Samarra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 14:
Ja estava ocupada durant el [[calcolític]] amb el ric jaciment arqueològic de [[Tell es Sawwan|Tell Sawwan]], amb proves de [[lli]] cultivat en regadiu i una estructura social complexa, que exportava la seva ceràmica, que és molt característica de la '''cultura de Samarra,''' la qual va ser precursora del període de l'[[Ubaid]] [[sumer]]i i és una derivació temporal i espacial de la [[cultura d'Hassuna]], al centre de l'[[Iraq]]. El seu centre principal és [[Tell al-Sawwan]], que va tenir una primera fase (vers 5600 a 5400 aC), una fase mitjana (5400 a 5000 aC) en què es va estendre cap al [[Zab|Zab superior]] ([[Tell Shemshara]]) i fins més enllà del Diyala i a l'oest fins a [[Baghuz]], a la riba de l'[[Eufrates]]; i una fase tardana (5000-4800 aC) cap a l'est, que només està testimoniada a [[Choga Mami]], on va confluir amb la cultura d'[[Eridu]] en l'anomenat ''període d'[[Hajji Mohammed]]''.
 
Durant l'Imperi assiri, [[Senaquerib]] va refundar una ciutat de nom ''Samarrat,'' que correspon a Samarra (690 aC). En època clàssica, fou la grega Σουμα ([[Claudi Ptolemeu]] i [[Zòsim]]) i en llatí ''Sumere'' (fortalesa esmentada en la retirada de [[Julià l'Apòstata]] el 364 per Ammià Marcel·lí, on va [[batalla de Samarra|trobar la mort]])<ref>{{ref-llibre |títol=War |pàgines=371 |editorial=Dorling Kindersley Ltd |any=2009 |isbn=1405347783 |url=https://books.google.es/books?id=8Llw8JSZEXYC&pg=PA371&dq=julian+samarra+363&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjXyJLaq_XeAhVEM-wKHb4dAb0Q6AEIMjAB#v=onepage&q=julian%20samarra%20363&f=false}}</ref>. En siríac, la ciutat s'anomenava ''Shüma'ra''.
 
Durant l'[[Imperi sassànida]], es va obrir el gran canal de Qatul al-Kisrawi, extensió nord del canal [[Nahrawan]], que porta aigua del riu [[Tigris]]. Un canal suplementari hi va ser excavat pel califa [[abbàssida]] [[Harun ar-Raixid]].