Concentració parcel·lària: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Corregit: "de Espanya" |
||
Línia 25:
En resum, mitjançant aquesta activitat agronòmica s'“intenta”, tant com sigui possible, donar a l'agricultor el mínim nombre de finques a canvi de les parcel·les aportades, tot això en l'àmbit d'una xarxa de camins en condicions i situades on hagi demanat, això sí, en la mesura del possible.
En observar-se els perjudicis del [[minifundi]], amb l'augment de la [[mecanització]] de la [[agricultura]], la creació de nous [[regadiu]]s o la millora dels antics es conclou fàcilment que l'activitat de la concentració parcelaria és molt beneficiosa, no obstant això donades les dificultats en la seva realització, així com la lentitud del procés l'han fet terriblement impopular, com a colofó, els problemes ambientals l'han fet més impopular si cap, tan impopular que és rara la seva realització en la major part de les [[Comunitat Autònoma|Comunitats Autònomes]]
En [[1959]] Smith deia que “la parcel·lació és un dels mals tradicionals de l'agricultura espanyola, caracteritzant el seu [[paisatge]], principalment al centre i nord-oest peninsular”.
| |||