Felip Font Trullàs: diferència entre les revisions

El febrer de [[1873]] va proclamar la [[Primera República Espanyola|República]] des del balcó principal de l'ajuntament, i va salvar la [[Prioral de Sant Pere de Reus]] dels revolucionaris que volien cremar-la. Va ser destituït com a alcalde després del cop d'estat del general [[Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque|Pavía]] per part de l'autoritat militar de la província al negar-se a reconèixer el cop de Pavía i el desallotjament de les Corts per la guàrdia civil, i substituït a mitjans de febrer de 1874 per [[Marià Pons i Espinós|Marià Pons]], que, tot i prendre possessió del càrrec, va haver de dimitir per la pressió ciutadana, que li feia el buit.<ref name=":0" /> Segons ''[[La Redención del Pueblo]]'', Marià Pons era una persona que queia antipàtica "en política" a quasi tots els reusencs i el seu nomenament havia revifat "odios y rencores".<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Alcalde|publicació=La Redención del Pueblo|url=|data=20-01-1874|pàgines=}}</ref> Va ser substituït al seu torn per [[Antoni Soler i Clariana]] fins que el 2 de gener de [[1875]] prenia possessió un nou ajuntament presidit, ara si, per Marià Pons.<ref>Anguera, Pere. "Entre la reacció i la revolució (1800-1875)" A: ''Història general de Reus''. Reus: l'Ajuntament, 2003. Vol. III, pàg. 126-127. {{ISBN|8489688206}}</ref> Amic de [[Güell i Mercader]], i de [[Castelar]], Felip Font va presidir el Comitè Democràtic [[Partit Demòcrata Possibilista|Possibilista]] a la comarca el [[1879]], i va ser elegit diputat provincial el [[1884]].<ref name=":0">{{ref-llibre|cognom=Iglésies|nom=Josep|títol=Don Pau Font de Rubinat dins l'àmbit reusenc|pàgines=13-14|lloc=Reus|editorial=Associació Excursionista de Reus|any=1961}}</ref> Preocupat pel tema de l'aigua, endèmic a Reus, va presidir una Comissió gestora del Projecte d'Aigües, i entre els vocals hi figuraven l'advocat federal [[Antoni Soler i Clariana|Antoni Soler Clariana]] i [[Teodor Salvadó]], com a director de ''[[Las Circunstancias]]''. Aquesta comissió va fer gestions amb propietaris de mines i pous de [[La Selva del Camp|La Selva]] i d'[[Alcover]] i amb el Banc de Mataró per a aconseguir crèdits. Els cabals recollits es reunirien en "grandes depósitos" a l'entrada de Reus. El projecte contemplava també l'eradicacióerradicació de [[Pou mort|pous morts]] i la canalització d'aigües residuals, que serien destinades al reg. La iniciativa no va tirar endavant, però va ser un projecte que interessà al sector agrari i industrial i va mobilitzar les energies dels republicans reusencs.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Duarte|nom=Àngel|títol=Possibilistes i federals: política i cultura republicanes a Reus (1874-1899)|url=|edició=|llengua=|data=1992|editorial=Associació d'Estudis Reusencs|lloc=Reus|pàgines=216-217|isbn=8460418499}}</ref> Va ser President de la "Sociedad Hidrofórica", que portava aigua a la ciutat, sobretot a la indústria, i va ser membre de la Junta del [[Carrilet de Reus a Salou]]. Va ser també soci capitalista de la refineria de petrolis "La Pensilvània", fundada per [[Joan Vilella i Llauradó]].<ref>{{ref-llibre|títol=Pau Font de Rubinat (Reus 1860-1948): vida i actuacions d'un bibliòfil catalanista|pàgines=13|lloc=Reus|editorial=Museu Comarcal Salvador Vilaseca|any=1997|isbn=8492083182}}</ref> Va morir a Reus el [[1889]].