Jesús de Natzaret: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
la historia de telecinco
Etiqueta: Substitució
m Revertides les edicions de AmoaJesucristo. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1:
{{Redirecció|Jesús|Jesús (desambiguació)}}
Infotaula de personaBelén Esteban Menéndez
{{Persona de rellevància espiritual
Biografia
|nom =Jesús de Natzaret
Naixement (es) Belén Esteban Menéndez
|nom_naixement =En [[arameu]] ישוע (''Jeixua''); [[grec antic|grec]] Ἰησοῦς (''Iēsoûs'')
9 novembre 1973 (45 anys)
|imatge =Good shepherd 02b close.jpg
Madrid
|peu =Una de les representacions més antigues de Jesús com el [[Bon Pastor]], del segle III.
Altres noms La princesa del poble[1]
|fets_destacables =Fundador del [[cristianisme]]
Activitat
|enaltiment =Messies, Fill de Déu
Ocupació Tertulià de televisió i actriu de cinema
|data_naixement = 7-2 aC{{efn|John P. Meier escriu que Jesús va néixer entre l'any 7 i 6 aC.<ref name=Meier1991>{{ref-llibre | cognom = Meier| nom = John P.| títol = A Marginal Jew: The roots of the problem and the person| any = 1991| editorial = Yale University Press|isbn=978-0-300-14018-7| pàgina = 407}}</ref> Rahner sosté que hi ha consens entre els historiadors que va néixer al 4 aC.{{sfn|Rahner|2004|p=732}} Sanders assegura que va ser el 4 aC, i ho justifica per el consens general.{{sfn|Sanders|1993|pp=10–11}} Finegan diu que podria haver nascut l'any 3 o 2 aC, i ho defensa basant-se en les primerenques tradicions cristianes.<ref name=Finegan>{{ref-llibre | nom = Jack | cognom = Finegan| títol = Handbook of Biblical Chronology, rev. ed.| any = 1998| editorial = Hendrickson Publishers| isbn= 978-1-56563-143-4| pàgina = 319}}</ref>
Família
}}
Parella Jesulín de Ubrique (1998–2000)
|data_defuncio = 30-33 dC{{efn|La majoria dels estudiosos estimen que la Crucifixió de Jesús va ser entre l'any 30 i el 33 dC.<ref name=Humphreys1992>{{ref-publicació | url= http://www.tyndalehouse.com/tynbul/library/TynBull_1992_43_2_06_Humphreys_DateChristsCrucifixion.pdf#page=9 | títol = The Jewish Calendar, a Lunar Eclipse and the Date of Christ's Crucifixion | publicació = Tyndale Bulletin | any = 1992 | volum = 43 | exemplar = 2 | pàgina = 340 | nom1 = Colin J. | cognom1 = Humphreys | nom2 = W.G. | cognom2 = Waddington}}</ref>}} Fou [[Crucifixió de Jesús|crucificat]].{{efn|James D.G. Dunn escriu que el baptisme i la crucifixió de Jesús "tenen l'assentiment universal" i "entre tots els fets històrics formen part dels més impossibles de dubtar o negar".{{sfn|Dunn|2003|p=339}} Bart Ehrman diu que la crucifixió de Jesús a les ordres de Ponç Pilat és l'element més cert que hi ha sobre ell.{{sfn| Ehrman|1999|p=101}} John Dominic Crossan i Richard G. Watts defensen que la crucifixió de Jesús és el fet històric més fiablement cert que hi pot haver.{{sfn|Crossan|Watts|1999|p=96}} Paul R. Eddy i Gregory A. Boyd diuen que la confirmació del fet per part dels no cristians "estableixen de manera ferma" la historicitat de la crucifixió.{{sfn|Eddy|Boyd|2007|p=173}}}}
Facebook: BelenEstebanM Twitter: BelenEstebanM IMDB: nm1543206
|lloc_naixement = [[Judea]] ([[Imperi Romà]])<ref>{{ref-llibre | nom = Raymond E.| cognom = Brown| títol = The birth of the Messiah: a commentary on the infancy narratives in Matthew and Luke| any = 1977|isbn=978-0-385-05907-7| editorial = Doubleday | pàgina = 513}}</ref>
Modifica les dades a Wikidata
|lloc_defuncio = [[Judea romana]] ([[Imperi Romà]])
Belén Esteban Menéndez (Madrid, 9 de novembre de 1973)[2] és una col·laboradora de diversos programes de televisió espanyola. El seu salt als mitjans es va produir després de la ruptura de la seva relació sentimental amb el torero Jesulín de Ubrique, amb qui va tenir una filla, Andrea, més coneguda com a Andreita. Les disputes públiques amb el torero i la seva família (Humberto Janeiro, el pare, Carmen Bazán, la mare o la seva germana) li han reportat una gran notorietat en la premsa del cor espanyola. A més a més, Belén va presentar la retransmissió de les campanades de 2009 a Telecinco. Després de la seva separació, va començar a treballar com a col·laboradora de programes de cor. Des de llavors, Belén Esteban s'ha convertit en uns dels personatges més populars del panorama mediàtic espanyol. El 27 de juny del 2008 es va casar amb Fran, un amic de tota la vida, que fa de cambrer al barri de San Blas, a Madrid. La repercussió de Belén Esteban ha atiat molts a preguntar-se el perquè del seu èxit.[3]
|patronatge=}}
 
'''Jesús''' (en [[Grec antic|grec]] ''Ἰησοῦς''; 7-2 aC – 30-33 dC), també anomenat '''Jesús de Natzaret''', és la figura central del [[Cristianisme]], on també se l'anomena ''Fill de Déu''. El cristianisme sosté que Jesús fou el [[Messies]] anunciat a l'[[Antic Testament]] i s'hi refereix com a '''Jesucrist''', nom que també es fa servir en contexts no cristians com a sinònim de Jesús de Natzaret.
Vegeu també
 
Ana Rosa Quintana Hortal
Pràcticament tots els actuals estudiosos de l'antiguitat estan d'acord que el [[Jesús històric]] va existir{{efn|En una revisió de l'estat dels estudis moderns del 2011, Bart Ehrman va escriure que "Ell certament va existir, pràcticament tots els erudits competents de l'antiguitat, cristians o no cristians, hi estan d'acord".<ref>{{ref-llibre | nom = Bart| cognom = Ehrman| any = 2011| títol = Forged: writing in the name of God – Why the Bible's Authors Are Not Who We Think They Are|isbn=978-0-06-207863-6 |url= http://books.google.com/?id=MtOMO8i4GLoC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false | editorial = HarperCollins | pàgina = 285}}</ref> Richard A. Burridge afirma: "N'hi ha que sostenen que Jesús és un producte de la imaginació de l'Església, que segur que mai hi va haver un Jesús. He de dir que jo no conec a cap erudit crític respectable que digui mai".<ref>{{ref-llibre | títol = Jesus Now and Then| nom1 = Richard A.| cognom1 = Burridge | nom2 = Graham | cognom2 = Gould| any = 2004| isbn= 978-0-8028-0977-3 | pàgina = 34 | editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing}}</ref> Robert M. Price no creu que Jesús existís, però està d'acord que aquesta perspectiva va en contra de l'opinió de la majoria dels erudits.<ref>{{ref-enciclopèdia | nom = Robert M. | cognom = Price | títol = Jesus at the Vanishing Point| enciclopèdia = The Historical Jesus: Five Views| editor-last1= Beilby | editor-first2= Paul R.| editor-last2= Eddy| any = 2009 | editorial = InterVarsity| isbn= 978-0-8308-7853-6 | editor-first= James K.| pàgines = 55, 61 |url= http://books.google.com/books?id=O33P7xrFnLQC&pg=PA55#v=onepage&q&f=false}}</ref> James D.G. Dunn considera que les teories de la no existència de Jesús són "una tesi morta".<ref>{{ref-enciclopèdia | títol = Paul's understanding of the death of Jesus| enciclopèdia = Sacrifice and Redemption| nom = Stephen W.| cognom = Sykes | any = 2007| editorial = Cambridge University Press| isbn= 978-0-521-04460-8| pàgines = 35–36}}</ref> Michael Grant va escriure el 1977, "En els últims anys, cap erudit seriós s'ha aventurat a postular la no historicitat de Jesús, o almenys molt pocs, i no han tingut èxit quan han intentat eliminar els arguments més forts, molt abundants, que proven el contrari".<ref name=Grant1977>{{ref-llibre | nom = Michael| cognom = Grant| títol = Jesus: An Historian's Review of the Gospels| editorial = Scribner's| any = 1977|isbn=978-0-684-14889-2| pàgina = 200}}</ref> Robert E. Van Voorst afirma que els erudits bíblics i els historiadors clàssics consideren que les teories de la no existència de Jesús estan totalment refutades.{{sfn|Van Voorst|2000|p=16}}}} encara que les investigacions sobre la recerca del Jesús històric han evidenciat que no hi ha consens en la fiabilitat històrica dels relats evangèlics i que el grau de seguiment que va tenir el Jesús bíblic fos el mateix que el que va tenir el Jesús històric.{{sfn|Powell|1998|pp=168–173}} La majoria dels estudiosos estan d'acord que Jesús era un predicador [[jueu]] de [[Galilea]], [[Baptisme de Jesús|que fou batejat]] per [[Joan el Baptista]], i [[Crucifixió de Jesús|fou crucificat]] a [[Jerusalem]] sota les ordres del governador romà, [[Ponç Pilat]].{{sfn|Levine|2006|p=4}} Els erudits han construït diversos retrats literaris del Jesús històric que sovint el representen com el líder d'un moviment apocalíptic, el Messies, un sanador carismàtic, un filòsof savi o un [[Igualitarisme|igualitarista]] que volia impulsar reformes socials.{{sfn|Köstenberger| Kellum | Quarles |2009 |pp= 124–125}} Per elaborar la cronologia de la vida de Jesús, els erudits han relacionat les dades del [[Nou Testament]] amb les fonts històriques no cristianes.
Referències
 
«Belén Esteban vs Ana Rosa» (en castellà). Diario Vasco, 29-07-2010. [Consulta: 13 agost 2010].
Els cristians creuen que Jesús va ser concebut per l'[[Esperit Sant]], va tenir un [[baptisme de Jesús|naixement virginal]], va fer [[Miracles de Jesús|miracles]], va fundar l'[[Església (institució)|Església]] [[Cristianisme|Cristiana]], va morir [[Crucifixió de Jesús|crucificat]] com un sacrifici d'expiació, va [[resurrecció de Jesús|ressuscitar després de la mort]], i va [[Ascensió de Jesús|ascendir]] al [[Cel (religió)|cel]], des d'on [[Parusia|tornarà a venir]].{{sfn|Grudem|1994|pp=568–603}} La gran majoria dels cristians adoren a Jesús com l'encarnació del Fill de Déu, la segona de les Persones de la [[Santíssima Trinitat]].
abc.es. «Personajes famosos: Belén Esteban» (en castellà).
 
«L'enigma Belén Esteban: per què atreu l'ex de Jesulín a l'audiència». larazon.es, 12-10-2
A l'islam, Jesús (normalment transcrit com a ''Isa''), és considerat un dels profetes de Déu més importants i el ''Masih'' o [[Messies]].<ref name="CEI"/> Per als musulmans, Jesús és un profeta i missatger de l'islam que va néixer d'una verge, però a diferència dels cristians no el consideren Déu ni sostenen que fos víctima d'una crucifixió. Els [[jueus]] rebutgen que Jesús fos el [[Messies]] esperat, al·legant que no complia les [[messies|profecies messiàniques]] de la [[Tanakh]].
 
== Introducció ==
=== Nom ===
Els [[jueus]] en temps de Jesús tenien un únic nom, de vegades complementat amb el cognom del pare o de la ciutat natal de l'individu. Per això el [[Nou Testament]] es refereix a "''Jesús de Natzaret''","<ref>{{ref-web|url= http://www.bci.cat/resultats.php?abrev=Mt+26%2C71&cercador=true&send_abrev=Cerca+a+la+B%C3%ADblia| consulta=6 novembre 2013|títol= [[Evangeli segons Mateu]] |obra=Nou Testament| editor=Bíblia catalana}}</ref> el fill de Josep"<ref>{{ref-web|url= http://www.bci.cat/resultats.php?abrev=Lc+4%2C22&cercador=true| consulta=6 novembre 2013|títol= [[Evangeli segons Lluc]] 4,22|obra=Nou Testament| editor=Bíblia catalana}}</ref> i "Jesús, fill de Josep, de Natzaret".<ref>{{ref-web|url= http://www.bci.cat/resultats.php?abrev=Jn+1%2C45&cercador=true| consulta=6 novembre 2013|títol= [[Evangeli segons Joan]] 1,45|obra=Nou Testament| editor=Bíblia catalana}}</ref> No obstant això, també és anomenat "el fill de Maria i germà de Jaume, Joset, de Judes i de Simó".<ref>{{ref-web|url= http://www.bci.cat/resultats.php?abrev=Mc+6%2C3&cercador=true| consulta=6 novembre 2013|títol= [[Evangeli segons Marc]] 6,3|obra=Nou Testament| editor=Bíblia catalana}}</ref> El nom de [[Jesús (nom)|Jesús]], tal com es troba en diversos idiomes moderns, es deriva del llatí ''Iesus'', una transcripció del grec "Ἰησοῦς" (Iesous).<ref name="CE name">{{CathEncy | wstitle=Origin of the Name of Jesus Christ | nom = Anthony J. | cognom = Maas}}</ref> La forma grega és una interpretació del terme de l'[[arameu]] "ישוע" (''Yeshua''), que al seu torn es deriva del terme hebreu "יהושע" (''Yehoshua''),<ref>{{ref-web | títol = Joshua|url= http://www.merriam-webster.com/dictionary/joshua| editor = Merriam-Webster| consulta = 4 agost 2013}}</ref> és a dir Josuè.<ref name="ReferenceA">[[Brown Driver Briggs]] Brown-Driver-Briggs Hebrew and English Lexicon; Hendrickson Publishers 1996 {{ISBN|1-56563-206-0}}</ref> El nom de Yeshua es feia servir a Judea en l'època del naixement de Jesús.<ref>{{ref-llibre | editor = Westminster John Knox Press |isbn=978-0-664-23433-1 | títol = Matthew | nom = Douglas | cognom = Hare | any = 2009 | pàgina = 11}}</ref> Les obres de l'historiador del [[segle I]] [[Flavi Josep]] es refereixen a almenys vint persones diferents amb aquest nom.{{sfn|Eddy|Boyd|2007|p=129}} L'etimologia del nom de Jesús en el context del Nou Testament generalment conclou que "Yahweh és la salvació".{{sfn|France|2007|p=53}}
 
Des del [[cristianisme primitiu]], els cristians s'han referit a Jesús com a "Jesucrist".{{sfn|Doninger|1999|p=212}} La paraula [[Crist]] prové del grec {{lang|grc|Χριστός}} (''Christos''),<ref name="CE name"/><ref>{{ref-llibre | cognom = Heil| nom = John P.| títol = Philippians: Let Us Rejoice in Being Conformed to Christ| any = 2010| editorial = Society of Biblical Lit|isbn=978-1-58983-482-8| pàgina = 66|url= http://books.google.com/books?id=i4u42_PsPNsC&pg=PA66#v=onepage&q&f=false}}</ref> que és una traducció de l'[[hebreu]] {{lang| he| מָשִׁיחַ}} (''{{unicode|Masiah}}''), que significa l'ungit i en català es tradueix com a [[Messies]].<ref>{{ref-llibre | cognom = Gwynn| nom = Murl E.| títol = Conflict: Christianity's Love Vs. Islam's Submission| any = 2011| editorial = iUniverse|isbn=978-1-4620-3484-0| pàgina = 92|url= http://books.google.com/books?id=7CGw_j-noWkC&pg=PA92#v=onepage&q&f=false}}</ref>{{sfn|Vine|1940|pp=274–275}} Els cristians anomenen a Jesús com el Crist perquè creuen que és el Messies esperat o profetitzat a l'[[Antic Testament]]. En l'ús posterior a la Bíblia, [[Crist]] va esdevenir un nom comú o la part del nom comú Jesucrist, però originalment era un títol.{{sfn|Pannenberg|1968|pp=30–31}}<ref>{{ref-llibre | títol = Theology of the New Testament| nom = Rudolf K.| cognom = Bultmann | any = 2007 |isbn= 1-932792-93-7 | pàgina = 80 | editorial = Baylor University Press}}</ref> El terme "Cristià" per a referir-se a un seguidor de Jesucrist es fa servir des del primer segle.{{sfn|Mills|Bullard|1998|p=[http://books.google.com/books?id=goq0VWw9rGIC&lpg=PA142&pg=PA142#v=onepage&q=142%20allegiance&f=false 142]}}<ref>{{ref-web |url= http://studybible.info/strongs/G5546 | títol = G5546 Χριστιανός | editor = Strong's Greek Lexicon | consulta = 22 juliol 2013}}</ref>
 
=== Fonts ===
{{AP|Fonts de la historicitat de Jesús}}
[[Fitxer:Pilate Inscription.JPG|thumb|La Pedra de Pilat de Cesarea actualment s'exposa al Museu d'Israel]]
Les fonts de la historicitat de Jesús són principalment cristianes, però també n'hi ha d'altres de rellevants. Les fonts cristianes, com els llibres del [[Nou Testament]], inclouen històries detallades sobre Jesús de Natzaret, però hi ha qui discuteix la seva historicitat.<ref name="MAPowell168">''Jesus as a Figure in History: How Modern Historians View the Man from Galilee'' by Mark Allan Powell 1998 {{ISBN|0-664-25703-8}} page 181</ref> Els dos únics esdeveniments que reben un assentiment gairebé universal són el [[baptisme de Jesús]] per [[Joan Baptista]] i la [[crucifixió de Jesús]] pel governador romà [[Ponç Pilat]].<ref name="AmyJill1">[[Amy-Jill Levine]] in the ''The Historical Jesus in Context'' edited by Amy-Jill Levine et al. 2006 Princeton Univ Press {{ISBN|978-0-691-00992-6}} pages 1-2</ref><ref name="JDunn339">''Jesus Remembered'' by James D. G. Dunn 2003 {{ISBN|0-8028-3931-2}} page 339 states of baptism and crucifixion that these "two facts in the life of Jesus command almost universal assent".</ref><ref name=Hertzog1/><ref name="Hertzog1">''Prophet and Teacher: An Introduction to the Historical Jesus'' by William R. Herzog (4 Juliol 2005) {{ISBN|0-664-22528-4}} pages 1-6</ref><ref name="autogenerated145">{{ref-llibre | autor = Crossan, John Dominic | títol = Jesus: A Revolutionary Biography |isbn=0-06-061662-8 | any = 1995 | editorial = HarperOne| citació = Que va ser crucificat és tant segur com qualsevol fet històric ho pot ser, ja que tant Josep com Tàcit (...) estan d'acord amb els relats cristians almenys en els fets bàsics que expliquen. | pàgina = 145}}</ref><ref name="Evans2-5">''Jesus and His Contemporaries: Comparative Studies'' by Craig A. Evans 2001 {{ISBN|0-391-04118-5}} pages 2-5</ref><ref name="Tuckett126">[[Christopher M. Tuckett]] In ''The Cambridge Companion to Jesus'' edited by Markus N. A. Bockmuehl 2001 {{ISBN|0-521-79678-4}} pages 122-126</ref><ref name="Bart411">''Jesus: Apocalyptic Prophet of the New Millennium'' by Bart D. Ehrman (23 Sep 1999) {{ISBN|0-19-512473-1}} Oxford Univ Press pages ix-xi</ref><ref name="Evans37">''Authenticating the Activities of Jesus'' by Bruce Chilton and Craig A. Evans 2002 {{ISBN|0-391-04164-9}} pages 3-7</ref>
 
Entre les fonts no cristianes utilitzades per estudiar i establir la historicitat de Jesús hi ha les fonts jueves, com [[Flavi Josep]], i les romanes, com [[Tàcit]]. Aquestes fonts es comparen i contrasten amb les fonts cristianes com les [[Cartes paulines]] i els [[evangelis sinòptics]]. Són fonts que acostumen a ser independents entre si (per exemple, les fonts jueves no es basen en fonts romanes) i les semblances i diferències entre elles s'utilitzen en el procés d'autenticació.<ref name="Camber121">{{ref-llibre|títol=The Cambridge Companion to Jesus|nom=Markus N. A.|cognom=Bockmuehl|data=2001|isbn=0521796784 |pàgines=121-125 |llengua=anglès}}</ref><ref name=Chil460>{{ref-llibre|títol=Studying the Historical Jesus: Evaluations of the State of Current Research|nom1=Bruce |cognom1=Chilton|nom2=Craig A. |cognom2=Evans |data=1998 |isbn= 9004111425 |pàgines= 460-470 |llengua=anglès}}</ref> Després de valorar els estudis recents més rellevants, Amy-Jill Levine va afirmar que "no hi ha ni una imatge de Jesús que convenci a tots o a la majoria dels estudiosos", ja que tots els retrats de Jesús són objecte de crítiques per part d'algun grup d'erudits més o menys nombrós.<ref name=AmyJill1 />
 
=== Cronologia ===
[[Fitxer:Palestine in the time of Jesus.jpg|thumb|Judea, Galilea i les àrees veïnes en època de Jesús]]
La majoria dels estudiosos estan d'acord que Jesús era un [[Galilea|galileu]] [[Jueus|jueu]] nascut a principis del [[segle I]] que va morir a Judea entre l'any 30 i el 36 dC.{{sfn|Köstenberger|Kellum|Quarles|2009|p=114}}{{sfn|Maier|1989|p=124}} El consens acadèmic general és que Jesús era contemporani a [[Joan Baptista]] i va ser crucificat pel governador romà [[Ponç Pilat]], que va regnar de l'any 26 al 36 dC.{{sfn|Levine|2006|p=4}} La majoria dels estudiosos sostenen que Jesús va viure a Galilea i Judea, i no va predicar o estudiar a cap altre lloc.<ref name=Dunn303>{{ref-llibre | url= http://books.google.com/books?id=37uJRUF6btAC&pg=PA303#v=onepage&q&f=false| nom = Marcus J. | cognom = Borg |Títol=The Historical Jesus in Recent Research| editor-last1= Dunn | editor-first2=Scot | editor-last2=McKnight| any = 2006 |isbn= 978-1-57506-100-9 | pàgina = 303| editor-first=James D.G. | editorial = Eisenbrauns}}</ref>
 
Els evangelis ofereixen diverses pistes sobre l'any del naixement de Jesús. {{Citar Bíblia|Mt|2|1}} l'associa amb el regnat d'[[Herodes el gran]], que va morir al voltant de l'any 4 aC, i {{Citar Bíblia|Lc|1|5}} menciona que Herodes era al tron poc abans del naixement de Jesús.{{sfn|Maier|1989|pp=115–118}}{{sfn|Niswonger|1992|pp=121–122}} Tot i que aquest evangeli també associa el naixement amb el cens de [[Publi Sulpici Quirí]], que va ser deu anys més tard.{{sfn|Köstenberger|Kellum|Quarles|2009|pp=137–138}}{{sfn|Niswonger|1992|pp=122–124}} {{Citar Bíblia|Lc|3|23}} afirma que Jesús tenia "uns trenta anys" al principi del seu [[ministeri de Jesús|ministeri]], que d'acord amb {{Citar Bíblia|Ac|10|37-38}} va ser precedit pel ministeri de Joan el Baptista, tal com mostra també {{Citar Bíblia|Lc|3|1}} que havia començat l'any 15 de [[Tiberi]], que va regnar el 28 o 29 dC.{{sfn|Niswonger|1992|pp=121–122}}<ref name="Vermes2006">{{ref-llibre | nom = Géza | cognom = Vermes | títol = The Nativity: History and Legend | editorial = Random House Digital | any = 2010| pàgines = 81–82 |url = http://books.google.com/books?id=a9EiEU_Yz_kC&pg=PA81#v=onepage&q&f=false |isbn=978-0-307-49918-9}}</ref> En confrontar els relats de l'evangeli amb les dades històriques i l'ús d'altres mètodes, la majoria dels estudiosos conclouen que Jesús va néixer entre l'any 6 i 4 aC,<ref name="Vermes2006"/>{{sfn|Dunn|2003|p=324}} però d'altres proposen estimacions que engrandeixen el marge d'error. Per exemple, John P. Meier assegura que Jesús podria haver nascut també l'any 7 aC,<ref name=Meier1991/> mentre que Finegan diu que podria haver nascut fins i tot l'any 2 aC.<ref name=Finegan/>
 
Els anys del ministeri de Jesús s'han calculat utilitzant diversos enfocaments.{{sfn|Köstenberger |Kellum|Quarles|2009|p=140}}{{sfn|Freedman|2000|p=249}} Un d'aquests s'ha centrat en {{Citar Bíblia|Lc|3|1-2}}, {{Citar Bíblia|Ac|10|37-38}} i les dates del regnat de Tiberi, que són ben conegudes, per a concloure que Jesús va començar el ministeri l'any 28 o 29 dC.{{sfn|Maier|1989|pp=120–121}} Un altre enfocament utilitza la declaració sobre el temple de {{Citar Bíblia|Jn|2|13-20}}, que afirma que el [[temple de Jerusalem]] estava en el seu any número 46 de la construcció a principis del ministeri de Jesús, juntament amb [[wikisource:The Antiquities of the Jews/Book XV|els texts de Flavi Josep]] que diuen que la reconstrucció del temple va ser iniciat per Herodes l'any 18 del seu regnat, per estimar una data entre el 27 i el 29 dC.{{sfn|Köstenberger|Kellum|Quarles|2009|p=140}}{{sfn|Maier|1989|p=123}} Un altre mètode utilitza la data de la mort de [[Joan Baptista]] i el matrimoni d'[[Herodes Antipas]] amb [[Heròdies]], basada en els escrits de [[Flavi Josep]], i relaciona les dates amb {{Citar Bíblia|Mt|14|4}} i {{Citar Bíblia|Mc|6|18}}.<ref>{{ref-llibre | nom = Craig | cognom = Evans| any = 2006| url= http://books.google.com/books?id=wMbEyeDSQQgC&pg=PA55#v=onepage&q&f=false | títol=The Historical Jesus in Context | editor-last1=Levine| editor-first2=Dale C.| editor-last2=Allison| editor-first3=John D.| editor-last3=Crossan| editorial = Princeton University Press| isbn= 978-0-691-00992-6 | pàgines = 55–58| editor-first=Amy-Jill}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = Herodias: at home in that fox's den| nom = Florence M.| cognom = Gillman | any = 2003| isbn= 978-0-8146-5108-7| pàgines = 25–30 | editorial = Liturgical Press}}</ref> Com que la majoria dels erudits daten el matrimoni d'Herodes i Heròdies entre els anys 28 i 35 dC, la data resulta al voltant dels anys 28 i 29 dC.{{sfn|Freedman|2000|p=249}}
 
També hi ha diversos enfocaments per a determinar l'any de la [[Crucifixió de Jesús]]. La majoria dels estudiosos coincideixen que va morir entre l'any 30 i el 33 dC.<ref name=Humphreys1992/>{{sfn|Köstenberger|Kellum|Quarles|2009|p=398}} Els evangelis indiquen que l'esdeveniment va succeir durant la prefectura de Pilat, el governador romà de Judea entre el 26 i el 36 dC.{{sfn|Theissen|Merz|1998|pp=81–83}}<ref>{{ref-llibre | cognom = Green | nom = Joel B. | títol = The gospel of Luke: New International Commentary on the New Testament Series | any = 1997 | editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing |isbn= 978-0-8028-2315-1 | pàgina = 168 |url= http://books.google.com/books?id=wzRVN2S8cVgC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès}}</ref>{{sfn|Carter|2003|pp=44–45}} La data de la [[Conversió de Pau]] (estimada entre el 33 i el 36 dC) actua com un límit superior de la data de la crucifixió. Les dates de la conversió i el ministeri de Pau es poden determinar mitjançant l'anàlisi de les epístoles de Pau i el Llibre dels Fets.{{sfn|Köstenberger|Kellum |Quarles |2009|p=398–400}}<ref>{{ref-llibre | nom = Paul| cognom = Barnett| títol = Jesus & the Rise of Early Christianity: A History of New Testament Times| any = 2002 |isbn=978-0-8308-2699-5 |url= http://books.google.com/books?id=NlFYY_iVt9cC&pg=PA21#v=onepage&q&f=false | editorial = InterVarsity Press | pàgina = 21}}</ref> Els astrònoms des d'[[Isaac Newton]] han intentat esbrinar amb precisió la data de la crucifixió mitjançant l'anàlisi del moviment lunar i el càlcul de les dates històriques de la [[Pasqua jueva]],{{efn|Els Evangelis sinòptics i l'Evangeli de Joan difereixen de si Jesús va ser crucificat abans o després del sopar de la Pasqua, que marca l'inici de la Pasqua.}} una festivitat basada en el [[calendari hebreu]], que era un [[calendari lunisolar]]. Les dates més acceptades derivades d'aquest mètode són el 7 d'abril de l'any 30 dC i el 3 d'abril de l'any 33 dC (ambdós del [[calendari Julià]]).<ref>{{ref-publicació | cognom = Pratt | nom = J. P. | any = 1991 | títol = Newton's Date for the Crucifixion | publicació = Journal of the Royal Astronomical Society | volum = 32 | pàgines = 301–304 |url= http://www.johnpratt.com/items/docs/newton.html |llengua=anglès}}</ref>
 
== Interpretació als evangelis ==
[[Fitxer:Worship of the shepherds by bronzino.jpg|thumb|L'adoració dels pastors, per [[Bronzino]]]]
{{AP|Jesús al Nou Testament}}
Els quatre [[evangeli]]s canònics ([[Evangeli segons Mateu|Mateu]], [[Evangeli segons Marc|Marc]], [[Evangeli segons Lluc|Lluc]] i [[Evangeli segons Joan|Joan]]) són les principals fonts de la biografia de Jesús, però hi ha altres parts del [[Nou Testament]], com les [[Epístoles Paulines]], que probablement foren escrites dècades abans que els evangelis i que també inclouen episodis de la seva vida, com el [[Sant Sopar]] a {{Citar Bíblia|1 Co|11|23-26}}.{{sfn|Blomberg|2009|pp = 441–442}}{{sfn|Evans|2003|pp = 465–477}} Els {{Citar Bíblia|Ac|10|37-38}} i {{Citar Bíblia|Ac|19|4}} es refereixen als principis del ministeri de Jesús i l'anunci que en va fer [[Joan el Baptista]] abans del seu ministeri.<ref name="Bruce1988">{{ref-llibre | títol = The Book of the Acts| nom = Frederick F.| cognom = Bruce| any = 1988| isbn= 978-0-8028-2505-6 | pàgina = 362 | editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing}}</ref>{{sfn|Rausch|2003|p=77}} {{Citar Bíblia|Ac|1|1-11}} expliquen més coses sobre l'[[Ascensió de Jesús]] (també mencionada a {{Citar Bíblia|1 Tm|3|16}}) que el que mostren els evangelis canònics.{{sfn|Evans|2003|pp=521–530}} Alguns dels primers cristians i dels grups [[gnosticisme|gnòstics]] tenien altres descripcions de la vida i els ensenyaments de Jesús que no formen part del Nou Testament com l'[[Evangeli de Tomàs]], l'[[Evangeli de Pere]] i l'[[Apòcrif de Jaume]] [[Evangeli apòcrif|entre d'altres]]. La majoria dels estudiosos consideren que aquests són més tardans i menys fiables que els evangelis canònics.{{sfn|Brown|1997|pp=835–840}}{{sfn|Chilton|Evans|1998|p= 482}}
 
=== Validesa dels evangelis ===
[[Fitxer:P. Chester Beatty I, folio 13-14, recto.jpg|thumb|Fragment d'un papir grec del segle III de l'[[Evangeli segons Lluc]] que es discuteix]]
Els evangelis canònics són quatre relats, cadascun escrit per un autor diferent. El de Marc va ser escrit el 60-75 dC, el de Mateu el 65-85 dC, el de Lluc el 65-95 dC i el de Joan el 75-100 dC).<ref>{{ref-llibre | url= http://books.google.com/books?id=l2sloGWzzV8C&pg=PA58#v=onepage&q&f=false | títol = Can We Trust the Gospels?: Investigating the Reliability of Matthew, Mark, Luke, and John | editorial = Crossway | any = 2007 | pàgina = 58 | isbn=978-1-4335-1978-9 | nom = Mark D. | cognom = Roberts}}</ref> Es diferencien en el seu contingut i en l'ordenament que fan dels esdeveniments.<ref>{{ref-llibre | cognom = Humphreys| nom = Colin J.| títol = The Mystery of the Last Supper: Reconstructing the Final Days of Jesus| any = 2011| editorial = Cambridge University Press|isbn=978-1-139-49631-5| pàgines = 7–8|url= http://books.google.com/books?id=BEy1BZRRAPQC&pg=PA7#v=onepage&q&f=false}}</ref>
 
Els de Mateu, Marc i Lluc es coneixen com els [[Evangelis sinòptics]] perquè del grec σύν (''syn'' "tots junts") and ὄψις (''opsis'' "s'han de mirar").<ref name= Synoptic/><ref name=Synoptic2/> Són similars pel que fa al contingut, la disposició narrativa, el llenguatge i l'estructura dels paràgrafs.<ref name= Synoptic>{{ref-llibre | títol = New Testament Theology| nom = Paul | cognom = Haffner| any = 2008 |isbn= 978-88-902268-0-9 | pàgina = 135}}</ref><ref name=Synoptic2>{{ref-llibre | títol = A Guide to the Gospels| nom = W. Graham| cognom = Scroggie | any = 1995 |isbn= 978-0-8254-9571-7 | pàgina = 128 | editorial = Kregel Publications}}</ref> Els estudiosos estan d'acord que no és possible trobar una relació directa entre els Evangelis sinòptics i l'Evangeli de Joan.<ref name=Moloney3 >{{ref-llibre | títol = The Gospel of John| nom1 = Francis J.| cognom1 = Moloney | nom2 = Daniel J.| cognom2 = Harrington | any = 1998| isbn= 978-0-8146-5806-2 | pàgina = 3 | editorial = Liturgical Press}}</ref> Mentre que el flux d'alguns esdeveniments, com el [[Baptisme de Jesús]], la [[Transfiguració de Jesús]], la [[Crucifixió de Jesús]] i la interacció amb els apòstols tenen similituds entre els sinòptics, esdeveniments com la [[Transfiguració de Jesús]] no apareixen a l'[[Evangeli segons Joan]], que també difereix en altres coses, com la Purificació del Temple.<ref>{{ref-llibre | cognom = Ladd| nom = George E.| títol = A Theology of the New Testament| any = 1993| editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing|isbn=978-0-8028-0680-2| pàgina = 251|url= http://books.google.com/books?id=eIdkM00EdlAC&pg=PA251#v=onepage&q&f=false}}</ref>
 
La majoria dels estudiosos coincideixen que Mateu i Lluc es van inspirar en l'Evangeli segons Marc, tot i que també expliquen algunes coses que no apareixen a l'Evangeli segons Marc. Per explicar això molts estudiosos creuen que a més de Marc hi havia una altra font, habitualment anomenada [[Font Q]], que va ser utilitzada per ambdós autors.<ref>{{ref-llibre | url= http://books.google.com/books?id=rv8xNoRBtxMC&pg=PA210#v=onepage&q&f=false | títol = The Resurrection of Jesus: A New Historiographical Approach | editorial = InterVarsity Press | any = 2010 | pàgines = 210–212 | isbn=978-0-8308-2719-0 | nom = Michael R.| cognom = Licona |llengua=anglès}}</ref>
 
Segons el punt de vista majoritari, els evangelis sinòptics són les principals fonts d'informació històrica de Jesús.{{sfn|Sanders|1993|p=73}} Tanmateix, no tot el que figura al Nou Testament es considera històricament fiable.{{sfn|Sanders|1993|p=3}} Els elements d'autenticitat històrica que es discuteixen inclouen la [[Nativitat de Jesús]], la [[Resurrecció de Jesús]], l'[[Ascensió de Jesús]], alguns [[Miracles de Jesús]] i el judici del Sanedrí, entre d'altres.{{sfn|Crossan|Watts|1999|p=108}}{{sfn|Dunn|2003|pp=779–781}}<ref>{{ref-llibre | cognom = Funk | nom = Robert W. | títol = The acts of Jesus: the search for the authentic deeds of Jesus | any = 1998 | editorial = Harper | pàgines = 449–495 |isbn=978-0-06-062979-3}}</ref> Les opinions sobre els evangelis van des dels qui els consideren infal·libles per explicar la vida de Jesús{{sfn|Grudem|1994|pp=90–91}} fins als qui consideren que no tenen cap credibilitat històrica.<ref>{{ref-publicació | nom = Howard M. | cognom = Teeple | any = 1970 | títol = The Oral Tradition That Never Existed | publicació = Journal of Biblical Literature | volum = 89 | exemplar = 1 | pàgines = 56–68}}</ref>
 
Els autors del Nou Testament mostren poc interès per elaborar una cronologia detallada de Jesús o en buscar la manera de lligar els episodis de la seva vida amb els esdeveniments històrics del seu temps.{{sfn|Rahner|2004|pp=730–731}} Com s'indica a {{Citar Bíblia|Jn|21|25}}, els evangelis no pretenen proporcionar una llista exhaustiva dels esdeveniments de la vida de Jesús.<ref>{{ref-llibre | títol = Christology: A Biblical, Historical, and Systematic Study of Jesus| cognom = O'Collins| nom = Gerald| any = 2009 |isbn= 978-0-19-955787-5 | pàgines = 1–3 | editorial = OUP Oxford}}</ref> Es van escriure principalment per a ser documents teològics en el context del [[cristianisme primitiu]], amb la incorporació d'elements cronològics de manera secundària.<ref name=Wiarda75 >{{ref-llibre | títol = Interpreting Gospel Narratives: Scenes, People, and Theology| nom = Timothy | cognom = Wiarda | any = 2010 |isbn= 978-0-8054-4843-6 | pàgines = 75–78 | editorial = B&H Publishing Group}}</ref> Una manifestació dels evangelis com a documents teològics més que com a cròniques històriques és que dediquen aproximadament una tercera part del seu contingut a tan sols set dies, és a dir, a l'última setmana de la vida de Jesús a [[Jerusalem]], el període anomenat la [[Passió de Jesús]].<ref name=Turner613 >{{ref-llibre | títol = Matthew| nom = David L. | cognom = Turner| any = 2008| isbn= 978-0-8010-2684-3 | pàgina = 613 | editorial = Baker Academic}}</ref> Encara que els evangelis no proporcionen detalls suficients per satisfer les demandes dels historiadors moderns, és possible extreure'n un quadre general de la història de la vida de Jesús.{{sfn|Sanders|1993|p=3}}{{sfn|Rahner|2004|pp=730–731}}<ref name=Wiarda75 />
 
Els evangelis són una sèrie de discursos de Jesús en determinades ocasions, com el [[Sermó de la muntanya]] o el discurs de comiat. També inclou més de 30 [[paràbola|paràboles]] incorporades en diversos moments del relat, sovint per a tractar temes relacionats amb els sermons.<ref name="autogenerated174">{{ref-llibre | títol = All the Parables of the Bible| nom = Herbert | cognom = Lockyer| any = 1988 |isbn= 978-0-310-28111-5 | pàgina = 174 | editorial = Zondervan}}</ref> Els miracles realitzats per Jesús constitueixen una gran part dels evangelis. En Marc, el 31 per cent del text està dedicat als miracles de Jesús.{{sfn|Green|McKnight|Marshall|1992|p=302}} Les descripcions dels evangelis sobre els miracles de Jesús sovint estan acompanyades dels records sobre els seus ensenyaments.<ref name=WPent212 >{{ref-llibre | títol = The words and works of Jesus Christ| nom = J. Dwight | cognom = Pentecost | any = 1981 |isbn= 978-0-310-30940-6 | pàgina = 212 |url= http://books.google.com/books?id=bh3M_AfgXZAC&pg=PA212#v=onepage&q&f=false | editorial = Zondervan |llengua=anglès}}</ref>{{sfn|Twelftree|1999 |p=95}}
 
=== Vida familiar ===
[[Fitxer:Huguet-Anunciacio-MarededeuVallmoll.jpg|thumb|''L'Anunciació'' del [[Retaule de Vallmoll]] de [[Jaume Huguet]] (99 x 77,5 cm). L'[[arcàngel Gabriel]] anuncia a la [[Verge Maria]] que serà mare de Jesús sense tenir relacions sexuals, sinó per obra de l'[[Esperit Sant]]]]
{{AP|Genealogia de Jesús|Nativitat de Jesús|Baptisme de Jesús|Temptació de Crist}}
==== Naixement ====
Els relats de la [[Genealogia de Jesús]] i la [[Nativitat de Jesús]] només apareixen als evangelis de Lluc i Mateu, el que els fa, per tant, principals fonts d'informació sobre aquests esdeveniments. Fora del Nou Testament, hi ha documents que són més o menys contemporanis de Jesús i els evangelis, però n'hi ha pocs que aportin dades sobre els detalls biogràfics de la seva vida.{{sfn|Sanders|1993|p=3}}
 
Mateu comença el seu evangeli amb la Genealogia de Jesús ({{Citar Bíblia|Mt|1|1}}) que inicia amb David i Abraham.{{Citar Bíblia|Lc|3|22-24}} explica que quan la veu del Cel s'adreça a Jesús l'identifica com el Fill de Déu. Lluc traça l'ascendència de Jesús a través d'[[Adam]].<ref name=MaryBrown >{{ref-llibre | títol = Mary in the New Testament| nom = Raymond E.| cognom = Brown| any = 1978 |isbn=978-0-8091-2168-7 | pàgina = 163 |url= http://books.google.com/books?id=ML1mnUBwmhcC&pg=PA163#v=onepage&q&f=false | editorial = Paulist Press |llengua=anglès}}</ref>
 
La Nativitat és un element important a l'Evangeli de Lluc, ja que comprèn més del 10 per cent del text i el text és tres vegades més llarg que el text de la Nativitat de Mateu.{{sfn|Boring|Craddock|2004| pàgina = 177}} El text de Lluc explica esdeveniments anteriors al naixement de Jesús i se centra en Maria, mentre que Mateu se centra en Josep.{{sfn|Mills|Bullard|1998|p=556}}<ref name="marsh37">{{ref-llibre | títol = Jesus and the Gospels | cognom = Marsh | nom = Clive |autor2=Moyise, Steve | any = 2006 |isbn=978-0-567-04073-2 | pàgina = 37 | editorial = Clark International |url= http://books.google.com/books?id=ecHpPzDLkhcC&pg=PA37#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès}}</ref>{{sfn|Morris|1992| pàgina = 26}} Tots dos textos diuen que Jesús va néixer de [[Maria, mare de Jesús|Maria]] i de [[Josep de Natzaret|Josep]], que es van prometre a [[Betlem]], i parlen del [[naixement virginal de Jesús]], segons el que Jesús hauria estat miraculosament concebut per l'[[Esperit Sant]] en el ventre de Maria que no va deixar de ser verge.<ref name=Jeffrey>{{ref-llibre | títol = A Dictionary of biblical tradition in English literature | cognom = Jeffrey| nom = David L. | any = 1992 |isbn=978-0-85244-224-1 | pàgines = 538–540 | editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing |url= http://books.google.com/?id=7R0IGTSvIVIC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false}}</ref>{{sfn|Cox|Easley|2007|pp=30–37}}<ref>{{ref-llibre | títol = Who's Who in the New Testament | cognom = Brownrigg | nom = Ronald | any = 2002 |isbn=978-0-415-26036-7 | pàgines = 96–100 | editorial = Taylor & Francis}}</ref>
 
A {{Citar Bíblia|Lc|1|31}} Maria coneix per les paraules de l'àngel [[Arcàngel Gabriel|Gabriel]] que concebrà i donarà a llum un nen anomenat Jesús a través de l'acció de l'Esperit Sant.<ref name="marsh37"/><ref name=Jeffrey/> Com que Maria està embarassada, Josep té dubtes del seu compromís amb Maria,({{Citar Bíblia|Mt|1|19-20}}) però en el primer somni un àngel li demana que no tingui por de prendre a Maria per esposa perquè és l'Esperit Sant qui ha concebut Maria.<ref name=Talbert>{{ref-llibre | títol = Matthew| nom = Charles H.| cognom = Talbert | any = 2010 |isbn= 978-0-8010-3192-2| editorial = Baker Academic |url= http://books.google.com/?id=tbmoR2j0-sgC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false| pàgines = 29–30}}</ref> Quan Maria està a punt de donar a llum, va anar amb Josep fins a [[Natzaret]] per a inscriure al nen al cens ordenat per Cèsar August. Quan Maria ha de donar a llum no troben lloc a l'hostal i decideixen anar a un [[pessebre]] ({{Citar Bíblia|Lc|2|1-7}}). Els pastors van a Betlem a veure a Jesús després de ser-ne informats pels àngels i la notícia s'estén a l'estranger.({{Citar Bíblia|Lc|2|8-20}}). Després de la Presentació de Jesús al Temple, Josep, Maria i Jesús tornen a Natzaret.<ref name="marsh37"/><ref name=Jeffrey/> A {{Citar Bíblia|Mt|1|1-12}}, els [[Reis Mags]] o els Mags arriben d'Orient amb regals al jove Jesús, anomenat Rei dels Jueus. Herodes sent a parlar del naixement de Jesús i, volent matar-lo, ordena la [[Massacre dels Innocents|massacre dels nens de Betlem]]. Però un àngel adverteix a Josep en el seu segon somni, i la família [[Fugida a Egipte|fuig a Egipte]]. Després tornen i s'instal·len a Natzaret.<ref name=Talbert/><ref name="Harris Matthew">{{ref-llibre | cognom = Harris| nom = Stephen L.| títol = Understanding the Bible| editorial = Mayfield| any = 1985| pàgines = 272–85 |isbn=978-0-07-296548-3}}</ref><ref>{{ref-llibre | cognom = Schnackenburg | nom = Rudolf | títol = The Gospel of Matthew| any = 2002| isbn= 978-0-8028-4438-5 |ref=harv | editorial = Wm.B. Eerdmans Publishing |url= http://books.google.com/books?id=pvR39Z9O01kC&pg=PA9#v=onepage&q&f=false| pàgines = 9–11}}</ref>
 
==== Infant Jesús ====
La casa de Jesús s'identifica en els evangelis de Lluc i Mateu com la ciutat de Natzaret, a Galilea. Josep, espòs de Maria, apareix en la descripció de la infància de Jesús, però després ja no se'n parla més.<ref>{{ref-llibre | títol = Saint Joseph: His Life and His Role in the Church Today| nom = Louise B.| cognom = Perrotta| any = 2000 |isbn= 978-0-87973-573-9 | pàgines = 21, 110–112 | editorial = Our Sunday Visitor Publishing |llengua=anglès}}</ref> Els textos de Mateu, de Marc i l'[[Epístola als Gàlates]] mencionen els germans i les germanes de Jesús, però la paraula grega ''adelphos'' en aquests versos també es pot traduir com a "parents".<ref>{{ref-llibre | cognom = Bromiley| nom = Geoffrey W.| títol = International Standard Bible Encyclopedia: A–D |isbn=978-0-8028-3781-3| editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing| any = 1995| pàgina = 551}}</ref>
 
Escrit en grec, l'evangeli de Marc diu ({{Citar Bíblia|Mc|6|3}}) que Jesús era un τέκτων (''tekton''), un terme que s'acostuma a traduir com a fuster, i Mateu ({{Citar Bíblia|Mt|13|55}}) afirma que era el fill d'un ''tekton''.{{sfn|Vine|1940|p=170}} Encara que tradicionalment s'ha traduït "tekton" com a "fuster", és una paraula força general que també podria traduir-se en fabricant d'objectes o fins i tot constructor.<ref>{{ref-llibre | cognom1 = Liddell| nom1 = Henry G.| cognom2 = Scott| nom2 = Robert| títol = An Intermediate Greek–English Lexicon: The Seventh Edition of Liddell and Scott's Greek–English Lexicon | editorial = Clarendon Press| any = 1889| pàgina = 797}}</ref>{{sfn|Dickson|2008| pp= 68–69}} Més enllà dels relats del Nou Testament, l'associació de Jesús amb la fusta és una constant en les tradicions del {{segle|I}} i II. [[Justí el Màrtir]], al {{segle|II}}, escriu que Jesús va fer jous i arades.<ref>{{ref-llibre | cognom = Fiensy | nom = David | títol = Jesus the Galilean| editorial = Gorgias Press| any = 2007|isbn= 978-1-59333-313-3 | pàgina = 74}}</ref> Els evangelis indiquen que Jesús sabia llegir, parafrasejar i debatre els textos de la Bíblia, però això no implica que rebés classes formals d'escriptura.<ref name="literacy">{{ref-enciclopèdia | editor-last=Bockmuehl | editor-first= Markus N. A. | títol = Context, family and formation | nom = Craig A. | cognom = Evans| any = 2001| enciclopèdia = Cambridge companion to Jesus| editorial = Cambridge University Press |url= http://books.google.com/books?id=vSehrtQpcYcC&pg=PA14#v=onepage&q&f=false |isbn=978-0-521-79678-1| pàgines = 14, 21}}</ref>
 
==== Baptisme i temptació ====
[[Fitxer:Trevisani baptism christ.JPG|thumb|Representació del 1723 de l'escena del baptisme de Jesús, per part de Francesco Trevisani, amb el cel obrint-se i l'Esperit Sant descendint.<ref>{{ref-llibre | títol = Medieval art: a topical dictionary| nom = Leslie| cognom = Ross | any = 1996 |isbn= 978-0-313-29329-0 | pàgina = 30 | editorial = Greenwood Publishing Group}}</ref>|alt=Representació del baptisme de Jesús per part de Joan Baptista]]
Els relats evangèlics del baptisme de Jesús estan precedits per informació sobre Joan Baptista i el seu ministeri.{{sfn|Blomberg|2009|pp=224–229}}{{sfn|Köstenberger|Kellum|Quarles|2009|pp=141–143}}{{sfn|McGrath|2006|pp=16–22}} Mostren a Joan predicant de la penitència i el penediment per a la remissió dels pecats i fomentant la donació d'almoines als pobres ({{Citar Bíblia|Lc|3|11}}). Mostren a Joan batejant a la gent de l'àrea del [[riu Jordà]], aproximadament en el moment que Jesús va començar el seu ministeri. L'evangeli de Joan ({{Citar Bíblia|Jn|1|28}}) inicialment especifica que batejava on hi havia aigua abundant ({{Citar Bíblia|Jn|3|23}}).<ref>{{ref-llibre | títol = Big Picture of the Bible – New Testament| nom = Lorna D. | cognom = Nichols | any = 2009 |isbn= 978-1-57921-928-4 | pàgina = 12 | editorial = WinePress Publishing}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = John| nom = Gerard S.| cognom = Sloyan| any = 1987| isbn= 978-0-664-23436-2 | pàgina = 11 | editorial = Westminster John Knox Press}}</ref>
 
En els evangelis, Joan havia predit ({{Citar Bíblia|Lc|3|16}}) que arribaria algú "més potent" que ell,<ref name=EerRoger >{{ref-llibre | títol = Eerdmans commentary on the Bible| nom1 = James D.G.| cognom1 = Dunn| nom2 = John W. | cognom2 = Rogerson| any = 2003 |isbn= 978-0-8028-3711-0 | pàgina = 1010 | editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing}}</ref><ref name="Zanzig">{{ref-llibre | cognom = Zanzig| nom = Thomas| títol = Jesus of history, Christ of faith| any = 2000|isbn=978-0-88489-530-5| pàgina = 118|url= http://books.google.com/books?id=QMyiWpV-dx8C&lpg=PA118&pg=PA118#v=onepage&q=118%20%22the%20Baptist%22&f=false | editorial = Saint Mary's Press |llengua=anglès}}</ref> i [[Pau de Tars]] també s'hi refereix ({{Citar Bíblia|Ac|19|4}}).<ref name="Bruce1988"/> A {{Citar Bíblia|Mt|3|14}}, quan troba a Jesús, Joan Baptista diu que en comptes de batejar-lo, ell necessita ser batejat per Jesús, però Jesús el convenç que el bategi.{{sfn|Majerník|Ponessa|Manhardt|2005|pp= 27–31}} Després ho fa i Jesús surt de l'aigua, el cel s'obre i una veu del cel declara: "Aquest és el meu estimat, en qui m'he complagut" ({{Citar Bíblia|Mt|3|17}}). Llavors l'Esperit Sant descendeix sobre Jesús com un colom.<ref name=EerRoger /><ref name="Zanzig"/>{{sfn|Majerník|Ponessa|Manhardt|2005|pp= 27–31}} Aquest és un dels dos esdeveniments descrits en els evangelis on una veu del cel anomena [[Fill]] a Jesús, una denominació que no tornarà a utilitzar fins a la Transfiguració.{{sfn|Lee|2004|pp=21–30}}
 
Després del baptisme, els evangelis sinòptics descriuen com Jesús resisteix les temptacions del diable durant un dejuni de quaranta dies i quaranta nits al desert de Judea.{{sfn|Niswonger|1992|pp=[http://books.google.com/books?id=uyAXaNnz9sUC&lpg=PA143&pg=PA144#v=snippet&q=temptation&f=false 143]–146}}{{sfn|Redford|2007|p=[http://books.google.com/books?id=dDMQz5BVFbEC&pg=PA96#v=snippet&q=temptation&f=false 95]–98}} El baptisme i la temptació de Jesús serveixen com a preparació a Jesús pel seu ministeri públic.<ref>{{ref-llibre | cognom = Sheen| nom = Fulton J.| títol = Life of Christ| any = 2008| editorial = Random House|isbn=978-0-385-52699-9| pàgina = 65|url= http://books.google.com/books?id=KyqQKohpVR4C&pg=PA65#v=onepage&q&f=false}}</ref> L'evangeli de Joan no menciona cap altre esdeveniment, però sí que inclou un testimoni del Baptista, que afirma que va veure com l'Esperit baixava sobre Jesús ({{Citar Bíblia|Jn|1|32}}).<ref name="Zanzig"/>{{sfn|Boring|Craddock|2004|p=[http://books.google.com/books?id=N0tLXRIiIe0C&lpg=PA292&pg=PA292#v=onepage&q=%22the%20baptist%22&f=false 292]}}
 
=== Vida adulta ===
{{AP|Ministeri de Jesús|Sermó de la muntanya|Paràboles de Jesús|Miracles de Jesús|Transfiguració de Jesús}}
==== Ministeri públic ====
[[Fitxer:Bloch-SermonOnTheMount.jpg|thumb|Una pintura del segle XIX sobre el [[Sermó de la muntanya]], de [[Carl Bloch]] |alt=Jesús seu a dalt la muntanya i predica a la multitud]]
Els evangelis presenten a Joan Baptista com el precursor de Jesús. A partir del seu baptisme, Jesús comença el seu ministeri a Judea, a prop del riu Jordà, quan tenia "uns trenta anys" ({{Citar Bíblia|Lc|3|23}}). Després viatja, predica i fa miracles i amb el temps acaba el seu ministeri amb el Sant Sopar.{{sfn|McGrath|2006|pp=16–22}}
 
Al començament del seu ministeri, Jesús designa els dotze apòstols. Els evangelis de Marc i Mateu coincideixen que Jesús demana als quatre primers apòstols, pescadors, que el segueixin, i de seguida abandonen les seves xarxes i embarcacions ({{Citar Bíblia|Mt|4|18-20}}, {{Citar Bíblia|Mc|1|16-20}}). En l'[[Evangeli segons Joan]] s'exposa que quan [[Joan Baptista]] veu a Jesús l'anomena Anyell de Déu, i això fa que dos seguidors seus esdevinguin els primers dos primers deixebles de Jesús.{{sfn|Brown|1988|pp= 25–27}}{{sfn|Boring|Craddock|2004| pàgines = 292–293}} A més dels Dotze Apòstols, després del Sermó de la Muntanya s'identifica un grup molt més gran de persones com a deixebles ({{Citar Bíblia|Lc|6|17}}). A més, a {{Citar Bíblia|Lc|19|1-16}} Jesús envia setanta deixebles en parelles per a preparar les ciutats per la seva futura visita. Se'ls instrueix a acceptar l'hospitalitat, curar els malalts i anunciar que el Regne de Déu està arribant.<ref>{{ref-enciclopèdia | títol = The Gospel According to Luke | enciclopèdia = New Collegeville Bible Commentary: New Testament | editorial = Liturgical Press | any = 2009 | url= http://books.google.com/books?id=sdooTRyPMCwC&pg=PA255#v=onepage&q&f=false | pàgina = 255 | nom = Michael F. | cognom = Patella | editor-first=Daniel | editor-last=Durken | isbn=978-0-8146-3260-4}}</ref>
 
Els estudiosos divideixen el ministeri de Jesús en diverses etapes. Comença quan Jesús torna a Galilea des del desert de Judea després de rebutjar la temptació de Satanàs. Jesús predica al voltant de Galilea {{Citar Bíblia|Mt|4|18-20}}, on forma els seus primers deixebles que finalment formaran el nucli de l'[[Església primitiva]].{{sfn|McGrath|2006|pp=16–22}}{{sfn|Redford|2007|pp=117–130}} Aquest període inclou el Sermó de la Muntanya, un dels discursos més importants de Jesús,{{sfn|Redford|2007|pp=117–130}}<ref>{{ref-llibre | títol = The Sermon on the mount: a theological investigation| nom = Carl G.| cognom = Vaught| any = 2001 | editorial = Baylor University Press |isbn =978-0-918954-76-3 | pàgines = xi–xiv}}</ref> l'aturada de la tempesta, l'alimentació dels 5.000 homes, la caminada de Jesús sobre l'aigua i diversos altres miracles i paràboles.{{sfn|Redford|2007|pp=143–160}} Acaba amb la Confessió de Pere i la Transfiguració.<ref>{{ref-enciclopèdia | títol = Transfiguration, The | enciclopèdia = The New Schaff-Herzog Encyclopedia of Religious Thought: Son of Man-Tremellius V11 |isbn= 978-1-4286-3189-2 | editorial = Funk & Wagnalls Company | any = 1909 | url= http://books.google.com/books?id=js5-eDk13TcC&pg=PA493#v=onepage&q&f=false | pàgina = 493 | cognom = Nash | nom = Henry S. | editor-first=Samuel M. | editor-last=Jackson}}</ref><ref name="Barton132">{{ref-llibre | títol = The Cambridge companion to the Gospels| nom = Stephen C.| cognom = Barton |isbn= 978-0-521-80766-1 | pàgines = 132–133 | editorial = Cambridge University Press}}</ref>
 
Després del seu ministeri per la regió de [[Perea]], situada a l'est del Jordà entre el llac Tiberíades i la mar Morta, torna a l'àrea on va ser batejat ({{Citar Bíblia|Jn|10|40-42}}).{{sfn|Cox|Easley|2007|p=137}}{{sfn|Redford|2007| pp= 211–229}} El ministeri final de Jesús a Jerusalem comença amb l'entrada triomfal a Jerusalem el [[Diumenge de Rams]].{{sfn|Cox|Easley|2007|pp=155–170}} Als evangelis sinòptics, durant aquesta setmana Jesús expulsa els mercaders del Temple i pateix la traïció de Judes. Aquest període culminarà amb el Sant Sopar i el Discurs de Comiat.{{sfn|Blomberg|2009|pp=224–229}}{{sfn|Cox|Easley|2007|pp=155–170}}{{sfn|Redford|2007|pp=257–274}}
 
==== Predicació i miracles ====
[[Fitxer:Hoffman-ChristAndTheRichYoungRuler.jpg|thumb|"Jesús i el jove ric" de Heinrich Hofmann, 1889]]
Entre els ensenyaments de Jesús hi ha "paraules i obres".<ref name=WPent212 />{{sfn|Walvoord|Zuck|1983|p=346}} Les paraules inclouen una sèrie de sermons, així com paràboles que apareixen durant la narració dels evangelis sinòptics (al de Joan no hi ha paràboles). Les obres inclouen els miracles i altres actes realitzats durant el ministeri de Jesús.<ref name=WPent212 /> Tot i que els evangelis canònics són la principal font dels ensenyaments de Jesús, les epístoles paulines ofereixen alguns dels relats més primerencs.{{sfn|Blomberg|2009|pp=441–442}}
 
L'evangeli de Joan presenta els ensenyaments de Jesús, no només com la seva pròpia predicació, sinó com a revelació divina. Joan Baptista, per exemple, afirma a {{Citar Bíblia|Jn|3|34}}: "Aquell que ha estat enviat per Déu diu les paraules de Déu, perquè té l'Esperit sense mesura." A {{Citar Bíblia|Jn|7|16}} Jesús diu, "La meva doctrina no és meva, sinó del qui m'ha enviat." Afirma el mateix a {{Citar Bíblia|Jn|14|10}}: "No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi. Les paraules que us dic no surten de mi, sinó del Pare que és el pare que habita en mi qui fa les obres."<ref name="autogenerated98"/><ref>{{ref-llibre | títol = The missions of Jesus and the disciples according to the Fourth Gospel| nom = Andreas J.| cognom = Köstenberger| any = 1998| isbn= 978-0-8028-4255-8 | editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing | pàgines = 108–109}}</ref>
 
El Regne de Déu (també anomenat el Regne dels Cels en Mateu) és un dels elements clau dels ensenyaments de Jesús al Nou Testament.{{sfn|France| 2007|p= 102}} Jesús promet que els qui accepten el seu missatge entraran al Regne de Déu. Demana a la gent que es penedeixi dels pecats per a dedicar-se completament a Déu.<ref name="Britannica">{{ref-enciclopèdia | url= http://www.britannica.com/EBchecked/topic/303091/Jesus-Christ | títol = Jesus Christ | enciclopèdia = Encyclopædia Britannica | consulta = 13 abril 2013| nom1 = Ed P.| cognom1 = Sanders | nom2 = Jaroslav J.| cognom2 = Pelikan}}</ref> Jesús diu als seus seguidors que s'adhereixin estrictament a la [[llei jueva]], tot i que alguns el perceben com el qui vol trencar aquesta llei, per exemple pel que fa al [[dissabte]].<ref name=Britannica /> Quan se li pregunta quin és el manament més important Jesús diu: "Estima al Senyor el teu Déu amb tota l'ànima i amb tot el pensament... i el segon és semblant: Estima els altres com a tu mateix ({{Citar Bíblia|Mt|22|37-39}}). Altres ensenyaments ètics de Jesús inclouen estimar els enemics, abstenir-se de l'odi i la luxúria, i parar l'altra galta ({{Citar Bíblia|Mt|5|21-44}}).<ref>{{ref-llibre | url= http://books.google.com/books?id=LlMVrmA-b-4C&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false | títol = Kingdom Ethics: Following Jesus in Contemporary Context | editorial = InterVarsity Press | any = 2003 | pàgines = 102–103, 138–140, 197–198, 295–298 | isbn=978-0-8308-2668-1 | nom1 = Glen H. | cognom1 = Stassen | nom2 = David P. | cognom2 = Gushee}}</ref>
 
Als evangelis hi ha unes trenta paràboles que signifiquen una tercera part dels ensenyaments de Jesús.<ref name="autogenerated98">{{ref-llibre | nom = Eric F.| cognom = Osborn| any = 1993 | títol = The emergence of Christian theology| isbn= 978-0-521-43078-4 | pàgina = 98 | editorial = Cambridge University Press}}</ref><ref>{{ref-llibre | nom = J. Dwight| cognom = Pentecost| any = 1998 | títol = The parables of Jesus: lessons in life from the Master Teacher| isbn= 978-0-8254-9715-5 | pàgina = 10 | editorial = Kregel Publications}}</ref> Les paràboles apareixen dins dels sermons més llargs i en altres llocs de la narració.<ref>{{ref-llibre | títol = The Sermons of Jesus the Messiah| nom = E. Keith| cognom = Howick| any = 2003 | editorial = WindRiver Publishing |isbn= 978-1-886249-02-8| pàgines = 7–9}}</ref> Sovint contenen simbolisme, i en general es refereixen al món físic per a parlar de l'[[espiritualitat|espiritual]].<ref>{{ref-llibre | nom = Friedrich G. | cognom = Lisco | any = 1850 | títol = The Parables of Jesus | editorial = Daniels and Smith Publishers| pàgines = 9–11 |url= http://books.google.com/books?id=OoIuAAAAYAAJ&pg=PA9#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-llibre | nom = Ashton | cognom = Oxenden| any = 1864 | títol = The parables of our Lord? | editorial = William Macintosh Publishers| pàgina = 6 |url= http://books.google.com/books?id=5bUCAAAAQAAJ&pg=PA6#v=onepage&q&f=false}}</ref> Els temes més habituals de les paràboles són la bondat i la generositat de Déu i els perills de la transgressió.<ref>{{ref-llibre | url= http://books.google.com/books?id=dPdANFaNgagC&pg=448#v=onepage&q&f=false | títol = Interpreting the Parables | editorial = InterVarsity Press | any = 2012 | pàgina = 448 | isbn=978-0-8308-3967-4 | nom = Craig L. | cognom = Blomberg}}</ref> Algunes de les paràboles, com la [[Paràbola del fill pròdig]] ({{Citar Bíblia|Lc|15|11-32}}), són relativament simples, però d'altres, com la [[Paràbola de la llavor que creix tota sola]] ({{Citar Bíblia|Mc|4|26-29}}), són més difícils d'entendre.<ref>{{ref-web | nom = Madeleine I. | cognom = Boucher |url= http://www.pbs.org/wgbh/pages/frontline/shows/religion/jesus/parables.html | títol = The Parables | editor = BBC | consulta = 3 juny 2013}}</ref>
 
En els relats evangèlics, Jesús dedica gran part del seu ministeri fent miracles, especialment curacions.{{sfn|Green|McKnight |Marshall|1992|p=299}} Els quatre relats sumen 35 o 36 miracles.<ref>{{ref-llibre | cognom = Phillips| nom = John| títol = Jesus Our Lord: 24 Portraits of Christ Throughout Scripture| any = 2007| editorial = Kregel Publications|isbn=978-0-8254-9617-2| pàgina = 102|url= http://books.google.com/books?id=pV-pbNwQHj8C&pg=PT52#v=onepage&q&f=false}}</ref> Els miracles poden ser classificats en dues categories principals: miracles de sanació i miracles de la natura.{{sfn|Twelftree|1999|p=350}} Els miracles de curació inclouen cures de malalties físiques, exorcismes i resurrecció dels morts.{{sfn|Green|McKnight|Marshall|1992|p=300}} Els altres miracles mostren el poder de Jesús sobre la natura i inclouen la [[conversió de l'aigua en vi]], caminar sobre l'aigua i calmar la tempesta, entre d'altres. Jesús afirma que els miracles provenen de Déu. Quan els seus rivals l'acusen de fer exorcismes amb el poder de [[Belzebú]], el príncep dels dimonis, Jesús replica que els fa per l'"Esperit de Déu". ({{Citar Bíblia|Mt|12|28}}) o amb el "dit de Déu" ({{Citar Bíblia|Lc|11|20}}).<ref name=Britannica /><ref>{{ref-llibre | títol = Zondervan King James Version Commentary: New Testament| any = 2010| editorial = Zondervan|isbn=978-0-310-25150-7| pàgina = 100|url= http://books.google.com/books?id=Js9nFESO0VAC&pg=PA100#v=onepage&q&f=false | nom1 = Edward E.| cognom1 = Hindson | nom2 = Daniel R.| cognom2 = Mitchell}}</ref>
 
En Joan, els miracles de Jesús són descrits com a "signes" per a provar la seva missió i divinitat.<ref name=Sign/><ref>{{ref-llibre | cognom = Ehrman| nom = Bart D.| títol = Jesus, Interrupted: Revealing the Hidden Contradictions in the Bible (And Why We Don't Know About Them)| any = 2009| editorial = HarperCollins|isbn=978-0-06-186328-8| pàgina = 84|url= http://books.google.com/books?id=QDiT3ytZ8FEC&pg=PA84#v=onepage&q&f=false}}</ref> No obstant això, en els Sinòptics, quan li pregunten que faci miracles per a provar la seva autoritat, Jesús s'hi nega.<ref name=Sign>{{ref-llibre | títol = Introducing the New Testament: Its Literature and Theology| any = 2001| editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing|isbn=978-0-8028-3717-2| pàgina = 198|url= http://books.google.com/books?id=GP2VY68mp7AC&pg=PA198#v=onepage&q&f=false | nom1 = Paul J.| cognom1 = Achtemeier | nom2 = Joel B. | cognom2 = Green | nom3 = Marianne M.| cognom3 = Thompson |llengua=anglès}}</ref> A més, en els evangelis sinòptics la multitud respon regularment als miracles de Jesús amb sorpresa i el pressiona per a curar malalts. En l'evangeli de Joan, Jesús no rep pressions per la multitud, que respon als seus miracles amb confiança i fe.{{sfn|Twelftree|1999|p=236}} Una característica compartida entre tots els miracles de Jesús en els relats dels evangelis és que ell els realitza lliurement i mai demana ni accepta cap forma de pagament.<ref>{{ref-llibre | cognom = van der Loos| nom = Hendrik| títol = The Miracles Of Jesus| any = 1965| editorial = Brill| pàgina = 197|url= http://books.google.com/books?id=n4geAAAAIAAJ&pg=PA197#v=onepage&q&f=false}}</ref> Els episodis evangèlics que inclouen descripcions dels miracles de Jesús també solen incloure els ensenyaments, i els miracles per si sols sempre s'utilitzen per a ensenyar.<ref name=WPent212 />{{sfn|Twelftree|1999 |p=95}} Molts dels miracles mostren la importància de la fe. En la curació dels deu leprosos i la [[Resurrecció de la filla de Jaire]], per exemple, als que se'n beneficien se'ls diu que el motiu de la seva curació és que han tingut fe.{{sfn|Donahue|Harrington|2002|p= 182}}<ref>{{ref-llibre | cognom = Lockyer| nom = Herbert| any = 1988 | títol = All the Miracles of the Bible| isbn= 978-0-310-28101-6 | pàgina = 235 | editorial = Zondervan}}</ref>
 
==== Transfiguració ====
[[Fitxer:Transfiguration by Lodovico Carracci.jpg|thumb|Representació de Lodovico Carracci del 1594 sobre la [[Transfiguració de Jesús]] |alt=Jesús, vestit de blanc, al costat de Moisès i Elies. Tres apòstols, sorpresos, miren l'escena.]]
Aproximadament en la meitat de cadascun dels tres evangelis sinòptics hi ha dos episodis relacionats que marquen un punt d'inflexió en la narrativa: la confessió de Sant Pere i la Transfiguració de Jesús.<ref name="Barton132"/><ref name="KingsburyMark">{{ref-llibre | títol = The Christology of Mark's Gospel| nom = Jack D. | cognom = Kingsbury | any = 1983 |isbn= 978-1-4514-1007-5 | editorial = Fortress Press| pàgines = 91–95}}</ref> Es produeixen a prop de [[Banias]], al nord del Mar de Galilea, al començament del viatge final a Jerusalem que acabarà en la Passió i Resurrecció de Jesús.<ref name="Karris">{{ref-llibre | títol = The Collegeville Bible Commentary: New Testament | nom = Robert J.| cognom = Karris| any = 1992 |isbn= 978-0-8146-2211-7 | editorial = Liturgical Press | pàgines = 885–886}}</ref> Aquests esdeveniments marquen el començament de la revelació gradual de la identitat de Jesús als seus deixebles i la seva predicció del seu propi sofriment i de la mort.{{sfn|Lee|2004|pp=21–30}}<ref name="Barton132" /><ref name="Nobbs" />
 
La confessió de Pere comença com un diàleg entre Jesús i els seus deixebles a {{Citar Bíblia|Mt|16|13}}, {{Citar Bíblia|Mc|8|27}} i {{Citar Bíblia|Lc|9|18}}. En Mateu, Jesús pregunta als seus deixebles, "qui dieu que són jo?" Simó Pere respon, "Tu ets el Messies, el Fill de Déu viu."<ref name="Karris" /><ref>{{ref-llibre | títol = Who do you say that I am? Essays on Christology| nom1 = Jack D.| cognom1 = Kingsbury| nom2 = Mark A.| cognom2 = Powell| nom3 = David R. | cognom3 = Bauer | any = 1999 |isbn= 978-0-664-25752-1 | editorial = Westminster John Knox Press | pàgina = xvi}}</ref>{{sfn|Donahue|Harrington|2002|p= 336}} Jesús replica, "Feliç de tu, Simó de Jonàs! Perquè això no t'ho ha revelat ningú de carn i sang, sinó el Pare que està al cel." Amb aquesta benedicció Jesús afirma que els títols que Pere li ha posat són una revelació divina, i per tant declara inequívocament que ell és tant Crist com el Fill de Déu.<ref name="OneTeacher">{{ref-llibre | títol = One teacher: Jesus' teaching role in Matthew's gospel | editorial = Walter de Gruyter| nom = John Y. H.| cognom = Yieh | any = 2004|isbn =978-3-11-018151-7| pàgines = 240–241|url= http://books.google.com/?id=g0-NaraCrAoC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false}}</ref>{{sfn|Pannenberg|1968|pp=53–54}}
 
El relat de la Transfiguració apareix a {{Citar Bíblia|Mt|17|1-9}}, {{Citar Bíblia|Mc|9|2-8}}, i {{Citar Bíblia|Lc|9|28-36}}.{{sfn|Lee|2004|pp=21–30}}<ref name="Barton132"/><ref name="Nobbs">{{ref-llibre | títol = The Content and the Setting of the Gospel Tradition| nom1 = Mark | cognom1 = Harding| nom2 = Alanna | cognom2 = Nobbs | any = 2010 |isbn= 978-0-8028-3318-1 | pàgines = 281–282 | editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing}}</ref> Jesús pren a Pere i a dos apòstols més fins a una muntanya sense nom on "es transfigurà davant d'ells: la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits es van convertir en un blanc enlluernador."{{sfn|Lee|2004|pp=72–76}} Un núvol brillant va aparèixer al seu voltant i una veu des del núvol va dir: "Aquest és el meu fill, l'estimat, amb qui m'ha complagut, escolteu-lo" ({{Citar Bíblia|Mt|17|1-9}}).{{sfn|Lee|2004|pp=21–30}} La Transfiguració reafirma que Jesús és el Fill de Déu (com en el baptisme) i l'ordre "escolteu" l'identifica com a missatger i portaveu de Déu.<ref name="Meta47">{{ref-llibre | títol = Metamorphosis: the Transfiguration in Byzantine theology and iconography| nom = Andreas | cognom = Andreopoulos | any = 2005 |isbn= 978-0-88141-295-6 | pàgines = 47–49 | editorial = St Vladimir's Seminary Press}}</ref>
 
=== Mort i resurrecció ===
[[Fitxer:Leonardo da Vinci (1452-1519) - The Last Supper (1495-1498).jpg|thumb|L'últim sopar, per Leonardo da Vinci]]
{{AP|Entrada triomfal a Jerusalem|Expulsió dels mercaders del Temple|Sant Sopar|Oració a l'hort de Getsemaní|Judici a Jesús|Corona d'espines|Crucifixió de Jesús|Enterrament de Jesús|Ascensió de Jesús}}
La descripció de l'última setmana de la vida de Jesús (sovint anomenada Setmana de la Passió) ocupa al voltant d'una tercera part dels evangelis canònics,<ref name=Turner613 /> començant amb la descripció de l'entrada triomfal a Jerusalem fins a la seva Crucifixió.{{sfn|Blomberg|2009|pp=224–229}}{{sfn|Cox|Easley|2007|pp=155–170}} L'última setmana a Jerusalem és la conclusió del viatge a través de [[Perea]] i [[Judea]] que Jesús començà a Galilea.{{sfn|Cox|Easley|2007|pp=155–170}} Just abans de l'entrada a Jerusalem, l'evangeli de Joan inclou la [[Resurrecció de Llàtzer]], que fa augmentar la tensió entre Jesús i les autoritats.{{sfn|Cox|Easley|2007|pp=155–170}}
 
==== Entrada final a Jerusalem ====
[[Fitxer:Gérôme - L'entrée du Christ à Jérusalem - cadre.jpg|thumb|La pintura sobre Jesús 'Entrada triomfal a Jerusalem' de Jean-Léon Gérôme, 1897|alt=Jesús munta un ase a Jersualem i una gran multitud el rep.]]
En els quatre evangelis canònics, l'última entrada de Jesús a Jerusalem és al començament de l'última setmana de la seva vida, uns dies abans del Sant Sopar, que marca el començament de la narració de la Passió.{{sfn|Boring|Craddock|2004|pp=256–258}}{{sfn|Evans|2005|pp=114–118}} El dia de l'entrada a Jerusalem s'identifica com a diumenge segons Marc i Joan i com a dilluns segons Mateu, mentre que Lluc no l'identifica.{{sfn|Boring|Craddock|2004| pàgines = 256–258}}{{sfn|Majerník|Ponessa|Manhardt|2005|pp=133–134}}{{sfn|Evans|2003|pp=381–395}} Després de sortir de [[Betània]] Jesús munta un pollí a Jerusalem i la gent del camí posen capes i petites branques dels arbres al davant seu com una estora mentre canten part dels {{Citar Bíblia|Sl|1118|25-26}}.{{sfn|Boring|Craddock|2004| pàgines = 256–258}}{{sfn|Majerník|Ponessa|Manhardt|2005|pp=133–134}}{{sfn|Evans|2003|pp=381–395}} Les multituds aclamen la seva entrada a Jerusalem, el que afegeix tensió entre ell i el poder establert.{{sfn|Cox|Easley|2007|pp=155–170}}
 
En els tres evangelis sinòptics l'entrada a Jerusalem és seguida per la purificació del Temple; en ella, Jesús expulsa els mercaders, acusant-los de convertir el temple en una cova de lladres per les seves activitats comercials. Aquesta és l'única causa que porta a Jesús a utilitzar la força física al llarg de tots els relats evangèlics.{{sfn|Evans|2005|p=49}}<ref name=Anderson158 >{{ref-llibre | títol = The Fourth Gospel And the Quest for Jesus| nom = Paul N.| cognom = Anderson | any = 2006 |isbn=978-0-567-04394-8 | editorial = Continuum | pàgina = 158}}</ref> {{Citar Bíblia|Jn|2|13-16}} inclou una narració similar molt abans, però entre els erudits no hi ha consens sobre si es refereix al mateix episodi.{{sfn|Evans|2005|p=49}}<ref name=Anderson158 /> Els sinòptics inclouen paràboles i sermons que ja apareixen en altres parts dels evangelis com la ''Paràbola de l'ofrena de la vídua al temple'' ({{Citar Bíblia|Marc|12|41-44}} i {{Citar Bíblia|Lluc|21|1-4}}) i la ''Profecia de la [[Parusia]]'' o segona vinguda de Crist ({{Citar Bíblia|Mateu|24|1-31}}, {{Citar Bíblia|Marc|13|1-27}} i {{Citar Bíblia|Lluc|21|5-36}}), però les situen una setmana més tard de l'entrada a Jerusalem.{{sfn|Boring|Craddock|2004| pàgines = 256–258}}{{sfn|Evans|2003|pp=381–395}}
 
Els sinòptics expliquen els conflictes entre Jesús i els ancians dels jueus que van tenir lloc durant la Setmana de Passió com els jueus qüestionant l'autoritat de Jesús, o les crítiques als fariseus, on Jesús els critica i els anomena hipòcrites.{{sfn|Boring|Craddock|2004| pàgines = 256–258}}{{sfn|Evans|2003|pp=381–395}} Judes Iscariot, un dels [[dotze apòstols]], comparteix part dels ensenyaments dels ancians jueus i arriba a un acord amb ells quan es compromet a lliurar-los a Jesús per [[trenta monedes de plata]].<ref name=Lockyer106 >{{ref-llibre | títol = All the Apostles of the Bible| nom = Herbert | cognom = Lockyer | any = 1988 |isbn= 978-0-310-28011-8 | editorial = Zondervan | pàgines = 106–111}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = The Synoptic Gospels and the Book of Acts| nom = Doremus A. | cognom = Hayes | any = 2009 |isbn= 978-1-313-53490-1 | pàgina = 88 | editorial = HardPress}}</ref>
 
==== L'últim sopar ====
[[Fitxer:Última Cena - Juan de Juanes.jpg|thumb|El [[Sant Sopar]], representat en aquesta pintura de [[Juan de Juanes]] del segle XVI|alt=Representació de l'Últim Sopar. Jesús seu al centre, els seus apòstols estan al seu voltant.]]
 
L'Últim Sopar és l'últim àpat que Jesús comparteix amb els dotze apòstols a Jerusalem abans de la crucifixió. L'Últim sopar és mencionat als quatre evangelis canònics, i per Pau a la [[Primera Epístola als Corintis]] ({{Citar Bíblia|1 Co|11|23-26}}).<ref name=Fahlbusch52 >{{ref-llibre | títol = The Encyclopedia of Christianity| volum = 4| nom = Erwin | cognom = Fahlbusch| any = 2005| isbn= 978-0-8028-2416-5 | pàgines = 53–56 |url= http://books.google.com/books?id=C5V7oyy69zgC&pg=PA53#v=onepage&q&f=false | editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing |llengua=anglès}}</ref>{{sfn|Evans|2003|pp=465–477}}{{sfn|Cox|Easley|2007|pp=180–191}} Durant l'àpat, Jesús prediu que un dels seus apòstols el trairà.{{sfn|Cox|Easley|2007|p=182}} Malgrat la negació de tots els apòstols, Jesús reitera que el traïdor seria un dels presents. {{Citar Bíblia|Mt|26|23-25}} i {{Citar Bíblia|Jn|13|26-27}} identifiquen específicament a Judes com al traïdor.<ref name=Fahlbusch52 />{{sfn|Evans|2003|pp=465–477}}{{sfn|Cox|Easley|2007|p=182}}
 
Als sinòptics, Jesús pren el pa, el parteix i el dóna als deixebles dient: "Aquest és el meu cos entregat per vosaltres". A continuació va prendre d'una copa i els va dir: "Aquesta copa és vessada per vosaltres per a ser la nova aliança amb la meva sang" ({{Citar Bíblia|Lc|22|19-20}}).<ref name=Fahlbusch52 /><ref>{{ref-llibre | editorial = Oxford University Press| títol = Oxford Dictionary of the Christian Church| nom1 = F. L. | cognom1 = Cross | nom2 = E. A. | cognom2 = Livingstone| any = 2005| isbn= 978-0-19-280290-3| capítol = Eucharist}}</ref> El sagrament cristià de l'[[Eucaristia]] es basa en aquest fet.<ref>{{CathEncy| wstitle=The Blessed Eucharist as a Sacrament | nom = Joseph | cognom = Pohle}}</ref> Tot i que l'Evangeli de Joan no inclou una descripció del ritual del pa i el vi en l'últim sopar, la majoria dels estudiosos coincideixen que les paraules de Joan ({{Citar Bíblia|Joan|6|58-59}}) al discurs del Pa de Vida tenen un caràcter eucarístic i estan relacionades amb l'origen de l'Eucaristia que hi ha als evangelis sinòptics i als escrits de Pau sobre l'Últim Sopar.{{sfn|Freedman|2000|p=792}}
 
En els quatre evangelis Jesús prediu que Pere el negarà tres vegades abans que el gall canti tres vegades el matí de l'endemà.<ref name="Denial">{{ref-llibre | títol = Peter: apostle for the whole church| nom = Pheme | cognom = Perkins | editorial = Fortress Press | any = 2000 |isbn= 978-1-4514-1598-8 | pàgina = 85}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = The Gospel according to Matthew, Volume 1| nom = Johann P.| cognom = Lange| any = 1865| editorial = Charles Scribner Co| pàgina = 499}}</ref> En Lluc i Joan, la predicció es fa durant l'Últim Sopar ({{Citar Bíblia|Lc|22|34}}, {{Citar Bíblia|Jn|22|33-34}}). En Mateu i Marc, la predicció es fa després del Sopar, i Jesús també prediu que tots els seus deixebles l'abandonaran ({{Citar Bíblia|Mt|26|31-34}}, {{Citar Bíblia|Mc|14|27-30}}).{{sfn|Walvoord|Zuck|1983|pp=83–85}} L'evangeli de Joan ofereix l'únic relat de Jesús rentant els peus als seus deixebles abans del menjar.<ref name="Harris Matthew"/> Joan també inclou un llarg sermó de Jesús preparant els deixebles (ara sense Judes) per a la seva partida.{{Citar Bíblia|Jn|14|17}} es coneixen com el Discurs de Comiat i són significatius per a la [[Cristologia]].<ref name=Gail142 >{{ref-llibre | títol = John| nom1 = Gail R.| cognom1 = O'Day| nom2 = Susan | editorial = Westminster John Knox Press | cognom2 = Hylen| any = 2006 |isbn= 978-0-664-25260-1| pàgines = 142–168}}</ref><ref name=Herman546 >{{ref-llibre | títol = The Gospel according to John | nom = Herman | cognom = Ridderbos| any = 1997| isbn= 978-0-8028-0453-2| editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing| pàgines = 546–576}}</ref>
 
==== Arrest a Getsemaní ====
[[Fitxer:Caravaggio - Taking of Christ - Dublin - 2.jpg|thumb|Una representació del [[bes de Judes]] i l'arrest de Jesús del segle XVII, de Caravaggio|alt=El bes de Judes a Jesús, i els soldats el detenen.]]
Després de l'Últim Sopar, Jesús, acompanyat dels seus deixebles, se'n va a pregar. Mateu i Marc identifiquen el lloc com l'Hort de [[Getsemaní]], mentre que Lluc diu que és al [[Mont de les Oliveres]].{{sfn|Walvoord|Zuck|1983|pp=83–85}}{{sfn|Majerník|Ponessa|Manhardt|2005|p=169}} Judes apareix al jardí acompanyat per una multitud que inclou els sacerdots jueus, els ancians i persones armades. El [[bes de Judes]] serveix als soldats per identificar a Jesús entre la multitud, i de seguida el van a detenir.{{sfn|Walvoord|Zuck|1983|pp=83–85}}{{sfn|Evans|2003|pp=487–500}} En un intent d'aturar-los, un dels deixebles de Jesús utilitza una espasa per a tallar l'orella d'un home.{{sfn|Walvoord|Zuck|1983|pp=83–85}}{{sfn|Evans|2003|pp=487–500}} Lluc diu que Jesús cura miraculosament la ferida, i Joan diu que Jesús critica la violència dels seus, ordenant als seus deixebles a no impedir que sigui arrestat. A {{Citar Bíblia|Mt|26|52}} Jesús diu, "Qui viu amb l'espasa, mor amb l'espasa".{{sfn|Walvoord|Zuck|1983|pp=83–85}}{{sfn|Evans|2003|pp=487–500}} Després de l'arrest de Jesús, els seus deixebles van a la clandestinitat i Pere, quan és qüestionat, nega tres vegades conèixer a Jesús.{{sfn|Walvoord|Zuck|1983|pp=83–85}} Després de la tercera negació escolta el cant del gall, recorda la predicció de Jesús i el busca amb la mirada. Pere llavors plora amargament.<ref name="Denial"/>
 
==== Judici ====
[[Fitxer:Jaume Huguet - The Flagellation of Christ - WGA11796.jpg|thumb|350px|[[La Flagel·lació (Huguet)|La Flagel·lació]], predel·la pintada per [[Jaume Huguet]] per a un retaule dedicat a Sant Marc (1436). Museu de Louvre]]
Després de la seva detenció, Jesús és portat al [[Sanedrí]], a l'òrgan judicial jueu.{{sfn|Brown|1997|p= 146}} Els evangelis difereixen en els detalls dels judicis.<ref>{{ref-llibre | cognom = Bromiley| nom = Geoffrey W.| títol = International Standard Bible Encyclopedia: E–J |isbn=978-0-8028-3782-0| editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing| any = 1988| pàgines = 1050–1052|url= http://books.google.ca/books?id=yklDk6Vv0l4C&pg=PA1050#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès}}</ref> En {{Citar Bíblia|Mt|26|57}}, {{Citar Bíblia|Mc|14|53}} i {{Citar Bíblia|Lc|22|54}}, Jesús és portat a la casa del gran sacerdot [[Caifàs]], on és burlat i colpejat. L'endemà al matí els caps dels sacerdots i dels escribes el porten al consell.{{sfn|Evans|2003|pp=487–500}}{{sfn|Blomberg|2009|pp=396–400}}<ref name=Holman608 >{{ref-llibre | editorial = B&H Publishing Group | títol = Holman Concise Bible Dictionary| any = 2011 |isbn= 978-0-8054-9548-5| pàgines = 608–609}}</ref> {{Citar Bíblia|Jn|18|12-14}} afirma que Jesús primer és portat a [[Annàs]], que està per sobre de Caifàs, i després al gran sacerdot.{{sfn|Evans|2003|pp=487–500}}{{sfn|Blomberg|2009|pp=396–400}}<ref name=Holman608 />
 
Durant els judicis orals Jesús parla molt poc, gairebé no es defensa i dóna respostes molt poc freqüents i indirectes a les pregunets dels sacerdots, propiciant que el colpegin. En {{Citar Bíblia|Mt|26|62}} Caifàs li pregunta: "No tens resposta?"{{sfn|Evans|2003|pp=487–500}}{{sfn|Blomberg|2009|pp=396–400}}<ref name=Holman608 /> En {{Citar Bíblia|Mc|14|61}} el gran sacerdot li pregunta: "Ets tu el Messies, el Fill de Déu Viu?". Jesús replica "Jo sóc" i després prediu la vinguda del "Fill de l'home".<ref name=Britannica /> Això provoca que Caifàs s'estripi la túnica amb ira i l'acusi de blasfèmia. En Mateu i Lluc, la resposta de Jesús és més ambigua:<ref name=Britannica />{{sfn|Evans|2003|p=495}} A {{Citar Bíblia|Mt|26|64}} ell respon "Tu ho has dit", i a {{Citar Bíblia|Lc|22|70}} ell diu, "Tu dius que jo sóc".{{sfn|Blomberg|2009|pp=396–398}}<ref>{{ref-llibre | títol = Luke's presentation of Jesus: a christology| nom = Robert F.| cognom = O'Toole| any = 2004| isbn= 978-88-7653-625-0| pàgina = 166 | editorial = Editrice Pontificio Istituto Biblico}}</ref>
 
Prenent a Jesús a la cort de Pilat, els ancians jueus demanen al governador romà [[Ponç Pilat]] que jutgi i condemni a Jesús, acusant-lo d'afirmar ser el Rei dels Jueus.<ref name=Holman608 /> L'ús de la paraula "rei" és central per entendre la discussió entre Jesús i Pilat. En {{Citar Bíblia|Jn|18|36}} Jesús diu: "El meu regne no és d'aquest món", però no nega ser Rei dels Jueus.<ref>{{ref-llibre | editorial = Twenty-Third Publications| títol = The Names of Jesus| nom = Stephen J.| cognom = Binz | any = 2004 |isbn= 978-1-58595-315-8| pàgines = 81–82}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = John| nom = H. A.| cognom = Ironside | any = 2006 |isbn= 978-0-8254-9619-6 | pàgina = 454 | editorial = Kregel Academic}}</ref> En {{Citar Bíblia|Lc|23|7-15}} Pilat s'adona que Jesús és galileu, i per tant està sota la jurisdicció d'Herodes.{{sfn|Niswonger|1992|p=172}}{{sfn|Majerník|Ponessa|Manhardt|2005|p=181}} Pilat envia a Jesús a Herodes per a ser jutjat,{{sfn|Carter|2003|pp=120–121}} però Jesús no respon a les preguntes d'Herodes. Herodes i els seus soldats es burlen de Jesús, li posen un vestit car per disfressar-lo de rei i li retorna a Pilat,{{sfn|Niswonger|1992|p=172}} que llavors convoca els ancians jueus i anuncia: "No trobo cap culpa en aquest home".{{sfn|Carter|2003|pp=120–121}}
 
Observant el costum de la Pasqua en aquell moment, Pilat permet que un presoner escollit pels ciutadans sigui alliberat. Per això demana a la gent que escullin entre Jesús i un assassí anomenat [[Barrabàs]]. Persuadit pels ancians ({{Citar Bíblia|Mt|27|29}}), la multitud decideix deixar anar a Barrabàs i crucificar a Jesús.{{sfn|Blomberg|2009| pp=400–401}} Pilat escriu un rètol amb la inscripció "Jesús de Natzaret, el Rei dels Jueus" (abreujat com [[INRI]] en les representacions) per a ser col·locat a la creu de Jesús, ({{Citar Bíblia|Jn|19|19}}),{{sfn|Brown|1988|p=93}} després [[Flagel·lació de Jesús|ordena que el flagel·lin]] i que el crucifiquin. Els soldats li posen una [[corona d'espines]] al cap i el ridiculitzen. Després el colpegen i se'n mofen abans de portar-lo al Calvari,<ref name=Senior>{{ref-llibre | títol = The Passion of Jesus in the Gospel of Matthew| nom = Donald | cognom = Senior | any = 1985| isbn= 978-0-8146-5460-6 | editorial = Liturgical Press | pàgina = 124}}</ref> també anomenat Gòlgota, on el crucifiquen.{{sfn|Evans|2003|pp=487–500}}<ref name=Holman608 />{{sfn|Blomberg|2009|p=402}}
 
==== Crucifixió ====
[[Fitxer:Pietro Perugino 040.jpg|thumb|Representació de [[Pietro Perugino]] de la [[Crucifixió de Jesús]], 1482|alt=Representació de Jesús a la creu]]
La crucifixió de Jesús es descriu als quatre evangelis canònics. Després dels judicis, Jesús és portat al Calvari carregant la seva creu en un recorregut que la tradició cristiana anomena el [[Via Crucis]]. Els tres evangelis sinòptics indiquen que [[Simó de Cirene]] l'ajuda després d'haver estat obligat a fer-ho per part dels romans.{{sfn|Evans|2003|pp=509–520}}{{sfn|Köstenberger|Kellum|Quarles|2009|pp=211–214}} A {{Citar Bíblia|Lc|23|27-28}} Jesús els diu a les dones de la multitud que no plorin per ell, sinó per ells mateixos i pels seus fills.{{sfn|Evans|2003|pp=509–520}} Al Calvari, ofereixen a Jesús un analgèsic. Segons Mateu i Marc, el rebutja.{{sfn|Evans|2003|pp=509–520}}{{sfn|Köstenberger|Kellum|Quarles|2009|pp=211–214}}
 
Després de crucificar Jesús, els soldats es van jugar a sorts la seva roba i tant els soldats com els qui passen per davant de Jesús se'n burlen. Jesús és crucificat entre dos lladres condemnats, un dels quals reprèn a Jesús, mentre que l'altre el defensa.{{sfn|Evans|2003|pp=509–520}}{{sfn|Doninger|1999|p=271}} Els soldats romans trenquen les cames dels dos lladres per accelerar la mort, però no trenquen les de Jesús perquè ja està mort. A {{Citar Bíblia|Jn|19|34}}, un soldat clava una llança al costat de Jesús, i surt sang i aigua.{{sfn|Doninger|1999|p=271}} A {{Citar Bíblia|Mateu|27|51-54}}, quan Jesús mor, les cortines del Temple s'esquincen i un terratrèmol esquerda el terra. Atemorit pels esdeveniments, un centurió romà afirma que Jesús era el Fill de Déu.{{sfn|Evans|2003|pp=509–520}}{{sfn|Köstenberger|Kellum|Quarles|2009|pp=213–214}}
 
El mateix dia [[Josep d'Arimatea]], amb el permís de Ponç Pilat, amb l'ajut de [[sant Nicodem]], treuen el cos de Jesús de la creu, l'emboliquen en un drap net i posen el cos en un nou sepulcre excavat a la roca.{{sfn|Evans|2003|pp=509–520}} L'endemà els jueus demanen permís a Pilat per a segellar el sepulcre amb una pedra i col·locar vigilància per assegurar-se que ningú s'endurà el cos.({{Citar Bíblia|Mateu|27|62-66}}){{sfn|Evans|2003|pp=509–520}}{{sfn|Morris|1992| pàgina = 727}}
 
==== Resurrecció ====
[[Fitxer:Jesus ascending to heaven.jpg|thumb|L'ascenssió de Jesús al Cel, representat per John Singleton Copley, 1775|alt=Jesús ascendeix al Cel.]]
Els relats del Nou Testament expliquen que el primer dia de la setmana després de la crucifixió (generalment interpretat com a diumenge), el sepulcre es descobreix que està buit i els seus seguidors es troben amb Jesús ressuscitat. Els seguidors arriben al sepulcre a primera hora del matí i troben un o dos homes o àngels vestits amb robes brillants.{{Citar Bíblia|Mc|16|9}} i {{Citar Bíblia|Jn|20|15}} indiquen que Jesús s'apareix primer a [[Maria Magdalena]], i a {{Citar Bíblia|Lc|24|1}} s'afirma que ella és una de les santes dones.{{sfn|Evans|2003|pp=521–530}}{{sfn|Cox|Easley|2007|pp=216–226}}
 
Després de descobrir la tomba buida, Jesús fa una sèrie d'aparicions als deixebles.{{sfn|Evans|2003|pp=521–530}} Inclouen l'episodi dels dubtes de Tomàs i els deixebles d'Emaús, on Jesús va trobar-se amb dos deixebles. [[La pesca miraculosa]] és un miracle al Mar de galilea, després que Jesús animi a Pere a servir els seus seguidors.{{sfn|Evans|2003|pp=521–530}}{{sfn|Cox|Easley|2007|pp=216–226}}
 
Abans de pujar la cel, Jesús anima els deixebles a difondre els seus ensenyaments a totes les nacions del món.{{Citar Bíblia|Lc|24|51}} afirma que Jesús després és "portat a dalt del cel". L'Ascensió té lloc a {{Citar Bíblia|Ac|1|1-11}} i es menciona a {{Citar Bíblia|1 Tm|3|16}}. A {{Citar Bíblia|1 Pe|3|22}} afirma que "havent pujat al cel, àngels, autoritats i potestats se sotmetran a ell".{{sfn|Evans|2003|pp=521–530}}
 
Els Fets dels Apòstols descriuen diverses aparicions de Jesús després de la seva Ascensió.{{Citar Bíblia|Ac|7|55}} descriu una visió de sant Esteve just abans de la seva mort.<ref>{{ref-llibre | títol = ''The Acts of the Apostles'' | cognom = Frederick F.| nom = Bruce| isbn= 978-0-8028-0966-7| any = 1990| editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing |url= http://books.google.com/?id=2lN0ibbLOHEC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false | pàgina = 210}}</ref> En el camí a [[Damasc]], l'apòstol Pau de Tars es converteix al cristianisme després de veure una llum encegadora i sentir una veu que deia: "Jo soc Jesús, aquell qui persegueixes" ({{Citar Bíblia|Ac|9|5}}).<ref name=Wiersbe350 /><ref name=HarringtonActs /> A {{Citar Bíblia|Ac|9|10-18}}, Jesús instrueix Ananies de Damasc per a curar a Pau. Aquesta és l'última conversa amb Jesús explicada a la Bíblia segons el [[Llibre de l'Apocalipsi]],<ref name=Wiersbe350 >{{ref-llibre | títol = The Wiersbe Bible Commentary: The Complete New Testament| nom = Warren W. | editorial = David C Cook | cognom = Wiersbe | any = 2007| isbn =978-0-7814-4539-9 | pàgines = 350–352}}</ref><ref name=HarringtonActs >{{ref-llibre | títol = The Acts of the Apostles | editorial = Liturgical Press | nom1 = Luke T.| cognom1 = Johnson| nom2 = Daniel J.| cognom2 = Harrington| any = 1992| isbn= 978-0-8146-5807-9| pàgines = 164–167}}</ref> on un home anomenat Joan rep la revelació de Jesús respecte a l'[[escatologia cristiana]].<ref>{{CathEncy |wstitle=Apocalypse | cognom = Van den Biesen | nom = Christian}}</ref>
 
== Interpretació històrica ==
{{AP|Jesús històric}}
Els evangelis van ser considerats relats històrics precisos fins al [[Segle de les llums]], quan se'n va qüestionar la fiabilitat i es va establir una distinció entre el Jesús descrit pels Evangelis i el Jesús de la història que es coneix a través també d'altres fonts.{{sfn|Levine|2006|p=5}} Des del {{segle|XVIII}} es van dur a terme tres estudis científics independents sobre el Jesús històric, cadascun amb característiques diferents i segons diversos criteris de recerca.{{sfn|Witherington|1997|pp=9–13}}{{sfn|Powell|1998|pp=19–23}} Els erudits han estudiat i debatut diverses qüestions relacionades amb el Jesús històric, com la seva existència, l'origen i fiabilitat històrica dels Evangelis i les altres fonts i el retrat exacte de la figura històrica.
 
=== Existència ===
[[Fitxer:WorksJosephus1640TP.jpg|thumb|L'edició del 1640 dels escrits del segle I de Flavi Josep, on parla de Jesús{{sfn|Blomberg|2009|pp=431–436}}|alt=Portada del "Famós i memorable treball de Flavi Josep"]]
La teoria del [[Mite de Jesús]], que va aparèixer al {{segle|XVIII}}, qüestiona l'existència de Jesús. Els seus defensors sostenen que Jesús és un mite inventat pels primers Cristians.<ref>{{ref-llibre | títol = A theory of primitive Christian religion| nom = Gerd| cognom = Theissen| any = 2003 |isbn= 978-0-334-02913-7 | editorial = SCM Press | pàgines = 23–27}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = The historical Jesus: ancient evidence for the life of Christ| cognom = Habermas| nom = Gary| any = 1996 |isbn= 978-0-89900-732-8 | editorial = College Press | pàgines = 27–31, 47–51}}</ref>{{sfn|Van Voorst|2000| pp= 7–8}} Els partidaris de la teoria diuen que hi ha una manca de referències conegudes escrites sobre Jesús durant la seva vida i poques referències no cristianes durant el {{segle|I}}, i per això qüestionen la veracitat dels textos existents.{{sfn|Eddy|Boyd|2007|p=162}} Al principi del {{segle|XX}}, estudiosos com G. A. Wells, Robert M. Price, Thomas Brodie i Dollar van presentar diversos arguments a favor de la teoria del Mite de Jesús.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Dollar |nom=Jason |cognom2=Pinkerton |nom2=Bradley |títol=Contend: A Survey of Christian Apologetics on a High School Level |url= http://books.google.cat/books?id=gjpwoaCtzAUC&pg=PA49&dq=invention+jesus+Earl+Doherty&hl=ca&sa=X&ei=FG9xUcmQEoeBhQfiqYHwAw&ved=0CDkQ6AEwAg#v=onepage&q=invention%20jesus%20Earl%20Doherty&f=false |llengua=anglès | editorial=Jason Dollar |data=2009 |pàgines=49-50 |isbn=1593305834}}</ref>
<ref>{{ref-llibre | cognom = Wells| nom = G. A. | editor-first= Tom | editor-last=Flynn |títol=The New Encyclopedia of Disbelief| editorial = Prometheus Books| any = 2007| pàgina = 446 |isbn=978-1-59102-391-3}}</ref>{{sfn|Stanton|2002|p=143}}{{sfn|Eddy|Boyd|2007|pp=24–27}} No obstant això, avui en dia pràcticament tots els estudiosos de l'antiguitat estan d'acord en la historicitat de Jesús i consideren plenament històrics esdeveniments com el seu bateig o la seva crucifixió.{{sfn|Dunn|2003|p=339}}<ref>{{ref-llibre | cognom = Brown | nom = Raymond E. | any = 1994 | editorial = Doubleday |isbn=978-0-385-19397-9 | títol = The Death of the Messiah: from Gethsemane to the Grave: A Commentary on the Passion Narratives in the Four Gospels| pàgina = 964}}</ref>{{sfn|Stanton|2002|p=145}} Tant Robert E. Van Voorst com Michael Grant sostenen que hi ha consens entre els historiadors que actualment totes les teories sobre la no-existència de Jesús estan refutades.{{sfn|Van Voorst|2000|p=16}}
 
Per a respondre si la manca de referències contemporànies implica que Jesús no va existir, Van Voorst ha escrit que "com tot bon estudiant d'història sap, l'[[argument per silenci]] és especialment perillós"{{sfn|Van Voorst|2000|p= 14}} i generalment fracassen si no és que el fet és conegut per l'autor i és suficientment important i rellevant per a ser mencionat en el context d'un determinat document.<ref>{{ref-llibre | títol = From Reliable Sources: An Introduction to Historical Methods| nom1 = Martha C. | cognom1 = Howell | nom2 = Walter | cognom2 = Prevenier | any = 2001| isbn= 978-0-8014-8560-2 | editorial = Cornell University Press| pàgines = 73–74}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = Research Methodology in History| editorial = Atlantic Publishers & Dist| nom = Krishnaji | cognom = Chitnis | any = 2006|isbn= 978-81-7156-121-6 | pàgina = 56}}</ref> Bart D. Ehrman argumenta que, tot i que Jesús va tenir un gran impacte en les generacions futures, en la societat de la seva època l'impacte va ser "pràcticament nul". Per tant seria erroni esperar relats de l'època del que va fer.{{sfn|Ehrman|1999|p= 56}}
 
Per Ehrman els arguments que es basen en la falta d'evidència física o arqueològics de Jesús i dels escrits sobre ell són pobres, ja que no hi ha evidència de "gairebé ningú" que hagi viscut al {{segle|I}}".<ref name=EhrmanDid29>{{ref-llibre | cognom = Ehrman| nom = Bart D.| títol = Did Jesus Exist?: The Historical Argument for Jesus of Nazareth| any = 2012| editorial = HarperOne| pàgina = 29|isbn=978-0-06-208994-6 |url =http://books.google.com/books?id=hf5Rj8EtsPkC&printsec=frontcover&dq=did+jesus+exist+bart+ehrman&hl=ca&sa=X&ei=qV7-Ud7TDpTM9ASP_oAI&ved=0CDgQ6AEwAA#v=snippet&q=%22nearly%20anyone%20who%20lived%20in%20the%20first%20century%22&f=false}}</ref> Teresa Okure escriu que l'existència de figures històriques s'estableix amb l'anàlisi de referències posteriors a ells, i no de relíquies o restes contemporànies.<ref>{{ref-llibre | cognom = Teresa| nom = Okure | títol=Handbook for the Study of the Historical Jesus |url= http://books.google.com/books?id=LuKMmVu0tpMC&pg=PA953#v=onepage&q&f=false | editor-last1=Holmen| editor-first2= Stanley E.| editor-last2= Porter | any = 2011| isbn= 978-90-04-16372-0 | pàgines = 953–954| editor-first= Tom | editorial = Brill}}</ref>
 
Diversos estudiosos adverteixen contra l'ús dels arguments de la ignorància, que consideren poc concloents o fal·laços.<ref>{{ref-llibre | títol = A Systematic Theory of Argumentation| nom1 = Frans H. | cognom1 = van Eemeren | nom2 = Rob | cognom2 = Grootendorst| any = 2003| isbn= 978-0-521-53772-8| editorial = Cambridge University Press | pàgina = 182}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = The Blackwell Dictionary of Western Philosophy| nom1 = Nicholas | cognom1 = Bunnin | nom2 = Jiyuan | cognom2 = Yu | any = 2009| editorial = John Wiley & Sons| isbn= 978-0-470-99721-5 | pàgina = 48}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = Arguments from Ignorance| nom = Douglas | cognom = Walton | any = 2009| isbn= 978-0-271-01474-6| editorial = Pennsylvania State University Press | pàgines = 1–4}}</ref> Douglas Walton afirma que els arguments de la ignorància només poden conduir a conclusions sòlides en els casos que es pot suposar que la nostra "base de coneixements és total".<ref>{{ref-publicació | nom = Douglas| cognom = Walton| títol = Nonfallacious arguments from ignorance| publicació = American Philosophical Quarterly | volum = 29| exemplar = 4| any = 1992| pàgines = 381–387}}</ref>
 
Les fonts no cristianes utilitzades per establir l'existència històrica de Jesús inclouen les obres dels historiadors del {{segle|I}} [[Flavi Josep]] i [[Tàcit]].<ref>{{ref-llibre | editor-last=Bockmuehl | editor-first= Markus N. A. | nom = Christopher | cognom = Tuckett | any = 2001|títol= Cambridge Companion to Jesus| editorial = Cambridge University Press|isbn=978-0-521-79678-1| pàgines = 123–4| citació = Tot això fa que les teories sobre que l'existència de Jesús va ser una invencó cristiana és, almenys, altament inversemblant i absurda. El fet que Jesús va existir, que va ser crucificat sota Ponç Pilat (per alguna raó) i que tenia un grup de seguidors que van continuar donant suport a la seva causa, sembla ser part de la base segura de la tradició històrica. Si no hi ha res més, l'evidència de les fonts no cristianes ens pot donar la certesa de la realitat dels fets.}}</ref>{{sfn|Blomberg|2009|pp=431–436}}{{sfn|Van Voorst|2000|pp=39–53}} Louis H. Feldman ha considerat que "pocs han dubtat de l'autenticitat" de les referències de Flavi Josep sobre Jesús a [[s:The Antiquities of the Jews/Book XX#Chapter 9|book 20]] de les ''[[Antiguitats judaiques]]'', molt pocs estudiosos posen en dubte.{{sfn|Van Voorst|2000| p= 83}}<ref>{{ref-llibre | cognom = Maier| nom = Paul L.| any = 1995| títol = Josephus, the essential works: a condensation of Jewish antiquities and The Jewish war| isbn= 978-0-8254-3260-6 | pàgina = 285 |url= http://books.google.com/books?id=c2Tu1Yp3n0EC&pg=PA285#v=onepage&q&f=false}}</ref> Tàcit parla de Crist i de la seva execució per Pilat a [[wikisource:The Annals (Tacitus)/Book 15#44|book 15]] de la seva obra anomenada ''[[Annals (Tàcit)|Annals]]''. En general els estudiosos consideren que la referència a Tàcit sobre l'execució de Jesús és autèntica i se li concedeix un valor històric com a font romana independent.<ref>{{ref-llibre | títol = Jesus and His Contemporaries: Comparative Studies| nom = Craig A.| cognom = Evans | any = 2001 |isbn =978-0-391-04118-9| pàgina = 42 |url= http://books.google.com/books?id=DRcQ2bkLxc8C&pg=PA42#v=onepage&q&f=false | editorial = Brill}}</ref>
 
=== Historicitat dels fets ===
{{imatge múltiple|peu= El senador romà i historiador Tàcit escrigué sobre la crucifixió de Jesús als Annals, una història de l'Imperi Romà durant el segle I.
|alineació= right
 
|imatge1= Wien- Parlament-Tacitus.jpg
|amplada1= 150
|peu1=
| alt1=A white statue of a man
|imatge2= MII.png
|amplada2= 152
|peu2=
| alt2=An apparently old document
}}
Els treballs per a la reconstrucció històrica de la vida de Jesús han canviat l'enfocament maximalista del {{segle|XIX}}, en el qual els relats dels evangelis eren acceptats com una evidència fiable, a l'enfocament "minimalista" de principis del {{segle|XX}}, que gairebé no accepta res com a històric.<ref>{{ref-llibre | títol = The Historical Jesus of the Gospels| nom = Craig S.| cognom = Keener | any = 2012 | isbn= 978-0-8028-6292-1 | editorial = William B. Eerdmans Publishing | pàgina = 163}}</ref> A la dècada del 1950, en una segona fase de la [[recerca del Jesús històric]], les aproximacions minimalistes es van esvair, i al {{segle|XX}}I, minimalistes com Price són minoria.{{sfn|Chilton|Evans|1998|p= 27}}{{sfn|Evans|2012|pp=4–5}} Tot i que la creença en la infal·libilitat dels evangelis no pot ser recolzada històricament, molts estudiosos des dels anys 1980 han sostingut que més enllà dels pocs fets que es consideren històricament certs alguns altres elements de la vida de Jesús són "històricament probables".{{sfn|Chilton|Evans|1998|p= 27}}<ref>{{ref-llibre | títol = Jesus in Contemporary Scholarship| nom = Marcus J.| cognom = Borg | any = 1994| isbn= 978-1-56338-094-5 | editorial = Continuum| pàgines = 4–6}}</ref>{{sfn|Theissen|Winter|2002|pp=142–143}} La investigació científica moderna sobre el Jesús històric se centra també en la identificació dels elements probables.<ref>{{ref-llibre | títol = John, Jesus, and History, Volume 1: Critical Appraisals of Critical Views| nom1 = Paul N.| cognom1 = Anderson| nom2 = Felix | cognom2 = Just | nom3 = Tom| cognom3 = Thatcher | any = 2007| isbn= 978-1-58983-293-0 |url= http://books.google.com/books?id=ryybidJYMAQC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false | editorial = Society of Biblical Lit| pàgina = 131}}</ref>{{sfn|Meier|2006|p=124}}
 
La majoria dels estudiosos moderns consideren que el baptisme i crucifixió de Jesús van ser fets clarament històrics James D.G. Dunn afirma que "generen un assentiment gairebé universal" i aquesta certesa és tan gran que "és gairebé impossible dubtar o negar" la seva historicitat tenint en compte a més que sovint són els punts de partida per a l'estudi del Jesús històric.{{sfn|Dunn|2003|p=339}} Els estudiosos fan servir també el criteri de la vergonya, segons el qual als primers cristians no se'ls hauria acudit inventar la dolorosa mort del seu líder{{sfn|Meier|2006|pp=126–128}} o un baptisme que podria implicar que Jesús hauria comès pecats i se n'hauria volgut penedir.{{sfn|Powell|1998|p=47}}<ref>{{ref-llibre | cognom = Murphy| nom = Catherine| títol = John the Baptist: Prophet of Purity for a New Age| any = 2003| editorial = Liturgical Press|isbn=978-0-8146-5933-5| pàgines = 29–30|url= http://books.google.com/books?id=so_G78SBXAoC&pg=PA29#v=onepage&q&f=false}}</ref>
 
Els estudiosos utilitzen una sèrie de criteris, com el criteri de certificació múltiple, la coherència bíblica o el criteri de discontinuïtat per jutjar la historicitat dels esdeveniments.{{sfn|Rausch|2003|pp=36–37}} La historicitat d'un esdeveniment també depèn de la fiabilitat de la font. L'[[Evangeli segons Marc]], el més antic, generalment és considerat el més fiable des d'un punt de vista històric.<ref>{{ref-llibre | títol = John, Jesus, and History, Volume 2| any = 2007| editorial = Society of Biblical Lit|isbn=978-1-58983-293-0| pàgina = 291|url= http://books.google.com/books?id=ryybidJYMAQC&pg=PA291#v=onepage&q&f=false | nom1 = Paul N.| cognom1 = Anderson| nom2 = Felix | cognom2 = Just | nom3 = Tom| cognom3 = Thatcher}}</ref> L'[[Evangeli segons Joan]], l'últim en ser escrit, difereix considerablement dels [[evangelis sinòptics]], i per tant generalment es considera menys fiable. Per exemple, molts experts no consideren que la resurrecció de Llàtzer fos un esdeveniment històric, en part perquè només apareix en Joan.<ref>{{ref-llibre | cognom = Bauckham| nom = Richard| títol = Jesus and the Eyewitnesses: The Gospels as Eyewitness Testimony| any = 2006| editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing|isbn=978-0-8028-3162-0| pàgina = 196|url= http://books.google.com/books?id=zcVVp_YD4w4C&pg=PA196#v=onepage&q&f=false}}</ref> Amy-Jill Levine considera que hi ha un consens en la trajectòria bàsica de la vida de Jesús, ja que la majoria d'estudiosos estan d'acord que Jesús va ser batejat per Joan Baptista, jutjat per les autoritats jueves acusat de voler-se fer passar per Déu, va fer algunes curacions, va ensenyar paràboles, tenia seguidors que anaven amb ell i va ser crucificat per ordre de Ponç Pilat.{{sfn|Levine|2006|p=4}}
 
=== Retrats de Jesús ===
La investigació moderna sobre el Jesús històric no ha donat lloc a una imatge unificada de la figura històrica, en part a causa de la varietat de les tradicions acadèmiques representades pels estudiosos.{{sfn|Theissen|Winter|2002|pp=4–5}} Ben Witherington afirma que "ara hi ha tants retrats del Jesús històric com pintors acadèmics".{{sfn|Witherington|1997|p=77}} Tant Bart Ehrman com Andreas Köstenberger sostenen que donada l'escassetat de fonts històriques, en general és difícil per a qualsevol estudiós de construir un retrat de Jesús que es pugui considerar vàlid històricament més enllà dels elements bàsics de la seva vida.{{sfn|Köstenberger|Kellum|Quarles|2009|pp=117–125}}{{sfn|Ehrman|1999|pp=22–23}} Els retrats de Jesús construïts en aquests estudis sovint difereixen entre si, i tampoc coincideixen del tot amb la imatge retratada als evangelis.{{sfn|Theissen|Winter|2002|p=5}}<ref>{{ref-llibre | títol = Oxford Dictionary of the Christian Church| pàgina = 775 |isbn=978-0-19-280290-3 | editorial = Oxford University Press}}</ref>
 
Els perfils principals del tercer intent de trobar un retrat de Jesús es poden agrupar en funció de si prepresenten a Jesús principalment com un profeta apocalíptic, un sanador carismàtic, un filòsof cínic, el veritable Messies o un profeta igualitari del canvi social.<ref name=CambHist23>{{ref-llibre | títol = The Cambridge History of Christianity| volum = 1 | nom1 = Margaret M.| cognom1 = Mitchell | nom2 = Frances M. | cognom2 = Young | any = 2006| isbn= 978-0-521-81239-9| editorial = Cambridge University Press| pàgina = 23 |url= http://books.google.com/books?id=6UTfmw_zStsC&pg=PA23#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès}}</ref>{{sfn|Köstenberger|Kellum|Quarles|2009|pp=124–125}} Cadascun d'aquests tipus presenta una sèrie de variants, i alguns erudits rebutgen els elements bàsics d'alguns retrats.{{sfn|Rausch|2003|p=127}} No obstant això, els atributs que es descriuen en els retrats de vegades se superposen, i els estudiosos que difereixen en alguns atributs de vegades estan d'acord amb d'altres.<ref>{{ref-llibre | títol=Handbook for the Study of the Historical Jesus | editorial = Brill | any = 2011 | nom = Colin | cognom = Brown | pàgina = 1416 | url= http://books.google.com/books?id=LuKMmVu0tpMC&pg=PA1416#v=onepage&q&f=false | isbn=978-90-04-16372-0 | editor1-first=Tom | editor1-last=Holmen | editor2-first=Stanley E. | editor2-last=Porter |llengua=anglès}}</ref>
 
=== Llenguatge i aparença ===
[[Fitxer:CompositeJesus.JPG|thumb|Les representacions de l'etnicitat de Jesús han estat influenciades per motius culturals.{{sfn|Houlden|2006|pp=63–99}}<ref name=Erricker44 />|alt=Twelve depictions of Jesus from around the world]]
Jesús va créixer a Galilea, on va tenir lloc gran part del seu ministeri.{{sfn|Green|McKnight|Marshall|1992|p=442}} Els idiomes que es parlaven a Galilea i Judea al {{segle|I}} inclouen l'[[arameu]], que era la llengua predominant, l'[[hebreu]] i el [[grec]].<ref name=BarrLang >{{ref-publicació | nom = James| cognom = Barr| títol = Which language did Jesus speak| publicació = Bulletin of the John Rylands University Library of Manchester| any = 1970| volum = 53| exemplar = 1| pàgines = 9–29 |url= https://www.escholar.manchester.ac.uk/uk-ac-man-scw:1m2973}}</ref><ref name=Porter110 >{{ref-llibre | títol = Handbook to exegesis of the New Testament| nom = Stanley E.| cognom = Porter| any = 1997| isbn= 978-90-04-09921-0 | editorial = Brill | pàgines = 110–112}}</ref> La majoria dels estudiosos coincideixen que a principis del {{segle|I}} l'arameu era la llengua materna de gairebé totes les dones de Galilea i Judea.<ref>{{ref-llibre | títol = Discovering the language of Jesus| nom = Douglas | cognom = Hamp | any = 2005 |isbn= 978-1-59751-017-2 | editorial = Calvary Chapel Publishing | pàgines = 3–4}}</ref> La majoria dels erudits recolzen la teoria que Jesús va parlar tant arameu com hebreu i grec.<ref name=BarrLang /><ref name=Porter110 /><ref>{{ref-llibre | títol = Jesus in history and myth| nom = R. Joseph| cognom = Hoffmann | any = 1986| isbn=978-0-87975-332-0 | editorial = Prometheus Books | pàgina = 98}}</ref> Dunn afirma que hi ha un "consens substancial" que Jesús va fer-la transmetre la major part dels seus ensenyaments en arameu.{{sfn|Dunn|2003|pp=313–315}}
 
Els erudits moderns estan d'acord que Jesús era jueu.<ref>{{ref-llibre | editor-first=Andreas | editor-last=Schmidt |isbn=978-0-567-04200-2 | any = 2004 | editorial = Continuum |url= http://books.google.com/books?id=GgoLAF4iVdQC&pg=PA146#v=onepage&q&f=false | pàgina = 146 | títol = The Jewishness of Jesus in the 'Third Quest' | nom = Tom | cognom = Holmen}}</ref> No obstant això, en una revisió de l'estat dels estudis moderns, Levine escriu que tota la qüestió de l'etnicitat és "plena de dificultats" i que "més enllà de reconèixer que Jesús era jueu" poques vegades els investigadors tenen en compte què vol dir que fos jueu.{{sfn|Levine|2006|p=10}}
 
El Nou Testament no dóna cap descripció de l'aparença física de Jesús abans de la seva mort, en general és indiferent a les aparences racials i no es refereix a les característiques de les persones que esmenta.<ref>{{ref-llibre | nom = Robin M. | cognom = Jensen | títol=The Blackwell Companion to Jesus| editor-first=Delbert| editor-last= Burkett| any = 2010 |isbn= 978-1-4443-5175-0 | pàgines = 477–502 | editorial = John Wiley & Sons}}</ref><ref name=Perkinson30 >{{ref-llibre | títol = The likeness of the king: a prehistory of portraiture in late medieval France| nom = Stephen | cognom = Perkinson | any = 2009 |isbn= 978-0-226-65879-7 | editorial = University of Chicago Press | pàgina = 30}}</ref><ref name=Kidd48 >{{ref-llibre | títol = The forging of races: race and scripture in the Protestant Atlantic world| nom = Colin| cognom = Kidd| any = 2006| isbn =978-1-139-45753-8 | editorial = Cambridge University Press | pàgines = 48–51}}</ref> El llibre de l'Apocalipsi descriu les característiques d'un Jesús glorificat en una visió({{Citar Bíblia|Ap|1|13-16}}), però es refereix a Jesús en forma celestial després de la seva mort i resurrecció.<ref>{{ref-llibre | títol = Revelation| nom = William C.| cognom = Pender | any = 1998 |isbn= 978-0-664-22858-3 | editorial = Westminster John Knox Press | pàgines = 14–16}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = Revelation 1–11 | nom = John | cognom = MacArthur| pàgines = 37–39| any = 1999|url= http://books.google.com/?id=QMAejPLa1CsC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false |isbn=978-1-57567-613-5 | editorial = Moody Publishers}}</ref> Jesús probablement semblava un jueu típic del seu temps i d'acord amb alguns estudiosos és probable que hagués tingut una aparença vigorosa a causa de la seva ascètica i l'estil de vida itinerant.<ref>{{ref-notícia | cognom = Gibson| nom = David| títol = What Did Jesus Really Look Like?|url= http://www.nytimes.com/2004/02/21/arts/what-did-jesus-really-look-like.html?pagewanted=all&src=pm| obra = New York Times| data = 21 febrer 2004}}</ref> James H. Charlesworth indica que és "molt probable" que el rostre de Jesús fos "marró fosc i bronzejat del sol", i la seva estatura "hauria estat d'entre 1,65m i 1,70m".<ref>{{ref-llibre | nom = James H.| cognom = Charlesworth | títol = The Historical Jesus: An Essential Guide | editorial = Abingdon Press | any = 2008 | pàgina = 72 |isbn=978-0-687-02167-3}}</ref>
 
=== Arqueologia ===
[[Fitxer:Kafarnaum BW 20.jpg|thumb|L'antiga sinagoga, al costat del Mar de Galilea]]
{{AP|Jesús i l'arqueologia}}
Malgrat l'absència de restes arqueològiques específiques associades inequívocament amb Jesús, al {{segle|XX}}I ha crescut l'interès dels estudiosos en l'arqueologia com a font per comprendre millor la situació socioeconòmica i política de l'època i la vida de Jesús.<ref>{{ref-llibre | nom = Jonathan L.| cognom = Reed | títol=The Historical Jesus in Context| editor-first=Jill | editor-last=Levine| editorial = Princeton University Press | any = 2006 |isbn= 978-0-691-00992-6 | pàgines = 40–47}}</ref>{{sfn|Evans|2012|p=1}}<ref name=Charlesworth11 >{{ref-llibre | nom = James H.| cognom = Charlesworth |títol=Jesus and archaeology| editor-first= James H.| editor-last= Charlesworth | any = 2006 |isbn= 978-0-8028-4880-2 | editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing | pàgines = 11–15}}</ref> Charlesworth afirma que alguns erudits moderns volen ignorar els descobriments arqueològics que aporten llum sobre la vida a Galilea i Judea en l'època de Jesús.<ref name=Charlesworth11 /> Jonathan Reed indica que la principal aportació de l'arqueologia a l'estudi del Jesús històric és la reconstrucció del seu món social.{{sfn|Reed|2002|p=18}}
 
David Gowler estableix que un estudi acadèmic interdisciplinari de l'arqueologia, l'anàlisi textual i el context històric pot aportar llum sobre Jesús i els seus ensenyaments.<ref name=Gowler>{{ref-llibre | títol = What are they saying about the historical Jesus?| nom = David B. | cognom = Gowler | any = 2007| isbn= 978-0-8091-4445-7| editorial = Paulist Press| pàgina = 102}}</ref> Un exemple són els estudis arqueològics a [[Cafarnaüm]]. Malgrat les freqüents referències a Cafanaüm en el Nou Testament, se'n diu poc.{{sfn|Reed|2002|pp=139–156}} Tanmateix, l'evidència arqueològica recent mostra que, contràriament a les creences anteriors, Cafarnaüm era pobre i petita, sense ni tan sols un fòrum romà o una àgora.<ref name=Gowler/><ref>{{ref-llibre |títol=Jesus and archaeology | editor-first= James H.| editor-last= Charlesworth | any = 2006 |isbn= 978-0-8028-4880-2 | pàgina = 127 |url= http://books.google.com/books?id=QoIS7VApH6cC&pg=PA127#v=onepage&q&f=false | editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing |llengua=anglès}}</ref> Aquest descobriment arqueològic té sentit a la llum de la visió acadèmica que considera que Jesús defensava que les persones que vivien en aquesta zona de Galilea es poguessin moure lliurement.<ref name=Gowler/>
 
=== Relíquies de Jesús ===
{{Principal|Relíquies relacionades amb Jesús}}
Diverses [[relíquia|relíquies]] s'han atribuït a Jesús durant la història del cristianisme. Tot i que algunes persones creuen en l'autenticitat d'algunes relíquies, altres la posen en dubte. Per exemple, el teòleg catòlic del {{segle|XVI}} [[Erasme]] va escriure sarcàsticament sobre la proliferació de les relíquies i el nombre d'edificis on se'n guarden de la fusta de la [[Vera Creu|creu utilitzada en la crucifixió]].{{sfn|Dillenberger|1999|p=5}} De la mateixa manera, mentre que els experts debaten sobre si Jesús va ser crucificat amb tres claus o amb quatre, n'hi ha trenta que continuen essent venerats com a relíquies a tot Europa.<ref>{{CathEncy|wstitle =Holy Nails| títol = Holy Nails| nom = Herbert| cognom = Thurston}}</ref> Algunes relíquies, com les suposades restes de la corona d'espines, només reben la visita d'un modest nombre de pelegrins, mentre que d'altres com el [[Sant sudari]], associat amb la devoció catòlica a la [[Santa Faç de Jesús]], han rebut milions de persones<ref>{{ref-notícia | cognom = Delaney| nom = Sarah| títol = Shroud exposition closes with more than 2 million visits|url= http://www.catholicnews.com/data/stories/cns/1002157.htm| obra = Catholic News Service| data = 24 maig 2010}}</ref> inclòs els papes [[Joan Pau II]] i [[Benet XVI]].<ref>{{ref-web | cognom = Wojtyła | nom = Karol J.| títol = Pope John Paul II's address in Turin Cathedral|url= http://www.vatican.va/holy_father/john_paul_ii/travels/documents/hf_jp-ii_spe_24051998_sindone_en.html| editor = Vatican Publishing House| data = 24 maig 1998}}</ref><ref>{{ref-notícia | cognom = Squires| nom = Nick| títol = Pope Benedict says Shroud of Turin authentic burial robe of Jesus|url= http://www.csmonitor.com/World/Europe/2010/0503/Pope-Benedict-says-Shroud-of-Turin-authentic-burial-robe-of-Jesus| obra = Christian Science Monitor| data = 3 maig 2010}}</ref> Les investigacions no han trobat proves definitives de l'autenticitat de les restes atribuïdes a Jesús.<ref>{{ref-llibre | cognom = Nickell| nom = Joe| títol = Relics of the Christ| any = 2007| editor = University Press of Kentucky|isbn=978-0-8131-3731-5| pàgina = 191|url= http://books.google.com/books?id=J-m_mblG-A8C&pg=PT210&dq=most+scholars+jesus+relics+authentic&hl=ca&sa=X&ei=ClkAUoeyMonm8wSwhoGQBA&ved=0CGkQ6AEwBw#v=snippet&q=not%20a%20single%2C%20reliably%20authenticated%20relic%20of%20Jesus%20exists&f=false}}</ref>
 
== Interpretació religiosa ==
A més dels seus propis deixebles i seguidors, els jueus de l'època de Jesús generalment el van rebutjar com a Messies, igual que la majoria de jueus fan actualment. Els teòlegs cristians, els que participaren en els concilis ecumènics, els reformadors i altres han escrit molt sobre Jesús. L'anomenada secta cristiana o els cismes sovint s'han definit o es caracteritzen per tenir una manera particular de descriure Jesús. Mentrestant, els [[maniqueus]], els [[Gnosticisme|gnòstics]], els [[musulmans]], els [[bahá'ís]] i altres han situat a Jesús en un lloc destacat de les seves religions.<ref>{{ref-llibre | editor-last=Bockmuehl | editor-first= Markus N. A. | nom = Francis | cognom = Watson| any = 2001|títol= Cambridge companion to Jesus| editorial = Cambridge University Press |url= http://books.google.com/books?id=vSehrtQpcYcC&pg=PA156#v=onepage&q&f=false |isbn=978-0-521-79678-1| pàgines = 156–157}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = The historical Christ and the Jesus of faith| nom = C. Stephen| cognom = Evans | any = 1996| editorial = Oxford University Press| isbn= 978-0-19-152042-6 | pàgina = v}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = The Blackwell Companion to Jesus| cognom = Delbert| nom = Burkett| any = 2010| isbn= 978-1-4443-5175-0 | pàgina = 1 | editorial = John Wiley & Sons}}</ref><ref name="cite01">{{ref-llibre | títol = Basic Christian doctrine| cognom = Leith| nom = John H.| any = 1993 |isbn= 978-0-664-25192-5 | pàgines = 1–2 | editorial = Westminster John Knox Press}}</ref>
 
=== El Jesús cristià ===
[[Fitxer:Cristo_crucificado.jpg|thumb|''Crist crucificat'' de [[Diego Velázquez]], ({{segle|XVII|s}}).]]
{{Principal|Cristologia}}
Jesús és la figura central del cristianisme{{sfn|McGrath|2006|pp=4–6}}, on s'anomena [[Crist]]. Tot i que les opinions sobre Jesús no són unànimes, es poden resumir les creences fonamentals compartides entre les principals branques, com indiquen els seus catecismes o textos confessionals.<ref name="cite01"/><ref>{{ref-llibre | cognom = Jackson| nom = Gregory L. | títol = Catholic, Lutheran, Protestant: a doctrinal comparison| any = 1993 |isbn= 978-0-615-16635-3| pàgines = 11–17 | editorial = Christian News}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = The Orthodox Church: An Introduction to Its History, Doctrine| nom = John A.| cognom = McGuckin | any = 2010| pàgines = 6–7 |isbn=978-1-4443-9383-5 | editorial = John Wiley & Sons |llengua=anglès}}</ref> Les opinions cristianes sobre Jesús deriven de diverses fonts, inclosos els evangelis canònics i les cartes del Nou Testament, com les epístoles paulines i els escrits joànics. Aquests documents descriuen les creences fonamentals dels cristians sobre Jesús, inclosa la seva divinitat, la humanitat i la vida terrenal, i que ell és el Crist, l'anomenat Fill de Déu.<ref>{{ref-llibre | cognom = Schreiner| nom = Thomas R.| títol = New Testament Theology: Magnifying God in Christ| any = 2008| editorial = Baker Academic|isbn=978-0-8010-2680-5| pàgines = 23–37|url= http://books.google.com/books?id=elw8xkVeTTUC&pg=PA23#v=onepage&q&f=false}}</ref> Malgrat que comparteixen moltes creences, no tots els cristians estan d'acord en totes les doctrines, i tant els cristians ortodoxos com els catòlics mantenen diferències sobre els ensenyaments i creences que han perdurat a través del cristianisme.<ref>{{ref-llibre | títol = Oxford Dictionary of the Christian Church | editorial = Oxford University Press | any = 2005 |isbn= 978-0-19-280290-3}}</ref>
 
El Nou Testament sosté que la resurrecció de Jesús és el fonament de la fe cristiana. ({{Citar Bíblia|1 Co|15|12-20}})<ref>{{ref-llibre | url= http://www.britannica.com/EBchecked/topic/137622/The-Letter-of-Paul-to-the-Corinthians | títol=Encyclopædia Britannica | consulta = 26 juny 2013}}</ref> Els cristians creuen que a través de la seva mort i resurrecció, els éssers humans poden ser reconciliats amb Déu i participen d'aquesta manera en la salvació i la promesa de la [[vida eterna]].<ref>{{ref-llibre | títol = Oxford Companion to the Bible| nom1 = Bruce M.| cognom1 = Metzger| nom2 = Michael D.| cognom2 = Coogan| pàgina = 649| editorial = Oxford University Press| url= http://books.google.com/?id=Y2KGVuym5OUC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false|isbn=978-0-19-974391-9| any = 1993}}</ref> Recordant les paraules de Joan el Baptista l'endemà del baptisme de Jesús, aquestes doctrines de vegades es refereixen a Jesús com l'Anyell de Déu, que va ser crucificat per a complir amb el seu paper com a servent de Déu.<ref>{{ref-llibre | títol = The Christology of the New Testament| nom = Oscar | cognom = Cullmann | any = 1959 |isbn= 978-0-664-24351-7| pàgina = 79 | editorial = Westminster John Knox Press}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = The Christology of Anselm of Canterbury| nom = Dániel| cognom = Deme| any = 2004| isbn= 978-0-7546-3779-0 | editorial = Ashgate Publishing | pàgines = 199–200}}</ref> Jesús és vist també com el nou Adam, amb una obediència que contrasta amb la desobediència d'Adam.<ref>{{ref-llibre | títol = Systematic Theology| volum = 2| nom = Wolfhart | cognom = Pannenberg | any = 2004 |isbn=978-0-567-08466-8 | pàgines = 297–303 | editorial = Continuum}}</ref> Els cristians veuen a Jesús com un model a seguir, i se'ls encoratja a imitar-lo.{{sfn|McGrath|2006|pp=4–6}}
 
La majoria dels cristians creuen que Jesús era humà de veritat i fou el Fill de Déu. Hi ha hagut controvèrsies teològiques sobre la seva naturalesa des del debat a l'[[Església primitiva]]. La cristologia va ser un focus important d'aquests debats que es va tractar a cadascun dels primers set concilis ecumènics, on es va tractar la Trinitat. Els cristians en general creuen que Jesús és el [[Logos]] que s'ha encarnat essent el Fill de Déu, i que és tant diví com humà. No obstant això, la doctrina de la Trinitat no és universalment acceptada entre els cristians.<ref>{{ref-llibre | url= http://www.gameo.org/encyclopedia/contents/A597.html| cognom = Friedmann| nom = Robert| títol=Global Anabaptist Mennonite Encyclopedia | consulta = 24 octubre 2012}}</ref><ref>{{CathEncy|wstitle=Blessed Trinity| nom = George H. | cognom = Joyce}}</ref> Al principi del cristianisme no només es venerava a Jesús sinó també el seu nom amb devocions<ref>{{ref-llibre | títol = Outlines of dogmatic theology | volum = 2 | nom = Sylvester | cognom = Hunter| any = 2010| isbn= 978-1-177-95809-7 | pàgina = 443 | editorial = Nabu Press}}</ref>{{sfn|Houlden|2006|p=426}} que actualment existeixen tant al cristianisme oriental com a l'occidental.{{sfn|Houlden|2006|p=426}}
 
=== El Jesús jueu ===
{{Principal |Jesús en el judaisme}}
El corrent principal del [[judaisme]] rebutja que Jesús sigui Déu o una part d'una [[Santíssima Trinitat|Trinitat]].<ref>{{ref-web | cognom = Kessler| nom = Ed| títol = Jesus the Jew|url= http://www.bbc.co.uk/thepassion/articles/jesus_the_jew.shtml | editor= BBC | consulta = 18 juny 2013}}</ref> Sosté que Jesús no és el messies jueu, argumentant que no va complir amb les profecies messiàniques del [[Tanakh]] ni es va encarnar amb les característiques personals del messies.<ref>{{ref-llibre | nom = Asher | cognom = Norman | títol = Twenty-six reasons why Jews don't believe in Jesus |url= http://books.google.com/books?id=tx5qrKz6dRMC&pg=PA59#v=onepage&q&f=false | editor = Feldheim Publishers | any = 2007 |isbn=978-0-9771937-0-7 | pàgines = 59–70}}</ref> Segons la tradició jueva, el darrer profeta va ser [[Malaquies (profeta)|Malaquies]]<ref>{{ref-web | cognom = Simmons | nom = Shraga |url= http://www.aish.com/jewishissues/jewishsociety/Why_Jews_Dont_Believe_In_Jesus.asp | títol = Why Jews Do not Believe in Jesus | data = 6 març 2004 | editor = Aish.com}}</ref> al {{segle|V}} abans de Crist.<ref>{{ref-llibre | títol=Jewish Encyclopedia | consulta = 3 juliol 2013 |url= http://www.jewishencyclopedia.com/articles/10321-malachi-book-of}}</ref> Un grup conegut com els [[Judaisme messiànic|jueus messiànics]] consideren que Jesús fou el messsies, però es discuteix si aquesta comunitat és una secta del judaisme.<ref>{{ref-notícia | cognom = Haberman| nom = Clyde| títol = Jerusalem Journal; Jews Who Call Jesus Messiah: Get Out, Says Israel|url= http://www.nytimes.com/1993/02/11/world/jerusalem-journal-jews-who-call-jesus-messiah-get-out-says-israel.html| obra = New York Times| data = 11 febrer 1993}}</ref>
 
La crítica jueva de Jesús és molt antiga. El Nou Testament va establir que Jesús fou criticat per les autoritats jueves del seu temps. Els [[fariseu]]s i els [[escriba|escribes]] van criticar Jesús i els seus deixebles per no observar la llei de Moisès, per no rentar-se les mans abans de dinar ({{citar bíblia|Marc 7:1-23}}, {{citar bíblia|Mt 15:1-20}}), i per la recol·lecció del gra en dissabte ({{citar bíblia|Marc 2:23-3:6}}).<ref>{{ref-llibre | cognom = Baggett| nom = John| títol = Seeing Through the Eyes of Jesus| any = 2008| editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing|isbn=978-0-8028-6340-9| pàgina = 145|url= http://books.google.com/books?id=rwgvyW8AOeIC&pg=PA145#v=onepage&q&f=false}}</ref> El [[Talmud de Babilònia|Talmud]], escrit i compilat des del {{segle|III}} al V,<ref>{{ref-llibre | títol=Jewish Encyclopedia | consulta = 3 juliol 2013 |url= http://www.jewishencyclopedia.com/articles/14213-talmud}}</ref> inclou històries que alguns consideren relats de Jesús. En una d'aquestes històries, ''Jeixu ha-nozri'' o ''Jesús el cristià'', descrit com un [[apòstata]] lasciu, és executat pel poder jueu perquè pretenia estendre la idolatria i la pràctica de la màgia.<ref>{{ref-llibre | títol = A Dictionary of Jewish-Christian Relations | nom1 = Edward | cognom1 = Kessler | nom2 = Neil | cognom2 = Wenborn | any = 2005 | editorial = Cambridge University Press |isbn=978-1-139-44750-8 | pàgina = 416 |url= http://books.google.com/books?id=QkI_JNv3rIwC&pg=PA416#v=onepage&q&f=false}}</ref> Hi ha moltes opinions entre els estudiosos sobre aquestes històries.{{sfn|Van Voorst|2000|p=108}} Diversos historiadors contemporanis consideren que aquest material no proporciona informació sobre el Jesús històric.{{sfn|Theissen|Merz|1998|pp=74–75}} La ''Torà Mixné'', una obra del [[segle XII]] de la llei jueva escrita per [[Moisès Maimònides]], afirma que Jesús és un obstacle que fa errar a la major part del món i servir a un déu diferent de Déu.<ref>{{ref-llibre | cognom = Jeffrey| nom = Grant R.| títol = Heaven: The Mystery of Angels| any = 2009| editorial = Random House Digital|isbn=978-0-307-50940-6| pàgina = 108|url= http://books.google.com/books?id=xCW8fjiE-DYC&pg=PA108#v=onepage&q&f=false}}</ref>
 
=== El Jesús de l'islam ===
{{Principal | Jesús a l'islam}}
[[Fitxer:Medieval Persian manuscript Muhammad leads Abraham Moses Jesus.jpg|thumb|Muhammad lidera la pregària de Jesús, Abraham, Moisès i altres. Miniatura persa medieval]]
Jesús, anomenat en [[àrab]] ''Issa'' en un context musulmà o bé ''Yasu'',<ref>{{ref-llibre|cognom=Agwan|nom=A. R.|títol=Encyclopaedia of the Holy Qurʼân|pàgines=pàg. 669|lloc=Delhi| editorial=Global Vision Pub. House|any=2000|isbn=9788187746003|url= http://books.google.cat/books?id=vC0r6JVvDIoC&pg=PA669&dq=Yasu+jesus&hl=ca&sa=X&ei=A9ytUv6KAc6T0QWrmoD4CA&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=Yasu%20jesus&f=false| consulta=15 desembre 2013|nom2=N. K. |cognom2=Singh|llengua=anglès|edició=1a ed.}}</ref> en un context cristià, és un dels principals missatgers de Déu ([[Al·là]]) o [[profeta|profetes]] de l'[[islam]]. Segons l'[[Alcorà]], fou un dels profetes més estimats per Déu, un messies enviat per a guiar els israelites.<ref name="CEI"/><ref>{{ref-llibre | títol = The Oxford Dictionary of Islam| any = 2003| nom = John L. | cognom = Esposito | pàgina = 158| editorial = Oxford University Press| url= http://books.google.com/books?id=E324pQEEQQcC&pg=PA159#v=onepage&q&f=false |isbn=978-0-19-975726-8}}</ref> Els musulmans consideren que el Nou Testament no és autèntic i creuen que el missatge original de Jesús es va perdre i que [[Muhàmmad]] va venir després per a recuperar-lo.<ref>{{ref-llibre | editor-last=Bockmuehl | editor-first= Markus N. A. | nom = James C. | cognom = Paget | any = 2001|títol= Cambridge companion to Jesus| editorial = Cambridge University Press |url= http://books.google.com/books?id=vSehrtQpcYcC&pg=PA183#v=onepage&q&f=false |isbn=978-0-521-79678-1| pàgina = 183}}</ref> La fe en Jesús i la resta de missatgers de Déu és un requisit per a ser musulmà.<ref>{{ref-llibre | títol = The Muslim Jesus | editorial = ITV Productions | data = 19 agost 2007 | people=Ashraf, Irshad (Director) | medium=Television production}}</ref> L'Alcorà esmenta a Jesús pel seu nom 25 vegades, més sovint que Muhàmmad<ref>{{ref-web |url= http://www.oxfordislamicstudies.com/article/opr/t125/e1196| títol = Jesus, Son of Mary| editor= Oxford Islamic Studies Online | consulta = 3 juliol 2013}}</ref><ref>{{ref-llibre | cognom = Aboul-Enein| nom = Youssef H.| títol = Militant Islamist Ideology: Understanding the Global Threat| any = 2010| editorial = Naval Institute Press|isbn=978-1-61251-015-6| pàgina = 20|url= http://books.google.com/books?id=tX3suVDTJz0C&pg=PA20#v=onepage&q&f=false}}</ref> i remarca que Jesús era un home mortal que com els altres profetes havia estat escollit per Déu per a difondre el seu missatge.<ref name="comparative"/> L'islam considera que Jesús no va ser el Fill de Déu encarnat. Els texts islàmics emfatitzen la noció de [[monoteisme]] i prohibeixen associar res a Déu, el que consideren una idolatria.<ref>{{ref-llibre | cognom = George| nom = Timothy| títol = Is the Father of Jesus the God of Muhammad?: Understanding the Differences Between Christianity and Islam| any = 2002| editorial = Zondervan|isbn=978-0-310-24748-7| pàgines = 150–151|url= http://books.google.com/books?id=A5uVfN5xT3YC&pg=PA150#v=onepage&q&f=false}}</ref> L'Alcorà diu que el mateix Jesús mai va afirmar la seva divinitat,<ref name=Morgan/> i prediu que al Judici final Jesús negarà haver fet mai tal afirmació (Alcorà 5:116).<ref>{{ref-llibre | títol = Understanding Islam: Basic Principles| any = 2000| editorial = Garnet & Ithaca Press|isbn=978-1-85964-134-7| pàgines = 71–73|url= http://books.google.com/books?id=dxFh1vETHYgC&pg=PA71#v=onepage&q&f=false}}</ref> Com tots els profetes de l'islam, Jesús és considerat un 'musulmà' i es creu que els seus seguidors haurien d'adoptar el camí recte ordenat per Déu.<ref>{{ref-llibre | cognom = Shedinger| nom = Robert F.| títol = Was Jesus a Muslim?: Questioning Categories in the Study of Religion| any = 2009| editor = Fortress Press|isbn=978-1-4514-1727-2| pàgina = ix|url= http://books.google.com/books?id=bSI9Fe9TCz8C&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false}}</ref><ref>{{ref-llibre | cognom1 = Caner| nom1 = Emir F.| nom2 = Ergun M.| cognom2 = Caner | títol = More Than a Prophet: An Insider's Response to Muslim Beliefs About Jesus and Christianity| any = 2003| editor = Kregel Publications|isbn=978-0-8254-9682-0| pàgina = 114|url= http://books.google.com/books?id=MkcooJC8Q9EC&pg=PA114#v=onepage&q&f=false}}</ref>
 
L'Alcorà no esmenta Josep, però sí que descriu l'anunciació a Maria per un àngel. La virginitat de Maria abans i després del naixement de Jesús està plenament reconeguda i s'atribueix a la voluntat de Déu (Alcorà, 3,41; 5,19; 19,22 i ss).<ref name=RobB32 /><ref name=Peters23 /><ref name=Phyllis558 /> L'Alcorà exposa que Déu va infondre l'Esperit Sant a Maria mantenint-la verge.<ref name=RobB32 /><ref name=Peters23 >{{ref-llibre | títol = Islam: A Guide for Jews and Christians| nom = F. E.| cognom = Peters | any = 2003 | editorial = Princeton University Press |isbn= 978-0-691-11553-5| pàgina = 23 |url= http://books.google.com/books?id=DRDwRPIQ1vUC&pg=PA23#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès}}</ref><ref name=Phyllis558 >{{ref-llibre | títol = Holy people of the world: a cross-cultural encyclopedia| nom = Phyllis G. | cognom = Jestice | any = 2004| isbn= 978-1-57607-355-1 | pàgines = 558–559 |url= http://books.google.com/books?id=H5cQH17-HnMC&pg=PA558#v=onepage&q&f=false | editorial = ABC-CLIO}}</ref> Per a l'islam, Jesús s'anomena l'''Esperit de Déu'' perquè va néixer a través de l'acció de l'Esperit,<ref name=RobB32 >{{ref-llibre | títol = Christianity, Islam, and the West| nom = Robert A.| cognom = Burns| any = 2011| isbn= 978-0-7618-5560-6 | pàgina = 32 |url= http://books.google.com/books?id=akWUGyN7fwEC&pg=PA32#v=onepage&q&f=false | editorial = University Press of America}}</ref> però aquesta creença no inclou la doctrina de la seva preexistència, tal com passa en el cristianisme.{{sfn|Ankerberg|Caner |2009|p=32}}<ref>{{ref-llibre | cognom = Cooper| nom = Anne| nom2 = Elsie A. | cognom2 = Maxwell | títol = Ishmael My Brother: A Christian Introduction To Islam| any = 2003| editorial = Monarch Books|isbn=978-0-8254-6223-8| pàgina = 59|url= http://books.google.com/books?id=X4J-p1E1OkwC&pg=PA59#v=onepage&q&f=false}}</ref>
 
Els musulmans creuen que Jesús va ser l'últim [[profeta]] enviat per Déu per guiar els israelites.<ref>{{ref-enciclopèdia | títol = Isra'iliyyat | enciclopèdia = The Qurʼan: An Encyclopedia | editorial = Routledge | any = 2006 | url= http://books.google.com/books?id=isDgI0-0Ip4C&pg=PA322#v=onepage&q&f=false | nom = Brannon | cognom = Wheeler | editor-first=Oliver | editor-last=Leaman | pàgina = 322 |isbn=978-0-203-17644-3}}</ref> Per ajudar en el seu ministeri al poble jueu a Jesús se li va donar la possibilitat de fer [[miracle]]s amb el permís de Déu, i no per al seu propi poder.<ref name=Morgan>{{ref-llibre | cognom = Morgan| nom = Diane| títol = Essential Islam: A Comprehensive Guide to Belief and Practice| any = 2010| editorial = ABC-CLIO|isbn=978-0-313-36025-1| pàgines = 45–46|url= http://books.google.com/books?id=U94S6N2zECAC&pg=PA45#v=onepage&q&f=false}}</ref>{{sfn|Ankerberg|Caner |2009|p=19}} Jesús és vist per l'islam com a un precursor de Mahoma.<ref name="comparative">{{ref-llibre | títol = Comparative Religious Ethics: A Narrative Approach| nom1 = Darrell J.| cognom1 = Fasching | nom2 = Dell | cognom2 = deChant| any = 2001| pàgines = 241, 274–275 |isbn=978-0-631-20125-0 | editorial = John Wiley & Sons |llengua=anglès}}</ref><ref name="EoI">{{ref-llibre | url= http://books.google.com/books?id=OZbyz_Hr-eIC&pg=PA397#v=onepage&q&f=false | títol = Encyclopedia of Islam | editorial = Infobase Publishing | any = 2009 | pàgina = 397 | isbn=978-1-4381-2696-8 | nom = Juan E. | cognom = Campo}}</ref> Els musulmans neguen que Jesús fos crucificat, que ressuscités d'entre els morts i que expiés els pecats de la humanitat.<ref name=Morgan/> D'acord amb les tradicions musulmanes, Jesús no va ser crucificat, però va ressuscitar físicament al cel.<ref name=Morgan/><ref name="EoI"/> El moviment musulmà dels [[ahmadiyya]] considera que Jesús va un home mortal que va sobreviure a la seva crucifixió i va morir de mort natural a 120 anys al [[Caixmir]].<ref name=Melton55>{{ref-llibre | títol = Religions of the World: A Comprehensive Encyclopedia of Beliefs and Practices| isbn= 978-1-59884-203-6| editorial = ABC-CLIO | pàgina = 55 |url= http://books.google.com/books?id=v2yiyLLOj88C&pg=PA55#v=onepage&q&f=false}}</ref><ref name=OCollins169>{{ref-llibre | títol = Focus on Jesus| nom1 = Gerald | cognom1 = O'Collins| nom2 = Daniel | cognom2 = Kendall | any = 1998| isbn= 978-0-85244-360-6 | editorial = Mercer University Press | pàgina = 169 |url= http://books.google.com/books?id=Jo90Oqy7gawC&pg=PA169#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès}}</ref> La majoria dels musulmans creuen que Jesús retornarà a la terra poc abans del Dia del [[Judici Final]] i derrotarà l'[[Anticrist]].<ref name="CEI">{{ref-llibre | url= http://books.google.com/books?id=D7tu12gt4JYC&pg=PA270#v=onepage&q&f=false | títol = Concise Encyclopedia of Islam | editorial = Rowman & Littlefield | cognom = Glassé | nom = Cyril | any = 2008 | pàgines = 270–271 | isbn=978-0-7425-6296-7}}</ref><ref name="EoI"/>
 
=== Altres interpretacions religioses ===
* Els ensenyaments del [[bahaisme]] consideren Jesús com una manifestació de Déu, com un profeta<ref name="stockman">{{ref-publicació | títol = Jesus Christ in the Bahá'í Writings | nom = Robert | cognom = Stockman | publicació = Bahá'í Studies Review | volum = 2 | exemplar = 1 | any = 1992 | url = http://bahai-library.com/stockman_jesus_bahai_writings}}</ref> que serveix d'intermediari entre Déu i la humanitat, que serveix com a missatger i reflecteix les qualitats i atributs de Déu.<ref name="manifestation">{{ref-publicació | nom = Juan | cognom = Cole | títol = The Concept of Manifestation in the Bahá'í Writings| any = 1982 | publicació = Bahá'í Studies | volum = 9 | pàgines = 1–38 | url = http://bahai-library.com/cole_concept_manifestation}}</ref> Aquest concepte emfatitza les qualitats que simultàniament es consideren pròpies de la humanitat i la divinitat;<ref name="manifestation"/> Per tant, és similar a la concepció cristiana de l'encarnació.<ref name="stockman"/> El bahaisme també accepta que Jesús fou el Fill de Déu<ref name="Smith-jesus"/> i l'encarnació perfecta dels atributs de Déu. Aquests ensenyaments, però, rebutgen la idea que la divinitat es manifestés en un cos humà perquè argumenta que Déu sosté la realitat física.<ref name="stockman"/> El fundador del bahaisme, [[Bahà'u'llàh]], va escriure que cada manifestació de Déu té els mateixos atributs divins, que es poden veure com el retorn espiritual de totes les manifestacions anteriors de Déu i l'aparició de cada nova manifestació de Déu inaugura una religió que substitueix les anteriors, un concepte conegut com la revelació progressiva.<ref name="manifestation"/> Aquestes creences consideren que el pla de Déu es desenvolupa gradualment a través d'aquest procés de maduració de la humanitat i que algunes de les manifestacions arriben quan es completen missions anteriors. Per tant, creuen que [[Bahà'u'llàh]] és el promès retorn de Jesús.<ref name="psmith128">{{ref-llibre | cognom = Smith | nom = Peter | any = 2008 | títol = An Introduction to the Baha'i Faith | editorial = Cambridge University Press |url = http://books.google.com/books?id=z7zdDFTzNr0C&pg=PA128#v=onepage&q&f=false |isbn = 978-0-521-86251-6 | pàgina = 128}}</ref> Aquests ensenyaments coincideixen amb els evangelis en gran part, però en tot. Creuen en el naixement virginal i en la crucifixió,<ref name=Lepart118>{{ref-llibre | títol = In the Glory of the Father: The Bahai Faith and Christianity | nom = Brian D. | cognom = Lepard | any = 2008 | editorial = Bahai Publishing | isbn = 978-1-931847-34-6 | pàgina = 118 |url= http://books.google.com/books?id=v2ob2Tw2k3MC&pg=PA118#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès}}</ref><ref name=Cole>{{ref-publicació | cognom = Cole| nom = Juan R. I.| títol = Behold the Man: Baha'u'llah on the Life of Jesus| publicació = Journal of the American Academy of Religion | any = 1997| volum = 65| exemplar = 1| pàgines = 51, 56, 60}}</ref> però veuen la Resurrecció i els miracles de Jesús com a simbòlics.<ref name="Smith-jesus">{{ref-enciclopèdia | cognom = Smith | nom = Peter | enciclopèdia = A concise encyclopedia of the Bahá'í Faith | títol = peace | any = 2000 | editorial = Oneworld Publications |isbn= 978-1-85168-184-6 | pàgina = 214}}</ref><ref name=Cole/>
* Segons els [[Gnosticisme|gnòstics]], una religió que es considera extingida,<ref>{{ref-llibre | url= http://books.google.com/books?id=DhpKxQT8n74C&pg=PA27#v=onepage&q&f=false | títol = The Oxford Illustrated History of Christianity | editorial = Oxford University Press | any = 2001 | pàgina = 27 | isbn=978-0-19-285439-1| nom = John | cognom = McManners}}</ref> Jesús va ser enviat des del reialme diví per donar a conèixer que el secret del coneixement gnòstic és necessari per a salvar-se. La majoria dels gnòstics creien que Jesús era un home que va arribar a ser posseït per l'esperit de Crist en el baptisme. L'esperit deixà el cos de Jesús durant la crucifixió però després va aixecar el cos d'entre els morts. Per alguns gnòstics, anomenats ''docètics'', Jesús no tenia un cos físic, sinó que semblava físic.<ref>{{ref-llibre |url= http://books.google.com/books?id=URdACxKubDIC&pg=PA124&hl=ca#v=onepage&q&f=false | cognom = Ehrman | nom = Bart D.| títol = Lost Christianities: The Battles For Scripture And The Faiths We Never Knew | editorial = Oxford University Press | any = 2003 | pàgines = 124–125| isbn=978-0-19-518249-1}}</ref> Els [[maniqueus]], una secta gnòstica, acceptaven que Jesús era un profeta, al costat del [[Buda Gautama]] i [[Zoroastre]].<ref>{{ref-llibre | cognom = Bevan| nom = A. A.| any = 1930| títol = Manichaeism| obra = Encyclopaedia of Religion and Ethics| volum = 8| editor-last=Hastings | editor-first=James |isbn=978-0-7661-3666-3 | editorial = Kessinger Publishing}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = Augustine of Hippo: A Biography| nom = Peter R. L.| cognom = Brown| any = 2000| isbn= 978-0-520-22757-6| pàgina = 43 | editorial = University of California Press}}</ref>
* Alguns [[Hinduisme|hindús]] consideren a Jesús com un [[Avatar (mitologia)|avatar]] o un [[sadhu]] i troben similituds entre els ensenyaments hindús i els de Jesús.<ref>{{ref-web | url= http://www.bbc.co.uk/religion/religions/hinduism/beliefs/jesus_1.shtml | títol = Jesus in Hinduism | editor= BBC | data = 24 març 2009 | nom = Shaunaka | cognom = Rishi Das}}</ref><ref>{{ref-web | url= https://secure.uwf.edu/govt/pdf/facforum/goel-religioustolerancehinduism.pdf | títol = RELIGIOUS TOLERANCE AND HINDUISM | editor= University of West Florida | consulta = 4 juny 2013 | nom = Madan | cognom = Lal Goel}}</ref> El [[gurú]] hindú Paramahansa Yogananda considera que Jesús era la reencarnació d'Eliseu i un estudiant de Sant Joan Baptista, la reencarnació d'Elies.<ref>{{ref-llibre | nom = Paramahansa | cognom = Yogananda| títol = Autobiography of a Yogi | editorial = Diamond Pocket Books | any = 2008| isbn= 978-81-902562-0-9 |url= http://books.google.com/books?id=xsIi4ePN4hYC&pg=PA319#v=onepage&q&f=false}}</ref> Alguns [[budisme|budistes]], incloent-hi [[Tenzin Gyatso]], el catorzè Dalai Lama, Jesús va dedicar la seva vida al benestar de les persones.<ref>{{ref-web | cognom = Beverley| nom = James A.|url= http://www.christianitytoday.com/ct/2001/june11/15.64.html?paging=off | títol = Hollywood's Idol| editor= Christianity Today| data = 11 juny 2011}}</ref> La teoria [[New Age]] té una àmplia varietat de punts de vista sobre Jesús.<ref>{{ref-llibre | url= http://books.google.com/books?id=-vt8nTsS3XUC&pg=PA56#v=onepage&q&f=false | títol = New Age and neopagan religions in America | editorial = Columbia University Press | any = 2004 | pàgina = 56 | isbn=978-0-231-12402-7 | nom = Sarah M. | cognom = Pike}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = A Treatise on Cosmic Fire| nom1 = Alice| cognom1 = Bailey| nom2 = Djwhal| cognom2 = Khul|isbn=978-0-85330-117-2| editor = Lucis Publishing Company| pàgines = 678, 1150, 1193 | any = 2005 |url= http://books.google.com/?id=3FAZi674omIC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false}}</ref> L'[[ateisme]] rebutja la divinitat de Jesús, però alguns ateus com [[Richard Dawkins]] en tenen una valoració positiva; aquest el considera "un gran mestre moral".<ref>{{ref-web | url= http://www.theblaze.com/stories/2011/10/25/richard-dawkins-jesus-would-have-been-an-atheist-if-he-had-known-what-we-know-today/ | títol = Richard Dawkins: 'Jesus Would Have Been an Atheist if He Had Known What We Know Today' | editor = TheBlaze | data = 25 octubre 2011 | nom = Billy | cognom = Hallowell}}</ref>
* Entre les interpretacions religioses crítiques cal anomenar [[Cels (filòsof)|Cels]], del {{segle|II}}, i [[Porfiri]], que va escriure un atac de quinze volums sobre el cristianisme en el seu conjunt.<ref>{{ref-llibre | editor-last=Chadwick| editor-first= Henry | títol = Contra Celsum| editorial = Cambridge University Press | any = 1980| pàgina = xxviii| url= http://books.google.com/?id=wsKLIV3TpOYC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false|isbn=978-0-521-29576-5}}</ref><ref>{{ref-llibre | nom = J.| cognom = Stevenson | editorial = SPCK | títol = A New Eusebius: Documents illustrating the history of the Church to AD 337| any = 1987| editor-first= W. H. C.| editor-last= Frend| pàgina = 257| isbn= 978-0-281-04268-5}}</ref> Al {{segle|XIX}} el filòsof i escriptor [[Nietzsche]] va fer una dura crítica dels ensenyaments de Jesús, que va titllar d'antinaturals.<ref>{{ref-llibre | nom = Friedrich | cognom = Nietzsche| any = 2010| títol = Twilight of the Idols, Morality as Anti-nature |isbn=978-1-4209-3717-6 | editorial = Digireads.com Publishing}}</ref> Al {{segle|XX}} [[Bertrand Russell]] va escriure ''Per què no soc cristià'', on exposa que Jesús no ha estat la persona amb més saviesa.<ref>{{ref-llibre | cognom = Russell| nom = Bertrand| títol = Why I am Not a Christian: And Other Essays on Religion and Related Subjects| any = 2004| editorial = Routledge Classics| pàgina = 13 |isbn=978-0-671-20323-8}}</ref>
 
== Interpretació artística ==
{{Principal|Representacions de Jesús}}
[[Fitxer:Meister aus Tahull 001.jpg|thumb|''Pantocràtor envoltat per la [[màndorla]]'', a l'església [[romànica]] de [[Sant Climent de Taüll]]]]
=== Jesús en la pintura ===
Tot i la manca de referències bíbliques o registres històrics, han aparegut una gran varietat de representacions de Jesús durant els darrers dos mil·lennis, sovint influenciades pels valors culturals, circumstàncies polítiques i contexts teològics{{sfn|Houlden|2006|pp=63–99}}<ref name=Erricker44 >{{ref-llibre | títol = Teaching Christianity: a world religions approach| nom = Clive| cognom = Erricker| any = 1987 |isbn= 978-0-7188-2634-5 | pàgina = 44 | editorial = James Clarke & Co}}</ref><ref name="Perkinson30"/><ref name="cite">{{ref-llibre | títol = The New Westminster Dictionary of Church History| nom = Robert | cognom = Benedetto| any = 2006| isbn= 978-0-664-22416-5 | pàgines = 51–53 | editorial = Westminster John Knox Press}}</ref> Tal com passa també en altres mostres de l'[[art cristià]], les representacions més antigues daten de finals del segon o principis del tercer, i les imatges que es conserven es troben sobretot en les [[Catacumbes romanes]].<ref name="cite"/> En un primer moment, l'art cristià va preferir evocar la seva figura mitjançant símbols, tals com el [[monograma]] format per les lletres gregues [[X]] i [[P]], inicials del nom grec ''Χριστός'' ([[Crist]]), en unió de vegades de [[A]] i [[Ω]], primera i última lletra, respectivament, de l'[[alfabet grec]], per indicar que Crist és el principi i el fi; el símbol del peix ''ΙΧΘΥΣ'' «ikhtus», en grec [[acròstic]] de ''Ἰησοῦς Χριστός, Θεοῦ Υἱός, Σωτήρ'', (''Iesous Khristos Theos uios Soter''; Jesucrist fill de Déu Salvador"); l'''[[Agnus Dei|anyell de Déu]] ''; o fins i tot mitjançant símbols antropomòrfics, com el del [[Bon Pastor]].
 
La [[iconoclàstia]] bizantina va actuar com una barrera a l'evolució a l'est, però al segle novè, l'art es va tornar a permetre.{{sfn|Houlden|2006|pp=63–99}} La Transfiguració va ser un tema important en l'art cristià oriental, i els monjos ortodoxos que s'havien format per a fer icones havien de demostrar la seva vàlua pintant-ne icones per a representar-ho.<ref>{{ref-llibre | títol = The image of God the Father in Orthodox theology and iconography| nom = Steven| cognom = Bigham| any = 1995 |isbn= 978-1-879038-15-8 | editorial = St Vladimir's Seminary Press | pàgines = 226–227}}</ref> El [[Renaixement]] va comportar que diversos artistes se centressin a pintar representacions de Jesús. [[Fra Angelico]] i altres seguidors com [[Giotto di Bondone]] van fer de manera sistemàtica representacions clares.{{sfn|Houlden|2006|pp=63–99}} La [[Reforma Protestant]] va comportar un renaixement en contra de les icones, però la prohibició total era atípica, i les objeccions dels protestants a les imatges es van reduir al segle XVI. Tot i que s'evitaven imatges grans, hi ha protestants que actualment s'oposen a les il·lustracions que representen a Jesús als llibres.<ref>{{ref-llibre | títol = Reformation and the Visual Arts| nom = Sergiusz| cognom = Michalski | any = 1993| isbn= 978-1-134-92102-7 | editorial = Routledge | pàgina = 195}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = Light from the Christian East: An Introduction to the Orthodox Tradition| nom = James R.| cognom = Payton| any = 2007| isbn= 978-0-8308-2594-3 | editorial = InterVarsity Press | pàgines = 178–179}}</ref> D'altra banda, l'ús de les representacions de Jesús es veuen bé pels [[anglicans]] i els [[catòlics]]<ref name=RWilliams83>{{ref-llibre | títol = The Dwelling of the Light: Praying with Icons of Christ | cognom = Williams| nom = Rowan| any = 2003 |isbn= 978-0-8028-2778-4| editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing| pàgina = 83}}</ref><ref>{{ref-web | nom = Karol J.| cognom = Wojtyła |url= http://www.vatican.va/holy_father/john_paul_ii/audiences/1997/documents/hf_jp-ii_aud_29101997_en.html| editor= Vatican Publishing House | títol = General audience 29 October 1997| consulta = 20 abril 2013}}</ref><ref>{{ref-web | url= http://www.vatican.va/holy_father/benedict_xvi/audiences/2009/documents/hf_ben-xvi_aud_20090506_en.html| editor = Vatican Publishing House | títol = General audience 6 May 2009| consulta = 20 abril 2013 | nom = Joseph A. | cognom = Ratzinger}}</ref> i és un element clau en la tradició ortodoxa oriental.{{sfn|Doninger|1999|p=231}}<ref>{{ref-llibre | títol = The Orthodox Christian World| nom = Augustine| cognom = Casiday| any = 2012 |isbn= 978-0-415-45516-9| pàgina = 447 | editor = Routledge}}</ref>
 
=== Jesús en la literatura ===
Des de finals del {{segle|XIX}}, són nombrosos els autors literaris que han donat la seva interpretació personal de la vida de Jesús. Entre les obres més destacades que han tractat el tema es pot citar:
* [[Mirza Ghulam Ahmad]]: ''Jesús a l'Índia'' (1899)
* [[Fiódor Dostoievski]]: ''[[Els germans Karamàzov]] ''.
* [[Mikhaïl Bulgàkov]]: ''[[El mestre i Margarida]]'' (escrit entre 1928 i 1940, publicat el 1967).
* [[Robert Graves]]: ''Rei Jesús'' (1947).
* [[Nikos Kazantzakis]]: ''Crist crucificat'' (1948) i ''[[L'última temptació de Crist]] '', en la qual es basaria [[Martin Scorsese]] per a la seva pel·lícula homònima.
* [[Fulton Oursler]]: ''La història més gran mai no contada'' (1949). En la que es va basar la pel·lícula de [[George Stevens]].
* [[Anthony Burgess]]: ''L'home de Natzaret'' (1979), va servir de base per a la sèrie ''[[Jesus of Natzaret]]'' de [[Franco Zeffirelli]]
* [[José Saramago]]: ''L'Evangeli segons Jesucrist'' (1991).
* [[Norman Mailer]]: ''L'Evangeli segons el Fill'' (1997).
* [[Fernando Sánchez Dragó]]: ''Carta de Jesús al Papa'' (2001).
* [[Gore Vidal]]: ''En directe des del Gólgota'' (1992); també parcialment basat en la història de Jesús de Natzaret 1955.
* [[Andreas Faber-Kaiser]]: ''Jesús va viure i va morir a Caixmir''
* [[Juan José Benítez]]: ''[[Caballo de Troya]]'' (1984-2006; saga de diversos volums).
* [[Fida Hassnain]]: ''La història de Jesús'' (1995)
 
=== Jesús en el cinema ===
[[Fitxer:Thepassionposterface-1-.jpg|thumb|''La Passió de Crist'' és una pel·lícula sobre Jesús del director [[Mel Gibson]]]]
La vida de Jesús segons els relats del Nou Testament, i generalment des d'una perspectiva cristiana, ha estat un tema freqüent en el cinema gairebé des de la seva mateixa aparició. De fet, Jesús de Natzaret és un dels personatges més interpretats en el cinema. Ja el 1898 la vida de Jesús va ser portada a la pantalla per Georges Hatot i [[Louis Lumière]], en un film titulat ''La vie et la passion de Jésus-Christ''. En el [[cinema mut]] destaca la superproducció ''[[The King of Kings (pel·lícula de 1927)|Rei de reis]]'', de [[Cecil B. DeMille]].
 
El tema va ser abordat després en diverses ocasions, i des de punts de vista molt diversos:<ref>{{ref-llibre|cognom=Claveras Pérez|nom=Montserrat|títol=La Pasión de Cristo en el cine| editorial=Encuentro|any=2010|isbn=9788499200323}}</ref> des de les superproduccions de Hollywood, com ''[[Rei de reis]]'' ([[Nicholas Ray]], 1961) i ''[[The Greatest Story Ever Told]] '' ([[George Stevens]], 1965), fins a les visions més austeres de cineastes com [[Pier Paolo Pasolini]] (''[[L'evangeli segons sant Mateu]]'', 1964), la molt clàssica ''[[Jesus of Nazareth]]'' de [[Franco Zeffirelli]] o més intel·lectuals com la de ''[[The Man from Earth]]'', on va conèixer a [[Siddharta Gautama|Buda]]. També van donar la seva personal interpretació de la figura de Jesús autors com [[Luis Buñuel|Buñuel]] (''[[Nazarín]]'', 1958) o [[Carl Theodor Dreyer|Dreyer]] (''[[Ordet]]'', 1954).
 
Algunes de les pel·lícules més recents sobre la vida de Jesús no han estat exemptes de polèmica: és el cas de ''[[L'última temptació de Crist]] ''([[Martin Scorsese]], 1988) basada en la novel·la homònima de [[Nikos Kazantzakis]], molt criticada en general per la seva interpretació de Jesús, bastant apartada del punt de vista cristià tradicional. El film ''[[La Passió de Crist]]'' ([[Mel Gibson]], 2004) va suscitar en canvi l'aprovació d'amplis sectors cristians, però va ser titllada d'[[antisemita]] per alguns membres de la comunitat jueva.
 
Tampoc falten aproximacions paròdiques a la figura de l'iniciador del cristianisme, com ''[[La vida de Brian]]'' ([[Terry Jones]], 1979), musicals com el cèlebre ''[[Jesus Christ Superstar (pel·lícula)|Jesus Christ Superstar]]'' (Norman Jewison, 1973), i fins i tot films d'animació, com ''[[The Miracle Maker]]'' (Derek W. Hayes i Stanislav Sokolov, 2000).
 
=== Jesús al teatre musical ===
La vida de Jesús també ha estat convertida en [[Teatre musical|musical]] i portada als escenaris en llocs com [[Broadway]]. Entre les aproximacions líriques a la vida i obra de Jesús destaquen ''[[Jesus Christ Superstar]]'', òpera-rock amb música d'[[Andrew Lloyd Webber]] i llibret de [[Tim Rice]], representada per primera vegada el 1970. Molt més alternativa és l'obra ''[[Godspell]]'', amb música de [[Stephen Schartz]] i llibret de [[John-Michael Tebelak]], representada per primera vegada el 1971.
 
== Notes ==
{{notes|2}}
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Bibliografia ==
{{refbegin|30em| llengua=anglès}}
 
* {{ref-llibre | cognom1 = Ankerberg| nom1 = John| nom2 = Emir | cognom2 = Caner | títol = The Truth about Islam and Jesus| any = 2009| editorial = Harvest House Publishers|isbn=978-0-7369-3663-7| pàgina = 19|url= http://books.google.com/books?id=-XgH1R2AhbgC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false |ref=harv| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | nom = Craig L.| cognom = Blomberg| títol = Jesus and the Gospels: An Introduction and Survey| any = 2009|isbn= 978-0-8054-4482-7| url= http://books.google.com/?id=U5rIPC1UgsgC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false |ref=harv | editorial = B&H Publishing Group| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | títol = The people's New Testament commentary| nom1 = M. Eugene | cognom1 = Boring| nom2 = Fred B. | cognom2 = Craddock | any = 2004 |isbn= 978-0-664-22754-8| editorial = Westminster John Knox Press|url= http://books.google.com/?id=N0tLXRIiIe0C&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false |ref=harv| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | títol = The Gospel and Epistles of John: A Concise Commentary| nom = Raymond E. | cognom = Brown | any = 1988 |isbn= 978-0-8146-1283-5 |ref=harv | editorial = Liturgical Press |url= http://books.google.com/books?id=JIM0Q0bjgYkC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | cognom = Brown| nom = Raymond E| títol = An Introduction to the New Testament| editorial = Doubleday | any = 1997| isbn= 978-0-385-24767-2|ref=harv| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | cognom = Carter| nom = Warren| títol = Pontius Pilate: portraits of a Roman governor| any = 2003|isbn=978-0-8146-5113-1|ref=harv |url= http://books.google.com/books?id=mvhHcXKK0UEC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false | editorial = Liturgical Press| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | títol = Studying the Historical Jesus: Evaluations of the State of Current Research | nom1 = Bruce| cognom1 = Chilton | nom2 = Craig A.| cognom2 = Evans | any = 1998| isbn= 978-90-04-11142-4 | editorial = Brill |ref=harv |url= http://books.google.com/books?id=AJM9grxOjjMC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | nom1 = Steven L.| cognom1 = Cox| nom2 = Kendell H| cognom2 = Easley| any = 2007| títol = Harmony of the Gospels|isbn=978-0-8054-9444-0 |url= http://books.google.com/?id=QjmwuFUksOQC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false | ref=harv | editorial = B&H Publishing Group| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | nom1 = John D.| cognom1 = Crossan| nom2 = Richard G.| cognom2 = Watts| títol = Who Is Jesus?: Answers to Your Questions About the Historical Jesus| editorial = Westminster John Knox Press| any = 1999|isbn=978-0-664-25842-9|ref=harv |url= http://books.google.com/books?id=XNkKf5htZq4C&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | cognom = Dickson| nom = John | títol = Jesus: A Short Life| editorial = Kregel Publications| any = 2008| isbn= 978-0-8254-7802-4|ref=harv| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | cognom = Dillenberger| nom = John| títol = Images and Relics : Theological Perceptions and Visual Images in Sixteenth-Century Europe: Theological Perceptions and Visual Images in Sixteenth-Century Europe| editorial = Oxford University Press| any = 1999|isbn=978-0-19-976146-3|ref=harv| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | nom1 = John R. | cognom1 = Donahue| nom2 = Daniel J.| cognom2 = Harrington| títol = The Gospel of Mark| editorial = Liturgical Press| any = 2002| url= http://books.google.com/?id=xZAIsUZOwSQC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false |isbn =978-0-8146-5804-8|ref=harv| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | cognom = Doninger| nom = Wendy | any = 1999 | títol = Merriam-Webster's Encyclopedia of World Religions| editorial = Merriam-Webster | url= http://books.google.com/?id=ZP_f9icf2roC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false| isbn=978-0-87779-044-0 |ref=harv| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | nom = James D.G.| cognom = Dunn| títol = Jesus Remembered| any = 2003|isbn=978-0-8028-3931-2 |ref=harv | editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing| url= http://books.google.com/books?id=G4qpnvoautgC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | cognom1 = Eddy| nom1 = Paul R.| cognom2 = Boyd| nom2 = Gregory A.| any = 2007| títol = The Jesus legend: a case for the historical reliability of the synoptic Jesus tradition| editorial = Baker Academic|isbn=978-0-8010-3114-4|url= http://books.google.com/?id=U26_85NmwPUC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false |ref=harv| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | títol = Jesus: Apocalyptic Prophet of the New Millennium| nom = Bart | cognom = Ehrman | any = 1999| isbn= 978-0-19-983943-8 | editorial = Oxford University Press|url= http://books.google.com/?id=c9K_6NN3llcC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false |ref=harv| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | cognom = Evans| nom = Craig A.| any = 2003| títol = The Bible Knowledge Background Commentary: Matthew-Luke| isbn= 978-0-7814-3868-1 | editorial = David C Cook|url= http://books.google.com/?id=iZC-tdB35bAC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false|ref=harv| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | cognom = Evans| nom = Craig A.| any = 2005| títol = The Bible Knowledge Background Commentary: John's Gospel, Hebrews-Revelation|isbn= 978-0-7814-4228-2| editorial = David C Cook|url= http://books.google.com/?id=UzWD61mgp7EC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false|ref=harv| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | nom = Craig A.| cognom = Evans|url= http://books.google.com/?id=87x8TqW6MJQC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false| títol = Jesus and His World: The Archaeological Evidence | any = 2012| editorial = Westminster John Knox Press|isbn=978-0-664-23413-3|ref=harv| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | títol = The Gospel of Matthew| nom = by R. T. | cognom = France | any = 2007 |isbn=978-0-8028-2501-8 |ref=harv |url= http://books.google.com/?id=0ruP6J_XPCEC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false | editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | nom = Paul L.| cognom = Maier| títol=Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies | editor-first1=Jack | editor-last1=Finegan | editor-first2=Jerry | editor-last2=Vardaman| editor-first3=Edwin M.| editor-last3=Yamauchi| any = 1989|isbn=978-0-931464-50-8|ref=harv |url= http://books.google.com/books?id=UCBBY_O88uYC&pg=PA113#v=onepage&q&f=false | editorial = Eisenbrauns| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | nom = David N.| cognom = Freedman| títol = Eerdmans Dictionary of the Bible| any = 2000| editorial = Amsterdam University Press |isbn=978-0-8028-2400-4 |ref=harv |url= http://books.google.com/books?id=P9sYIRXZZ2MC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | nom1 = Joel B. | cognom1 = Green | nom2 = Scot | cognom2 = McKnight | nom3 = I. Howard | cognom3 = Marshall| títol = Dictionary of Jesus and the Gospels |url= http://books.google.com/?id=9ntwNm-tOogC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false | editorial = InterVarsity Press| any = 1992 | pàgina = 442|isbn=978-0-8308-1777-1 |ref=harv| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | títol = Systematic Theology: An Introduction to Biblical Doctrine | cognom = Grudem | nom = Wayne | enllaçautor = | any = 1994 | editorial = Zondervan | lloc = Grand Rapids, MI |isbn= 978-0-310-28670-7| url= http://books.google.com/books?id=wzRVN2S8cVgC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false |ref=harv| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | cognom = Houlden| nom = J. Leslie| títol = Jesus: the complete guide| any = 2006|isbn=978-0-8264-8011-8|ref=harv | editorial = Continuum |url= http://books.google.com/books?id=Ey8mZKV_jfkC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | nom1 = Andreas J.| cognom1 = Köstenberger| nom2 = L. Scott| cognom2 = Kellum| nom3 = Charles L| cognom3 = Quarles| títol = The Cradle, the Cross, and the Crown: An Introduction to the New Testament| any = 2009|isbn=978-0-8054-4365-3 |url= http://books.google.com/?id=g-MG9sFLAz0C&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false| ref=harv | editorial = B&H Publishing Group| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | títol = Transfiguration | nom = Dorothy A. | cognom = Lee | any = 2004 |isbn= 978-0-8264-7595-4|ref=harv |url= http://books.google.com/books?id=cYWwEefwCegC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false | editorial = Continuum| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | nom = Amy-Jill | cognom = Levine|títol=The Historical Jesus in Context | editor-last1=Levine| editor-first2=Dale C.| editor-last2=Allison| editor-first3=John D.| editor-last3=Crossan| editorial = Princeton Univ Press| isbn= 978-0-691-00992-6| any = 2006|ref=harv| editor-first=Amy-Jill| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | nom = Paul L.| cognom = Maier| títol=Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies | editor-first1=Jack | editor-last1=Finegan | editor-first2=Jerry | editor-last2=Vardaman| editor-first3=Edwin M.| editor-last3=Yamauchi| any = 1989|isbn=978-0-931464-50-8|ref=harv |url= http://books.google.com/books?id=UCBBY_O88uYC&pg=PA113#v=onepage&q&f=false | editorial = Eisenbrauns| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | títol = The Synoptics: Matthew, Mark, Luke| nom1 = Ján| cognom1 = Majerník| nom2 = Joseph| cognom2 = Ponessa| nom3 = Laurie W. | cognom3 = Manhardt| any = 2005 |isbn= 978-1-931018-31-9|ref=harv |url= http://books.google.com/books?id=cqP5xHXGYPQC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false | editorial = Emmaus Road Publishing| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | url= http://books.google.com/books?id=v26doW8jIyYC&pg=PA4#v=onepage&q&f=false | títol = Christianity: An Introduction | editorial = John Wiley & Sons | cognom = McGrath | nom = Alister E. | any = 2006 | pàgines = 4–6 | isbn=978-1-4051-0899-7 |ref=harv| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | cognom = Meier| nom = John P.| títol=The Historical Jesus in Recent Research| editor-last1= Dunn | editor-first2=Scot | editor-last2=McKnight| any = 2006 |isbn= 978-1-57506-100-9 |url= http://books.google.com/?id=37uJRUF6btAC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false |ref=harv| editor-first=James D.G. | editorial = Eisenbrauns| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | cognom1 = Mills| nom1 = Watson E.| cognom2 = Bullard| nom2 = Roger A.| any = 1998| títol = Mercer dictionary of the Bible| editorial = Mercer University Press| isbn= 978-0-86554-373-7|ref=harv |url= http://books.google.com/books?id=goq0VWw9rGIC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | cognom = Morris| nom = Leon| any = 1992| títol = The Gospel according to Matthew| editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing |isbn= 978-0-85111-338-8|url= http://books.google.com/?id=-pwaSKcHyEEC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false |ref=harv| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | cognom = Niswonger| nom = Richard L.| títol = New Testament History| any = 1992|isbn=978-0-310-31201-7|ref=harv | editorial = Zondervan |url= http://books.google.com/books?id=uyAXaNnz9sUC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | cognom = Pannenberg| nom = Wolfhart |url= http://books.google.com/books?id=zWfvlpURwiIC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false | títol = Jesus—God and Man| any = 1968|isbn=978-0-334-00783-8| editorial = S.C.M. Press |ref=harv| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | cognom = Powell | nom = Mark A. | títol = Jesus as a Figure in History: How Modern Historians View the Man from Galilee | any = 1998 | isbn= 978-0-664-25703-3|url= http://books.google.com/?id=IJP4DRCVaUMC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false |ref=harv | editorial = Westminster John Knox Press| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | cognom = Rahner| nom = Karl| títol = Encyclopedia of theology: a concise Sacramentum mundi| any = 2004|isbn=978-0-86012-006-3 | editorial = Continuum|ref=harv |url= http://books.google.com/books?id=WtnR-6_PlJAC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | títol = Who is Jesus?: an introduction to Christology| nom = Thomas P.| cognom = Rausch | any = 2003 | editorial = Liturgical Press |isbn= 978-0-8146-5078-3 |url= http://books.google.com/?id=8OJCa6euw5gC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false |ref=harv| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | cognom = Redford| nom = Douglas| títol = The Life and Ministry of Jesus: The Gospels| any = 2007|isbn=978-0-7847-1900-8|ref=harv |url= http://books.google.com/books?id=dDMQz5BVFbEC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false | editorial = Standard Publishing| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | títol = Archaeology and the Galilean Jesus: a re-examination of the evidence| nom = Jonathan L.| cognom = Reed | any = 2002 |isbn= 978-1-56338-394-6|ref=harv |url= http://books.google.com/books?id=Xrav1ge-A_sC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false | editorial = Continuum| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | cognom = Sanders| nom = Ed P.| títol = The Historical Figure of Jesus| editorial = Allen Lane Penguin Press| any = 1993|isbn=978-0-7139-9059-1|ref=harv| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | cognom = Stanton| nom = Ghraham| títol = The Gospels and Jesus|isbn=978-0-521-00802-0| editorial = Oxford University Press | any = 2002|ref=harv |url= http://books.google.com/books?id=A7wNGMrAiD0C&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | cognom1 = Theissen| nom1 = Gerd| cognom2 = Merz| nom2 = Annette| any = 1998| títol = The historical Jesus : a comprehensive guide |isbn=978-1-4514-0863-8| editorial = Fortress Press|ref=harv |url= http://books.google.com/books?id=3ZU97DQMH6UC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | nom = Graham H. | cognom = Twelftree| títol = Jesus the miracle worker: a historical & theological study| isbn= 978-0-8308-1596-8 |url =http://books.google.com/books?id=DitVtGWdYeYC&pg=PA95#v=onepage&q&f=false| any = 1999 | editorial = InterVarsity Press |ref= harv| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | cognom = Van Voorst| nom = Robert E| any = 2000| títol = Jesus Outside the New Testament: An Introduction to the Ancient Evidence| editorial = Eerdmans Publishing|isbn=978-0-8028-4368-5| url= http://books.google.com/?id=lwzliMSRGGkC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false |ref=harv| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | títol = The Bible Knowledge Commentary: New Testament| nom1 = John F. | cognom1 = Walvoord| nom2 = Roy B.| cognom2 = Zuck| any = 1983 |isbn= 978-0-88207-812-0| editorial = David C Cook|url= http://books.google.com/?id=DP4UiA4gQNMC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false |ref=harv| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | títol = The Quest for the Plausible Jesus: The Question of Criteria| nom1 = Gerd | cognom1 = Theissen| nom2 = Dagmar| cognom2 = Winter | any = 2002| isbn= 978-0-664-22537-7|ref=harv | editorial = Westminster John Knox Press |url= http://books.google.com/books?id=qB5ulgKx4OUC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | títol = Expository Dictionary of New Testament Words| cognom = Vine | nom = William E. | any = 1940| editorial = Fleming H. Revell Company|ref=harv |isbn= 978-0-916441-31-9| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | títol = The Jesus Quest: The Third Search for the Jew of Nazareth| nom = Ben| cognom = Witherington | any = 1997| isbn= 978-0-8308-1544-9 |ref=harv | editorial = InterVarsity Press |url= http://books.google.com/books?id=IE_T3Xh2fyUC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false| llengua=anglès}}
{{refend| llengua=anglès}}
 
== Vegeu també ==
{{Projectes germans |Commons= |Viccionari= |Viquidites= Jesús de Natzaret |Viquillibres= |Viquipèdia= |Viquitexts= |Viquiversitat= }}
 
{{Vida de Jesús}}
{{cristianisme}}
{{Autoritat}}
 
{{1000+AdQ|Religió}}
 
{{ORDENA:Jesus}}
[[Categoria:Jesús| ]]
[[Categoria:Articles de qualitat dels 1000]]
[[Categoria:Articles de qualitat de ciències socials]]