Obre el menú principal

Canvis

1 octet eliminats ,  fa 1 any
m
posició imatge
Una altra manera d'entendre el significat de solstici és de referir-nos a la durada del dia (en astronomia, el dia comprèn el temps en el qual el Sol es troba per damunt de l'horitzó, és a dir, el temps que transcorre entre la sortida del sol i la posta). Aquesta durada és variable al llarg de l'any. Hi ha dos dies a l'any en què arriba als valors extrems: el dia més llarg correspon al solstici d'estiu, i el més curt, al solstici d'hivern. El solstici d'estiu marca el pas de la [[primavera]] a l'[[estiu]], alhora que el solstici d'hivern marca el passatge de la [[tardor]] a l'[[hivern]]. A l'[[hemisferi sud]], se'n diu ''solstici d'estiu'' del solstici del mes de desembre, i ''solstici d'hivern'', del solstici del mes de juny, prenent en compte la diferència d'estacions entre els dos hemisferis.
 
== Solstici d'estiu ==
[[Fitxer:Earth-lighting-summer-solstice EN.png|thumb|left|320px|Il·luminació de la [[Terra]] durant el solstici d'estiu]]
[[Fitxer:Earth-lighting-winter-solstice EN.png|thumb|left|320px|Il·luminació de la [[Terra]] durant el solstici d'hivern]]
 
== Solstici d'estiu ==
En el '''solstici d'estiu''', el Sol es troba en la posició més septentrional (més al [[nord]]), és a dir, sobre el [[tròpic de Càncer]], a +23° 26′ de declinació. Físicament, el solstici d'estiu correspon al moment en què l'eix de rotació de la [[Terra]] es troba més pròxim a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 20 i 21 del mes de juny. La data i l'hora exactes en varien cada any.
 
== Solstici d'hivern ==
{{AP|Solstici d'hivern}}
[[Fitxer:Earth-lighting-winter-solstice EN.png|thumb|left|320px|Il·luminació de la [[Terra]] durant el solstici d'hivern]]
En el '''solstici d'hivern''', el Sol es troba en la posició més meridional (més al [[sud]]), és a dir, sobre el [[tròpic de Capricorn]], a -23° 26′ de declinació. Físicament, el solstici d'hivern correspon al moment en què l'eix de rotació de la [[Terra]] es troba més allunyat a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 21 i 22 del mes de desembre (la data i l'hora exactes també en varien, lògicament, cada any). El dia [[22 de desembre]], el solstici d'hivern (comença aquesta estació, i del llatí ''solstitium'': de ''sol'', i ''stare'', 'estar parat') és el dia més curt de l'any perquè el Sol tarda menys en donar la volta i es pon molt aviat. Hi ha aproximadament 9 hores de "dia" i 15 hores de "nit" a les nostres latituds. A partir d'aquesta data, el dia comença a créixer. El dia 21 de març s'arriben a igualar el dia i la nit (12 hores cadascun), per això s'anomena ''[[equinocci]]'' ''de primavera'' (comença aquesta estació, del llatí ''aequinoctium'': ''aequus'' 'igual', ''noctis'', 'nit'). Després continua augmentant la duració del dia fins al 21 de juny, el solstici d'estiu, el dia més llarg de l'any --i, per tant, la nit més curta--. Ara és a la inversa (del llatí ''inversum'', 'girat'), 15 hores de "dia" i 9 hores de "nit". Com es pot observar, hi ha una simetria.
[[Fitxer:ReflectedSolarRadiation Solstices.jpg|thumb|245px|Dues imatges que mostren la quantitat de llum solar reflectida en els solsticis d'estiu dels hemisferis nord i sud ([[watt]]s/[[m²]])]]
36.206

modificacions