Revisió del 17:13, 3 set 2018 modifica Lliura (discussió \| contribucions) Autopatrullats 29.221 edits →‎Antecedents ← Edició anterior		Revisió del 09:53, 25 nov 2018 modifica desfés Lliura (discussió \| contribucions) Autopatrullats 29.221 edits →‎Antecedents Edició següent →
Línia 11: Per això, els primers documents de la conquesta fan referència a un gran nombre de tipus monetaris tant de tradició musulmana com cristiana, si bé, així com va anar passant el temps, s'acaba per imposar documentalment el [[melgorès]] de [[Montpeller]], el qual era la moneda de més prestigi comercial entre les que batia el rei [[Jaume I]]. En aquest context, el 1232 [[Pere I d'Urgell\|Pere de Portugal]] va rebre el títol de Senyor de Mallorca, i va promoure l'encunyació d'una primera moneda mallorquina, que molt probablement va ser avortada per Jaume I que no li havia conferit la potestat monetària quan el va dotar del seu nou senyoriu. Finalment, el 1247, el rei va crear el ral de València, moneda de [[billó]] de [[Diner (llei)\|llei ternal]] que va assignar expressament als regnes de [[Regne de València\|València]] i de Mallorca. Així que el [[diner (moneda)\|diner]] i l'[[òbol]] del ral de València varen ser les primeres monedes cristianes de curs obligatori a les [[Illes Balears]]. A la mort de Jaume I es creà la [[Corona de Mallorca]] que, des del punt de vista monetari tenia una legalitat diversa, per una part disposava de la moneda de Montpeller, que ~~també~~acabava ~~incloïa~~d'implantar també el seu [[Gros (moneda)\|gros]] particular, la qual era posseïda en 2/5 del guany, corresponent la resta al [[bisbat de Magalona\|bisbe de Magalona]] (2/5) i als cònsols de la ciutat (1/5); però aquesta situació canvià ben aviat, ja que el 1282, [[Felip III de França\|Felip l'Ardit]], baix amenaça d'invasió, imposà entre altres coses que hi corrès el [[tornès]] i el 1317 s'apropià del dret d'emissió. Pel que fa als [[Comtats de Rosselló i Cerdanya]], estaven vinculats des de primers del segle XII a la moneda [[Barcelonès (moneda)\|barcelonesa]], situació que fou refermada testamentàriament per Jaume I. Finalment el Regne de Mallorca fou rebut amb plena disponibilitat monetària, aspecte que fou expressament reiterat tant al [[Tractat de Perpinyà (1279)\|Tractat de Perpinyà]] (1279) pel que Jaume II s'infeudava a [[Pere el Gran]] com a la [[Pau d'Anagni]] (1295), pel que el regne li va ser retornat per [[Jaume el Just]], després de la confiscació de 1285. Per una altra part, a finals del segle XIII la moneda estava començant a sortir del model basat en el billó per passar a recuperar l'argent fi, així que imitant a algunes ciutats estat itàliques, que ho havien començat a fer a finals del segle XII i principis del XIII, molts estats occidentals crearen els seus [[gros (moneda)\|grossos]]: el [[gros tornés]] de França (1266); el frustrat gros de Barcelona (1268); el gros de Montpeller (1273); el [[groat]] d'Anglaterra (1279), el [[pirral]] de Sicília (1283); el [[Croat (moneda)\|croat]] de Barcelona (1285). El 1286 el rei [[Alfons el Franc]] que governava a Mallorca després de la [[confiscació del Regne de Mallorca]], es dirigía als prohoms mallorquins perquè acceptassin el croat barceloní entre el seu circulant… en aquest context el sistema monetari mallorquí neix, l'any 1300, en un moment de canvi molt avançat pel que fa a l'argent, i encara molt incipient respecte de l'or.

Sistema monetari mallorquí: diferència entre les revisions