|
[[Imatge:Gipuzkoa - Goierriren kokapena.gif|thumb|MapaSituació del Goierri dins de Guipúscoa]]
'''Goierri''' és una [[comarques de Guipúscoa|comarca]] del territori històric de [[Guipúscoa]]. Es troba en la part sud oriental de la província limitant al sud amb [[Navarra]] i [[Àlaba]], a l'oest amb el [[Alt Deba]] i al nord amb les comarques de [[Urola-Costa]] i al norestenord-est amb [[Tolosaldea]]. El terme ''goierri'' o ''goiherri'' significa ''país alt'' i és la denominació tradicional amb la qual es diu a la conca alta del [[riu Oria]], en contraposició amb el ''Beterri'' (país baix) que és la conca baixa d'aquest riu. En sentit estricte el Goyerri és per tant la comarca que engloba la conca alta del riu Oria. La formen 17 municipis amb una població d'una mica menys de 40.000 habitants i posseïx una extensió d'uns 250 km². No obstant això, en un sentit més ampli, en parlar del Goierri, de vegades se sol englobar també la conca alta de la veïna vall de l'Urola, la subcomarca de l'[[Alt Urola]]. L'Alt Urola el formen 4 municipis, amb una extensió de 100 km² i una població que supera lleugerament els 25.000 habitants.
Degut al fet que al [[País Basc]] les comarques no estan delimitades oficialment, en parlar del Goyerri es pot fer referència a qualsevol dels dos termes abans esmentats. Els municipis de l'Alt Urola i del Goierri comparteixen alguns serveis (per exemple la Mancomunitat de Sasieta que s'encarrega de la recollida d'escombraries), però posseïxen altres mancomunitats diferenciades, com agències de turisme i desenvolupament comarcal per separat. Geogràficament el Goierri el formen dues valls, ella de l'Oria i ella de l'Urola; sent el primer més ampli i el segon bastant estret. EnA la vall de l'Oria es troben les poblacions d'Itsasondo, Ordizia, Beasain, el barri d'de Iurre d'Olaberria, Segura i Zegama.
Les valls dels afluents del Oria són bastant importants, en la vall que forma el rierol Zaldibia es troba la població homònima, en el del Agauntza es troben Lazkao i [[Ataun]]; en el del rierol Ursuaran es troba [[Zaldivia]] i en el del'Estanda, Ormaiztegi. La vall de l'Estanda i el del seu tributari, el Santa Lucía, formen un passadís que comunica la vall de l'Oria amb el de l'Urola. La vall del Oria és un important eix de comunicacions, ja que és travessat per la via fèrria de RENFE [[Madrid]]-[[Irun]] i l'autovia A-1 (antiga N-1 Madrid-Irun). La conca alta de l'Urola, forma una vall encaixonada i estretestreta. Formava ununa de delsles valls més aïllades i pitjor comunicatscomunicades de Guipúscoa. Paradoxalment contacompta amb una sortida més fàcil cap a la vall delde l'Oria que cap a la conca mitja de l'Urola. La línia fèrria Madrid-Irun es va traçar fa ja més d'un segle entrant a Guipúscoa per la vall de l'Urola i comunicant-se amb el de l'Oria a través del corredor de Santa Lucía-Estanda. Actualment una autovia uneix Zumarraga amb Beasain, i tot això ha contribuït a estrènyer llaços entre aquestes dues valls.
La comarca agrupa zones fortament urbanitzades i industrialitzades amb unes altres de caràcter rural. Entre les primeres destaca ena la vall del Oria la conurbació Beasain-Ordizia-Lazkano, localitats que gairebé formen un continu urbà i que sumen una població conjunta de 25.000 habitants; i en l'Alt Urola, la conurbació Zumarraga-Urretxu-Legazpia amb una població que també ronda els 25.000 habitants. La principal activitat econòmica de la comarca és la industrial, centrada en el sector siderometal·lúrgic. La principal empresa de la comarca és la C.A.F. ([[Construcción y Auxiliar de Ferrocarriles]]), una empresa gairebé centenària situada en [[Beasain]] i dedicada a la fabricació de vagons de [[tren]] i [[metre]]. La CAF comptecompta amb gairebé 2.000 treballadors i és el principal motor econòmic del Goierri. Altres empreses industrials d'importància en elal Goierri són la cooperativa ''[[Irizar]]'' d' [[Ormaiztegi]] que es dedica a carrossar autocars i que conta amb diverses plantes ena l'estranger; la planta siderúrgica que posseeix [[Arcelor]] a [[Olaberria]]; la cooperativa ''Orkli'' de [[Ordizia]] que es dedica a la fabricació de vàlvules, ''Indar'' de Beasain que fabrica maquinària elèctrica, la fosa ''Ampo'' de [[Idiazabal]], ''Fosas del Estanda'' de [[Beasain]] o ''Gruas Jaso'' d'[[Idiazabal]].
L'Alt Urola era una subcomarca que vivia gairebé totalment de la indústria siderúrgica. En la [[dècada dedel 1980]] aquesta indústria va sofrir una forta reconversió que va afectar durament a l'economia local. En l'actualitat segueix tenint gran importància aquesta indústria, però amb menor puixança que antany. Destaquen GSB de [[Legazpi (Guipúscoa)|Legazpi]] i la planta de [[Arcelor]] en Zumarraga. També és molt important l'empresa ''Bellota Herramientas'' de [[Legazpi (Guipúscoa)|Legazpi]] que fabrica eines manuals. El sector serveis ocupa a la major part de la població activa, però té menor pes en l'economia local que en altres comarques basques a causa del gran pes de la indústria. Les capçaleres comarcals a nivell de comerç i serveis són principalment Beasain i Zumárraga. L'agricultura i la ramaderia són activitats econòmiques més aviat marginals i solament ocupen a una part significativa de la població en els petits municipis rurals de la comarca.
==Municipis del Goierri==
|
