Diferència entre revisions de la pàgina «Llengua minoritzada»

m (Revertides les edicions de 81.33.93.201. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
 
==Procés de minorització==
 
Procés de substitució d’una llengua en situació de feblesa per una altra de dominant. La minorització lingüística és resultat d’una sèrie de pressions internes i externes a causa de les condicions històriques i socioeconòmiques, la política lingüística aplicada i mecanismes psicosocials que constrenyen la llengua recessiva i asseguren l’expansió de la dominant. S'entén per minorització la situació en què una llengua, tot i que pugui ser parlada per la majoria de la població autòctona d’un territori , ocupa només una part minoritària dels usos i àmbits socials. Aquest procés recessiu es dóna en situacions en què l’ús d’una llengua dominant té el suport del poder polític i l’ús de l’altra llengua, la territorial, esdevé subordinat.
 
Les llengües minoritzades es caracteritzen per haver patit la imposició legal o fàctica d’una altra llengua, legitimada gràcies al suport explícit d’un poder polític. Així, els processos de minorització van partir de situacions de pràctic [[monolingüisme]] on, en un determinat territori, la major part de la seva població només dominava una llengua, la qual ocupava gairebé tots els àmbits socials i privats d’ús. Històricament, aquestes situacions eren força perdurables, ja que les possibilitats dels òrgans de poder d’intervenir en l’àmbit dels usos lingüístics, durant l’Edat Mitjana o Moderna, eren pràcticament nul·les. Tanmateix, ja en aquesta època es poden trobar disposicions legals sobre usos lingüístics, com ara l’Ordenança de Villers-Cotterêts, dictada en 1539 pel Rei de França Francesc I, que imposava l’ús del francès en l’administració i la justícia.
16

modificacions