Diferència entre revisions de la pàgina «Jofre III de Rocabertí»

cap resum d'edició
'''Jofre III de Rocabertí''' (? - ?, [[1282]]) fou [[vescomtat de Rocabertí|vescomte de Rocabertí]] ([[1229]] - [[1282]]). Sembla que fins [[1250]] estigué sotmès a una regència.
 
==Biografia==
 
Fou fill i hereu del vescomte [[Dalmau V de Rocabertí]] i d'Arsenda de Pinós. El [[1229]] participà, juntamentmolt ambjove encara, acompanyà el seu pare, ena la [[conquesta de Mallorca]]. Dalmau V trobà la mort durant el setge de [[Ciutat de Mallorca]]. Segurament pel fet de ser lluny del vescomtat, els seus dominis quedaren momentàniament en mans d'[[Hug Jofre I de Rocabertí]], que devia ser el seu germà o bé el seu oncle, i que els regí en nom seu fins [[1250]].
 
Jofre III va acompanyar el rei [[Jaume I el Conqueridor]] en molts dels seus viatges, tant de guerra com de pau. A part de la [[conquesta de Mallorca]], el [[1256]] assistí a l'entrevista que el rei tingué a [[Sòria]] amb [[Alfons el Savi]] i participà a la campanya de [[Múrcia]] de [[1266]] i al viatge que el Conqueridor féu al concili de [[Lió]] el [[1272]].
 
El [[1274]], però, esa instigació del [[comte d'Empúries]], va revoltarprendre part en la revolta nobiliària contra el rei, juntament amb el seu fill. Malgrat això, seguintes lesreconcilià indicacionsaviat amb el monarca i va formar part del [[comtetribunal dcreat per acabar amb l'Empúries]]enfrontament.
 
Fora d'una topada el [[1242]], va mantenir bones relacions amb el comte [[Ponç IV d'Empúries]], que li va voler encomanar el projecte de restauració de l'antiga vila d'[[Empúries]] ([[1248]]).
 
El [[1249]] pactà el matrimoni del seu fill i hereu, Dalmau, amb Ermessenda, filla d'Arnau Desfar o de Navata, senyor de [[Peralada]], que li cedí la senyoria de la vila el [[1256]]. Amb aquesta important incorporació, el [[vescomtat de Rocabertí]] deixava de ser un territori feudal exclusivament muntanyenc i s'introduïa a la trama de les florents viles del centre de la plana empordanesa. Peralada, que aviat esdevingué centre dels dominis dels [[Rocabertí (llinatge)|Rocabertí]], féu del vescomte el senyor feudal més poderós de la comarca després del [[comte d'Empúries]]. Afavorí el creixement econòmic de la vila, sobretot després d'obtenir del rei ―interessat a contrarestar el poder del comte emporità― llicència per a celebrar-hi fires i mercats.
 
Per fer un servei a la corona i engrandir el propi vescomtat encarregà al seu fill Dalmau que pactés amb Sança de Santaeugènia la permuta de la [[baronia de Vilademuls]] pel castell, vila i senyoria de [[Torroella de Montgrí]] a l'[[Pere el Gran|infant Pere]] i rebia en canvi [[Vilademuls]], [[Sant Llorenç de la Muga]] i la força de Bassegoda.
 
Quan [[Pere el Gran]] accedí al tron ([[1276]]), Jofre ja tenia una edat avançada. No va poder anar a la campanya de [[conquesta de Sicília]] de [[1282]], però sí que hi va anar el seu fill [[Dalmau VI de Rocabertí|Dalmau]], amb una host de 150 homes. Jofre va morir dos mesos després de la partida de l'expedició, deixant el vescomtat orfe de govern fins a la tornada del fill.
5.026

modificacions