Mateu I Visconti: diferència entre les revisions

El [[1295]], a la mort d'Otó, començà un període de batalles per a prendre el poder a [[Milà]] entre els seguidors del vicari imperial ([[gibelinsgibel·lins]]) i els partidaris del [[papa]] ([[güelfs i gibel·lins|güelfs]]), conduïts per la família [[Torriani]]. No sense dificultats Mateu es va mantenir al capdavant de la ciutat fins al juny de [[1302]], moment en el qual va haver d'enfrontar-se a una lliga que agrupava als partidaris milanesos dels Torriani i els enemics dels [[Visconti]] de les ciutats de [[Cremona]], [[Pavia]], [[Piacenza]], [[Novara]], [[Vercelli]], [[Lodi]], [[Crema (Llombardia)|Crema]] i [[Montferrat]], dirigida per Albert Scotti. Aquests tingueren un exèrcit de 10.000 homes i obligaren a Mateu a exiliar-se de la ciutat. La residència milanesa dels Visconti fou saquejada i destruïda, i els Torriani supervivents pogueren retornar a la ciutat, sent nomenat senyor de Milà [[Guiu Torriani]], nebot de l'últim Torriani que havia governat la ciutat. Mateu va romandre exiliat diversos anys a [[Motteggiana]], com a hoste de la família Scaligeri de [[Verona]].

Al novembre de [[1310]] Mateo es trobà amb el Rei dels Romans [[Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric VII]] a la ciutat d'[[Asti (municipi italià)|Asti]] ([[Comtat de Savoia]]) i aconseguí d'ell una delegació per a buscar la [[pau]] a la [[Llombardia]]. El [[4 de desembre]] se signà un acord entre Mateu i l'arquebisbe Cassono Torrini pel qual decidiren repartir els càrrecs i el poder entre ambdues famílies. Entre desembre de [[1310]] fins al febrer de [[1311]] tractà de buscar llocs de trobada entre els güelfs Torriani i els gibelinsgibel·lins Visconti, però el [[13 de febrer]] soldats [[Sacre Imperi Romanogermànic|imperials]] d'Enric VII entraren en lluita amb membres de la família Torriani i aquests últims són expulsats de la ciutat. Enric VII torna a replantejar-se les seves aliances milaneses, renunciant al suport dels Visconti o dels Torriani i preferí reclutar als carrers a uns quants ciutadans que es reuniren a la Societat dels Fidels i juraren fidelitat al rei.

Durant aquest temps, les quatre grans famílies de la [[República de Gènova]] es disposaren a enfrontar-se. D'una banda els [[Grimaldi]] i els [[Fieschi]], güelfs i pròxims al rei [[Robert I de Nàpols|Robert d'Anjou]], i per una altra banda els [[Spínola]] i els [[Doria]], gibelinsgibel·lins i propers als [[Visconti]]. Al març de [[1318]] els Dòria, amb l'ajuda de Marc Visconti, prenen [[Albenga]] i [[Savona]] i al maig de [[1318]] procedeixen a assetjar la ciutat de [[Gènova]], setge que prosseguí fins al [[1320]].