La [[prevalença]] [[Nounat|neonatal]] de la síndrome s'estima en 1/6000-1/8000. La prevalença general es major (1/2500-1/2600), ja que les pèrdues fetals són nombroses i és freqüent la interrupció voluntària induïda de l'embaràs desprèsdesprés de la diagnosi prenatal. L'índex de supervivència dels infants que tenen aquesta síndrome és extremadament baix. Els nadons amb síndrome d'Edwards només viuen fins a l'any de vida en el 95% dels casos.<ref>{{Ref-llibre |autor=H. William Taeusch, M.D., Roberta A. Ballard, Christine A. Gleason, Mary Ellen Avery |títol=Avery's Diseases of the Newborn|edició=8a edició |url=http://books.google.cat/books?id=UxELwb0iOt0C&pg=PA207&dq=edwards+syndrome+newborn+survival&hl=ca&sa=X&ei=Db7wUdrrJcSK7AbSmoHYDQ&ved=0CD8Q6AEwAg#v=onepage&q=edwards%20syndrome%20newborn%20survival&f=false |llengua=anglès |editorial=Elsevier Health Sciences |data=2005 |pàgines=207 |isbn=0721693474}}</ref> La major part de les morts es deu a una [[apnea]] central (per alteració dels centres de control respiratori del [[SNC]]) o a una fallida cardíaca derivada de les greus malformacions pròpies d'aquest tipus de trisomia.<ref>{{ref-publicació|cognom=Rosa RF, Rosa RC, Zen PR, Graziadio C, Paskulin GA|títol=Trisomy 18: review of the clinical, etiologic, prognostic, and ethical aspects|publicació=Rev Paul Pediatr|pàgines=pp: 111-120|volum=2013 Gen-Mar; 31 (1)|pmid= 23703053 |issn=0103-0582|doi=10.1590/S0103-05822013000100018|url=http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0103-05822013000100018&lng=en&nrm=iso&tlng=en|llengua=anglès|consulta= 15 desembre 2017|}}</ref>
