Mare de Déu dels Miracles: diferència entre les revisions

[[Fitxer:MilagrosFondoNegro.jpg|thumb|Mare de Déu dels Miracles - Santa Maria de la Rábida.]]

 

'''La Mare de Déu dels Miracles''' (en castellà ''Ntra. Sra. de los Milagros'' o ''Santa María de la Rábida'') és una imatge religiosa [[catòlica]] que es venera al [[Monestir de La Rábida]] de la ciutat de [[Palos de la Frontera]] ([[Província de Huelva|Huelva]]).

 

 

 

L'esmentada imatge és patrona tant del monestir com de la ciutat de Palos de la Frontera, en la qual se celebren en el seu honor durant el mes d'agost diversos actes religiosos i civils, que culminen amb la típica romeria andalusa celebrada en l'entorn del paratge de la Rábida l'últim cap de setmana de l'esmentat mes.

=== Descripció ===

 

 

Com a ornament extern la imatge porta una ràfega amb una estructura oval, poc freqüent entre les imatges de la Verge. La decoració de la mateixa està composta per una cardina en la qual hi ha esmaltats els escuts dels països americans, i a dalt en el centre l'escut d'[[Espanya]], rematat el conjunt per llamps bisellats, llisos i ondulats alternats. Va ser realitzada per Manuel Seco de Velasco i dissenyada per Evaristo Domínguez, pintor de [[Palos de la Frontera]].

 

== Datació i estil ==

Procedent de l'art bizantí de finals del [[segle XIII]] o començaments del [[segle XIV|XIV]], el model iconogràfic de la imatge correspon al tipus d'escultura [[odegetria]] (Verge conductora del Nen, que mostra o assenyala a [[Jesús]] com el camí de salvació), model desenvolupat en el gòtic.

 

 

Durant segles aquesta escultura va estar policromada, vestida amb fines teles i adornada amb pedres precioses sobre seu llaura, tal com es recull tant als informes de diverses restauracions que se li van fer, com en testaments, documentació i gravats que es guarden al monestir i en els arxius de l'orde franciscà a la Província Bètica. El costum de vestir en les imatges va ser molt arrelada en l'[[edat mitjana]] i entre les més famoses trobem la Verge de Guadalupe, a [[Càceres]] ([[Espanya]]), que rebia exquisits vestits de mans dels seus fidels, tradició que encara segueix arrelada i que, en moltes altres imatges de la zona es conserva. Finalment, després de la restauració realitzada el 1937, es va decidir eliminar la policromia de la imatge i el [[1938]] va ser resposta al culte, una vegada que va ser tornada al seu monestir en la forma original en la qual va ser tallada.

Donem per fet que actualment existent i venerada és la mateixa, idèntica, la primària i única que sempre ha existit, doncs totes les proves estan al seu favor i no hi ha cap motiu per sospitar suplantacions.

 

 

 

== Tradicions i llegendes ==

Entre les llegendes que envolten a aquesta imatge, les més destacades són:

 

* La verge durant el període de dominació àrab. Compte com, per evitar una profanació i que fos ultratjada la imatge per part dels sarraïns, l'haurien dipositat al mar per rescatar-la en un moment més oportú.

* La [[feliç]] troballa de la verge al mar. On es relata l'aparició de la verge entre les xarxes d'uns pescadors de Huelva i la seva entronització al monestir franciscà.

 

== Origen apostòlic ==

 

 

 

== Període musulmà ==

Una vegada establerts els àrabs, van prendre el cenobi i, a l'altar on hi hauria hagut la Verge, van col·locar el "zancarrón de [[Mahoma]]". Però, i concedint-se-li un nou prodigi a la Senyora de la Rábida, l'os del profeta era llançat reiteradament a terra, no permetent mai que romangués molt temps al lloc que havia estat la Verge, fet aquest que haurien atribuït els seguidors del profeta a un presumpte encantament cristià. Van decidir els àrabs tenir amb ells un cristià, ja que cada vegada que en retenien un cessava el prodigi. Finalment, no podent suportar els esmentats esdeveniments, es va negociar que fos tornat el cenobi a la cristiandat.

 

SANTIAGO, Fr. Felipe de, "Còdex", [[1714]].

 

== [[Reconquesta]]: Aparició al mar ==

Una de les últimes i la més famosa de les llegendes és la que ens transmet l'aparició de la Verge al mar, a la platja de "Morla", en terme municipal de Palos, a prop del monestir. Segons aquesta tradició, estant uns pescadors de Huelva llançant les seves xarxes, van tenir per pesca la troballa de la imatge, la qual hauria aparegut en dos trossos, primer la Verge amb la meitat del cos del Nen i, posteriorment, la resta del Nen. Si bé, en haver-la trobat uns pescadors de [[Huelva]], van voler emportar-se-la a la seva vila, cosa que no va acceptar la localitat [[Palerma]], i van començar uns litigis que a punt van estar d'acabar en batalla armada entre les dues viles. Va haver d'intervenir el pare guardià del convent en el litigi, ja que la seva opinió era respectada per ambdues viles, i aquest va prendre la decisió que, per resoldre l'assumpte, es diposités la Verge en una embarcació a prop del lloc on va aparèixer, deixant-la sola a l'embarcació, sense cap tripulant, on les espelmes la portessin. Per fi l'embarcació va arribar a parar a vores del paratge on està situat el monestir, i van decidir dedicar-li un altar a la imatge a l'esmentat cenobi franciscà.

 

{{Citació|Conviene, a saber, que por el año de [[1472]],<ref>El códice dice claramente 1572. Si esto no fuera una leyenda, haría dudar que esta imagen hubiera sido ante la que oraron Colón, los Pinzón, los conquistadores, etc., porque no habría existido en dicha época. Pero se sabe que ya existía con anterioridad por la historia documentada, entre ellas, la citada bula [http://books.google.es/books?id=5g_LkfRMNXwC&pg=PA225&dq=Bula+%22Etsi+cunctorum%22&lr=&ei=AKMySKr4OI28zASL1-jEBw&sig=GNJk5Yo6pLsh6XPrcNq9JYY0BrU ''"Etsi cunctorum"''] de [[Benedicto XIII (antipapa)|Benedicto XIII]] decretando la constitución del monasterio, donde ya se habla de Nª Sª de la Rábida. Es el P. José Coll quien propone que en realidad se trata del año de 1472.</ref> estando este convento en posesión de los Padres Menores de San Francisco, por el mes de diciembre, de dicho año ... fue Fr. Juan Bautista Pedroso, ... a celebrar la misa para el día de la Purísima Concepción, a la gente que se ocupaba de las [[jábega]]s. Y aquella noche hubo diferentes pareceres sobre si el día de la Purísima se había de pescar, a lo cual dijo el Padre que si quiera echasen un lance para que comiesen, y él llevaría limosna. Y tuvieron la dichosa pesquería a la Reina y Rey de los cielos y tierra, Jesús y María.<br /> Y fue en esta forma: que calando el primer lance sacaron la imagen de la Soberana Reina con la mitad del cuerpo del Niño ... Ya segundaron otro y sacaron lo que faltaba del Niño. Y tomándolo el religioso, lo aplicó sobre el otro medio y sin diligencia alguna quedó unido. (...)<br /> Cada uno de por sí alegaban sobre si el hallazgo era suyo, hasta que tomando la mano el dicho Guardián diciendo, que no era materia que por devoción se perdieran los pueblos; que menos inconveniente era que se pusieran en litigio y los que tuvieran derecho a ello se le diera posesión ... Y los dos lugares, Huelva y Palos, que eran los dos litigantes, los de Huelva por haberla sacado y los de Palos por su término ... Se fue alterando tanto esta materia que llegaron a punto de querer las dos villas a tomar las armas, después de diferentes desafíos, hasta que tomó la mano el dicho padre Guardián ... Y todos se convinieron al parecer de dicho Guardián ... Y todos fueron a "Morla" y el parecer de dicho Padre Guardián todos lo tuvieron por bien. Y fue, que en un barco de 33 codos, se puso esta Señora y le dieron la vela sin quedar dentro marinero alguno, y se vino a donde es hoy venerada y alabada, y está colocada esta Purísima Señora con admiración y pasmo de todos los que vieron este prodigio.|SANTIAGO, Fr. Felipe de, "Códice", 1714.}}

== Època històrica ==

 

 

== Dels orígens al {{segle|XIX|s}} ==

 

 

== Descobriment i evangelització d'Amèrica ==

 

"Partida del port de Palos" [[1492]], pintura d'Evaristo Domínguez, en l'ajuntament de Palos de la Frontera.

 

La imatge va ser testimoni d'excepció dels esmentats esdeveniments, i fins i tot es creu que va ser decisiva en l'elecció del dia de la partida de les naus descobridores, ja que abans de 1936, la festivitat i romeria de l'esmentada imatge se celebrava el dia de la festivitat de la Porciúncula, el [[2 d'agost]]. Sobre el dia de la sortida de l'expedició colombina s'han fet multitud de conjectures, però és més que probable que la verdadera raó fos més localista del que pogués pensar-se, ja que és més que raonable que cap dels mariners palermos i dels pobles propers, Moguer, Huelva, etc. -que eren devots d'aquesta imatge- no volgués sortir a una aventura d'incerts resultats sense haver celebrat abans la festivitat de la seva patrona i demanar la seva intercessió.

 

 

== Visita de conquistadors espanyols ==

La Verge dels Miracles va ostentar el títol de patrona de Palos de la Frontera des dels orígens, tot i que la primera referència que existeix sobre el patrocini de la imatge en favor de Palos és el còdex de Fray Felipe de Santiago, on es troba un document amb data [[23 de maig]] de 1717, on el poble de Palos renova l'antic patronat que va rebre dels seus avantpassats.

 

SANTIAGO, Fr. Felipe de, "Còdex", [[1714]].

 

El {{segle|XVII|s}} va rebre una major rellevància la festivitat, gràcies a l'especial jubileu que [[Gregorio XV]] va concedir a la festivitat de la Porciúncula, estenent a totes les esglésies franciscanes del món la indulgència plenària que [[Honorio III]] va concedir a la petita església italiana. La festa, augmentada amb l'especial indulgència del "perdó d'Asís", concedida a tots els fidels que visitessin la Rábida, va atreure multitud de fidels, ja no només de Palos de la Frontera, sinó de tota la comarca: [[Huelva]], [[Moguer]], etc.

 

 

El festeig començava la vigília de l'esmentat dia i, abans de fer-se de dia, ja estaven els fidels al convent, on el primer acte del cerimonial era la processó de la imatge pel paratge proper, sortint del monestir portada pels frares, passant després de mans d'una a una altra germandat, fins que era novament dipositada a les mans dels frares que la tornaven al seu altar. Seguien els actes amb oficis cada una de les germandats, fins a:

SANTIAGO, Fr. Felipe de, "Còdex", [[1714]].

 

 

== Trasllat a Palos el [[1891]] ==

 

També consta que, encara que el convent continuava sent la seva casa malgrat l'exclaustració, a finals del XIX entre [[1888]] i [[1891]], els trasllats a Palos van ser més freqüents i la seva estada era més prolongada en el temps, tot això amb el consentiment de la Diputació provincial que era la que tutelava les destinacions de La Rábida en aquella època.

 

 

Veritat és que posteriorment l'han retocat fent-li algunes soldadures, però així i tot ha quedat tan deteriorada que fa llàstima el contemplar-la.

P. COLL. "Colom i La Rábida".

 

Però per diversos motius la imatge no va ser tornada al monestir en aquesta època.

 

== Els aviadors del Plus Ultra i [[Alfons XIII]] ==

També va rebre aquesta imatge la visita dels aviadors del "Raid aeri" Plus Utra: el comandant [[Ramón Franco]], el capità Julio Ruiz d'Alda, el tinent de navili Juan Manuel Durán i el mecànic Pablo Rada. El [[22 de gener]] de [[1926]] a trenc d'alba, abans d'iniciar el vol, els aviadors junt amb autoritats civils i militars tant de la zona com de la nació, i molta gent del poble de Palos i voltants, van celebrar una missa en la parròquia de Palos on es trobava la Verge dels Miracles, davant de la qual van pregar demanant la seva protecció per al vol que anaven a realitzar. Una vegada finalitzat l'acte religiós, es van dirigir al Moll de la Calzadilla on es va iniciar el raid Palos-Buenos Aires.

 

 

== [[Guerra Civil]] i tornada de la imatge a [[La Rábida]] ==

 

 

 

El pare fra Jenaro de Jesús va resultar clau per a la devolució de l'efígie al seu santuari de La Rábida. Encara que van existir dificultats entre el convent i el poble de Palos, gràcies al pare franciscà -que sempre va defensar els drets del monestir i de l'orde franciscà sobre la imatge- es va aconseguir mantenir la calma entre les dues parts.

 

 

 

== Confirmació del patronatge sobre Palos de la Frontera ==

 

 

== Coronació Pontifícia i Real ==

 

 

Amb motiu de la Celebració del V Centenari del Descobriment d'Amèrica, el papa [[Joan Pau II]] va realitzar una breu visita apostòlica als ''[[Lugares colombinos]]'' i a l'Ermita d'El Rocío. El seu periple pels ''[[Lugares colombinos]]'' començaria a Moguer, on va visitar la parròquia de Nostra Senyora de la Granada, on va pregar davant la titular de la parròquia i la Verge de Montemayor, que va ser traslladat especialment a la localitat [[moguer]]enya per a aquesta ocasió.

 

 

 

Pelegrí per terres andaluses, on se sent a tot arreu la teva presència

i se sent el teu nom, he vingut als ''[[Lugares colombinos]]'' (...)

«Moltes gràcies per aquesta trobada. És una gran emoció trobar-se al lloc totalment històric on va començar un nou capítol de la història del món, del nostre món, del nou món, de tot el món, del globus terrestre. On va començar també la història de la Salvació i de l'Evangelització del Continent americà. Sempre tornen a aquest lloc beneït encomanant-se a la Senyora dels Miracles, a la Mare dels homes, a la Reina de les Amèriques, tots els nostres germans d'aquí, a Espanya i a l'altra part del món. Sigui lloat Jesucrist.»

 

 

== Real i Il·lustre Germandat de Nª Sª dels Miracles i Sant Jordi Màrtir ==

La primera constància documental d'una Germandat de devots d'aquesta imatge data de [[1723]]. Fra Felipe de Santiago, autor de l'esmentat còdex del [[segle XVIII]], apareix com a promotor de la "Germandat General de l'Esclavitud de Nostra Senyora dels Miracles de la Rábida".

 

 

 

La germandat de Nostra Senyora dels Miracles és l'encarregada de realitzar tots els actes religiosos commemoratius a la imatge de la Verge, tant durant el mes d'agost en què es concentren les festes patronals i romeria en honor de la Verge, com durant la resta de l'[[any]], realitzant diferents actes tant religiosos com festius i civils.

 

== Celebracions, cultes i romeria en honor de la Verge ==

 

* Romerito. El tràfic d'una peregrinació anual que organitza la seva germandat el mes de febrer, en la qual els fidels de la Verge, després d'un ofici religiós en la parròquia de Palos, es dirigeixen a peu cap al monestir de la Rábida, on, una vegada finalitzada la peregrinació, reten culte a la patrona i es viu un dia de convivència entre els devots.

* Aniversari de la Coronació Pontifícia. El [[14 de juny]] de cada any se celebra l'aniversari la Coronació Pontifícia de la imatge, realitzada pel Summe Pontífex [[Joan Pau II]]. Se celebra, normalment, al Monestir de La Rábida davant de l'escultura de la Verge dels Miracles.

* Trasllat de la Verge. Des de mitjan {{segle|XX|s}}, en preparació per a les festes patronals, la patrona és traslladada en processó des del monestir a Palos de la Frontera cada 4 d'agost, just després de la festa de la Porciúncula (el [[2 d'agost]], dia de festa i romeria primitiu de la Verge) i de la celebració de la partida de les naus descobridores el [[3 d'agost]].

 

== Advocacions homònimes ==

Sobre el primer nom, es localitzen entre altres la "Verge de la Rábida" de la propera localitat de [[Sanlúcar de Guadiana]]. Així mateix, a [[Buenos Aires]] ([[Argentina]]), hi ha una parròquia denominada "La nostra Senyora de la Rábida", que rep aquesta denominació en honor a la imatge tractada en aquest article.

 

 

{{commonscat}}