Revisió del 11:00, 18 ago 2018 modifica KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN ← Edició anterior		Revisió del 14:10, 21 nov 2018 modifica desfés General Basset (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors, Administradors 48.455 edits correcció Edició següent →
Línia 6: La matemàgia permet dur a terme a una aproximació recreativa i divertida a l'aprenentatge de conceptes matemàtics. Per exemple, en Lluís Segarra exposa misteris i sorpreses numèrics al seu llibre ''Matemàgia''<ref>Matemàgica, Lluís Segarra, Eds. Enciclopèdia Catalana, Pòrtic Temes, 1997</ref> i també a ''Encercla el Cercle. Matemàtica recreativa''.<ref> Encercla el Cercle. Matemàtica Recreativa. Lluís Segarra,Ed. Graó, 1987</ref> La bibliografia sobre la matemàgia en altres llengües és força ampla. En Fernando Blasco, al seu llibre en castellà ''Matemagia'' també ~~propociona~~proporciona una unió comprensible dels mons de la Màgia i de les Matemàtiques.<ref>Fernado Blasco. Matemagia (Los mejores trucos para entender los números). Ediciones Temas de Hoy, 2007, Madrid.</ref> El llibre ''Tours Extraordinaires de Mathémagie'' conté jocs avançats molt relacionats amb el mentalisme.<ref> Hiéronymus. Tours Extraordinaries de Mathémagie, Ellipses Edition Marketing, Marseille 2005</ref> Un clàssic en anglès és ''Mathematical Magic'', de William Simon.<ref>William Simon, Mathematical Magic, Dover Publications, New York 1964</ref> La matemàgia connecta amb la màgia que fa servir fenòmens poc coneguts per enlluernar el públic (màgia química, per exemple). També pot relacionar-se amb la ciència recreativa, i en particular amb la matemàtica recreativa.

Matemàgia: diferència entre les revisions