Revisió del 11:45, 24 jul 2017 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Bot: Revertit a la revisió 17839133 per Ignasi el 2016-12-06T01:38:25Z ← Edició anterior		Revisió del 18:00, 29 nov 2018 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.103 edits tipo i retocs Edició següent →
Línia 32: \| denomination = \| rite = [[ritu romà\|romà]] \| established = [[{{segle \|V]]\|s}} \| cathedral = [[Catedral de Gubbio\|Santi Mariano e Giacomo]] \| cocathedral = Línia 69: == Història == Mitjançant els escrits de [[sant Jeroni]] tenim la certesa de l'existència d'una diòcesi a Gubbio almenys des del [[{{segle \|IV]]}}, sent per tant, pel que fa a la fundació, un dels més antics del centre d'Itàlia. Vers a la segona meitat del [[{{segle \|V]]}} va tenir lloc el martiri del soldat Verecondo, sobre la tomba del qual sorgí una abadia [[orde de Sant Benet\|benedictina]]. Cap a ~~finals~~final del {{segle\|V}} les restes de set [[màrtir cristià\|màrtirs]] africans Secondo, Secondino, Agapito, Emiliano, Antonio, Tertulla, [[Mariano i Giacomo]]) van ser portats a Gubbio: per a dos d'aquests màrtirs (Giacomo i Mariano) [[Agustí d'Hipona\|sant Agustí]] havia pronunciat dos sermons. Al voltant del culte a aquests dos sants es consolidà la identitat eclesial de la ciutat i molts bisbes de Gubbio de l'època van ser citats com a ''Episcopus Sancti Mariani''. El primer bisbe històricament documentat és Decenzio, mencionat a una carta del [[Papa]] [[Innocenci I]] del 416, a la qual el pontífex es refereix als ''praedecessores tui'', indici que altres bisbes havien precedit a Decenzio, com a mínim des del {{segle\|IV}}. El segon bisbe conegut és Gaudioso, mencionat en una carta del [[Gregori I Magne\|Gregori Magne]] del 599 com a visitador de l'església de ''[[bisbat de Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino\|Tadinum]]''. A la darreria de l'edat antiga i a l'alta edat mitjana la diòcesi formava part de la zona d'influència de Ravenna, en estar situada al [[corredor bizantí]]. La invasió dels [[magiar]]s i dels [[àvars eurasiàtics\|àvars]] del 917 va causar un dany irreparable a la ciutat i al territori i arrasà el que quedava de l'antic esplendor. El renaixement eclesiàstic i territorial es deu principalment a l'atracció de nombrosos monestirs aal ~~finals~~pas del [[{{segle \|X]]}} ~~i inicis de~~a l'~~[[segle XI~~{{versaleta\|~~XI]]~~xi}} (San Donat de Pulpiano, fundat per monjos irlandesos, [[Santa Maria di Sitria]] i [[Fonte Avellana]] [[Orde Camaldulès\|camaldulesos]], esdevingueren centres d'atracció cultural gràcies a [[Pere Damià]]).▼ ~~A finals de l'edat antiga i a l'alta edat mitjana la diòcesi formava part de la zona d'influència de Ravenna, en estar situada al [[corredor bizantí]].~~ Al bisbe [[Ubaldo Baldassini]] ([[1129]]-[[1160]]) se li deu la reconstrucció ~~urbana i~~de la deciutat i la catedral (destruïda per un incendi el 1126), la reforma i renaixement espiritual del clergat, dels [[canonge]]s catedralicis (que adoptaren la regla [[Canonges Regulars de Santa Maria en Porto\|Portuensa]]) i del poble, l'organització de les parròquies rurals i la defensa de les llibertats civils. Sant Ubald és el patró de la ciutat.▼ ▲La invasió dels [[magiar]]s i dels [[àvars eurasiàtics\|àvars]] del 917 va causar un dany irreparable a la ciutat i al territori i arrasà el que quedava de l'antic esplendor. El renaixement eclesiàstic i territorial es deu principalment a l'atracció de nombrosos monestirs a finals del [[segle X]] i inicis de l'[[segle XI\|XI]] (San Donat de Pulpiano, fundat per monjos irlandesos, [[Santa Maria di Sitria]] i [[Fonte Avellana]] [[Orde Camaldulès\|camaldulesos]], esdevingueren centres d'atracció cultural gràcies a [[Pere Damià]]). A la primera meitat del [[{{segle \|XV]]}}, durant gairebé un segle, Gubbio va ser la primera ciutat del [[duc]]at dels [[Da Montefeltro\|Montefeltro]] i [[Della Rovere]], i la seu va ser ocupada per una sèrie de bisbes [[cardenal]]s de primer nivell en la història de l'Església ([[Girolamo Della Rovere\|Girolamo]] i [[Francesco Della Rovere]], [[Antonio Ferrero]], [[Federico Fregoso]], [[Pietro Bembo]], [[Giacomo Savelli]] o Marcello Cervini, elegit [[Papa]] sota el nom de [[Marcel II]]).▼ ▲Al bisbe [[Ubaldo Baldassini]] ([[1129]]-[[1160]]) se li deu la reconstrucció urbana i la de la catedral (destruïda per un incendi el 1126), la reforma i renaixement espiritual del clergat, dels [[canonge]]s catedralicis (que adoptaren la regla [[Canonges Regulars de Santa Maria en Porto\|Portuensa]]) i del poble, l'organització de les parròquies rurals i la defensa de les llibertats civils. Sant Ubald és el patró de la ciutat. ▲A la primera meitat del [[segle XV]], durant gairebé un segle, Gubbio va ser la primera ciutat del [[duc]]at dels [[Da Montefeltro\|Montefeltro]] i [[Della Rovere]], i la seu va ser ocupada per una sèrie de bisbes [[cardenal]]s de primer nivell en la història de l'Església ([[Girolamo Della Rovere\|Girolamo]] i [[Francesco Della Rovere]], [[Antonio Ferrero]], [[Federico Fregoso]], [[Pietro Bembo]], [[Giacomo Savelli]] o Marcello Cervini, elegit [[Papa]] sota el nom de [[Marcel II]]). El bisbe [[Marcel II\|Marcello Cervini]] ([[1544]]-[[1555]]) i el seu successor [[Giacomo Savelli]] ([[1555]]-[[1560]]) van marcar un renaixement per a la vida eclesiàstica: van formar el capítol catedralici i la cúria episcopal, van crear l'arxiu i el seminari diocesans, van reorganitzar la xarxa parroquial, van aplicar les noves [[ritu tridentí\|disciplines litúrgiques]], van reformar la disciplina clerical i van començar les seves visites pastorals. Amb l'extinció de la dinastia dels [[della Rovere]] i el retorn a Gubbio a la dependència directa de Roma, s'inicià el declivi de la ciutat que esdevingué un petit centre de província: la diòcesi passà d'estar [[diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu\|immediatament subjecta]] a la [[Santa Seu]] a ser [[sufragània]] del [[metropolità]] d'[[arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado\|Urbino]] (4 de juny de [[1563]]). No obstant això, els bisbes de Gubbio no van acceptar de bon grat aquesta situació, considerant-se sempre com a subjectes a la Santa Seu. Els desacords entre el metropolità d'Urbino i el bisbe de Gubbio es van perllongar fins al [[{{segle \|XVIII]]}, quan el Papa [[Benet XIII]] va haver d'intervenir novament el 23 de maig de [[1725]] per reafirmar els drets metropolitans de l'arquebisbat d'Urbino sobre la seu de Gubbio. Entre els bisbes posteriors de Gubbio cal destacar [[Alessandro Sperelli]] ([[1644]]-[[1671]]) qui va fer restaurar la catedral (reconsagrada el 22 de setembre de [[1652]]) i erigí la capella de la Mare de Déu, funda el primer nucli de la biblioteca Sperelliana i celebrà un important [[sínode]]; i [[Giuseppe Pecci (1776-1855)\|Giuseppe Pecci]] ([[1841]]-[[1855]]), que va rebre el [[capel\|capel cardenalici]] i va tenir una part considerable en la redacció del document mitjançant el qual [[Pius IX]] proclamà el [[dogma]] de la [[Immaculada Concepció]] i l'elaboració del [[Sillabo]]. Linha 120 ⟶ 118: * [[Ubaldo Baldassini]] † ([[1129]] - 16 de maig de [[1160]] mort) * Teobaldo Balbi, O.S.B. † ([[1160]] - [[1179]] nomenat arquebisbe de [[arquebisbat de Zara\|Zara]]) * Offredo, O.S.B. † ([[1179]] - ~~finals~~després de [[1184]]) * Bentivoglio † (mencionat el [[1188]]) * Marco, O.S.B. † (~~dopo~~després de juny de [[1195]] - 26 de gener de [[1200]] mort) * Alberto † ([[1200]] - [[1206]] mort) * ''Beat'' Villano, O.S.B. † (26 de novembre de [[1206]] - ~~finals~~després de [[1237]] mort) * Giacomo, [[Orde de Frares Menors\|O.F.M.]] † (~~inicis~~abans dde l'agost de [[1240]] - vers [[1276]] mort) * Benvenuto, O.F.M. † (5 de juny de [[1278]] - vers [[1294]] mort) * Ventura † (28 de març de [[1295]] - de novembre de [[1302]] mort) * Giovanni Bervaldi, [[Orde de Predicadors\|]] (O.P.]]) † (mencionat el [[1305]]) * Francesco † (~~inicis~~abans de de [[1313]] - ~~finals~~després de [[1325]] mort) * Pietro de' Gabrielli † (8 d'agost de [[1327]] - [[1344]] ? mort) * Hugues Le Baille, [[Orde de Sant Agustí\|]] (O.E.S.A~~.]]~~) † (15 de juliol de [[1345]] - 9 de desembre de [[1345]] nomenat bisbe de [[bisbat de Fréjus-Tolone\|Tolone]]) * Francesco d'Amelia † (7 d'abril de [[1346]] - de setembre de [[1346]] mort) * Vasino Rolando, O.F.M. † (2 d'octubre de [[1346]] - 14 de juny de [[1350]] nomenat arquebisbe de [[Arquebisbat de Càpua\|Càpua]]) Linha 185 ⟶ 183: == Estadístiques == ~~A finals del~~El 2006, l'arxidiòcesi tenia 47.200 batejats sobre una població de 48.000 persones, equivalent al 98,3% del total. {{clear\|both}} {\| class="wikitable" style="align=center\|font-size=60%\|width=70%\|text-align=right"

Bisbat de Gubbio: diferència entre les revisions