Pla Schlieffen: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Errada gramatical corregida
Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit
Errada gramatical corregida
Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit
Línia 4:
La idea bàsica del pla era aconseguir una victòria ràpida a l'oest, en un màxim de 6 setmanes, per després transferir tropes al front oriental, on la lentitud de mobilització russa permetria aguantar l'atac rus durant aquestes 6 setmanes. Per aconseguir una ràpida victòria a l'oest, el pla preveia una ràpida mobilització de la majoria de tropes alemanyes a la frontera occidental i, obviant la neutralitat de [[Luxemburg]] i [[Bèlgica]], penetrar a través de Bèlgica pel nord de França, amb un ràpid moviment de tota l'ala dreta de l'exèrcit alemany, mentre l'ala esquerra es mantenia a la defensiva a la zona dels [[Vosges]] i d'[[Alsàcia]] i [[Lorena]]. El moviment de l'ala dreta havia de superar el [[Sena]] i París pel flanc esquerre francès i arribar a envoltar la capital francesa pel sud, atrapant el gruix de l'exèrcit francès entre París i la frontera alemanya.
 
[[Alfred Graf von Schlieffen|Von Schlieffen]] no va trigar a trobar problemes. L'exèrcit alemany hauria d'estendre's cap al nord amb una potent ala dreta, però sense afeblir el centre i l'esquerra doncsja allíque s'hi esperava l'atac francès principal. Per a això li faltaven divisions i homes. No podia esperar que l'exèrcit regular (el qual es manté en èpoques de pau) pogués assumir un front tan llarg. Però se li va ocórrer una solució innovadora: usar els reservistes. Els reservistes eren considerats soldats mediocres i únicament aptes per a labors d'ocupació i rereguarda no pas per a la lluita però [[Alfred Graf von Schlieffen|Schlieffen]] va decidir sumar-los al front. Així va poder mantenir una ala dreta potent i el centre i l'esquerra prou fortes com per a detenir l'atac francès.
 
Un dels punts més important del pla era que sumava dos enemics més als alemanys: els belgues i els britànics. Creia, amb encert, que els britànics no podrien enviar gaires divisions fins força dies després. Pel que fa als belgues preveia que oposarien una resistència simbòlica i poc eficient. Aquí es va equivocar. Això va trencar els plans alemanys i va ser una causa que el pla no funcionés. Els [[alemanys]] necessitaven els ferrocarrils i ponts belgues per a transportar homes i material al front. Amb la resistència belga i les línies de ferrocarril, els ponts i altres infraestructures destruïts, els soldats alemanys van haver de fer a peu tot el trajecte fins a París mentre se'ls acabaven les provisions i municions. A més, moltes divisions es van haver de quedar enrere fent front als belgues que s'havien refugiat a Anvers, debilitant així la dreta alemanya. Això va contribuir a superioritat numèrica dels aliats al [[Batalla del Marne|Marne]].