Obre el menú principal

Canvis

145 bytes afegits ,  fa 10 mesos
El [[gnòstic]] ''[[Evangeli de Tomàs]]'' de [[Nag Hammadi]] esmenta entre els deixebles de Crist (no fa servir mai el terme "apòstols") dues dones, Salomé i [[Maria Magdalena]].
 
L'''Evangeli secret de Marc'', atribuït per alguns a [[Climent d'Alexandria]], esmenta Salomé: "Llavors ell anà a [[Jericó]]. I la germana del jove que Jesús havia estimat hi era amb la mare d'ell i Salomé, però Jesús no els rebé."<ref>{{Ref-web|url=http://www.gnosis.org/library/secm.htm|títol=The Secret Gospel of Mark|consulta=2018-11-25}}</ref> A l{{'}}''Evangeli grec dels egipicis'' (primera meitat del segle II), Salomé apareix com a deixeble de Crist. Ella li demana fins a quan existirà la mort, i ell respon: "Mentre les dones pareixin", i Salomé diu: "Llavors he fet bé en no parir".<ref>{{Ref-web|url=http://www.earlychristianwritings.com/text/gospelegyptians.html|títol=The Gospel of the Egyptians|consulta=2018-11-25}}</ref> Sembla, doncs, que Salomé, la deixeble, no tenia fills.
 
Existia una tradició entre autors del segle II que hi havia hagut uns ensenyaments secrets que havia transmès "Salomé la deixeble" a sectes com els carpocracians, seguidors de [[Carpòcrates|Carpòcrates d'Alexandria]]. Cels, al segle II, escriu un ''Discurs vertader'': "Hi ha sectes cristianes anomenades a partir de [[Marcel·lina (gnòstica)|Marcel·lina]], cristians [[carpocracians]] que es remunten a Salomé ..."
36.206

modificacions