Llei de les proporcions recíproques: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Retrat de Richter
Correccions
Línia 2:
La '''llei de les proporcions recíproques o equivalents''' o '''llei de Richter''' és una llei ponderal de la química, enunciada cap el 1792 pel químic alemany [[Jeremias Benjamin Richter]], segons la qual les masses d'elements diferents que es combinen amb una mateixa massa d'un element donat són les masses relatives d'aquells elements quan es combinen entre si, o bé múltiples o submúltiples d'aquestes masses.
 
Jeremias B. Richter (1762-1807), fundador de l'estequiometria, arribà a aquesta llei en el decurs de la seva recerca sobre les reaccions entre àcids i bases i ho publicà en dos llibres.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Richter|nom=B.J.|títol=Anfangsgründen der Stöchiometrie oder Messkunst chemischer Elemente|url=|edició=|llengua=alemany|data=1792-1794|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Richter|nom=B.J.|títol=Über die neueren Gegenstände in der Chemie|url=|edició=|llengua=alemany|data=1792-1802|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> PassàAnys moltdesprés tempsdels abanstreballs de serRichter degudamentel apreciada la seva obra degut, en part, perquè algunes dequímic les seves obres foren atribuïdes erròniament a C. F. Wenzel persuec [[Jöns Jacob Berzelius]] a(1779-1848) realitzà una travéscomprovació d'unaquesta errorllei quearribant nomésa foula corregitconclusió elque 1841era percerta [[Germaini Henrila Hess]]formulà (1802-1850),així professorcom dees químicaconeix a [[Sant Petersburg]]actualment.<ref>{{Ref-publicacióllibre|cognom=Freund|nom=Ida|articlecognom2=Richter,Hutchinson|nom2=A.|cognom3=Thomas|nom3=M. Jeremias BenjaminBeatrice|publicaciótítol=EncyclopædiaThe experimental basis of chemistry; suggestions for a series of experiments illustrative of the fundamental principles of Britannicachemistry|url=httpshttp://en.wikisourcearchive.org/wikidetails/1911_Encyclop%C3%A6dia_Britannica/Richter,_Jeremias_Benjaminexperimentalbasi00freurich|volumedició=|llengua=Volume 23|data=19111920|editorial=Cambridge [Eng.] The University press|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>
 
Per clarificar-ho hom pot posar un exemple amb els [[òxid|òxids]] de [[clor]] i [[Fòsfor (element químic)|fòsfor]]. Existeixen, entre altres, el [[monòxid de clor]], Cl<sub>2</sub>O, i el [[triòxid de difòsfor]], P<sub>2</sub>O<sub>3</sub>. Les masses de Cl i de P per gram d'[[oxigen]] en els seus composts és 4,432 g Cl/g O i 1,291 g P/g O, d'on s'obté una relació de 4,432/1,291 = 3,43 g Cl/g P. Si ara es combinen el [[clor]] i el [[fòsfor]] entre si s'obté el [[triclorur de fòsfor]], PCl<sub>3</sub> on la relació de masses és 3,43 g Cl/g P igual que l'expressada abans.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Babor |nom=J.A. |cognom2=Ibarz |nom2=J. |títol=Química General Moderna |llengua=castellà |edició=8a |editorial=Marín |lloc=Barcelona |any=1979 |isbn=84-7102-997-9}}</ref>