Diferència entre revisions de la pàgina «Michel de Montaigne»

m
bot: -gibelins +gibel·lins
(Robot posa data a plantilles de manteniment)
m (bot: -gibelins +gibel·lins)
Declara que el seu fi és ''descriure l'ésser humà i, particularment, ell mateix (...) (ja que) trobem tanta diferència entre nosaltres i nosaltres mateixos com entre nosaltres i un altre''. Creu que la variabilitat i la inconstància són dues de les seues característiques principals. ''No he vist'', diu, ''cap monstre o miracle més gran que jo mateix''. Descriu la seua pobra memòria, la capacitat que té d'arreglar conflictes sense implicar-s'hi emocionalment, la repugnància pels que busquen la fama i els seus intents per deslligar-se de les coses del món per preparar-se per a la mort. La seua cèlebre divisa ''Què sé?'' (''Que sais-je?'') és el punt de partença de tot el seu astorament filosòfic.
 
Mostra la seua aversió per la violència i pels conflictes fratricides entre catòlics i protestants (també, però, entre [[güelfs i gibelinsgibel·lins]]), que havien començat a matar-se els uns als altres amb l'aparició del [[Renaixement]], decebent així l'esperança que els [[humanista|humanistes]] hi havien fonamentat. Per a Montaigne, cal evitar la reducció de la complexitat a una mera oposició entre dos, a l'obligació de triar un camp. Cal privilegiar la retirada escèptica com a resposta al fanatisme. El [[1942]], [[Stefan Zweig]] va dir d'ell: ''Que malgrat la seua lucidesa infal·lible, malgrat la pietat que el trasbalsava fins al fons de la seua ànima, va haver d'assistir a aquella espantosa recaiguda de l'humanisme en la bestialitat, a un dels accessos esporàdics de bogeria que agafen a la humanitat de tant en tant (...) Aquesta és la gran tragèdia de Montaigne''. Els humanistes havien cregut trobar el [[jardí de l'Edèn]] al [[Nou Món]]. Montaigne deplora que la conquesta d'aquest aporte patiments a aquells a què tracten de reduir a l'esclavitud. ''Vils victòries''. Ell s'horroritzava més per la tortura que els seus semblants infligien a éssers vius que no pel canibalisme dels americans anomenats ''salvatges'', els quals, fins i tot, admirava pel privilegi que donaven als seus caps d'anar davant a les guerres.
 
Com moltes persones dels seus temps ([[Erasme]], [[Tomàs More]], Guillem Budé, [[Pierre Charron]]), Montaigne va ser un relativista cultural. Reconeixia que les lleis, les morals i les religions de les diverses cultures, tot i que sovint eren molt diferents i allunyades, tenen totes algun fonament. L'assaig en què explica això, ''De no canviar fàcilment una llei rebuda'' (''De ne changer aisément une loi reçue''), constitueix un dels capítols més incisius dels ''Assajos''.
1.125.525

modificacions