Va ésser promoguda pel mateix Innocenci III amb la intenció de recuperar Jerusalem i la resta de Terra Santa. La primera ofensiva de la Cinquena Croada tenia com a objectiu capturar el port egipci de Damietta, la qual cosa s'aconseguí el [[1219]]. L'estratègia posterior requeria un atac contra el poderós [[Dinastia aiúbida|califat aiúbida]] d'[[Egipte]], la presa del [[El Caire|Caire]] i una altra campanya per assegurar el control de la península del Sinaí. Tanmateix, l'execució d'aquesta estratègia no va obtindre tots els seus objectius. L'atac contra El Caire es va abandonar quan els reforços que havia promès l'emperador del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], Frederic II, no es van materialitzar i el riu Nil va experimentar una crescuda. L'agost de 1221 els croats es van veure obligats a retre Damietta als egipcis i al setembre l'exèrcit cristià es dispersà.
=== Sisena Croada ===
{{principal|Sisena croada}}
La croada va ser organitzada per noch que va portar a terme l'emperador del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], Frederic II, es va diferenciar de les anteriors en la seua forma d'enfocar la qüestió i perquè va ser-ne la primera no començada per un Papa. Frederic II havia promès dirigir una croada el [[1215]] i va renovar el seu compromís el [[1220]], però per raons polítiques internes de l'Imperi va estar posposant la seua sortida. Sota l'amenaça de l'excomunió del papa [[Gregori IX]], Frederic i el seu exèrcit va embarcar finalment a Itàlia a l'agost de [[1227]], però van tornar a port pocs dies més tard quan l'emperador va caure malalt. El papa, exasperat per un altre retard més, ràpidament va excomunicar l'emperador. Una vegada recuperada la seua salut, Frederic va marxar a [[Terra Santa]] el juny de [[1228]], com un croat anònim i sense la protecció de l'Església. Frederic va arribar a Acre, on va trobar que la major part del seu exèrcit s'havia dispersat. No obstant això, no tenia intenció de combatre si es podia recuperar [[Jerusalem]] mitjançant una negociació diplomàtica amb el soldà egipci [[Al-Kamil]]. Aquestes negociacions van donar com a resultat un tractat de pau pel qual els egipcis tornaven [[Jerusalem]], [[Betlem]] i [[Natzaret]] als croats i es garantia una treva de 10 anys. Malgrat aquest èxit, Frederic era esquivat pels líders seglars dels estats llatins i pel clergat, donat que estava excomunicat. Al mateix temps, el papa va proclamar altra croada (aquesta vegada contra Frederic), va reclutar un exèrcit i va procedir a atacar les possessions italianes de l'emperador. Frederic va tornar a [[Europa]] el maig de [[1229]] per fer front a aquesta amenaça papal.
