Diferència entre revisions de la pàgina «Visigots»

8 bytes afegits ,  fa 1 any
m
hem afegit signes de puntuació perque les frases s'entenguin millor
m (hem afegit uns signes de puntuació que faltaven)
m (hem afegit signes de puntuació perque les frases s'entenguin millor)
Segons la historiografia tradicional, els '''visigots''' són una branca dels pobles [[germànics]], i el seu nom significaria "[[gots]] de l'oest". Els visigots van ser un poble sorgit a conseqüència de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels [[huns]], cap al [[370]]. Serien els "gots de l'oest", en oposició als de l'est, els [[ostrogots]]. Una altra versió més recent, defensada per J. Rosales<ref>[http://www.saber.ula.ve/handle/123456789/16399 Les quatre mentides sobre els gots de Jurate Rosales]</ref> i admesa per Fermín Miranda-García,<ref>{{citar ref | cognom =Miranda-García | nom =Fermín | títol =Breve historia de los godos | editorial = Nowtilus| lloc =Madrid | data =2015 | pàgines =17-32 | url = | llengua =castellà | isbn =978-84-9967-736-1}}</ref> defensa que els "gots" eren d'origen bàltic.
 
Els "gots", aprofitant la passivitat dels emperadors romans pel que fa a la [[Germània (regió)|Germània]], s'hi van establir, fins que a principis del segle III es van instal·lar a la vora del [[mar Negre]], a la zona de [[Crimea]], d'on van ser expulsats pels [[huns]] el 376. Però llavors els "gots" s'havien separat en dos grups: visigots i [[ostrogots]].
 
== Història==
[[Fitxer:Roman Empire.png|thumb|Mapa de l'[[imperi romà]] a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), [[14]] dC (groc), i [[117]] dC (verd)]]
El poble germànic dels "gots" va ser anomenat ja per [[Tàcit]], que els esmenta com ''Gotones''. Llavors habitaven el nord de [[Germania (regió)|Germània]], en terres que abans van poblar els [[bois]], [[getes]] i [[escites]]. Van ampliar els seus territoris i van incorporar a altres grups veïns (d'origen germànic i sàrmata) i van dominar del [[Tisza]] al [[Riu Don|Don]] i des de la regió del [[Pont Polemoniac]] a la [[mar Bàltica]].
 
Van integrar la nació dels "gots" pobles diversos: [[hèruls]], [[rugis]], [[lemovis]], [[escirs]], [[helvecons]], [[sidenis]], [[turcilinges]], [[gèpids]], [[vàndals]] i altres, alguns dels quals van acabar desapareixent en el conjunt, mentre altres van formar els seus propis grups.
 
Els gots pròpiament dits es dividien en ''theruingi'' ([[tervings]]) i ''greuthungi'' ([[greutungs]]). Els primers van poblar el territori entre els [[Carpats]] i el [[Dnièper]] i els segons les estepes ucraïneses a l'oest del [[Dnièper]]. Així aquest riu servia de límit entre els dos grups i els theruingi van ser anomentas ''west goths'' (visigots) per situar-se a occident (''West'' en germànic), i els greuthungi van ser anomenats ''ost goths'' ([[ostrogots]]) per situar-se a l'est (''Ost'' en germànic).<ref name=Wolfram/> Una altra versió atribueix la denominació visigots a la paraula germànica ''wisgoths'', traduïda per "homes forts".
3

modificacions