Mèxic: diferència entre les revisions

[[Fitxer:El Castillo Stitch 2008 Edit 1.jpg|thumb|esquerra|250px|[[Chichén Itzá]], a [[Yucatán]] (sud-est de Mèxic).]]

Durant els segles [[segle X|X]] i [[segle XI|XI]], el centre de Mèxic fou dominat per la civilització de Tollan-Xicocotitlan, més coneguda com a [[Tula]], la capital dels [[tolteques]]. A Tula aparegueren els primers guerrers professionals organitzats en germandats que s'identificaven amb noms d'animals, com ara els guerrers àguila, els [[guerrers jaguar]] o els guerrers coiot. Hi ha proves que els tolteques practicaren els sacrificis humans.<ref>[http://www.elbalero.gob.mx/historia/html/conquista/tolte.html Los Toltecas]. El Período Preclásico. Historia de México. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref> La ciutat establí vincles importants amb altres regions de Mesoamèrica, en especial amb la [[península del Yucatán]], on es trobava la ciutat maia de [[Chichén Itzá]]. Els [[civilització maia|maies]], per la seva banda, ja havien desenvolupat una poderosa civilització des del 100 aC, que arribaria al seu zenit entre el 600 i el 900 dC. Els maies bastiren majestuosos centres cerimonials que incloïen l'ús d'arcs de mènsula i la pintura de frescos, així com la construcció d'observatoris. Les tècniques agrícoles dels maies foren molt avançades, així com el seu coneixement matemàtic i astronòmic. Els astrònoms maies desenvoluparen el que seria el calendari més acurat del món d'aleshores.<ref>[http://www.britannica.com/eb/article-27350/Mexico Classic Period]. Mexico. ''Encyclopedia Britannica''. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref>

Els [[mexiques]], posteriorment coneguts com a ''[[asteques]]'', foren l'última tribu [[nahua]] a emigrar del nord a Mesoamèrica. Després d'un llarg pelegrinatge, i segons la seva llegenda, guiats pel seu déu, [[Huitzilopochtli]], fundaren el [[1325]] la ciutat de [[México-Tenochtitlán]] (avui dia la [[ciutat de Mèxic]]), sobre el lloc on havien trobat la imatge d'una àguila devorant una serp sobre un cactus —el senyal del seu déu—, imatge que es representa en la [[bandera de Mèxic]]. Els asteques s'aliaren amb els senyorius veïns de Texcoco i Tacuba, aliança que seria coneguda com la [[Triple Aliança (Mèxic)|''Triple Aliança'']]. Posteriorment, conqueriren el centre de Mèxic, i el seu imperi s'estengué des de les costes del Pacífic de l'estat actual de [[Guerrero (estat)|Guerrero]], part d'[[estat d'Oaxaca|Oaxaca]], fins al [[Soconusco]], sobre la frontera de l'actual [[Guatemala]]. Només els [[purèpetxes]], els [[tlaxcalteques]] i alguns senyorius mixteques romangueren independents del domini asteca.<ref>[http://www.elbalero.gob.mx/historia/html/conquista/aztecas.html Los Astecas]. Período Postclásico. Historia de México. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref> L'imperi asteca fou, principalment, un imperi tributari; l'administració de les regions conquerides era responsabilitat de la noblesa originària i local, que només havia de retre comptes —i els tributs— als governants de Tenochtitlan.<ref>[http://www.elbalero.gob.mx/historia/html/conquista/imperio.html La Organización del Imperio Azteca]. Los Aztecas. Historia de México. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref> La ciutat prosperà molt ràpidament, i amb una població de més de 200.000, es va convertir en una de les ciutats més poblades del món d'aleshores.