Luis de Góngora y Argote: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 89.129.230.147. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
|||
Línia 9:
== Obra ==
[[Fitxer:Portada Manuscrito Chacón.jpg|200px|thumb|right|Manuscrit de les obres de Góngora ]]
Tot i que Góngora no va publicar les
Tot i que a les seues obres inicials ja s'hi troba el típic [[conceptisme]] del [[barroc]], Góngora, el tarannà del qual era el d'un esteta descontentadís («el major fiscal de les meues obres sóc jo», solia dir), no en va quedar conforme i va decidir intentar segons les seues pròpies paraules «hacer algo no para muchos» (Fer quelcom per a minories) i intensificar encara més la [[retòrica]] i la imitació de la poesia llatina clàssica introduint nombrosos [[cultisme]]s i una sintaxi basada en la transposició de l'ordre natural dels mots en la frase i en la simetria; igualment va estar molt atent a la sonoritat del vers, que cuidava com un autèntic músic de la paraula, omplint epicúriament els seus versos de matisos sensorials de color, so i tacte. A més, mitjançant recursos que [[Dámaso Alonso]], un dels seus principals estudiosos, va anomenar ''elusiones'' i ''al·lusions'', va convertir cada un dels seus poemes últims menors i majors en un fosc exercici per a ments despertes i erudites, com una espècie d'endevinalla o [[emblema]] intel·lectual que causa plaer en el seu desxiframent. És l'estètica barroca que es va anomenar en el seu honor ''gongorisme'' o, amb un mot que ha fet millor fortuna i que va tenir en el seu origen un valor despectiu per la seua analogia amb el terme luteranisme, [[Culteranisme]], ja que els seus adversaris consideraven els poetes culterans uns autèntics heretges de la poesia.
|