Obre el menú principal

Canvis

99 octets eliminats ,  fa 1 any
m
Tret interviquis excedentaris i castellanismes
La població total palestina, inclosos [[Refugiats palestins|refugiats]] i [[Desplaçat intern|desplaçats]], s'estima en uns 10 milions d'individus, dels quals aproximadament la meitat continua vivint a la [[Palestina|regió històrica de Palestina]], una àrea aproximada que abastava les actuals [[Israel]], l'Estat de Palestina i l'occident de [[Jordània]]. La resta, aproximadament l'altra meitat dels palestins, constitueixen el que es coneix com la diàspora palestina, la majoria dels quals són refugiats [[Apàtrida|apàtrides]] que manquen de ciutadania en alguns països.<ref>Abbas Shiblak (2005). [https://web.archive.org/web/20080914013400/http://www.rsc.ox.ac.uk/PDFs/Shiblak.pdf "Reflections on the Palestinian Diaspora in Europe"] (PDF). The Palestinian Diaspora in Europe: Challenges of Dual Identity and Adaptation (Institute of Jerusalem. Studies). {{ISBN|9950-315-04-2}}.</ref> Més de dos milions i mitjà d'ells viuen en la veïna Jordània, un milió és compartit entre [[República Àrab Siriana|Síria]] i el [[Líban]], i una cambra de milió a [[Aràbia Saudita]], sent els aproximadament 500.000 a [[Xile]] la major concentració fora del [[Països àrabs|món àrab]].
 
L'Agència de [[Nacions Unides]] per als refugiats de Palestina a Orient Pròxim (UNRWA) té registrats a més de 5cinc milions de refugiats palestins repartits entre la Franja de Gaza, Cisjordània, Síria, Líban i Jordània. Gairebé un terç d'ells, més de 1,4 milions, viuen ena 58 [[Camps de refugiats palestins|campaments de refugiats]] que van ser creats després de la [[Guerra araboisraeliana de 1948|guerra àrab-israeliana de 1948]] en la qual més de 700.000 palestins van perdre les seves cases i els seus mitjans de vida. Els refugiats palestins del [[{{segle |XXI]]}} són les persones desplaçades en aquell èxode —anomenat [[Nakba]]– i els seus descendents.<ref name="UNRWA Dónde">{{ref-web|autor=UNRWA|títol=Los refugiados - Dónde están|url=http://www.unrwa.es/los-refugiados/donde-estan|consulta= 28 de desembre de 2013|llengua= castellà}}</ref><ref name="UNRWA Nakba">{{ref-web|autor=UNRWA|títol=Los refugiados - Nakba|url=http://www.unrwa.es/los-refugiados/nakba|consulta= 28 de desembre de 2013}}</ref>
 
Segons les estimacions calculades per l'[[Oficina Central d'Estadístiques de Palestina]] (PCBS per les seves sigles en [[anglès]]), l'[[Estat de Palestina]] compte 4.816.503 habitants palestins dels quals 2.935.368 viuen a [[Cisjordània]]<ref name="PCBS">{{ref-web|títol=Estimated Population in the Palestinian Territory Mid-Year by Governorate,1997-2016|url=http://pcbs.gov.ps/Portals/_Rainbow/Documents/gover_e.htm|editor=PCBS|llengua=anglès|data=2016|consulta= 4 de novembre de 2017}}</ref> (inclosa [[Jerusalem Est]]) i 1.881.135 a la [[Franja de Gaza]].
 
== Llengua i religió ==
La majoria dels palestins són [[Musulmà|musulmans]], en particular de la branca [[Sunnisme|sunnita]] de l'islam, i hi ha una important minoria [[Cristianisme|cristiana]] de diverses confessions, així com una petita comunitat [[Samaritans|samaritana]]. Com implica el [[etnònim]] "«àrab palestí"», aplicat comunament, la llengua [[vernacle]] tradicional dels palestins, independentment de la seva [[religió]], és el [[dialecte]] [[àrab]] palestí. Els [[ciutadans]] palestins d'[[Israel]] són en molts casos [[Bilingüisme|bilingües]], en utilitzar també l'[[hebreu]]. Estudis [[genètics]] moderns han suggerit que els palestins com a [[grup ètnic]] representen els moderns "«descendents d'un nucli de població que vivia a la zona des dels temps prehistòrics"», anterior a la conquesta àrab musulmana que va establir l'àrab com la [[Llengua franca|lingua franca]], i que finalment va esdevenir la única llengua vernacle dels seus [[habitants]], la majoria dels quals amb el temps també es va convertir a l'Islam.<ref>{{ref-publicació|cognom=Gibbons,|nom= Ann (|data=October 30, 2000). ''[|url=http://bric.postech.ac.kr/science/97now/00_10now/001030a.html "|article=Jews and Arabs Share Recent Ancestry".]''|publicació= ScienceNOW.Science Now|editor=American Academy for the Advancement of Science.|llengua= anglès}}</ref><ref>Hammer, et al. Figure 2: ''[http://www.pnas.org/cgi/content/full/97/12/6769/F2 Plot of populations based on Y-chromosome haplotype data.]'' </ref> El 90 % dels palestins que viuen a [[Amèrica]] són de religió [[Cristianisme|cristiana]].
 
== Història ==
Sota el [[Mandat Britànic de Palestina]] ([[1920]]-[[1948]]), format com a part de la [[Partició de l'Imperi Otomà|partició de l'Imperi otomà]], el terme «palestí» es referia a tots els habitants que residien en aquell [[territori]] sense distincions religioses o ètniques, i els habitants als quals les autoritats mandatàries concedien la [[Ciutadà|ciutadania]] es denominaven «ciutadans palestins».<ref>{{ref-web|autor=Gobierno del ReinoGovern Unido, [[Liga de las Naciones]]briànic|títol=REPORT by His Majesty's Government in the United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland to the Council of the League of Nations on the Administration of PALESTINE AND TRANS-JORDAN FOR THE YEAR 1930|url=http://domino.un.org/UNISPAL.NSF/a47250072a3dd7950525672400783bde/c2feff7b90a24815052565e6004e5630!OpenDocument|consulta= 28 de desembre de 2013|data= 31 de desembre de 1930|llengua=anglès|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20070222095422/http://domino.un.org/UNISPAL.NSF/a47250072a3dd7950525672400783bde/c2feff7b90a24815052565e6004e5630!OpenDocument|dataarxiu= 22 de febrer de 2007}}</ref> El terme «palestí» s'usava per exemple a l'[[Exèrcit britànic]], en unitats com el [[Regiment]] de Palestina (en [[anglès]]: ''Palestine Regiment''), que era la [[brigada]] jueva d'[[infanteria]] de l'Exèrcit britànic, durant la [[Segona Guerra Mundial]], o en el «Talmud de Palestina», un terme alternatiu per anomenar al «[[Talmud de Jerusalem]]» que es fa servir en fonts acadèmiques.
 
Posteriorment a la [[Declaració d'Independència d'Israel]] enel [[1948]], l'ús dels termes «Palestina» i «palestí» per referir-se als habitants jueus del [[Mandat Britànic de Palestina]] va caure en desús. Per exemple, el [[periòdic]] en [[llengua anglesa]] ''The Palestine Post'', va ser fundat pels [[jueus]] enel [[1932]], i va canviar el seu nom enel [[1950]] per anomenar-seen ''[[The Jerusalem Post|Jerusalem Post.]]''.
 
Des d'aleshores, els jueus de l'Estat d'Israel i dels [[Assentament|assentaments]] que es troben en l'[[Àrea de Judea i Samaria]], en la regió palestina de [[Cisjordània|Cisjordania]], que ha estat ocupada per l'Estat sionista d'Israel, es consideren [[assentaments israelians]]. Els ciutadans [[Àrabs d'Israel]] poden identificar-se com a ciutadans àrabs israelians, i com a ciutadans àrabs palestins.<ref>{{ref-web|autornom=Isabel |cognom=Kershner|títol=Noted Arab citizens call on Israel to shed Jewish identity|url=http://www.iht.com/articles/2007/02/08/africa/web.0208israel.php|editor=International Herald Tribune|consulta= 28 de desembre de 2013|data= 8 de febrer de 2007|llengua=anglès|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20070210074315/http://www.iht.com/articles/2007/02/08/africa/web.0208israel.php|dataarxiu= 10 de febrer de 2007}}</ref>
 
L'ús generalitzat del termemot "palestí" com autònim referit a la concepció [[nacionalista]] del poble palestí, ha estat identificat amb la població autòctona de parla àrab, que va començar abans de l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]], i la primera exigència d'[[independència]] nacional palestina, va ser emesa pel congrés sirià-palestí el [[21 de setembre]] de [[1921]].<ref name="enci">{{ref-llibre|títol=Encyclopedia Britannica. ''[|urlcapítol=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/439645/Palestine |capíto=Palestine.]''}}</ref><ref>Porath, 1974, p. 117.</ref> Després de la creació de l'Estat sionista d'Israel, i dels [[Nakba|èxodes de 1948]] i [[Guerra dels Sis Dies|1967]], el terme va venir a significar no tan sols un indret d'origen, sinó l'afirmació d'un passat comú, i d'un futur en forma d'[[estat-nació]] palestí.
 
Els primers passos cap a la creació d'una organització representativa del poble palestí es van donar en la primera cimera dels [[Lliga Àrab|Estats àrabs]] en g[[Gener|ener]]gener de [[1964]]. A instàncies d'aquesta, a partir del mes de [[febrer]], el representant de Palestina davant de la Lliga Àrab, Ahmed Shukeiri, va preparar la convocatòria d'un Consell Nacional Palestí (també anomenat Assemblea o Congrés en aquell moment) a [[Jerusalem]] per al mes de [[maig]]. A tal fi es van constituir comitès que van seleccionar a 422 membres representatius de la comunitat palestina: alcaldes i presidents de consells rurals i urbans de la [[Franja de Gaza]] i [[Cisjordània]], diputats al Parlament de Jordània, professionals, [[camperols]], [[sindicalistes]] i representants dels [[Camp de refugiats|camps de refugiats]] així com d'organitzacions de dones i estudiants. En la seva sessió de l'1 de [[juny]] de [[1964]], el Consell va adoptar resolucions orientades a dotar als palestins de infrastructures militars, financeres, polítiques i administratives, i va proclamar la creació de l'[[Organització per a l'Alliberament de Palestina]] (OAP).<ref name="What_PLO">{{ref-publicació|cognom=Hamid|nom=Rashid|títol=What is the PLO?|publicació=Journal of Palestine Studies|any=1975|volum=4|exemplar=4|url=http://www.palestine-studies.org/files/pdf/jq/11403.pdf|consulta= 29 de març de 2014|pàgines=94-96|editorial=[[University of California Press]]|llengua=anglès|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20121023021451/http://www.palestine-studies.org/files/pdf/jq/11403.pdf|dataarxiu= 23 d'octubre de 2012}}</ref>
 
L'OLP va representar alel poble palestí davant de la [[comunitat internacional]] a partir de [[1974]], [[any]] en quèquan va ser reconeguda com el seu únic representant legítim pels [[Lliga Àrab|Estats àrabs]] i l'[[Organització de les Nacions Unides|ONU]], l'[[assemblea general]] de la qual li va concedir l'estatus d'[[observador]] en qualitat de [[moviment d'alliberament nacional]].<ref>IMEU, Institute for Middle East Understanding. ''[http://imeu.net/news/article0046.shtml "Who Represents the Palestinians Officially Before the World Community?".] {{Wayback|url=http://imeu.net/news/article0046.shtml|date=20070928063651}}''</ref><ref>{{ref-web|autornom==Ricky |cognom=Shah|títol=Security Council|url=http://www.worldmun.org/MUNBase2007/files/downloads/guides/SCGuideA.pdf|editor=Harvard WorldMUN2007|consulta= 28 de desembre de 2013|data= 30 de març de 2007|llengua=anglès|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20070808101615/http://www.worldmun.org/MUNBase2007/files/downloads/guides/SCGuideA.pdf|dataarxiu= 8 d'agost de 2007}}</ref>
 
L'objectiu declarat de l'[[OLP|OAP]] era la destrucció de l'Estat [[sionista]] d'Israel mitjançant la l[[Lluita armada|luitalluita armada]], i inicialment era controlada pel [[govern]] d'[[Egipte]]. La carta orgànica original de l'OAP cridava obertament a l'anihilació d'Israel, així com la tornada dels [[refugiats palestins]] i l'[[autodeterminació]] dels àrabs palestins, que en aquell moment es trobaven sota l'ocupació [[Jordània|jordana]] i [[Egipte|egípcia]] dels territoris de [[Cisjordània]] i de la [[Franja de Gaza]] respectivament. En aquesta carta la creació d'un Estat palestí no era esmentada, encara que posteriorment l'OAP va adoptar la idea de fundar un estat independent per als palestins des del [[Riu Jordà]] fins al [[Mar Mediterrània|Mar Mediterrani]].<ref name="plo1974">[http://www.mideastweb.org/plo1974.htm The PNC Program of 1974], June 8, 1974. On the site of MidEastWeb for Coexistence R.A. - Middle East Resources. Page includes commentary. Accessed 5 December 2006.</ref>
 
La [[Primera intifada|Primera Intifada]] ([[1987]]–93) va ser la primera [[revolta]] popular palestina contra l'ocupació israeliana de [[1967]], i seguidament l'OAP va proclamar unilateralment enel [[1988]] la [[Declaració d'independència de Palestina|independència de Palestina]], que va ser reconeguda llavors per 94 països.<ref>{{ref-web|autor=Autoridad Nacional Palestina|títol=International Recognition of the State of Palestine|url=http://www.pna.gov.ps/Government/gov/recognition_of_the_State_of_Palestine.asp|consulta= 29 de desembre de 2013|llengua=anglès|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20060404211437/http://www.pna.gov.ps/Government/gov/recognition_of_the_State_of_Palestine.asp|dataarxiu= 4 d'abril de 2006}}</ref> El [[Consell Nacional Palestí]] va emetre un document adjunt a la declaració d'[[independència]], que demanava la retirada d'Israel dels [[Territoris Palestins|territoris ocupats]] des de [[juny]] de [[1967]], la devolució de la part àrab de [[Jerusalem]], una solució justa al problema dels [[refugiats]] i la [[convocatòria]] d'una [[conferència]] internacional de [[pau]] sobre la base de les resolucions 242 i 338 del [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides]].<ref>{{ref-web|autor=Palestine National Council|títol=Political communique. Palestine National Council Algiers, November 15, 1988. Official translation.|url=http://www.al-bab.com/arab/docs/pal/pal4.htm|consulta= 29 de desembre de 2013|data= 15 de novembre de 1988|llengua=anglès|editor=Al-bab.com|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20010420191313/http://www.al-bab.com/arab/docs/pal/pal4.htm|dataarxiu= 20 d'abril de 2001}}</ref> Aquests esdeveniments van contribuir a reforçar el sentiment d'una identitat nacional palestina.
 
EnEl [[1993]] es van signar els [[Acords d'Oslo]], el primer [[acord de pau]] provisional israelià-palestí. Estava previst que el procés durés 5cinc anys i acabés enel [[1999]], quan va començar la retirada de les forces israelianes de la [[Franja de Gaza]] i de la ciutat de [[Jericó]]. El venciment del termini sense que Israel reconegués l'[[Estat de Palestina]], ni donés per acabada l'ocupació militar dels territoris, va donar lloc a la [[Segona intifada|Segona Intifada]] en l'[[any]] [[2000]], que va ser més violenta que la primera.<ref>{{ref-web|títol=Report of the Independent Fact Finding Committee On Gaza: No Safe Place|url=http://www.arableagueonline.org/las/picture_gallery/reportfullFINAL.pdf|editor=The League of Arab States|consulta= 28 de desembre de 2013|data= 30 d'abril de 2009|llengua=anglès|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20091013190358/http://www.arableagueonline.org/las/picture_gallery/reportfullFINAL.pdf|dataarxiu= 13 d'octubre de 2009}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Farsoun|nom=Samih K.|apellidos2=Hasan Aruri|nom2=Naseer|títol=Palestine and the Palestinians: a social and political history|any=2006|editorial=Westview Press|pàgina=275|llengua=anglès}}</ref><ref>[http://books.google.com/books?id=4RX7t4X8_RMC&lpg=PA198&pg=PA198#v=onepage&q&f=false]&#x20;(en inglés).&#x20; University of California Press. {{ISBN|0-520-25531-3}}.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pub=University+of+California+Press&rft.isbn=0-520-25531-3&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.com%2Fbooks%3Fid%3D4RX7t4X8_RMC%26lpg%3DPA198%26pg%3DPA198%23v%3Donepage%26q%26f%3Dfalse" id="cxCITAREFGordon2008">&nbsp;</span></ref>
 
En una opinió consultativa emesa enel [[2004]], la [[Tribunal Internacional de Justícia|Cort Internacional de Justícia]] va observar que atès que Israel havia decidit reconèixer a l'OAP com a representant del poble palestí, la seva existència ja no era qüestionable. La Cort va apuntar també que l'acord interí israelià-palestí sobre la [[Franja de Gaza]] i [[Cisjordània]] del [[28 de [[setembre]] de [[1995]] feia nombroses referències al poble palestí i als seus legítims drets.<ref>{{ref-web|autor=Corte Internacional de Justicia (ICJ)|url=http://www.icj-cij.org/docket/files/131/1671.pdf|títol=LEGAL CONSEQUENCES OF THE CONSTRUCTION OF A WALL IN THE OCCUPIED PALESTINIAN TERRITORY - Advisory Opinion of 9 July 2004|formato=PDF|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20100706021237/http://www.icj-cij.org/docket/files/131/1671.pdf|dataarxiu= 6 de juliol de 2010}}</ref> Pel que fa al dret del poble palestí a formar un estat sobirà independent, el jurista [[alemany]] [[Thomas Giegerich]] va afirmar que «el [[dret a l'[[autodeterminació]] atorga al poble palestí de forma col·lectiva el [[dret]] inalienable de determinar lliurement el seu estatus polític, mentre que Israel, que ha reconegut al poble palestí com un poble separat, està obligat a promoure i a respectar aquest dret de conformitat amb la [[Carta de les Nacions Unides]]».<ref name="Giegerich">&#x20;{{ref-llibtre|nom=Amos |cognom=Shapira,|nom2= Mala Tabory. [|cognom2=Taboryurl=http://books.google.com/books?id=kSMTX5jwaxQC&pg=PA198]&#x20;(en|llengua inglés).&#x20;= anglés|editorial= Kluwer Law International.|isbn= {{ISBN|9041111557}}.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pub=Kluwer+Law+International&rft.isbn=9041111557&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.com%2Fbooks%3Fid%3DkSMTX5jwaxQC%26pg%3DPA198" id="cxCITAREFGiegerich1999">&nbsp;</span></ref>
 
L'[[Autoritat Nacional Palestina]] va ser establerta oficialment arran dels [[Acords d'Oslo]] com l'òrgan administratiu provisional nominalment responsable de l'administració dels centres de [[població]] palestina a [[Cisjordània]] i la [[Franja de Gaza]].
 
Després de l'admissió de [[Palestina]] com a país membre de la [[UNESCO|Unesco]] el [[31 d'octubre]] de [[2011]], a l'any següent, el [[29 de novembre]] de [[2011|2012]], l'[[Assemblea General de les Nacions Unides]] va debatre el canvi d'estatus de l'estat palestí en l'organització, perquè passés de ser una entitat, a ser un estat observador no membre, la qualel cosaque significaria un avanç diplomàtic per a la creació d'un estat palestí independent d'Israel.<ref>[{{ref-web|url=http://www.unesco.org/new/en/member-states/countries/ ''títol=La Conferencia General admite a Palestina como Estado Miembro de la UNESCO''],| UNESCOPRESS, Servicio de Prensa, 31.10.2011. Consultado el |consulta=29 de diciembredesembre de 2013.}}</ref><ref>{{ref-web|títol=Palestina entra como estado en la ONU|url=http://internacional.elpais.com/internacional/2012/11/29/actualidad/1354211937_218747.html|consulta= 29 de desembre de 2012|data= 28 de novembre de 2012|editor=La vanguardia}}</ref> La petició de Palestina va ser aprovada el mateix dia amb 138 vots a favor, 41 abstencions i 9 vots en contra. La resolució, copatrocinada per 60 països, es va pronunciar a favor dels drets inalienables del poble palestí i va pugnar per la fi de l'ocupació israeliana iniciada enel [[1967]] i per un estat palestí independent, sobirà, democràtic i contigu amb les fronteres definides abans de [[1967]] (la [[Línia Verda|línia verda]]).<ref>{{ref-web|autor=Centro de noticias de la ONU|títol=Asamblea General acepta a Palestina como Estado observador no miembro de la ONU|url=http://www.un.org/spanish/News/story.asp?NewsID=25110#.ULj7QYUiPHw|consulta= 29 de desembre de 2012|data= 29 de novembre de 2012}}</ref>
 
Al mes següent, en [[el desembre]] de [[2012]], l'ONU va canviar el nom «Palestina» per «Estat de Palestina», reconeixent implícitament a [[Mahmud Abbas]] com a president del nou Estat.<ref>{{ref-web|títol=After upgrading status, UN officially switches from ‘Palestine’ to ‘State of Palestine’|url=http://www.timesofisrael.com/after-upgrading-status-un-officially-switches-from-palestine-to-state-of-palestine/|consulta= 29 de desembre de 2013|data= 25 de desembre de 2012|llengua=anglès|cognom=Ahren|nom=Raphael|editor=The Times of Israel}}</ref><ref>{{ref-web|títol=Observadores permanentes - Estados no Miembros|url=http://www.un.org/es/members/nonmembers.shtml|consulta= 29 de desembre de 2013|editor=ONU}}</ref> D'acord amb la [[terminologia]] adoptada per les Nacions Unides, un [[decret]] promulgat el 5 de [[gener]] de [[2013]] pel [[president]] palestí]] va substituir oficialment el nom de «[[Autoritat Nacional Palestina]]» per «[[Estat de Palestina]]».<ref>{{ref-webpubliació|autor=Europa Press|títolarticle=La Autoridad Nacional Palestina será el Estado de Palestina, tras un decreto de Abbas|url=http://ecodiario.eleconomista.es/oriente-medio/noticias/4510791/01/13/La-Autoridad-Nacional-Palestina-sera-el-Estado-de-Palestina-tras-un-decreto-de-Abbas.html|consulta= 29 de desembre de 2013|data= 6 de gener de 2013|editorpublicació=elEconomista.esEl Economista|llengua = castellà}}</ref><ref>{{ref-web|títol=PA officially changes name to State of Palestine|url=http://www.jpost.com/MiddleEast/Article.aspx?id=298473|consulta= 29 de desembre de 2013|data= 5 de gener de 2013|llengua=anglès|editor=Jerusalem Post}}</ref> A finals de [[2017]], 137 països reconeixien oficialment a l'Estat de [[Palestina]].<ref>Misión Permanente Observadora del Estado de Palestina en las Naciones Unidas (2017). [http://palestineun.org/about-palestine/diplomatic-relations/ «Relaciones Diplomáticas»] (en anglès). Consultat el 29 d'octubre de 2017.</ref>
 
== Vegeu també ==
 
== Referències ==
{{referències|2}}
 
== Bibliografia ==
 
== Enllaços externs ==
* [{{ref-web|url=http://www.papp.undp.org/en/index.html |títol=United Nations Development Programme.] Programme of Assistance to the Palestinian People.}}
{{autoritat}}
 
87.808

modificacions