Bokkenrijders: diferència entre les revisions

Els '''Bokkenrijders''' (també escrit ''bokkerijders'' o antigament ''bockereyders'') haurien sigut una banda de lladres que feien estralls als [[països enllà del Mosa]] al [[segle XVIII]]. La realitat històrica no és gaire segura. Hi ha moltes llegendes i pocs documents, però les figures fan part de la tradició i del folklore a ambdós costats del [[Mosa]] i de la frontera dels dos [[Limburg]].

[[Image:Perchtenmaske.jpg|thumb|left|Impressió artística d'una màscara d'un Bokkenrijder]]El nom provindria del fet que aquests lladres haurien cavalcat en [[cabra|bocs]] quan pillardejaven lade nit. Aquests bocs no haurien sigut res més que una incarnacióencarnació del [[diable]]:, llur aliat natural i l'explicació del seu odi per aenvers l'església i elsles curatsseves ricsriqueses. Un texteantic anciàtext conta: «''Va prestar jurament al bosquet rere [[Wolfhagen]], després que haviend'haver encès una cirera posada a la ma d'un mort posat a un mocador en una ara. AAl costat es trobava una capsa amb dues hòsties consagrades. Havia de jurar que mai no traïria els companys, tot i ésser présprès o torturat (…), d'abjurar deus amb l'ajuda del diable''». Aquests bocs lesels transportaven prestament aper distàncies molt llargues. El fet que hi haviahagués probablement més d'una banda, és una explicació menys màgica dedels robatoris executats launa mateixa nit a endretsindrets molt distants.

UnesAlgunes llegendes pintendescriuen els Bokkenrijders com una banda tipus [[Robin Hood]], que robava als rics , i soventsovint als clergues, per a donar als pobres,. elEl seu lema hauria sigut: ''Wat mijn is, dijn is'' (en [[neerlandès - traducció]]: "el que és meu és teu").

Es parla d'un grup conduït pel ''capità negre'' que pilloscavapillava els Països enllà del Mosa, la ciutat de [[Lieja]] i la regió de [[Kempen (Alemanya)|Kempen]] entre [[1730]] i [[1780]]. El batlle Jan Clerx, va arrestar-leslos i els va fer executar-les. No és segur que es tractavatractés del mateix grup. Un primer grup hauria actuat vers l'any [[1740]], sota la conducció d'un cert Geerling Daniels. Un segon grup sota la conducció d'un antic soldat francès, Jacques du Jardin, penjat el [[1751]] al [[Danikerberg]], a la frontera de [[Schinnen]] i [[Geleen]]. El [[1789]], un altre bokkenrijder, Nolleke van Geleen, va ser igualment penjat.

A la plaça del mercat de [[Maaseik]] hi havia un laberint de passadissos secrets que connectavaconectava nombroses cases iamb un quarter general dels lladres. Aquesta xarxa soterràniasubterrània va ser emmurallatemmurallada perperquè queamenaçava menaçavade ruïna.

El malnom dels habitants del [[municipis de Bèlgica|municipi]] de [[Wellen]] és Bokkenrijder.

Cercadors històrics moderns adhereixen a la teoria que la llegenda és una invenció dels serveis jurídics d'antany per a explicar una sèrie de crims irresolts. En torturar sospitosos van trobar 'probes', confessions i noms d'altres suspectes accusatsacusats d'ésser membres de la banda. Aquesta "cacera de bruixes" havia de tranquil·litzar la població i amagar la deficiència del sistema policial. Es pensa també que certs batlles van profitaraprofitar de la cacera per a eliminar unesalgunes persones torbadores.

Durant el plet que va seguir, 116 persones van ser preses a [[Wellen]], delsde les quals 31 van ser condemnatscondemnades a mort: 19 per suffocaciósufocació, 5cinc a la foguera, 2dues pel suplici de la roda i un una per decapitació. Un suspecte es va escapar, dos van morir a la presó i un va ser deixat lliurealliberat.

Els bokkenrijders, sobretot en el seu rol de bons lladres que defendiendefensaven els pobres, vanhan inspirarinspirat molts artistes contemporanis.

* L'autor de còmics [[Willy Vandersteen]] va dibuixar un àlbum «De Bokkerijders» a la sèrie [[Suske & Wiske]] (o [[Bob et Bobette]], en francès).

* L'autor [[Ton van Reen]] van escriure unala novel·la ""«''Ontsnapt aan de Galg»'' (Trad: Escapat del patíbul) que va inspirar una sèrie a la televisió neerlandèsaneerlandesa ''«De Legende van de Bokkenrijders»'' (traducció: laLa llegenda dels Bokkenrijders'')

* Al parc d'atraccions [[De Efteling]] hi ha una casa ''Vila Volta'', una casa que hauria pertangutpertingut al Bokkenrijder Hugo van den Loonsche Duynen, maleït perperquè que ell iamb la seva banda haurienhauria pillardejatpillat l'abadia de [[Postel]].

* El realitzador [[Bèlgica|belga]] [[Eddy Vereycken]] prepara un film alsobre el tema dels Bokkenrijders.

* El primer esment dels ''Bockereyders'' prové del llibre: ''Oorzaeke, bewys en ondekkinge van een goddelooze, bezwoorne bende nagtdieven en knevelaers binnen de landen van overmaeze en aenpalende landstreeken'' (trad.: Causes, probes i descoberta d'una banda de saltaparets i torturadors nocturns al païs enllà del Mosa i lesels afores), de S.J.P. Sleinada al [[1779]]. Sleinada és l’anagrama del nom d'A. Daniels, curatcapellà de [[Schaesberg]], i probablement una de les víctimes dels robatoris.