Neologisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Mètodes de formació de neologismes: enllaç de 'calc' corregit |
|||
Línia 3:
Els neologismes acostumen a aparèixer per a designar un nou objecte o [[concepte]] que abans no existia, per humor o broma... encara que també es creen nous mots per a idees ja presents a la llengua per diversos motius: [[connotació]] del mot ja existent, influència d'altres llengües, ampliació o restricció en el camp d'aplicació...
==
{| class="wikitable"
! colspan="3" |Tipus de processos
!Explicació
!Exemples
|-
| rowspan="
| rowspan="2" |[[Derivació
|adjunció d’un prefix a un radical
|'''''anti'''sistema'', '''''hiper'''actiu'', '''''re'''fundar''
|-
|
|adjunció d’un sufix a un radical
▲|
|''empat'''itzar''''', ''exit'''ós -osa''''', ''manuali'''tat'''''
|-
| rowspan="2"
|combinació de dos radicals, simples o compostos
|''contacontes'', ''mosquit tigre'', ''tren bala''
|-
|combinació de formants cultes (llatins o grecs)
o d'un mot patrimonial amb un formant culte
|'''''aero'''línia'', ''seriò'''fil -a''''', ''turismo'''fòbia'''''
|}▼
|-
| colspan="2" |Sintagmació
|estructura sintàctica lexicalitzada
|''canvi climàtic'', ''llapis de'' ''memòria'', ''ovella negra''
|-
| rowspan="2" |Canvis gramaticals i flexius
|Conversió
|canvi de categoria gramatical sense modificació
de la base lèxica
|''blaugrana'' (m i f), ''hormonar'' (v tr), ''secallona'' (f)
|-
|Lexicalització
|lexicalització d’una forma flexiva, normalment
un paradigma verbal (participi i gerundi) i diminutius
lexicalitzats que prenen un altre significat de la base lèxica
|''indignat -ada'', ''mascareta'', ''prejubilat -ada''
|-
| colspan="2" |Canvi sintàctic
|canvi de subcategoria gramatical (gènere, nombre, canvi
de règim verbal, etc.) a una base lèxica
|''filial'' (m), ''posicionar-se'' (v pron), ''muntanya russa'' (sg)
|-
| rowspan="3" |[[Truncació]]
|[[Abreviació]]
|escurçament d’una paraula o d’un sintagma
|''curt'', ''primàries'', ''uni''
|-
|[[Acrònim|Acronímia]]
|combinació de segments de paraules que formen
una estructura sintàctica
|''electrolinera'', ''futtoc'', ''infoxicació''
|-
|[[Sigla|Siglació]]
|combinació de les lletres corresponents a una sigla
i que ja s’han lexicalitzat i, doncs, s’escriuen en minúscules
|''ampa'', ''oenagé'', ''sicav''
|-
|Altres
|Variació
|variant formal ortogràfica (no morfològica ni sintàctica)
d'una paraula
|''infrastructura''
|-
|'''Processos semàntics'''
|Canvi semàntic
|Resemantització
|canvi de significació d'un mot;
pot ser per habilitació d'una marca
|''escarabat'' 'cotxe', ''perfil'' 'xarxa social', ''típex''
|-
| rowspan="3" |'''[[Manlleu (lingüística)|Manlleus]]'''
| colspan="2" |Sense adaptació
| rowspan="3" |incorporació de mots presos d'altres llengües
|''emoji'', ''mozzarella'', wok
|-
| rowspan="2" |Amb adaptació
|Gràfica o fònica
|''cíborg'', ''nòvio -a'', ''tuit''
|-
|Morfològica
|''land'' (pl), ''panini'' (sg)
▲|}
Una mena de manlleu és el [[xenisme]], que consisteix en un mot pres d'una altra llengua que té com a referent un element inexistent en la cultura pròpia. Quan l'element denominat deixa d'ésser estrany (''curri''), el mot esdevé un manlleu. També s'hi podrien incloure els [[Calc semàntic|calcs]], formacions d'una unitat lèxica per imitació de l'estructura o significació d'un mot estranger (''space shuttle'': llançadora espacial; ''container'': contenidor).
== Neologisme de l'any ==
| |||