Alba (sincrotró): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m {{Referències|2}} --> {{Referències}} |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
{{Infotaula d'organització}}
[[Fitxer:Beam_line.JPG|thumb|Una de les línies de llum on es fan experiments amb els raigs X]]
La '''Font de llum de sincrotró Alba''' és un [[sincrotró]] situat al Parc de l'Alba conegut internacionalment com a [[Barcelona Synchrotron Park]], al costat del campus de la [[Universitat Autònoma de Barcelona]], a [[Cerdanyola del Vallès]]. La seva construcció va estar cofinançada pel [[Govern d'Espanya]] i la [[Generalitat de Catalunya]]. La planificació de les obres i la seva posterior explotació va ser duta a terme pel Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum de Sincrotró (CELLS), amb seu a [[Bellaterra]].
== Història ==
El projecte es va posar en marxa el [[1994]] i tres anys després, el [[1997]], es completà un informe per a un sincrotró de 2,5 [[GeV]]. El [[2002]] el projecte fou aprovat per la Generalitat i pel govern espanyol i el [[14 de març]] de [[2003]] se signà el conveni entre la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Ciència i Tecnologia per dur endavant el projecte, en el qual les dues administracions es comprometien a aportar a parts iguals un total de 163,9 milions d'[[euro]]s. Com a director de la instal·lació fou nomenat [[Joan Bordas]].
Linha 11 ⟶ 12:
L'Alba en realitat és un complex de tres acceleradors: un [[accelerador de partícules lineal]] un [[sincrotró]] o propulsor d'electrons i un anell d'emmagatzematge. Es creen electrons en el canó d'electrons de la mateixa manera que en un tub de rajos catòdics de televisió, aquests són accelerats a 1 MeV en l'accelerador lineal. Després passen al propulsor d'electrons, de 250 metres de perímetre, on s'acceleren els [[electró|electrons]] fins velocitats properes a la de la [[llum]], arribant a una energia de fins a 3 Giga [[Electró volt|electronvolts]] (GeV). Aquests electrons s'injecten a l'anell d'emmagatzematge de 268 metres de perímetre que està equipat per produir [[radiació electromagnètica]] d'una gamma contínua de [[longitud d'ona|longituds d'ona]], des de la llum visible fins als [[raigs X]]. És una font de tercera generació, en què la major part de la llum procedeix de dispositius d'inserció, com els [[wiggler (sincrotró)|wigglers]] o els [[ondulador]]s.
=== Cronologia ===
El desenvolupament de la construcció i inici operacional de l'ALBA va seguir la següent cronologia:
1990: Primers intents d'alguns científics espanyols a obtenir finançament per a una font energètica de radiació sincrotró a Espanya.
1994: Es contracta personal per a dissenyar i conceptualitzar una font de 2.5 GeV.
1997: Es finalitza el primer projecte conceptual.
2002: S'aprova el projecte per les autoritats regionals i estatals.
2003: Es nomena el director general (Joan Bordas).
2003: Primer congrés d'usuaris a Menorca.
2004: Segon congrés d'usuaris a Màlaga.
2004: Es redissenya l'anell d'emmagatzematge.
2005: Es condiciona l'emplaçament.
2006: Comença la construcció.
2007: S'emeten els primers polsos d'electrons.
2008: S'instal·la el "Linac".
2008: Primer feix d'electrons a la terminal "Linac".
2009: Instal·lació del injector i l'anell d'emmagatzematge.
2010: Primera prova de l'injector.
2010: Inauguració.
2011: Feix d'electrons en l'anell d'emmagatzematge.
2011-2012: Incorporació de terminals i calibratges.
2012: Primeres proves juliol de 2012.
2012: Caterina Biscari substitueix Joan Bordas com a Director general.
2016: Nova línia de llum MIRAS
== Utilitat de la llum de sincrotró. Línies de llum ==
Linha 18 ⟶ 64:
La radiació obtinguda és útil no només en investigacions en el camp de la [[física]], sinó també en tots els camps de la [[ciència]] i la [[tecnologia]] en què cal analitzar mostres de petites dimensions com estructures cristal·lines, nous materials, mostres [[Biologia|biològiques]] de [[Contaminació|contaminants]] o restes [[Arqueologia|arqueològiques]]. També pot tenir aplicacions en el disseny de nous [[fàrmac]]s i en imatge i [[teràpia|teràpies]] mèdiques.<ref>[http://www.pemb.cat/ca-es/projectes-estrategics/mapa-projectes-estrategics-projecte.aspx?_gIdMapa=1&_gIdLocalizacion=457&idioma=Ca-Es Informació sobre el projecte a la pàgina web del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona]</ref>
Aquestes aplicacions es porten a terme en estacions experimentals, anomenades línies de llum ([[Beamline|beamlines]], en anglès), que recullen i modifiquen la llum sincrotró emesa en l'anell d'emmagatzematge. Actualment té
; BL29-BOREAS: La línia Boreas s'encarrega del dicroisme circular magnètic i difracció ressonant. Boreas té dues estacions dedicades a l'estudi de les propietats magnètiques de materials i nano estructures. L'estació de dicroisme té un imant superconductor de 6 Tesla de direcció orientable, i permet refredar la mostra fins a -270 °C. Les principals aplicacions són en magnetisme i [[nanotecnologia]].
Linha 33 ⟶ 79:
; BL13-XALOC: La Línia Xaloc s'encarrega de la cristal·lografia de macromolècules. Estació de difracció de monocristall. Permet determinar l'estructura de molècules grans com proteïnes, enzims i àcids nucleics. Té aplicacions en biologia molecular i [[bioquímica]].
==== BL01- MIRAS ====
La Línia Miras s'encarrega de la Crionanotomografia per a aplicacions biològiques. Permet observar imatges espectroscòpiques amb diferents vores d'absorció de raigs X.
== Referències ==
| |||