Guaix: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Hi havia dues faltes, influència del castellà.
Línia 1:
'''Guaix''' és una [[Pintura (material)|pintura]] opaca soluble a l'aigua, de diferents colors, que ans al contrari de l'[[aquarel·la]], cobreix el suport, generalment paper, cartó o més rarament [[pergamí]]. També es diu '''guaix''' d'una obra feta amb aquesta tècnica de [[pintura]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.266|llengua=castellà|consulta=30 de novembre de 2014}}</ref>
 
L'[[opacitat]] del guaix es fa en barrejar pintura d'aquarel·la transparent amb un blanc opac. A l'inici s'utilitzava [[calç]] i [[goma aràbiga]]. Des del segle XIX va utilitzar-se [[litopó]] o [[òxid de zinc]]. Al contrari de l'oli, el guaix no és permanent, si entra en contacte una altra vegada amb aigua queda tacat.<ref>{{ref-web |url= http://www.xtec.cat/~mplanel4/tegp/aquosos/doc7.pdf |títol= Guaix |consulta= 7 juliol 2014 |cognom= |nom= |enllaçautor= |format= PDF |obra= |pàgina= |pàgines= |lloc= |editor= [[Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya]] |data= ''s.d.'' |citació= |ref= }}</ref> També permet fer correccions i posar una nova capa de colors clars damunt colors foscs, elcosa que és impossible amb l'aquarel·la. Com que és soluble a l'aigua, el guaix s'utilitza sovint en l'ensenyament de les arts.<ref>{{Ref-llibre |cognom= Balada i Monclús |nom= Marta |enllaçautor= |capítol= Els mitjans i les tècniques pictòriques |urlcapítol= |editor= |títol= Didàctica de l'expressió plàstica I |llengua= |volum= vol. 177 |edició= |editorial= Edicions Universitat Barcelona |data= 2000|pàgina= 65 |col·lecció= Textos docents|isbn= 9788483381618 }}</ref>
 
El mot prové del francès ''gouache,'' un derivat del llatí ''aquatio'' o de l'italià ''guazzo''. Quan es tracta d'una obra monocroma, es parla d'[[aiguada]].