floral i pregó de la romeria. El dissabte del cap de setmana anterior a la romeria té lloc, en l'entorn de l'Església parroquial de
*
== Advocacions homònimes ==
Linha 239 ⟶ 230:
Sobre el primer nom, es localitzen entre altres la "Verge de la Rábida" de la propera localitat de [[Sanlúcar de Guadiana]]. Així mateix, a [[Buenos Aires]] ([[Argentina]]), hi ha una parròquia denominada "La nostra Senyora de la Rábida", que rep aquesta denominació en honor a la imatge tractada en aquest article.
Quant a la denominació tradicional, "Verge dels Miracles", la llista de llocs que tenen alguna imatge o església dedicada a l'esmentada advocació és més extensa, destacant entre altres la patrona d'El Puerto de Santa Maria ([[Cadis]]). A [[Santa Fe (Argentina)|Santa Fe]],
{{commonscat}}
|