Pseudociència: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 61:
Els models educatius de molts països tendeixen a produir una "elit" ben formada que exercirà les activitats que requereixen major capacitat intel·lectual menyspreant la formació de la resta de la població. I de vegades no només menyspreant, sinó que el terme que de vegades més s'aproxima és "humiliant".
Però cal conscienciar a la població de l'estafa que s'està cometent, ja que pot arribar a ser perillós confiar plenament la salut d'un a les pseudociències. Per això es diu que l'educació és l'arma més poderosa que existeix contra aquestes enganyifes. Per evitar ser estafats, les escoles haurien de fer veure, ja
Avui dia no es pot afirmar que l'educació sigui una competència exclusiva de les escoles, ja que els [[mitjans de comunicació]] (Internet, premsa, cinema, televisió, etc.) exerceixen involuntària o voluntàriament una poderosa influència sobre els individus, siguin joves o grans, que afecta la seva manera d'entendre i relacionar-se amb la realitat i que té el poder de generar opinions que provoquen a llarg termini un important efecte social.<ref>{{ref-publicació|cognom=Castillo Santiago, MS|títol=Influencia de los Medios de Comunicación en la Educación Actual|publicació=Eduinnova. Monografías didácticas|pàgines=pàgs: 72|volum=2009; Set|url=http://www.eduinnova.es/monografias09/medios_comunicacion.pdf|llengua=castellà|consulta= 22 octubre 2017|}}</ref> [[Paradoxa]]lment, per la seva capacitat divulgativa els mitjans de comunicació són els principals aliats de la ciència i, alhora, el seu major enemic si donen aixopluc en els seus continguts a plantejaments pseudocientífics. Aquest tipus de comportament dual i poc coherent, que sovinteja per tot arreu, no es correspon amb la [[deontologia]] i les regulacions ètiques de les [[Ciències de la Comunicació]]. Diversos autors proposen la creació d'un codi específic de conducta [[Periodisme|periodística]] que s'ajusti al principi d'informació responsable del medi i del periodista en particular davant de les pseudociències, considerant-les una matèria d'especial sensibilitat social.<ref>{{ref-publicació|cognom=Alonso Marcos, F; Cortiñas Rovira, S|títol=La pseudociencia y el poder de los medios de comunicación. La problemática ausencia de bases teóricas para afrontar el fenómeno|publicació=Historia y Comunicación Social|pàgines=pp: 93-103|volum=2014 Mar; 19 (Núm. especial)|issn=1137-0734|doi=10.5209/rev_HICS.2014.v19.45111|url=https://repositori.upf.edu/bitstream/handle/10230/32654/Alonso_hcs_pseu.pdf?sequence=1&isAllowed=y|llengua=castellà|consulta= 22 octubre 2017|}}</ref> Una matèria que durant els darrers anys ha vist augmentar en diferents mitjans la distància entre la divulgació veraç i el [[Premsa groga|groguisme]] pseudocientífic és l'Arqueologia. Persones
== Història ==
| |||