Les quatre grans Cròniques: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 83.44.132.226. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Tracta de
Línia 8:
Les quatre grans cròniques són:
 
*La [[Llibre dels feits|Crònica de Jaume I]] o ''Llibre dels fets''.<ref name="(Rey)1557">{{ref-llibre|autor=Aragón Jaime I. (Rey)|títol=Chronica, o commentari del gloriosissim, e invictissim Rey en Iacme per la gracia de Deus Rey de Arago, de Mallorques, e de Valencia ... feyta e scrita per aquell en sa llengua natural (etc.)|url=https://books.google.com/books?id=OlJfAAAAcAAJ|any=1557|editorial=Mey}}</ref> SemblaTracta de que la conquesta de Mallorca (1229) n'impulsà la redacció i l'obra degué ésser quasi acabada poc abans de la mort de [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]]. Malgrat això, les còpies que en tenim són posteriors (el manuscrit més antic conservat és de 1343). Narra, de forma autobiogràfica, la vida i les gestes més importants del rei (sobretot les conquestes de [[Mallorca]] i [[València]]). La història comença amb el seu naixement i acaba amb la seva mort (del 1208 al 1276). Encara que fou dictada pel mateix Jaume, l'obra fou redactada per escrivans.
*La [[Crònica de Bernat Desclot]] o ''Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats''. Escrita per [[Bernat Desclot]] el [[1288]]. Narra els fets històrics succeïts des del regnat de [[Ramon Berenguer IV]] fins a [[Pere el Gran]], tot i que el nucli principal d'aquesta crònica se centra en aquest darrer.
*La [[Crònica de Ramon Muntaner]]. Va ser redactada entre el 1325 i el 1328. És la més llarga de la literatura catalana i se centra en el regnat de [[Jaume II el Just]], que va regnar entre el 1291 i el 1327, però també es refereix a períodes anteriors basant-se en cançons de gesta i en cròniques anteriors. Ramon Muntaner va ser un militar, un diplomàtic i l'home de confiança dels reis del Casal de Barcelona. Va participar en la companyia catalana d'orient, comandada per Roger de Flor. L'obra és didàctica, escrita perquè futurs governants que es trobin en situacions similars sàpiguen el que faria un bon monarca. L'exaltació patriòtica i religiosa i la fidelitat incondicional al Casal de Barcelona impregnen l'obra de cap a peus. L'estil és directe, amb refranys i girs populars; l'obra va ser escrita per ser llegida en veu alta.