Diferència entre revisions de la pàgina «Osc»

1.024 bytes afegits ,  fa 1 any
cap resum d'edició
 
El sistema fonològic era simple, amb sons oclusius, nasals, /f/, /s/ i /h/ i alguna consonant sonora que podia tenir funció semivocàlica. Pel que fa a les vocals, distingia entre vocals obertes i tancades, i llargues i breus. La construcció de les frases segueix el patró del [[llatí]], tot i que el vocabulari presenta influències d'altres llengües prehistòriques.
 
== Aspectes històrics, socials i culturals ==
 
Es tracta en realitat d'un concepte lingüístic complex, amb variants dialectals. Va servir de llengua principal per als [[samnita|samnites]], habitants de la zona veïna del [[Laci]], a la [[Campània]]. El [[290 aC]] Roma va sotmetre els samnites, però fins a la guerra social del 90-89 aC van mantenir l'ús oficial de la seva llengua. En queden alguns noms propis de persona i algunes glosses, a més d'unes 650 inscripcions, la majoria molt breus (tot i que n'hi ha una d'unes 300 paraules) i escrites en tres alfabets diferents: [[alfabet grec|grec]], [[alfabet llatí|llatí]] i un tercer natiu, derivat del grec mitjançant els [[etruscs]]. En relació amb l'osc hi ha alguns dels anomenats dialectes sabèlics, parlats per una sèrie de tribus localitzades a l'est del Laci, entre [[Úmbria]] i la Campània: [[sabins]], [[pelignes]], [[marruquins]], [[marsis]], [[vestins]] i [[volscs]], coneguts per glosses i en diversos casos també per algunes inscripcions.
 
{{Commonscat}}
42.596

modificacions