Proteïna: diferència entre les revisions

Les proteïnes es munten a partir d'aminoàcids usant la informació codificada als [[gen]]s. Cada proteïna té la seva pròpia seqüència d'aminoàcids especificada per la seqüència de [[nucleòtids]] del gen que codifica cada proteïna. El [[codi genètic]] és un joc de [[codó|codons]] format per tres nucleòtids i cada [[combinatòria|combinació]] de tres nucleòtids codifica per a un aminoàcid, per exemple [[Adenina|A]][[Uracil|U]][[Guanina|G]] codifica per a [[metionina]]. Pel fet que l'[[ADN]] conté quatre nucleòtids, el nombre total de codons possibles és de 64; així doncs, hi ha redundància en el codi genètic: alguns aminoàcids vénen codificats per més d'un codó. Els gens codificats en l'ADN es [[transcripció genètica|transcriuen]] en pre-[[ARNm]] per proteïnes com l'[[ARN polimerasa]]. La majoria d'organismes que processen el pre-mRNA (també conegut com a '''transcrit primari''') usant diverses formes de [[modificació post-transcripcional]] per a la maduració de l'ARNm, el qual s'usa llavors com a motllemolle per a la [[síntesi proteica]] al [[ribosoma]]. En [[procariotes]] l'ARNm també pot usar-se tan aviat com es produeix o unir-se a un ribosoma després d'haver-se separat del [[nucleoide]]. En contrast, els [[eucariotes]] sintetitzen l'ARNm al [[nucli cel·lular]] i llavors travessen la [[membrana nuclear]] fin el [[citoplasma]], on llavors té lloc la [[síntesi proteica]]. La ràtio de síntesi de proteïnes és més gran en procariotes que en eucariotes, assolint 20 aminoàcids per segon.<ref name="Dobson">Dobson CM. (2000). The nature and significance of protein folding. In ''Mechanisms of Protein Folding'' 2nd ed. Ed. RH Pain. ''Frontiers in Molecular Biology'' series. Oxford University Press: New York, NY.</ref>