Gal·la Placídia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 13:
Quan els [[visigots]] d'[[Alaric I]] saquejaren Roma l'agost del [[410]], va ser presa com a ostatge, tot i que va ser tractada respectuosament. Quan Alaric va morir el va succeir el seu cunyat [[Ataülf]]. El patrici Constanci (després emperador [[Constanci III]]) va demanar-ne l'alliberament (era el seu germanastre), potser per demanar-la en matrimoni, però el nou rei visigot va eludir la demanda i el gener del [[414]] es casà ell mateix amb Placídia, segons [[Jornandes]] a [[Forum Livii]], prop de [[Ravenna]],i segons [[Olimpiòdor de Tebes]] i Idaci a [[Narbona]]; després de casar-se es retiraren a Barcelona, fugint de les tropes del patrici Constanci. Ataülf va mirar d'establir una aliança amb Honori, però no se'n va sortir per l'oposició de Constanci.
Amb Ataülf, Gal·la Placídia tingué un fill, Teodosi, que morí al cap d'uns mesos i fou enterrat a [[Sant Cugat del Vallès|Sant Cugat]], Barcelona; anys després el cos fou exhumat i enterrat de nou al mausoleu imperial de la [[basílica de Sant Pere]], a Roma. Després d'haver estat assassinat ([[415]]), a les darreres voluntats Ataülf encarregava al seu germà de retornar Placídia a Honori, però els conflictes interns entre els visigots van impedir-ho, i no fou fins després del regnat breu de [[Sigeric (rei dels visigots)|Sigeric]] que el següent rei [[Walia]] la va retornar ([[416]]) a canvi de 600.000 mesures de blat; Honori la va casar l'1 de gener del [[417]], contra la seva voluntat, amb Constanci, amb qui tingué una filla ([[Justa Grata Honòria]]) i un fill (el futur [[Valentinià III]], nascut el [[419]]).
Honori va declarar august Constanci (III) ([[420]]), Placídia va rebre el títol d'augusta, i el jove Valentinià va rebre el títol de ''nobilissimus'', equivalent a successor en el tron. Constanci va morir el [[421]], només mig any després de ser proclamat august. Primer hi va haver una molt bona relació entre Honori i Placídia, però després va derivar en enemistat i odi. Els respectius partidaris de cadascú van provocar tumults a Ravenna, on els soldats gots afavorien la viuda del seu antic rei, i fou acusada d'haver conspirat contra el seu germanastre en connivència amb els visigots.
| |||