Esmalt: diferència entre les revisions

A Catalunya, després de l'esclat modernista dels esmalts aplicats a les joies creades per Lluís Masriera destaca, ja a començaments del segle XX, la figura de [[Marià Andreu i Estany]], que va aprendre la tècnica a Londres i va instal·lar un taller a Blanes. Per a la formació i consolidació d'una escola local, l'anomenada Escola de Barcelona, és decisiva l'aportació de [[Miquel Soldevila i Valls]], que va exercir el seu mestratge a l'[[Escola Massana]], de la qual també en va ser el director. Entre els deixebles de Soldevila es compten Josep Brunet, Joan Gironès, Teresa Bach, Francesc Vilasís-Capalleja i el seu germà [[Andreu Vilasís i Fernàndez-Capalleja|Andreu Vilasís]], entre d'altres. Tots ells tingueren com a base el gran domini de la tècnica i el virtuosisme apresos de Soldevila, però el van fer evolucionar, cadascú a la seva manera, fins a assolir unes identitats artístiques pròpies. Els moviments de renovació litúrgica al voltant del [[Concili Vaticà II]] també van tenir incidència en la tradicional aplicació de l'esmalt a l'art litúrgic. Destaca, en aquest sentit, l'obra realitzada per Montserrat Mainar al [[Monestir de Montserrat]].(1958). Protagonistes de la renovació conceptual i estètica de l'esmalt a la segona meitat del segle XX són [[Pascual Fort]], Perote Armegol o Núria L. Ribalta. Sense oblidar els esmalts de gran format aplicats a l'arquitectura de [[Carles Madirolas]], algun d'ells lamentablement destruït. Mentrestant, la tasca de formació, promoció i difusió de l'art de l'esmalt que Soldevila va emprendre a l'Escola Massana, va ser represa per Andreu Vilasís a l'[[Escola de la Llotja|Escola de Llotja]] i, conjuntament amb Núria L. Ribalta, mitjançant d'altres iniciatives, algunes de projecció internacional, com el [[Museu de l'Esmalt Contemporani|Museu de l'esmalt contemporani]] de Salou o la revista "L'Esmalt".<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Extraordinàriesǃ Col·leccions d'arts decoratives i arts d'autor. (segles III-XX)|url=|edició=|llengua=|data=2014|editorial=Ajuntament de Barcelona / Museu del Disseny|lloc=Barcelona|pàgines=169-174|isbn=}}</ref>