Pseudociència: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
Els qui utilitzen aquest terme -especialment els adherents a l'[[escepticisme científic]]- parteixen de la convicció següent: es poden distingir tres classes de coneixements: els ''científics'' -obtinguts segons el mètode científic-, els ''empírics'' -deguts a l'experiència- i els ''tradicionals'' -allò que hom coneix, que ha estat sempre així i sempre serà així-. La ciència està basada en les [[Evidència|proves]] -els [[indici]]s no són proves definitives-, els [[experiment]]s, l'[[observació]], la cerca de la [[Causalitat|relació causa-efecte]], i el [[Falsabilitat|principi de la falsabilitat]]. La falsabilitat consisteix en el fet que un experiment o una observació pot ser repetit per qualsevol científic arreu del món, i segons el mètode científic que s'apliqui, s'obtindrà sempre el mateix resultat. D'aquesta manera, es poden acceptar o rebutjar els [[teorema|teoremes]] o proposicions d'una [[teoria]]. Quan noves observacions o experiments donen resultats que s'adeqüen més a la teoria, s'han de canviar els teoremes o fer-ne de nous, ampliant la teoria.<ref>{{ref-publicació |autor=Park, RL|article=Seven Warning Signs of Bogus Science|publicació=The Chronicle of Higher Education|exemplar=2003; Gen 31, pàgs: 3|issn=0009-5982|url=https://www.unl.edu/rhames/park-seven-signs.pdf|llengua=anglès|consulta= 19 octubre 2017}}</ref>
Així, sovint, es titllen amb aquesta denominació disciplines i fenòmens com: l'[[alquímia]], l'[[astrologia]], el biomagnetisme (que en un context d'ús curatiu poc científic fou antigament anomenat [[Mesmer|magnetisme animal]],<ref>{{ref-publicació |autor=Donaldson, IM|article=Mesmer's 1780 proposal for a controlled trial to test his method of treatment using "animal magnetism"|publicació=J R Soc Med|exemplar=2005 Des; 98 (12), pp: 572-575|pmid=16319443|doi=10.1258/jrsm.98.12.572|pmc=1299353|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1299353/|llengua=anglès|consulta= 18 octubre 2017}}</ref> i cal diferenciar dit terme de les tècniques diagnòstiques actuals que fan servir els camps magnètics generats pel cos, com ara la [[magnetoencefalografia]] o la magnetomiografia), la [[grafologia]], l'[[homeopatia]], la [[numerologia]], la [[parapsicologia]], la [[quiromància]], la [[radioestèsia]], la [[telepatia]], la [[
No és fàcil distingir entre ciència i pseudociència. Alguns mètodes utilitzats en certes branques considerades com a científiques no estan d'acord del tot amb els principis del mètode, per exemple: les mostres per quotes a la [[sociologia]] no respecten, almenys per complet, el principis d'aleatorietat, car l'elecció d'un element de la quota exclou automàticament, o inclou necessàriament, altres elements de l'univers dins la mostra. Igualment, les [[ciències de l'educació]] en conjunt han estat tractades de pseudociència, considerant que no hi cap metodologia prou vàlida científicament per a treure conclusions en aquest domini. D'altres, com per exemple el filòsof austríac [[Karl Popper]], han considerat com a pseudociències el [[darwinisme]], l'[[historicisme]], la [[psicoanàlisi]] i el [[marxisme]]. Un nombre creixent d'especialistes considera les [[Teoria de la conspiració|teories conspiratives]] una forma de pseudociència social, ja que la gran majoria d'elles són versions simplificades i [[Maniqueisme|maniquees]] de la realitat basades en relacions causals no provades.<ref>{{ref-publicació|cognom=Francescutti, P|títol=Teorías de la conspiración: la pseudociencia de las ciencias sociales |publicació=Agencia SINC-FECYT. Ciencias Sociales: Sociología|pàgines=pàgs: 4|volum=2017 Oct 24|issn=|doi=|url=http://www.agenciasinc.es/Opinion/Teorias-de-la-conspiracion-la-pseudociencia-de-las-ciencias-sociales|llengua=castellà|consulta= 29 octubre 2017|}}</ref>
| |||