Il·lusió òptica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
He cambiat una paraula per una altre perque aixi s enten millor Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
Cap resum de modificació |
||
Línia 14:
El [[cinema]] també produeix una il·lusió òptica, ja que una [[pel·lícula (cinema)|pel·lícula]] consisteix en una sèrie de [[fotografia|fotografies]] que en ser projectades i per la persistència de la retina, donen la sensació de moviment aparent. Els [[efectes especials]] de les pel·lícules, també es basen en il·lusions òptiques, coneguda és la tècnica de la [[perspectiva forçada]], que ens fa veure maquetes petites com escenaris reals i gegants.
== [[:en:Optical_illusion|Il·lusions visuals físiques]] ==
Algunes il·lusions òptiques són:▼
Un fenomen familiar i un exemple per a una il·lusió visual física és quan les muntanyes semblen estar molt més a prop en un clima clar amb poca humitat ([[Foehn]]) que en l'actualitat. Això es deu al fet que la boira és un indici per a la percepció de profunditat d'objectes llunyans (perspectiva aèria).
* [[Il·lusió de la quadrícula]]▼
* [[Miratge]]▼
L'exemple clàssic d'una il·lusió física és quan un pal que està mig submergit en aigua apareix doblat. Aquest fenomen ja ha estat discutit per [[Ptolomeu|Ptolomeo]] i amb freqüència va ser un exemple prototípic d'una il·lusió.
== Il·lusions cognitives ==
Se suposa que les il·lusions cognitives sorgeixen per la interacció amb supòsits sobre el món, el que porta a "inferències inconscients", una idea suggerida per primera vegada al segle XIX pel físic i metge alemany [[Hermann von Helmholtz|Hermann Helmholtz]]. Les il·lusions cognitives es divideixen comunament en il·lusions ambigües, il·lusions distorsionants, il·lusions paradoxals o il·lusions de ficció.
# Les il·lusions ambigües són imatges o objectes que provoquen un "canvi" perceptiu entre les interpretacions alternatives. El cub Necker és un exemple ben conegut; Una altra instància és el gerro Rubin transvasament.
# Les il·lusions distorsionants o geomètriques-òptiques es caracteritzen per distorsions de grandària, longitud, posició o curvatura. Un exemple sorprenent és la il·lusió de la paret del Cafè. Altres exemples són la famosa il·lusió de Müller-Lyer i la il·lusió de Ponzo.
# Les il·lusions d'paradoxa són generades per objectes que són paradoxals o impossibles, com el triangle de Penrose o l'escala impossible que es veu, per exemple, el Sr. C. Escher 's Ascending and descendente i Waterfall. El triangle és una il·lusió que depèn d'un malentès cognitiu que les vores adjacents han d'unir.
# Les ficcions són quan es percep una figura encara que no estigui en l'estímul.
== Explicació de les il·lusions cognitives ==
=== Organització perceptual ===
Per donar sentit al món cal organitzar les sensacions entrants en informació que sigui significativa. Els psicòlegs de la Gestalt creuen que una de les formes en què es fa això és percebent els estímuls sensorials individuals com un tot significatiu. L'organització Gestalt es pot utilitzar per explicar moltes il·lusions, inclosa la il·lusió ànec-conill, en què la imatge en el seu conjunt canvia de ser un ànec a la vegada que un conill i per què en la figura-fons il·lusió la figura i el sòl són reversibles.
A més, la teoria de la Gestalt es pot utilitzar per explicar els contorns il·lusoris al Triangle de Kanizsa. Es veu un triangle blanc flotant, que no existeix. El cervell té la necessitat de veure objectes simples familiars i té la tendència de crear una imatge "completa" a partir d'elements individuals. Gestalt significa "forma" o "forma" en alemany. No obstant això, una altra explicació del Triangle de Kanizsa es basa en la psicologia evolutiva i el fet que per sobreviure era important veure la forma i les vores. L'ús de l'organització perceptiva per crear un significat a partir d'estímuls és el principi darrere d'altres il·lusions ben conegudes que inclouen objectes impossibles. El nostre cervell dóna sentit a les formes i els símbols en ajuntar com un trencaclosques, formulant el que no hi és per al que és creïble.
Els principis de percepció de Gestalt governen la forma en què agrupem diferents objectes. Bona forma és on el sistema perceptiu intenta omplir els espais en blanc per veure objectes simples en lloc d'objectes complexos. La continuïtat és on el sistema perceptiu intenta desambiguar quins segments encaixen en línies contínues. La proximitat és on els objectes que estan a prop estan associats. La similitud és on els objectes que són similars es veuen associats. Alguns d'aquests elements s'han incorporat amb èxit en models quantitatius que impliquen una estimació òptima o inferència bayesiana. La teoria de doble ancoratge, una teoria popular però recent de les il·lusions de lleugeresa, estableix que qualsevol regió pertany a un o més marcs, creats pels principis d'agrupació de Gestalt, i dins de cada marc s'ancora de forma independent tant a la luminància més alta com a la luminància envoltant. La lluminositat d'un punt està determinada per la mitjana dels valors calculats en cada marc.
=== Percepció de profunditat i moviment ===
Les il·lusions poden basar-se en la capacitat d'un individu per veure en tres dimensions, tot i que la imatge que arriba a la retina és només bidimensional. La il·lusió de Ponzo és un exemple d'una il·lusió que utilitza senyals monoculars de percepció de profunditat per enganyar a l'ull. Però fins i tot amb imatges bidimensionals, el cervell exagera les distàncies verticals en comparació amb les horitzontals, com en la il·lusió vertical-horitzontal on les dues línies tenen exactament la mateixa longitud.
A la il·lusió de Ponzo, les línies paral·leles convergents li diuen al cervell que la imatge més alta en el camp visual està més lluny, de manera que el cervell percep que la imatge és més gran, tot i que les dues imatges que colpegen la retina són del mateixa mida. La il·lusió òptica vista en una perspectiva diorama / falsa també explota suposicions basades en senyals monoculars de percepció de profunditat. El M.C. Escher painting Waterfall explota les regles de profunditat i proximitat i la nostra comprensió del món físic per crear una il·lusió. Igual que la percepció de profunditat, la percepció del moviment és responsable d'una sèrie d'il·lusions sensorials. L'animació cinematogràfica es basa en la il·lusió de que el cervell percep una sèrie d'imatges lleugerament variades produïdes en ràpida successió com una imatge en moviment. De la mateixa manera, quan ens estem movent, com ho estaríem mentre viatgem en un vehicle, pot semblar que els objectes circumdants estables es mouen. També podem percebre que un objecte gran, com un avió, es mou més lentament que els objectes més petits, com un automòbil, tot i que l'objecte més gran realment s'està movent més ràpid. El fenomen phi és un altre exemple més de com el cervell percep el moviment, que sovint es crea mitjançant llums intermitents en una successió propera.
L'ambigüitat de la direcció del moviment a causa de la manca de referències visuals per a la profunditat es mostra en la il·lusió del ballarí que gira. El ballarí giratori sembla moure en sentit horari o antihorari segons l'activitat espontània en el cervell, on la percepció és subjectiva. Estudis recents mostren a la fMRI que existeixen fluctuacions espontànies en l'activitat cortical mentre s'observa aquesta il·lusió, particularment el lòbul parietal, perquè està involucrat en la percepció del moviment.
=== Color i brilantor ===
Les constàncies perceptives són fonts d'il·lusions. La constància del color i la constància de la lluentor són responsables del fet que un objecte familiar apareixerà del mateix color, independentment de la quantitat de llum o el color de la llum que es reflecteixi en ell. Es pot crear una il·lusió de diferència de color o diferència de lluminositat quan es canvia la lluminositat o el color de l'àrea que envolta un objecte desconegut. La lluminositat de l'objecte apareixerà més brillant contra un camp negre (que reflecteix menys llum) en comparació amb un camp blanc, tot i que l'objecte en si no va canviar la seva lluminositat. De manera similar, l'ull compensarà el contrast de color segons el color de l'àrea circumdant.
A més dels principis de percepció Gestalt, les il·lusions de color d'aigua contribueixen a la formació d'il·lusions òptiques. Les il·lusions de color d'aigua consisteixen en efectes de forat d'objecte i coloració. Els efectes de forat d'objecte ocorren quan els límits són prominents on hi ha una figura i un fons amb un forat que té una aparença 3D volumètrica. La coloració consisteix en una assimilació del color que irradia des d'un punt de color prim que recobreix un contorn cromàtic més fosc. La il·lusió del color de l'aigua descriu com la ment humana percep la totalitat d'un objecte, com el processament de dalt a baix. Així, els factors contextuals juguen a percebre la brillantor d'un objecte.
=== Objecte ===
Igual que percep constants de color i brillantor, el cervell té la capacitat d'entendre que els objectes familiars tenen una forma o mida consistent. Per exemple, una porta es percep com un rectangle, independentment de com canviï la imatge a la retina a mesura que la porta s'obre i es tanca. No obstant això, els objectes desconeguts no sempre segueixen les regles de la constància de la forma i poden canviar quan es canvia la perspectiva. La il·lusió de Shepard de la taula de canvi és un exemple d'una il·lusió basada en distorsions en la constància de la forma.
=== Percepció futura ===
L'investigador Mark Changizi de l'Institut Politècnic Rensselaer a Nova York té una visió més imaginativa de les il·lusions òptiques, i diu que es deuen a un retard neuronal que la majoria dels humans experimenten quan estan desperts. Quan la llum arriba a la retina, transcorre al voltant d'una dècima de segon abans que el cervell tradueixi el senyal en una percepció visual del món. Els científics han sabut del retard, però han debatut com compensen els humans, i alguns proposen que el nostre sistema motor modifica els nostres moviments per compensar el retard.
Changizi afirma que el sistema visual humà ha evolucionat per compensar els retards neuronals generant imatges del que passarà una dècima de segon en el futur. Aquesta previsió permet als humans reaccionar als esdeveniments en el present, permetent als humans realitzar actes reflexius com atrapar una pilota voladora i maniobrar suaument a través d'una multitud. En una entrevista amb ABC, Changizi va dir: "Les il·lusions es produeixen quan els nostres cervells intenten percebre el futur, i aquestes percepcions no coincideixen amb la realitat". Per exemple, una il·lusió anomenada la il·lusió de Hering sembla raigs de bicicleta al voltant d'un punt central, amb línies verticals a banda i banda d'aquest centre, l'anomenat punt de fuga. La il·lusió ens enganya en pensar que estem mirant una imatge en perspectiva, i així, d'acord amb Changizi, canvia les nostres capacitats de visió del futur. Ja que no ens estem movent i la figura és estàtica, percebem malament les línies rectes com corbes. Changizi va dir:<blockquote>Evolution has seen to it that geometric drawings like this elicit in us premonitions of the near future. The converging lines toward a Vanishing point (the spokes) are qües that trick our brains into thinking we are moving forward-as we would in the real world, where the door frame (a pair of vertical lines) seems to bow out as we move through it-and we try to perceive what that world will look like in the next instant.</blockquote>
== Il·lusions visuals patològiques ==
Una il·lusió visual patològica és una distorsió d'un estímul extern real i amb freqüència és difusa i persistent. Les il·lusions visuals patològiques en general ocorren en tot el camp visual, el que suggereix alteracions globals de l'excitabilitat o sensibilitat. Alternativament, l'al·lucinació visual és la percepció d'un estímul visual extern on no n'hi ha cap. Les al·lucinacions visuals sovint són de disfunció focal i solen ser transitòries.
Els tipus d'il·lusions visuals inclouen oscilopsia, "halos" al voltant dels objectes, palinòpsia il·lusòria (trailing visual, raig de llum, imatges secundàries indistintes prolongades), akinetopsia, neu visual, micropsia, macropsia, teleopsia, pelopsia, síndrome d'Alícia al país de les Meravelles, metacrofopsia, discromatòpsia, hiperactivitat intensa, Camp blau del fenomen entóptico, i els arbres Purkinje.
Aquests símptomes poden indicar un estat de malaltia subjacent i requerir la consulta amb un metge. Les etiologies associades amb les il·lusions visuals patològiques inclouen múltiples tipus de malaltia ocular, migranyes, trastorn de percepció persistent d'al·lucinògens, traumatisme cranial i medicaments receptats. Si un tractament mèdic no revela una causa de les il·lusions visuals patològiques, els trastorns visuals idiopáticos podrien ser anàlegs a l'estat d'excitabilitat alterat que s'observa en l'aura visual sense migranya. Si les il·lusions visuals són difuses i persistents, sovint afecten la qualitat de vida del pacient. Aquests símptomes sovint són refractaris al tractament i poden ser causats per qualsevol dels etiólogos esmentats anteriorment, però sovint són idiopáticos. No existeix un tractament estàndard per a aquests trastorns visuals.
Hi ha una varietat de diferents tipus d'il·lusions òptiques. Algunes de les principals són:
▲* [[Il·lusió de la quadrícula]]
* [[Holografia|holograma]]
* [[estereograma]]
* [[irradiació]]
== En l'art ==
Els artistes que han treballat amb il·lusions òptiques inclouen a M. C. Escher, Bridget Riley, Salvador Dalí, Giuseppe Arcimboldo, Patrick Bokanowski, Marcel Duchamp, Jasper Johns, Oscar Reutersvärd, Victor Vasarely i Charles Allan Gilbert. Els artistes contemporanis que han experimentat amb il·lusions inclouen a Jonty Hurwitz, Sandro del Prete, Octavio Ocampo, Dick Termes, Shigeo Fukuda, Patrick Hughes, István Orosz, Rob Gonsalves, Gianni A. Sarcone, Ben Heine i Akiyoshi Kitaoka. La il·lusió òptica també s'utilitza en el cinema per la tècnica de la perspectiva forçada.
L'art òptic és un estil d'art que utilitza il·lusions òptiques per crear una impressió de moviment, o imatges i patrons ocults. Trompe-l'œil utilitza imatges realistes per crear la il·lusió òptica que els objectes representats hi en tres dimensions.
La il·lusió òptica també està en el cinema en usar certs efectes vinculats amb l'animació, la qual es considera una il·lusió òptica en donar la sensació de moviment a una imatge.
== Hipòtesi de processos cognitius ==
La hipòtesi afirma que les il·lusions visuals es produeixen perquè el circuit neuronal en el nostre sistema visual evoluciona, mitjançant l'aprenentatge neuronal, a un sistema que fa interpretacions molt eficients d'escenes 3D habituals basades en el sorgiment de models simplificats en el nostre cervell que acceleren el procés d'interpretació, per donar lloc a il·lusions òptiques en situacions inusuals. En aquest sentit, la hipòtesi dels processos cognitius es pot considerar un marc per a la comprensió de les il·lusions òptiques, ja que la signatura de la manera estadística empírica ha evolucionat per resoldre el problema invers.
La investigació indica les capacitats de la visió. Després d'un llarg procés d'aprenentatge, emergeix una representació interna del món que està ben ajustada a les dades dels orígens més propers. La representació d'objectes distants prop de l'horitzó és menys "adequada". De fet, no només la lluna sembla més gran quan els percebem prop de l'horitzó. En una foto d'una escena distant, tots els objectes distants es perceben com a més petits que quan observem directament usant la nostra visió.
La imatge de la retina és la principal font de visió, però el que veiem és una representació "virtual" en 3D de l'escena davant nostre. No veiem una imatge física del món; Veiem objectes, i el món físic no està separat en objectes. Ho veiem d'acord amb la forma en què el nostre cervell ho organitza. Els noms, colors, formes habituals i una altra informació sobre les coses que veiem emergeixen instantàniament dels nostres circuits neuronals i influeixen en la representació de l'escena. Veiem la informació més rellevant sobre els elements de la millor imatge 3D que pot produir les nostres xarxes neuronals. Les il·lusions sorgeixen quan els "judicis" estan implicats en l'anàlisi inconscient de l'escena.
== Vegeu també ==
| |||