Diferència entre revisions de la pàgina «Oniscideus»

20 bytes afegits ,  fa 1 any
Sinònims afegits del DCVB i Faraudo
(Sinònims afegits del DCVB i Faraudo)
El '''porquet de Sant Antoni''' és un subordre ('''''Oniscidea''''') dels [[crustacis]] [[isòpode]]s. Són crustacis terrestres amb unes 3.000 espècies descrites. Els porquets de sant Antoni poden arribar a confondre's amb els [[diplòpode]]s (miriàpodes), de morfologia externa similar, encara que per a diferenciar-los n'hi ha prou amb veure quantes potes s'observen a cada costat d'un segment extern. Si es veu només una pota, l'animal serà un crustaci, i si hom n'hi veu dos parells, llavors es tracta d'un diplòpode.
 
També és anomenat vulgarment truja i trugeta (o trujola),<ref>Vegeu [http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/82103/106714 ''Fauna de la encontrada de Banyolas''].</ref> porqueta, gorrí, garrineta/gorrinet(a), gorrin(y)a, baconet, baconeta (de Sant Antoni) o tocinet; panerola,<ref group="nota">La denominació «panerola» pot fer referència tant als insectes de l'ordre dels [[blatodeus]] (escarabats de cuina) com als [[crustaci]]s isòpodes dels gèneres ''[[Oniscus]]'', ''[[Armadillium]]'' i ''[[Porcellio]]''. Vegeu {{diec|panerola}}.</ref> pastera, pastereta o pastoreta; somereta (del Bon Jesús), muleta del Bon Jesús; cabreta; bouet de Sant Antoni; conillet de Nostre Senyor; cuc/cuquet de bola, cuc/cuquet de Sant Antoni, boleta de Nostre Senyor, cuca de la Mare de Déu, cuqueta del Bon Jesús; aranya del bon Jesús; marraco, marrameu, paternostrera; caterineta i catalineta blava, gallineta, gallina orba (Mall.), (en)dormidora, endormida, papa de l'enaiguament, papa dormidora, porcelleta, porcellana i tall de moc (Alta Cerdanya).<ref>{{TERMCAT|porqueta}}</ref>
 
== Morfologia==
Els porquets de sant Antoni són crustacis terrestres. Al cap, hi tenen dos ulls compostos, un parell d'antenes i mandíbules. Tenen un [[exoesquelet]] rígid, segmentat i [[calcari]], i disposen de set parells de potescames. Algunes espècies tenen la capacitat d'enrotllar-se sobre si mateixes (p. ex.: ''[[Armadillidium vulgare]]''), formant una bola, quan se senten amenaçades. El seu exoesquelet presenta una forma d'acordió que els facilita aquest enrotllament.
 
== Ecologia ==
[[Fitxer:Armadillidium vulgare 000.jpg|esquerra|250px|thumbnail|''Armadillium vulgare'']]
Els porquets de sant Antoni necessitenhan de menester un ambient humit, ja quecar respiren per [[brànquies]]. És habitual de trobar-losne en llocs humits i foscs, com ara sota pedres o troncs. Són, en general, animals nocturns, i s'alimenten de [[detritus]], com restes vegetals, encara que poden arribar a convertir-se enesdevenir una [[plaga]] en els jardins.
 
Els porquets de sant Antoni són els únicssols [[crustacis]] amb un desenvolupament directe, és a dir, sense fase de [[larva]]; açò es deu a la seua vida en terra ferma, que els impedeix tenir hàbits reproductors que necessiten condicions més humides. La femella pot mantenir els ous fecundats dins del cos. Una prole rosàcia n'ix quan ha trobat el lloc idoni (vegeu [[pseudoviviparisme]], [[ovoviviparisme]]). Tanmateix, i a diferència d'altres grups d'[[artròpodes]] terrestres com [[insectes]] i [[miriàpodes]], aquests animals conserven un [[sistema excretor]] de tipus crustaci, la qual cosa els obliga a excretar [[urea]] en lloc d'[[àcid úric]], amb la consegüent pèrdua d'aigua.
 
== Costums ==
2.790

modificacions