Moviment: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: "reproduïr" |
|||
Línia 4:
La part de la [[física]] que s'encarrega d'estudiar el moviment és la [[mecànica]]. La mecànica es divideix en [[cinemàtica]], quan no es tenen en compte les [[força|forces]] externes, i [[dinàmica]], quan sí que entren en l'estudi. D'altra banda, la [[cinesiologia]] estudia el moviment del [[cos humà]], que hom percep per mitjà de la [[cinestèsia]].
<br />
==Equacions del moviment==
Linha 37 ⟶ 39:
: <math>\mathbf{x} = \int {\mathbf{v}\cdot dt}</math>
La percepció del moviment és la resposta del sistema visual en funció del temps. Tenim dos tipus de respostes segons l'estat de l'estímul: la resposta lenta i la resposta ràpida.
== Les cèl·lules del nervi òptic ==
Al 1974 es van descobrir dos tipus de cèl·lules en el nervi òptic que responien de manera diferent als estímuls lluminosos. Aquestes eren dos tipus de respostes del sistema visual davant la permanència o la transitorietat dels estímuls.
==== Resposta lenta ====
[[Fitxer:Phenakistoscope 3g07690d.gif|miniatura|Interpretació d'un moviment contínu d'una seqüència d'imatges mitjançant un fenaquitoscopi.]]
És la resposta que el nostre sistema visual ofereix als estats d'estimulació permanents. Aquesta resposta comporta la retenció de les imatges una fracció de segon després de que el subjecte deixi de tenirles davant; això permet que veguem la realitat com una seqüència d'imatges que el cervell interpreta com única, mòbil i contínua. Aquest efecte anomenat [[Persistència visual|persistència retiniana]] va descobrir-se gràcies a les observacions de [[Peter Mark Roget]] i de la posterior demostració de [[Joseph Plateau]] mitjançant el [[Fenaquistoscopi]]: aparell òptic que permetia reproduir el moviment d'una imatge. La percepció retiniana es dona a causa del temps (entre 30 i 200 mil·lèsimes de segon) que tarda la retina en enviar la senyal nerviosa al cervell i el que tarda aquest en processar
Desde principis del segle XIX, s'ha emprat la persistència retiniana per explicar que la projecció seqüencial d'imatges estàtiques lleugeramet diferents podria donar la sensació de moviment; com és en el cas del cinema. Malgrat que moltes fonts segueixin considerant aquesta teoria com a vàlida, s'ha demostrat que la persistència retiniana per si sola és incapaç d'explicar la complexa percecpció del moviment. Si la contemplessim com un fenòmen aïllat, el que percebríem seria una superposició d'imatges de forma caòtica que persisteixen un cert temps les unes sobre les altres. En el cinema, per exemple, no es va donar una sensació de moviment real fins que no es va intercalar un temps determinat de negre entre dues imatges fixes. Aquí neix una nova teoria que defensa precisament que tant sols anul·lant l'efecte de la persistència retiniana, el nostre cervell pot interpretar la successió d'imatges estàtiques com un moviment. Aquesta espècie de fons negre en el cinema podríem considerar-lo semblant al temps que el nostre cervell necessita per a processar la informació de la retina. Aquesta teoria però ha quedat qüestionada en l'actualitat, ja que sembla que no sigui tant senzill.
==== Resposta ràpida ====
És la resposta que el nostre sistema visual ofereix als estats d'estimulació transitòris. Hi han dos tipus d'efectes que responen a la percepció d'imatges en moviment: el centelleig i l'emmascarament visual.
El centelleig es dona quan l'ull observa una llum d'una determinada freqüència que s'encèn i s'apaga periodicament. Segons la frqüència que tarda aquesta llum en tornar-se a encendre, podem percebre la seqüència com una imatge de caràcter contínu; es a dir, com si la llum estigues continuament encesa. És un efecte semblant al mirar una roda en moviment, ja que la percebem com un subjecte estàtic. La freqüència a la que ha d'estar sotmesa la llum per tal de produïr aquest efecte depèn de la seva intensitat, ja que pot ser de només 10 [[Hertz|Hz]] per a intensitats petites o arribar a 1000 Hz per a intensitats més grans. Aquest efecte el podem relacionar directament amb les parpallugues del cinema primitiu. Per combatre aquest efecte, van haver dintroduïr làmpades més lluminoses, [[Làmpada d'arc|làmpada d'arc voltaic]], i van haver de modificar l'antiga freqüència que s'utilitzava, 24 imatges per segon. La dificultat que suposava augmentar la velocitat dels fotogrames va resoldre's amb la decisió de la doble projecció de cada un d'ells. Així, la freqüència de projecció va augmentar a 48 imatges per segon, tant sols fent que l'obturador talli el flux lluminós dues vegades per fotograma.
Quan dos estímuls lluminosos es treoben molt propers en el temps es produeix un efecte d'emmascarament visual, on el segon pertorba la percepció del primer; és a dor, actua com a màscara. Aquest efecte és veu de manera molt clara en el món del cinema. Si entre dos fotogrames hi interposem un fotograma blanc s'anul·larà la sensació de moviment; en canvi, si en comptes d'interposar un fotograma blanc ho fem amb un de negre, la imatge no es veurà distorsionada gràcies a l'absència d'estímuls lluminosos que provoquin un emmascarament. Per tant, podrem percebre la seqüència en moviment. Aquí, retrobem de nou l'efecte de la persistència retiniana, ja que moltes teories (una de les quals em esmentat anteriorment) responsabilitzen l'emmascarament visual d'anul·lar aquest fenòmen.
A partir d'aquests coneixements sobre les respostes d'aquestes dues cel·lules especialitzades, entenem la percepció del moviment a partir de dues parts independents l'una de l'altra. Una d'elles, són unes cèl·lules cerebrals que actuen com a detectors de moviment, ja que reaccionen quan un estímul s'activa succesivament a gran velocitat. Per altra banda, tenim una sèrie de mecanismes correctors que el·lideixen el moviment dels nostres ulls, fent que no els interpretem propiament com a moviment. Per fer-ho, aquests mecanismes comparen contínuament l'informació eferent, del cervell als òrgans sensitivo-motors, i l'informació aferent, dels òrgans sensitivo-motors al cervell. La percepció del moviment també està vinculat a altres factors externs com ara les dimensions de l'objecte, la il·luminació, el contrast i l'entorn.
== Vegeu també ==
| |||