Josep Joffre i Plas: diferència entre les revisions

→‎Vida pública: Joffre a Barcelona 1920
Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Vida pública: homenatge museu Joffre a Ribesaltes
→‎Vida pública: Joffre a Barcelona 1920
Línia 39:
 
== Vida pública ==
Després de la guerra, Joffre es retirà i fou nomenat membre de l'[[Acadèmia Francesa]] el 14 de febrer de [[1918]]. El 1920 presidí la celebració dels [[Jocs Florals]] a [[Barcelona]],<ref>[[Jordi Mata i Viadiu|MATA, Jordi]]<span class="">. «</span>Hostes vingueren... Josep Joffre».&nbsp;''Sàpiens''&nbsp;[Barcelona], núm. 116 (maig 2012), p. 16. ISSN 1695-2014</ref> on assistí acompanyat per [[Joan Amade]]. Les seves memòries, en dos volums, es publicaren pòstumament, el 1932. El seu nom és recordat en moltíssimes ciutats de l'estat francès, més sovint al nomenclàtor de carrers o avingudes, i de tant en tant al d'alguns edificis, com el [[Liceu Joffre]] de Montpeller. A Perpinyà, a més de l'avinguda Joffre, que comunica [[el Vernet]] a la capital nord-catalana, també s'ha donat el nom del mariscal al pont per on passa aquesta avinguda. A Barcelona, va ser el nom de l'avinguda que va de la cruïlla Maragall/Mare de Déu de Montserrat a la plaça de Virrei Amat, posteriorment anomenada "Borbó".
 
El 12 d'octubre de 1919, una delegacio dirigida pel President de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, amb Angel Guimerà, Santiago Rusiñol, Enric Morerà, Pompeu Fabra, el Dr Solé i Pla i d'altres, es desplaça a Perpinyà per demanar al mariscal Joffre de presidir Els Jocs Florals de 1920. A la gran sorpresa de tota la delegacio, aquest accepta sense problema, posant les cancelaries espanyoles i franceses davant el fet. Emmanuel Brousse, diputat dels Pirineus Orientals, proposarà una primera etapa a Madrid per decorar el rei Alfons XIII de la medalla militar i axi desenllaçarà la situatio.
 
Arriba a Barcelona el 1 de maig 1920, en companyia de la Mariscla. Baixa el passeig de Gracià i les rambles sota els "hurras".
 
L'endemà, tot son visites oficials i remeses de decoracions tant a l'hotel de l'Ajuntament com al Palau de la Generalitat. El 3 de maig, és l' apoteosis, al Palau de les Belles Arts ple de gom a gom : la Mariscala serà la reina dels Jocs Florals. Joffre acaba el seu discurs en català sota els aplaudiments. Angel Guimerà li contesta amb un discurs inflamat que provoca la partença del representant del rei d'Espanya. A forava haver-hi désordres i la policia va intervenir. Per calmar l'ambient, Joffre va pretendre una fluxio diplomàtica i no va assistir al banquet en el seu honor. El dia seguent, visita les obres de la proxima Expositio Universal de 1929, rep diverses delegacions, participa al banquet dels mutilats i rep la visita del Consell Municipal. El 6 de maig, a les 9 del mati, acompanyat per totes les personalitats catalanes, puja al ten cap a Paris a l'estacio de França.
 
Les seves memòries, en dos volums, es publicaren pòstumament, el 1932. El seu nom és recordat en moltíssimes ciutats de l'estat francès, més sovint al nomenclàtor de carrers o avingudes, i de tant en tant al d'alguns edificis, com el [[Liceu Joffre]] de Montpeller. A Perpinyà, a més de l'avinguda Joffre, que comunica [[el Vernet]] a la capital nord-catalana, també s'ha donat el nom del mariscal al pont per on passa aquesta avinguda. A Barcelona, va ser el nom de l'avinguda que va de la cruïlla Maragall/Mare de Déu de Montserrat a la plaça de Virrei Amat, posteriorment anomenada "Borbó".
 
La seva casa natal, al no 11 carrer del mariscal Joffre a Ribesaltes, inscrita monument historic en 1938 i transformada en museu l'any 1987.
4

modificacions