Timgad: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -com a molt tard +a tot tardar
Línia 15:
Al s. III dC, té una activa comunitat cristiana, i és un centre donatista al segle IV dC.
 
La instal·lació del [[Regne vàndal]] a l'[[Àfrica]] a partir de l'any [[429]] dC, fou el punt de partida d'una sèrie d'enfrontaments que determinaren la fi de Timgad. Sens dubte, els vàndals varen ocupar ràpidament l'Aurès i sembla que [[Genseric]] es volgué reservar la regió. Tot i això, l'ocupació fou de curta durada. La regió de l'Aurès fou atacada pels [[mauri]], que varen prendre possessió de la serralada com a molttot tardtardar l'any [[484]] dC: Timgad fou presa i evacuada per tal que cap enemic s'hi pogués instal·lar. La reconquesta del mauri es féu en detriment dels habitants de la ciutat i dels libis romanitzats de la serralada.<ref>P. Morizot, "Aurès", ''Encyclopédie Berbère'', p. 1106</ref> Tot i això, no cal pas imaginar-se una destrucció total de la ciutat i el cessament de tota activitat: les muralles foren arrasades i els habitants deportats, segons [[Procopi de Cesarea]], però l'arqueologia documenta una continuïtat en les activitats agrícoles i que “a la mateixa ciutat subsistí una vida precària”.<ref>Christian Courtois, ''Timgad'', 1952</ref>
 
La conquesta [[bizantina]], a partir del [[533]], canvià de nou la situació de la regió. Els generals de [[Justinià I]] que emprengueren la conquesta de l'Àfrica, van haver de vèncer primer els vàndals i després els mauri revoltats, concretament [[Iabdas]], el cap dels mauri de l'Aurès. Fou el patrici [[Solomó]] l'encarregat de dirigir la campanya contra ell, campanya que en part es coneix gràcies a Procopi de Cesarea. La regió de Timgad, que Procopi descriu com una ciutat destruïda, sembla que fou la base d'aquesta campanya.<ref name=Morizot-Numidie>{{ref-publicació |cognom=Morizot |nom=P. |títol=Recherches sur les campagnes de Solomon en Numidie méridionale (535-539) |publicació=CRAI|data=1993|pàgines=83-106|volum=137|exemplar=1 |url=http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/crai_0065-0536_1993_num_137_1_15188|consulta=13 abril 2013}}</ref> De tota manera, no és fins després de finalitzada la seva campanya, l'any [[539]], que Solomó deixà traces visibles de la seva presència, ja que féu construir el fort bizantí que encara avui dia és visible en el jaciment.