Diferència entre revisions de la pàgina «Consola portàtil»

 
Yokoi va reconèixer que la Game Boy necessitava una ''[[aplicació assassina|killer application]]'', això és, almenys un joc que definís la consola i persuadís als clients a comprar-la. Al juny de 1988 [[Minoru Arakawa]], en aquells dies [[Director executiu|CEO]] de Nintendo Amèrica, va veure una demostració del ''[[Tetris]]'' en una fira comercial. Nintendo va comprar els drets sobre el joc, i es va distribuir amb la consola. Va ser un èxit immediat: a la fi d'any s'havien venut més d'un milió d'unitats solament en els [[Estats Units]].<ref name="GBsales1989">{{cita web|url=http://firstarkansasnews.net/2011/01/game-boy-nintendo-dominates-the-portable-market/|títol=Game Boy — Nintendo dominates the portable market|autor=Ethan C. Nobles|fechaacceso=17 de juliol de 2016|data=22 de gener de 2011|obra=First Arkansas News|urlarchivo=https://web.arxivi.org/web/20110123202930/http://firstarkansasnews.net/2011/01/game-boy-nintendo-dominates-the-portable-market/|fechaarchivo=23 de gener de 2011}}</ref> A 31 de març de 2005, entre la Game Boy i la [[Game Boy Color]] havien venut més de 118 milions d'unitats a tot el món.<ref name="ConsolidatedSales">{{cita web |url=https://www.nintendo.co.jp/ir/library/historical_data/pdf/consolidated_sales_e1603.pdf |títol=Historical Data: Consolidated Sales Transition by Region |fechaacceso=17 de juliol de 2016| data=27 d'abril de 2016 |editorial=[[Nintendo]] |format=PDF}}</ref>{{clear}}
 
==== Atari Lynx ====
{{AP|Atari Lynx}}
[[Fitxer:Atari-Lynx-I-Handheld.jpg|esquerra|thumb|L'Atari Lynx va ser la primera consola portàtil a color del món, i la primera amb una pantalla retroil·luminada.]]
En 1987 [[Epyx]] va crear la Handy Game, un dispositiu que es convertiria en la Atari Lynx en 1989. Va ser la primera consola portàtil a color del món, i la primera amb una pantalla retroiluminada. També oferia la possibilitat de jugar en xarxa amb fins a 17 jugadors, i un maquinari avançat que permetia la funció de zoom i l'escalat de ''[[Sprite (videojocs)|sprites]]''. A més, la Lynx era reversible, perquè fos utilitzada pels jugadors [[Zurdera|esquerrans]].<ref name="Dragon155">{{cita publicació|títol=The Role of Computers|cognomeno1=Lesser|cognom2=Lesser|cognom3=Lesser|nom1=Hartley|nom2=Patricia|nomeni3=Kirk|publicació=Dragon|número=155|data=març de 1990|pàgines=95-101}}</ref> No obstant això, totes aquestes característiques van repercutir en un preu molt elevat, la qual cosa va portar als consumidors a buscar alternatives més barates. La Lynx també era molt difícil de manejar, consumia bateries molt ràpidament, i mancava del suport de tercers del que gaudien les seves competidores. A causa del seu alt preu, la curta vida de la bateria, l'escassa producció, l'escassetat de jocs atractius i l'agressiva campanya de màrqueting de Nintendo, i malgrat el seu redissenyo en 1991, la Lynx es va convertir en un fracàs comercial.<ref>{{cita web|url=http://www.digitalspy.com/gaming/news/a453849/atari-retrospective-the-rise-and-fall-of-a-gaming-giant/|títol=Atari retrospective: The rise and fall of a gaming giant|autor=Mark Langshaw|data=27 de gener de 2013|obra=Digital Spy|fechaacceso=17 de juliol de 2017}}</ref><ref>{{cita web|url=http://community.seattletimes.nwsource.com/archive/?date=19950105&slug=2097913 |títol=Virtual Fun - Nintendo Adds A New Dimension To Games|fechaacceso=17 de juliol de 2017|obra=Seattle Times|data=5 de gener de 1995|autor=Steven Kent}}</ref> Malgrat això, empreses com Telegames van ajudar a mantenir viu el sistema molt més allà de la seva importància comercial, i quan [[Hasbro]], el nou propietari de Atari, va alliberar els drets de desenvolupament de la consola per al domini públic, desenvolupadors independents com Songbird Productions han continuat llançant nous jocs comercials per al sistema cada any.<ref>{{cita web|url=http://songbird-productions.com/catalog.shtml|títol=Atari Lynx - Games and Accessories|obra=Songbird Productions Online Catalog|data=14 de juliol de 2016|fechaacceso=16 de juliol de 2016}}</ref>{{clear}}
 
==== TurboExpress ====
{{AP|TurboExpress}}
[[Fitxer:NEC-TurboExpress-Upright-FL.jpg|thumb|right|250px|TurboExpress.]]
La TurboExpress era una versió portàtil de la [[PC Engine]]. Va ser llançada en 1990 per la companyia japonesa [[NEC Corporation]] a un preu de 250 [[Dòlar nord-americà|dòlars]], un preu elevat per a l'època.<ref name="defunct21">{{cita web|url=http://www.defunctgames.com/history/21/the-turboexpress-has-won-the-war|títol=The TurboExpress Has Won the War|editorial=Defunct Games|obra=A Brief History of Gaming|autor=Cyril Lachel|data=22 de febrer de 2012|fechaacceso=18 de juliol de 2016}}</ref> A Japó es va llançar sota el nom PC Engine GT.
 
Era la portàtil més avançada del seu temps i podia jugar tots els jocs de la PC Engine (que s'estaven disponibles en unes targetes de memòria de la grandària d'una targeta de crèdit denominades [[HuCard]]).<ref name="highscore234-235">{{cita lliuro|cognom=Demaria|nom=Rusel|nomeni2=Johnny L.|cognom2=Wilson|títol=High Score! The Illustrated History of Video games|url=https://books.google.és/books?aneu=HJNvZLvpCEQC&redir_esc=i&hl=és|editorial=[[McGraw-Hill]]|any=2002|pàgines=234-235|isbn=978-0-07-222428-3}}</ref> Tenia una pantalla de 66&nbsp;mm, la mateixa que la Game Boy original, però amb una resolució molt més alta, i podria mostrar 64 ''[[Sprite (videojocs)|sprites]]'' alhora, 16 per ''[[Scanline rendering|scanline]]'', en 512 colors (encara que el maquinari només podia manejar 481 colors simultanis). Tenia 8 kilobytes de memòria [[Memòria d'accés aleatori|RAM]] i la seva [[Unitat central de processament|CPU]] era un [[Hudson Soft HuC6280|HuC6280]] a 1,79 o 7,16&nbsp;[[Megahertz|MHz]]. Funcionava amb 6 [[Pila AA|piles AA]] o amb un [[Adaptador de corrent altern|adaptador CA]]; l'escassa durada de les piles obligava a utilitzar sovint l'adaptador de corrent.<ref>{{cita publicació| url=http://www.cgwmuseum.org/galleries/index.php?year=1991&pub=2&id=78|títol=Firing Up the TurboExpress. NEC's Hot New Hand-Held System|publicació=Computer Gaming World|número=78|data=gener de 1991|autor=Rosega R. Adams III |pàgina=64}}</ref><ref name="defunct21"/>
 
Va ser la primera videoconsola portàtil a disposar d'un sintonitzador de TV, el «TurboVision»,<ref name="highscore234-235"/> dispositiu opcional que incloïa una entrada d'àudio/vídeo RCA, la qual cosa permetia als usuaris utilitzar la TurboExpress com un monitor de vídeo. El «TurboLink» possibilitava el joc entre dos jugadors; ''Falcon'', un [[simulador de vol de combat]], incloïa una manera de batalla cara a cara que només es podia accedir a través del TurboLink. No obstant això, molt pocs jocs dissenyats per la TurboExpress oferien aquesta manera de joc cooperatiu.{{clear}}
 
== Vegeu també ==
*[[Emulador de consola]]
*[[Ordinador de butxaca]]
 
== Referències ==
{{commonscat}}
6.305

modificacions