Obre el menú principal

Canvis

m
→‎Literatura: pos. imatge
== Literatura ==
En història de la literatura, la literatura manierista s'interpreta com un procés evolutiu que afecta les formes i a l'actitud dels poetes. El canvi que afecta les formes, per influència de les arts.
[[Fitxer:BookFrontOsLusiadas1572.jpg|miniatura|esquerra|[[Os Lusíadas|''Os Lusiadas'',]] de [[Luís de Camões|Luis de Camoen]]<nowiki/>s, 1572.]]
 
Tant per època com per certs trets estilístics, autors de l'alçada de [[Torquato Tasso]], [[Luís de Camões|Camoens]], [[William Shakespeare|Shakespeare]] i [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]] serien manieristas.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Martinez Garrido|nom=Elisa|article=|publicació=El Manierismo y el Barroco italianos, la época de la Contrarreforma|url=http://webs.ucm.es/info/italiano/materiales%20didacticos/manierismo.pdf|data=|pàgines=}}</ref> També ha estat qualificada de manierista [[la Pléiade]] francesa de mitjans del segle XVI, la [[:es:Poesía_metafísica|poesia metafísica]] anglesa de començaments del segle XVII i la poesia italiana de [[:es:Giovanni_della_Casa|Giovanni della Casa]] o [[:es:Giambattista_Marino|Giambattista Marino.]]
 
[[Fitxer:BookFrontOsLusiadas1572.jpg|miniatura|[[Os Lusíadas|''Os Lusiadas'',]] de [[Luís de Camões|Luis de Camoen]]<nowiki/>s, 1572.]]
Les característiques formals i conceptuals de la literatura d'aquest grup d'autors mostra el pas de l'atmosfera [[Renaixement|renaixentista]] humanista, idíl·lica i classicista, a una altra que pot qualificar-se de "manierista" per la seva malenconia, desencís, complexitat i [[pathos]], que apunta ja als contrastos de la literatura del [[Barroc]]. Es fa créixer una nova dimensió tràgica en els [[herois]], la victòria moral es dóna moltes vegades en virtut de la seva derrota, en una visió sobre el destí que divergeix de la clàssica. En termes formals, els drames de Shakespeare i la prosa de Cervantes es realitzen amb fallides de continuïtat, amb un tractament lliure i desigual de l'espai i el temps [[Tres unitats aristotèliques|(unitats aristotèliques)]], negant l'economia, l'ordre i la linealitat clàssics; en una contínua i extravagant expansió i variació del seu material, en la caracterització psicològica inconsistent, ambigua i imprevisible dels seus personatges, en la juxtaposició de recursos altament formalistes i convencionals amb altres trets del prosaic, el improvisat i el vulgar. També és un típic recurs manierista valer-se de [[Metàfora|metàfores]] fosques i sobrecarregades, de la màgia i el fantàstic, d'antítesi, d'assonàncies i [[Paronomàsia|paronomàsia,]] de l'enigmàtic, posar en evidència les debilitats dels herois, que poden ser moltes i profundes [[Antiheroi|(antiheroi),]] i que per això mateix els fan, als ulls moderns, tan reals, vius i veritables.
 
36.206

modificacions