Planta medicinal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu negreta dels títols
Línia 1:
'''Una planta medicinal o herba medicinal és qualsevol [[vegetal|''vegetal'']] que contingui en qualsevol dels seus òrgans, alguna substància amb [[farmacologia|''activitat farmacològica'']] que es pugui utilitzar amb fins [[terapèutica|''terapèutics'']] o que es pugui fer servir com a prototip per a obtenir nous [[medicament|''fàrmacs'']] per síntesi o hemisíntesi farmacèutica. Es calcula a prop de 260.000 les espècies de plantes que es coneixen en l'actualitat, de 10% de les quals es poden considerar medicinals, és a dir, es troben recollides en els tractats mèdics de fitoteràpia, moderns i d'èpoques passades, presentant algun ús. Evidentment, sobretot a les regions equatorials, la proporció d'espècies medicinals pot variar sensiblement d'aquest percentatge, puix que ni tan sols es coneix la totalitat de la flora.'''[[Fitxer:CatharanthusRoseus.jpg|right|thumb|left|250px|Vinca de Madagascar: Conté alcaloides que s'utilitzen per al tractament de la leucèmia]]
 
== '''''PRINCIPIS ACTIUS I LA RECOL·LECCIÓ''''' ==
'''L'estudi dels components de les plantes medicinals se centra en les substàncies que exerceixen una acció farmacològica sobre el ser humà o els éssers vius en general. Els principis actius de les plantes poden ser substàncies simples (com a [[alcaloide]]s) o bé mescles complexes (resines, olis essencials, etc.). Els compostos més comuns són els [[glúcids]] i heteròsids (glúcid més un compost sense cap glúcid), que poden ser glucòsids, galactòsids, etc. El primer heteròsid que es va descobrir va ser la salicina (extret de ''[[Salix alba]]''). Altres components actius de les plantes són alcaloides, [[lípid]]s, gomes, [[mucílag]]s, principis amargs, [[taní|tanins]], [[oli essencial|olis essencials]], resines, bàlsams, oleoresines, àcids orgànics, [[enzims]] i [[vitamines]].'''
 
'''La collita s'ha de fer quan els principis actius de la planta són madurs. Generalment, s'ha de procedir a l'assecament dels vegetals el més ràpidament possible, de manera que no fermentin els sucres que contenen, encara que cal tenir en compte que les herbes eixutes a poc a poc van perdent les seues propietats. Les flors s'han d'e prendre a penes descloses i assecar-les amb paper net; les fulles s'han de collir abans i durant la florida i estendre's sobre un paper o graellat; les plantes senceres han de ser desposseïdes de les fulles marcides i les restes de terra; les llavors i fruits no solen haver mester de cap tractament; i les escorces i arrels s'han de prendre d'exemplars joves.'''
 
==''' ''PREPARACIONS COMUNES AMB PLANTES MEDICINALS''''' ==
 
*''<u>'''Infusió:'''</u>'' '''calfeu aigua i afegiu la part de la planta necessària en el primer bull. Tot seguit s'aparta del foc, es tapa i es deixa reposar alguns minuts. La infusió una vegada feta no ha de bullir. Se sol preparar amb les parts joves de la planta, com a [[fulla|fulles]], [[flors]] i [[llavors]].'''
Línia 19:
*''<u>'''Bafs:'''</u>'' '''es preparen amb herbes aromàtiques, les quals es bullen en aigua. El vapor que s'escapa del r'''ecipient una vegada retirat aquest del foc, és el que ha de ser inhalat.
 
==''' ''ACCIONS FARMACOLÒGIQUES''''' ==
'''Els principis actius de les plantes, als que cal atribuir els seus efectes curatius, es poden utilitzar en el tractament d'un gran nombre de malalties. Tot seguin es donen alguns exemples de les propietats medicinals de les plantes, així com d'algunes de les espècies vegetals que presenten aquestes propietats:'''
 
Línia 34:
*<u>'''''Carminatives:'''''</u> '''[[Camamilla recutita|camamilla]], [[menta]],[[poliol]]'''
 
==''' ''VEGEU TAMBÉ''''' ==
*'''<u>''[[Farmacognòsia]]''</u>'''
*'''<u>''[[Botànica]]''</u>'''
Línia 40:
*'''<u>''[[Ayurveda]]''</u>'''
 
==''' ''BIBLIOGRAFIA''''' ==
*'''''<ref>{{Ref-web|url=https://ca.wikibooks.org/wiki/Guia_de_plantes_medicinals,_usos_i_cultiu|títol=Guia de plantes medicinals, usos i cultiu}}</ref>Colonques Garrido, Josep (2013). Les Principals Plantes per a la Salut d'Eivissa i Formentera. Illes Balears, Eivissa. Institut d'Estudis Eivissencs. 417 pàgs. {{ISBN|978-84-87455-59-9}}'''''
 
==''' ''ENLLAÇOS EXTERNS''''' ==
{{commonscat}}
*[http://www.raco.cat/index.php/RecerquesMuseuAlcoi/article/viewFile/181096/233743 '''<u>''Plantes medicinals a Catalunya en Recerques del Museu d'Alcoi, 8 (1999). 29-44 de Joan Pellicer''</u>''']