Obre el menú principal

Canvis

m
Robot treu puntuació penjada després de referències
La presència del mestratge de Pompeu Fabra en alguns indrets de les comarques gironines es concretà a partir dels inicis dels anys 30. La relació amb [[Mn. Ignasi Enric Jordà]] (1986-1977), sarcedot i catedràtic de gramàtica catalana a la [[Normal de Girona]] (Escola de Mestres de Girona), portà al Mestre pronunciar conferències i a impartir algunes lliçons, de manera presencial o per correspondència, de gramàtica catalana.
 
Mereix una menció especial el Curset de Gramàtica Catalana de [[Santa Coloma de Farners]] l'estiu de l'any 1931. El text introductori de la butlleta d'inscripció de la comissió organitzadora diu:"Davant del gran interès que ha desvetllat arreu de Catalunya l'enseyament del catala, Sta. Coloma no pot quedar enrera, a aquest fi s'ha organitzat un curset de Gramàtica Catalana" .<ref>{{Ref-publicació|cognom=Figueras i Capdevila, Narcís
Puigdemont i Casamajó, Joaquim|nom=|article=Ignasi Enric Jordà i Caballé (1886-1977) i les activitats de promoció de la llengua catalana els anys 20 i 30. El curset de Santa Coloma de Farners (1931)|publicació=Quaderns de la Selva, 22
Centre d'Estudis Selvatans|url=|data=2010|pàgines=99-144}}</ref>. Sortosament, de la cleona del curs comptem amb una fotografia que il·lustra l'èxit de la convocatòria. En aquesta fotografia hi apareixen, entre altres, [[Joan Vinyoli]] i el mateix Mestre.
 
<br />
=== La petjada de Fabra al territori ===
 
*Hi ha molts llocs dedicats a Fabra arreu de Catalunya. A les '''comarques gironines''' una cinquantena de municipis han dedicat algun carrer, plaça, avinguda, passatge, travessera o monument, etc. al gramàtic: Blanes, Breda, Hostalric, Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners, Sils, Vidreres, Llagostera, Caldes de Malavella, Cassà de la Selva, Vilobí, Fornells de la Selva, Vilablareix, Salt, la Bisbal d'Empordà, Corçà, Flaçà, Celrà, Sant Julià de Ramis, Anglès, la Cellera de Ter, Amer, Banyoles, Besalú, La Canya. Sant Joan les Fonts, Olot, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Campdevànol, Planoles, Puigcerdà, Portbou, Llançà, Garriguella, Vilajuïga, Roses, Castelló d'Empúries, Figueres, la Jonquera, Sant Pere Pescador, l'Armentera, Torroella de Montgrí, Begur, [[Palafrugell]].,<ref>{{ref-web|url=http://www.palafrugell.cat/guia-de-la-ciutat/nomenclator-de-carrers/item/pompeu-fabra-avinguda-de.html?category_id=23|títol=Avinguda de Pompeu Fabra|consulta=1 de febrer de 2013|editor=Ajuntament de Palafrugell}}</ref>, Palamós, Calonge, Girona, Sant Pau de Seguries, Les Mallorquines. Sils, Castell-Platja d'Aro, Santa Cristina d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar i Lloret de Mar. Referència: [http://llengua.gencat.cat/ca/anypompeufabra/recursos/mapafabra/ Mapa Fabra]
 
[[File:El comissari de l'Any FAbra, Jordi Ginebra; el president de l'Institut d'Estudis Catalans, Joandomènec Ros, i la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa.jpg|thumb|La directora general de Política Lingüística, [[Ester Franquesa]]; el president de l'Institut d'Estudis Catalans, [[Joandomènec Ros]], i el comissari de l'Any Fabra, Jordi Ginebra, en la presentació del Any Fabra.]]
1.104.186

modificacions