La fragmentació i privatització de forests públiques propietat de l'Estat, l'[[Església Catòlica Romana|Església]], lesels [[Orde militar|OrdresOrdes Militars]], o els [[Ajuntament|ajuntaments]], que se subhastaven i es venien a particulars, va provocar l'acceleració de la desforestació de les superfícies privatitzades, es calcula que uns 3 o 4 milions d'hectàrees arbrades a causa del seu tala i rompuda fonamentalment, el paper en la protecció dels sòls enfront de l'erosió i en la regulació del règim hídric dels corrents d'aigües va desaparèixer de forma més o menys abrupta intensificant dramàticament l'erosió i l'empobriment dels sòls i el règim d'avingudes de multitud de rius i torrents. I això sense comptar amb la dràstica pèrdua d'hàbitats per a nombroses espècies, incloent sens dubte la desaparició local de no poques d'elles.<ref>{{Ref-web|url=http://www.interempresas.net/Agricola/Articulos/41231-Desamortizacion-de-montes-en-el-siglo-XXI.html|títol=Desamortització de muntanyes al segle XXI?|consulta=18/06/2016|llengua=Català|editor=Interempresas.net Agricultura|data=14/06/2010}}</ref>
