Moviment: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 49:
És la resposta que el nostre sistema visual ofereix als estats d'estimulació permanents. Aquesta resposta comporta la retenció de les imatges una fracció de segon després de que el subjecte deixi de tenirles davant; això permet que veguem la realitat com una seqüència d'imatges que el cervell interpreta com única, mòbil i contínua. Aquest efecte anomenat [[Persistència visual|persistència retiniana]] va descobrir-se gràcies a les observacions de [[Peter Mark Roget]] i de la posterior demostració de [[Joseph Plateau]] mitjançant el [[Fenaquistoscopi]]: aparell òptic que permetia reproduir el moviment d'una imatge. La percepció retiniana es dona a causa del temps (entre 30 i 200 mil·lèsimes de segon) que tarda la retina en enviar la senyal nerviosa al cervell i el que tarda aquest en processar la informació. Aquest tipus de resposta s'entén com un conjunt d'efectes d'excitació i d'integració, els quals fan que diversos fenòmens que succeeixen simultàniament s'integrin en una sola percepció.
Desde principis del segle XIX, s'ha emprat la persistència retiniana per explicar que la projecció seqüencial d'imatges estàtiques lleugeramet diferents podria donar la sensació de moviment; com és en el cas del cinema. Malgrat que moltes fonts segueixin considerant aquesta teoria com a vàlida, s'ha demostrat que la persistència retiniana per si sola és incapaç d'explicar la complexa percecpció del moviment. Si la contemplessim com un fenòmen aïllat, el que percebríem seria una superposició d'imatges de forma caòtica que persisteixen un cert temps les unes sobre les altres. En el cinema, per exemple, no es va donar una sensació de moviment real fins que no es va intercalar un temps determinat de negre entre dues imatges fixes. Aquí neix una nova teoria que defensa precisament que tant sols anul·lant l'efecte de la persistència retiniana, el nostre cervell pot interpretar la successió d'imatges estàtiques com un moviment. Aquesta espècie de fons negre en el cinema podríem considerar-lo semblant al temps que el nostre cervell necessita per a processar la informació de la retina. Aquesta teoria però ha quedat qüestionada en l'actualitat, ja que sembla que no sigui tant senzill.<ref>{{Ref-web|url=http://educomunicacion.es/cineyeducacion/cineprecine.htm#La_visi%C3%B3n_del_movimiento_en_el_cine:_%C2%BFpersistencia_de_la_imagen_en_la_retina_o_procesamiento_cerebral_|títol=Los antecedentes del cine.El pre-cine|consulta=2018-12-03|nom=Enrique Martínez-Salanova Sánchez - All Rights|cognom=Reserved}}</ref>
==== Resposta ràpida ====
Línia 58:
Quan dos estímuls lluminosos es treoben molt propers en el temps es produeix un efecte d'emmascarament visual, on el segon pertorba la percepció del primer; és a dor, actua com a màscara. Aquest efecte és veu de manera molt clara en el món del cinema. Si entre dos fotogrames hi interposem un fotograma blanc s'anul·larà la sensació de moviment; en canvi, si en comptes d'interposar un fotograma blanc ho fem amb un de negre, la imatge no es veurà distorsionada gràcies a l'absència d'estímuls lluminosos que provoquin un emmascarament. Per tant, podrem percebre la seqüència en moviment. Aquí, retrobem de nou l'efecte de la persistència retiniana, ja que moltes teories (una de les quals em esmentat anteriorment) responsabilitzen l'emmascarament visual d'anul·lar aquest fenòmen.
A partir d'aquests coneixements sobre les respostes d'aquestes dues cel·lules especialitzades, entenem la percepció del moviment a partir de dues parts independents l'una de l'altra. Una d'elles, són unes cèl·lules cerebrals que actuen com a detectors de moviment, ja que reaccionen quan un estímul s'activa succesivament a gran velocitat. Per altra banda, tenim una sèrie de mecanismes correctors que el·lideixen el moviment dels nostres ulls, fent que no els interpretem propiament com a moviment. Per fer-ho, aquests mecanismes comparen contínuament l'informació eferent, del cervell als òrgans sensitivo-motors, i l'informació aferent, dels òrgans sensitivo-motors al cervell. La percepció del moviment també està vinculat a altres factors externs com ara les dimensions de l'objecte, la il·luminació, el contrast i l'entorn.<ref>{{Ref-web|url=https://www.dtic.upf.edu/~ribas/TecnoAV/web/moviment_aparent.htm|títol=La percepció del moviment|consulta=3/12/2018|llengua=Català|editor=|data=}}</ref> ▼
== Moviment aparent ==
El moviment aparent és un fenòmen perceptiu que fa que percebem com a moviment un estímul estàtic. Per tant, el moviment aparent no és res més que una il·lusió perceptiva que no requereix un moviment real per distingir una sensació de moviment <ref>{{Ref-web|url=http://cv.uoc.edu/moduls/UW_10000_01100/web/m00/main/def3834.html|títol=moviment aparent|consulta=2018-12-03}}</ref>. Ha quedat comprovat gràcies als diversos aparells simuladors de moviment i a altres experiències al laboratòri que la percepció de moviment que el moviment pot simular-se a partir d'imatges estàtiques. A continuació, s'exposen els diversos experiments que s'han dut a terme per a controlar les diferents variants en la percepció d'aquest tipus de moviment.
▲A partir d'aquests coneixements sobre les respostes d'aquestes dues cel·lules especialitzades, entenem la percepció del moviment a partir de dues parts independents l'una de l'altra. Una d'elles, són unes cèl·lules cerebrals que actuen com a detectors de moviment, ja que reaccionen quan un estímul s'activa succesivament a gran velocitat. Per altra banda, tenim una sèrie de mecanismes correctors que el·lideixen el moviment dels nostres ulls, fent que no els interpretem propiament com a moviment. Per fer-ho, aquests mecanismes comparen contínuament l'informació eferent, del cervell als òrgans sensitivo-motors, i l'informació aferent, dels òrgans sensitivo-motors al cervell. La percepció del moviment també està vinculat a altres factors externs com ara les dimensions de l'objecte, la il·luminació, el contrast i l'entorn.
| |||