Bisbat de Gubbio: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Revertit a la revisió 17839133 per Ignasi el 2016-12-06T01:38:25Z |
tipo i retocs |
||
Línia 32:
| denomination =
| rite = [[ritu romà|romà]]
| established =
| cathedral = [[Catedral de Gubbio|Santi Mariano e Giacomo]]
| cocathedral =
Línia 69:
== Història ==
Mitjançant els escrits de [[sant Jeroni]] tenim la certesa de l'existència d'una diòcesi a Gubbio almenys des del
Vers a la segona meitat del
El primer bisbe històricament documentat és Decenzio, mencionat a una carta del [[Papa]] [[Innocenci I]] del 416, a la qual el pontífex es refereix als ''praedecessores tui'', indici que altres bisbes havien precedit a Decenzio, com a mínim des del {{segle|IV}}. El segon bisbe conegut és Gaudioso, mencionat en una carta del [[Gregori I Magne|Gregori Magne]] del 599 com a visitador de l'església de ''[[bisbat de Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino|Tadinum]]''. A la darreria de l'edat antiga i a l'alta edat mitjana la diòcesi formava part de la zona d'influència de Ravenna, en estar situada al [[corredor bizantí]].
La invasió dels [[magiar]]s i dels [[àvars eurasiàtics|àvars]] del 917 va causar un dany irreparable a la ciutat i al territori i arrasà el que quedava de l'antic esplendor. El renaixement eclesiàstic i territorial es deu principalment a l'atracció de nombrosos monestirs
Al bisbe [[Ubaldo Baldassini]] ([[1129]]-[[1160]]) se li deu la reconstrucció
▲La invasió dels [[magiar]]s i dels [[àvars eurasiàtics|àvars]] del 917 va causar un dany irreparable a la ciutat i al territori i arrasà el que quedava de l'antic esplendor. El renaixement eclesiàstic i territorial es deu principalment a l'atracció de nombrosos monestirs a finals del [[segle X]] i inicis de l'[[segle XI|XI]] (San Donat de Pulpiano, fundat per monjos irlandesos, [[Santa Maria di Sitria]] i [[Fonte Avellana]] [[Orde Camaldulès|camaldulesos]], esdevingueren centres d'atracció cultural gràcies a [[Pere Damià]]).
A la primera meitat del
▲Al bisbe [[Ubaldo Baldassini]] ([[1129]]-[[1160]]) se li deu la reconstrucció urbana i la de la catedral (destruïda per un incendi el 1126), la reforma i renaixement espiritual del clergat, dels [[canonge]]s catedralicis (que adoptaren la regla [[Canonges Regulars de Santa Maria en Porto|Portuensa]]) i del poble, l'organització de les parròquies rurals i la defensa de les llibertats civils. Sant Ubald és el patró de la ciutat.
▲A la primera meitat del [[segle XV]], durant gairebé un segle, Gubbio va ser la primera ciutat del [[duc]]at dels [[Da Montefeltro|Montefeltro]] i [[Della Rovere]], i la seu va ser ocupada per una sèrie de bisbes [[cardenal]]s de primer nivell en la història de l'Església ([[Girolamo Della Rovere|Girolamo]] i [[Francesco Della Rovere]], [[Antonio Ferrero]], [[Federico Fregoso]], [[Pietro Bembo]], [[Giacomo Savelli]] o Marcello Cervini, elegit [[Papa]] sota el nom de [[Marcel II]]).
El bisbe [[Marcel II|Marcello Cervini]] ([[1544]]-[[1555]]) i el seu successor [[Giacomo Savelli]] ([[1555]]-[[1560]]) van marcar un renaixement per a la vida eclesiàstica: van formar el capítol catedralici i la cúria episcopal, van crear l'arxiu i el seminari diocesans, van reorganitzar la xarxa parroquial, van aplicar les noves [[ritu tridentí|disciplines litúrgiques]], van reformar la disciplina clerical i van començar les seves visites pastorals.
Amb l'extinció de la dinastia dels [[della Rovere]] i el retorn a Gubbio a la dependència directa de Roma, s'inicià el declivi de la ciutat que esdevingué un petit centre de província: la diòcesi passà d'estar [[diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu|immediatament subjecta]] a la [[Santa Seu]] a ser [[sufragània]] del [[metropolità]] d'[[arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado|Urbino]] (4 de juny de [[1563]]). No obstant això, els bisbes de Gubbio no van acceptar de bon grat aquesta situació, considerant-se sempre com a subjectes a la Santa Seu. Els desacords entre el metropolità d'Urbino i el bisbe de Gubbio es van perllongar fins al
Entre els bisbes posteriors de Gubbio cal destacar [[Alessandro Sperelli]] ([[1644]]-[[1671]]) qui va fer restaurar la catedral (reconsagrada el 22 de setembre de [[1652]]) i erigí la capella de la Mare de Déu, funda el primer nucli de la biblioteca Sperelliana i celebrà un important [[sínode]]; i [[Giuseppe Pecci (1776-1855)|Giuseppe Pecci]] ([[1841]]-[[1855]]), que va rebre el [[capel|capel cardenalici]] i va tenir una part considerable en la redacció del document mitjançant el qual [[Pius IX]] proclamà el [[dogma]] de la [[Immaculada Concepció]] i l'elaboració del [[Sillabo]].
Linha 120 ⟶ 118:
* [[Ubaldo Baldassini]] † ([[1129]] - 16 de maig de [[1160]] mort)
* Teobaldo Balbi, O.S.B. † ([[1160]] - [[1179]] nomenat arquebisbe de [[arquebisbat de Zara|Zara]])
* Offredo, O.S.B. † ([[1179]] -
* Bentivoglio † (mencionat el [[1188]])
* Marco, O.S.B. † (
* Alberto † ([[1200]] - [[1206]] mort)
* ''Beat'' Villano, O.S.B. † (26 de novembre de [[1206]] -
* Giacomo, [[Orde de Frares Menors|O.F.M.]] † (
* Benvenuto, O.F.M. † (5 de juny de [[1278]] - vers [[1294]] mort)
* Ventura † (28 de març de [[1295]] - de novembre de [[1302]] mort)
* Giovanni Bervaldi, [[Orde de Predicadors
* Francesco † (
* Pietro de' Gabrielli † (8 d'agost de [[1327]] - [[1344]] ? mort)
* Hugues Le Baille, [[Orde de Sant Agustí
* Francesco d'Amelia † (7 d'abril de [[1346]] - de setembre de [[1346]] mort)
* Vasino Rolando, O.F.M. † (2 d'octubre de [[1346]] - 14 de juny de [[1350]] nomenat arquebisbe de [[Arquebisbat de Càpua|Càpua]])
Linha 185 ⟶ 183:
== Estadístiques ==
{{clear|both}}
{| class="wikitable" style="align=center|font-size=60%|width=70%|text-align=right"
|