McDonnell Douglas MD-11: diferència entre les revisions

El MD-11 era un derivat del [[McDonnell Douglas DC-10]]-60 però amb el fuselatge més allargat i una millora substancial en els motors, utilitzant el CF6-80C2 o el Pratt & Whitney PW4000, amb els que es buscava minimitzar la despesa en [[combustible]]<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Eden|nom=Paul E.|títol=El gran mundo de la aviación civil|url=|edició=|llengua=espanyol|data=2015|editorial=Edimat Libros, S.L.|lloc=Madrid|pàgines=147|isbn=9788497942584}}</ref> i també amb diverses millores en l'[[aviònica]].<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Jackson|nom=Robert|títol=La enciclopedia de la aviación|url=|edició=|llengua=espanyol|data=2014|editorial=Reditar Libros, S.L.|lloc=Madrid|pàgines=335|isbn=9788497941983}}</ref>.

Oficialment es va llençar el 30 de desembre de 1986, amb diversos compromisos que, finalment no es van arribar a firmar i a finals de 1987 tan sols tenia 30 comandes.<ref name=":0" />.Tenia capacitat per a 410 passatgers i es van construir unes 200 unitats abans que Boeing retallés el programa en adquirir McDonnell Douglas.<ref name=":1" />.

El 20 de desembre de 1990 va entrar en servei a [[Finnair]] però l'MD-11 no mostrava un bon rendiment i les xifres de vendes no van pujar. Els últims que es van construir van ser 2 unitats MD-11F de càrrega que es van entregar a [[Lufthansa|Lufthansa Cargo]] el gener de 2001.<ref name=":0" />.